Baetulo La ciutat romana de Badalona
<ul><li>Inde ad Tarraconem parva sunt oppida Blande, Iluro,  Baetulo , Barcino, Subur, Tolobi; parva flumina  Baetulo  iux...
Una mica d’història <ul><li>La història de Roma a &quot;Érase una vez el hombre&quot; </li></ul><ul><li>http://vodpod.com/...
Latinum <ul><li>Acqua </li></ul><ul><li>Caesar </li></ul><ul><li>Corpore </li></ul><ul><li>Atrium </li></ul><ul><li>Tabula...
NuMeraCió RoMana <ul><li>El sistema de  numeració romana  s'utilitza encara avui en determinats aspectes de la vida quotid...
Les ciutats romanes a Catalunya Si no ho saps pot consultar la  pàgina 33  d’un llibre de la biblioteca amb el teixell  9(...
La ciutat romana <ul><li>Segueix les instruccions </li></ul><ul><li>Orienta el teu full anotant sobre cada un dels costats...
La ciutat romana
Les construccions romanes L' arquitectura romana  és probablement el testimoni més significatiu de la  civilització  roman...
Domus romana <ul><li>http:// www.educa.jcyl.es / educacyl /cm/ gallery /mundo_romano/web/interactivo/CDVILLASROMANAS/ inde...
Domus romana <ul><li>Taberna </li></ul><ul><li>Vestibulum </li></ul><ul><li>Fauces </li></ul><ul><li>Atrium </li></ul><ul>...
Les termes romanes <ul><li>http://vodpod.com/watch/3055338-vdeo-sobre-la-reconstruccin-de-las-termas-de-bilbilis?pod=chiro...
 
La societat romana La població de Roma s’estructurava segons la riquesa i els drets legals. Havia homes lliures (ciutadans...
Per a saber-ne més A la biblioteca de l’escola disposem d’alguns llibres sobre Badalona i sobre els romans, pots cercar-lo...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Tr baetulo

1,413 views

Published on

Objectiu: introduir els alumnes al món de l'Imperi Romà

Published in: Education, Technology, Business
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
1,413
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
95
Actions
Shares
0
Downloads
22
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Tr baetulo

  1. 1. Baetulo La ciutat romana de Badalona
  2. 2. <ul><li>Inde ad Tarraconem parva sunt oppida Blande, Iluro, Baetulo , Barcino, Subur, Tolobi; parva flumina Baetulo iuxta Iovis montem, Rubricatum in Barcinonis litore… </li></ul>Aquesta és la menció més antiga que es coneix de la ciutat romana de Baetulo. Es troba a la Chorographia de Pomponi Mela (any 43 o 44 d C) Clica damunt la imatge per sentir el text
  3. 3. Una mica d’història <ul><li>La història de Roma a &quot;Érase una vez el hombre&quot; </li></ul><ul><li>http://vodpod.com/watch/2155613-la-histria-de-roma-a-rase-una-vez-el-hombre </li></ul><ul><li>Érase una vez el hombre (La Pax Romana. Parte II) </li></ul><ul><li>http://vodpod.com/watch/3389691-rase-una-vez-el-hombre-la-pax-romana-parte-ii </li></ul><ul><li>Érase una vez el hombre (La Pax Romana: Parte III) </li></ul><ul><li>http://vodpod.com/watch/2142452-audentes-fortuna-iuvat-rase-una-vez-el-hombre-la-pax-romana </li></ul>
  4. 4. Latinum <ul><li>Acqua </li></ul><ul><li>Caesar </li></ul><ul><li>Corpore </li></ul><ul><li>Atrium </li></ul><ul><li>Tabula </li></ul><ul><li>Lar </li></ul><ul><li>Panis </li></ul><ul><li>Puella </li></ul><ul><li>Vita </li></ul><ul><li>Papirum </li></ul><ul><li>Unguentum </li></ul><ul><li>Plebeius </li></ul><ul><li>Patricius </li></ul><ul><li>Populus </li></ul><ul><li>Pa </li></ul><ul><li>Atri </li></ul><ul><li>Papir </li></ul><ul><li>Llar </li></ul><ul><li>Poble </li></ul><ul><li>Vida </li></ul><ul><li>Patrici </li></ul><ul><li>Ungüent </li></ul><ul><li>Pubilla </li></ul><ul><li>Cos </li></ul><ul><li>Plebeu </li></ul><ul><li>Aigua </li></ul><ul><li>César </li></ul><ul><li>Taula </li></ul>El llatí es parlava en un origen només al Laci, la regió del centre d’Itàlia on es troba Roma, tal com es reflecteix el nom de la llengua, Latinum , derivat del nom de la regió, Latium . Però amb la seva expansió territorial l'Imperi romà va estendre, des del segle II a.C. al II d.C., també la llengua. Et proposo un repte: ¿Series capaç de relacionar les paraules llatines de l’esquerra amb les catalanes de la dreta? Si vols sentir com sona el llatí ves a: http :// www.culturaclasica.net / miles /
  5. 5. NuMeraCió RoMana <ul><li>El sistema de numeració romana s'utilitza encara avui en determinats aspectes de la vida quotidiana. </li></ul><ul><li>El sistema de símbols per a representar els nombres creat pels romans va tenir el mèrit de ser capaç d'expressar tots els nombres de l'1 a l'1000000 utilitzant només set lletres: I per l'1, V pel 5, X pel 10, L pel 50, C pel 100, D pel 500 i M pel 1000. </li></ul><ul><li>Per a saber-ne més </li></ul><ul><li>http :// www.xtec.cat /~ smargeli /nombres/sistemes/romana/romana0.htm </li></ul><ul><li>Per a practicar </li></ul><ul><li>Busca a l’escriptori del teu ordinador una icona com aquesta </li></ul><ul><li>Entra-hi i obre la carpeta de Pimària . A dins hi ha vàries subcarpetes, obre la que diu Matemàtiques , en ella hi trobaràs una aplicació titulada Els números romans. </li></ul><ul><li>Et ve de gust fer una partideta? Ànim, a veure qui treu millor puntuació </li></ul>
  6. 6. Les ciutats romanes a Catalunya Si no ho saps pot consultar la pàgina 33 d’un llibre de la biblioteca amb el teixell 9(37) HER O bé la web http :// www.enciclopedia.cat /
  7. 7. La ciutat romana <ul><li>Segueix les instruccions </li></ul><ul><li>Orienta el teu full anotant sobre cada un dels costats les inicials N, S, E i O (cal tenir en compte que el Cardo prenia la direcció Nord-Sud i el Decumanus la direcció Est- Oest) </li></ul><ul><li>Designa amb un punt C, el centre del teu full; aquest serà el centre de la vila nova </li></ul><ul><li>A partir d’aquest punt, traça una línia en la direcció del lloc on neix el sol. </li></ul><ul><li>Perllonga aquesta línia cap a l’Oest. Aquest carrer es denomina Decumanus Maximus . </li></ul><ul><li>A partir del punt C, marca cap al Nord una línia perpendicular al Decumanus; perllonga-la a continuació vers el Sud. Aquest carrer es diu el Cardo Maximus . </li></ul><ul><li>En el punt on es creuen el Cardo i el Decumanus situa el Foro </li></ul><ul><li>A partir del centre, trasllada sobre els dos eixos unes distàncies iguals dos a dos, en aquests punts s’obriran les quatre portes de la ciutat. </li></ul><ul><li>Traça ara les muralles rectangulars; els seus murs han d’ésser paral·lels al Cardo i al Decumanus. </li></ul><ul><li>A partir d’una quadrícula, fes aparèixer ara els altres carrers (cardus minors i decumanus minors) i els diferents barris (insula). </li></ul><ul><li>Inventa’t ara un nom per a la vila que has fundat. Sobretot que soni ben romà </li></ul>Un nou territori s’acaba de conquerir. Caesar t’ha encarregat el disseny d’una nova vila. Busca a la biblioteca de l’escola un llibre amb el teixell: 9(37) HER. Quin número de registre té? A les pàgines 7 i 41 hi trobaràs un esquema que t’ajudarà
  8. 8. La ciutat romana
  9. 9. Les construccions romanes L' arquitectura romana és probablement el testimoni més significatiu de la civilització romana . Es caracteritza per la diversificació de les seves construccions i la grandiositat dels espais interiors. La seva solidesa ha permès que moltes d'elles perdurin fins als nostres dies. L'organització de l' imperi romà va normalitzar les tècniques constructives de manera que es poden veure construccions molt semblants a milers de quilòmetres enllaçades, sovint, per les vies romanes. Relaciona cada imatge amb el seu nom. Coliseum Aqüeducte Calçada romana Amfiteatre Temple Terma
  10. 10. Domus romana <ul><li>http:// www.educa.jcyl.es / educacyl /cm/ gallery /mundo_romano/web/interactivo/CDVILLASROMANAS/ index.htm </li></ul>La casa romana (en llatí domus ) fou l'habitacle típic de l' antiga Roma , ben conegut mercès a l'anomenada Casa del Menandre (pel nom d'un fresc del poeta Menandre trobada a les seves ruïnes), que es considerava el tipus de casa urbana habitual durant la República i l' Imperi , a diferència de les vil·les , habitatges situats fora de les muralles de la ciutat ( vil·la suburbana ), o al mig del camp, on disposaven d'espais annexos per a les feines agrícoles ( vil·la rústica ). De tota manera, la seva mida i els luxes varien molt segons les possibilitats de cada família, com es pot observar a Pompeia , on gairebé totes les cases pertanyen a aquesta tipologia, ja que es tractava d'una ciutat residencial dels patricis , la gent benestant de Roma. Les classes pobres (la plebs ) vivien en cases de pisos anomenades insulae . Per saber-ne més: http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/roma/urbs/domus.htm http://blocs.xtec.cat/ceiptillers/?p=33 http://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_romana
  11. 11. Domus romana <ul><li>Taberna </li></ul><ul><li>Vestibulum </li></ul><ul><li>Fauces </li></ul><ul><li>Atrium </li></ul><ul><li>Compluvium </li></ul><ul><li>Impluvium </li></ul><ul><li>Ala </li></ul><ul><li>Andron </li></ul><ul><li>Tablinum </li></ul><ul><li>Triclunium Hibernum </li></ul><ul><li>Peristilum </li></ul><ul><li>Culina et Latrina </li></ul><ul><li>Exedra </li></ul><ul><li>Triclinium aestivum </li></ul>Aquestes paraules corresponen a les parts de la casa romana. Relaciona-les amb l’esquema de la domus
  12. 12. Les termes romanes <ul><li>http://vodpod.com/watch/3055338-vdeo-sobre-la-reconstruccin-de-las-termas-de-bilbilis?pod=chironis </li></ul><ul><li>Les termes romanes de Baetulo </li></ul><ul><li>http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1830 </li></ul>El plaer de rentar-se Al segle I, la majoria dels romans no tenien bany a casa; només en tenien els més rics. Per millorar la higiene, a Roma, els emperadors van decidir construir banys públics: les termes , que ja coneixien els grecs. Aquests locals van tenir molt d’èxit i els romans hi anaven sovint El circuit dels banys Els romans anaven d’un bany a l’altre. Com que havien suat molt, començaven sempre amb un bany calent al caldarium , així els cos no es refredava massa despresa. Després passaven al tepidarium , la piscina d’aigua tèbia. I acabaven amb un seguit de ban y s al frigidarium . Aquest bany refrescant els tonificava el cos. Un lloc de trobada A les termes podia entrar-hi tothom, rics i pobres. Els banys no eren mixtos: les dones hi anaven a primera hora del dia i els homes a la tarda.
  13. 14. La societat romana La població de Roma s’estructurava segons la riquesa i els drets legals. Havia homes lliures (ciutadans, lliberts i clients) i homes no lliures. Havia diferents grups de ciutadans amb diferents drets . A la Roma antiga, individu d'origen no noble que formava part de la classe social més popular, oposada a la gent rica i als patricis. Militar romà que comandava una centúria. Títol distintiu dels emperadors romans a partir d'August. membre de la família dels patres , pertanyent a la classe dominant, que gaudia, com a noble, de tots els drets. Persona sotmesa a la propietat absoluta d'altri, per si i pels seus descendents, i que podia ésser venuda i comprada individualment, cedida o arrendada a tercers. Lluitador professional en els jocs als amfiteatres romans. Cèsar Plebeu Esclau Gladiador Centurió Patrici
  14. 15. Per a saber-ne més A la biblioteca de l’escola disposem d’alguns llibres sobre Badalona i sobre els romans, pots cercar-los i llegir sobre allò què vols saber

×