SlideShare a Scribd company logo
QUÍMICA 2 BATXILLERAT
Unitat 4
EQUILIBRI QUÍMIC
Es defineix com a CONSTANT D’EQUILIBRI KC l’expressió següent:
Aquesta equació és l’expressió matemàtica de la llei d’acció de masses (LAM). Aquesta llei estableix que per a una
reacció reversible en equilibri a una temperatura constant la relació de concentracions entre reactius i productes,
elevades als coeficients estequiomètrics respectius, té un valor constant que es representa per Kc.
Equilibri químic.
Constant d’equilibri de concentració Kc
Equilibri químic.
Constant d’equilibri de concentració Kc
L'EQUILIBRI en una reacció reversible (aquella en la qual els reactius no es
transformen completament en productes, ja que els productes tornen a formar reactius)
és un estat del sistema en el qual les velocitats de reacció directa i inversa són iguals i
les concentracions de totes les substàncies que intervenen romanen constants. Per
tant, l’equilibri és una situació dinàmica, ja que les reaccions se segueixen produint.
Les reaccions químiques reversibles s’escriuen, en general, de la manera següent:
aA + bB  cC + dD
Tipus d’equilibri:
•Homogeni: quan totes les espècies químiques presents estan en la mateixa fase.
•Heterogeni: las espècies químiques presents estan en diferent fase.
c d
c a b
[C] [D]
K
[A] [B]
=
Gràfic de les velocitats directa i
inversa respecte al temps.
Resolució de problemes d’equilibri químic.Resolució de problemes d’equilibri químic.
Per resoldre els exercicis d’equilibri de les reaccions que es porten a terme en un recipient tancat és convenient seguir un
mètode general:
Inicialment:
• Identifiquem les dades del problema.
• Identifiquem les incògnites.
Passos
1. Expressem la concentració molar dels reactius i dels productes.
2. Escrivim l’equació química de la reacció.
3. Completem, per a cada reacció, l’esquema següent:
On x és la variació de la concentració d’una espècie que tingués el coeficient estequiomètric unitat.
4. Aïllem la incògnita mitjançant la llei d’acció de masses.
Finalment
Arribem a una conclusió i expressem el resultat fi nal en les unitats corresponents.
aA + bB  cC + dD
Concentracions inicials c1 c2 c3 c4
Variació de les concentracions en la reacció ax bx cx dx
Concentracions en l’equilibri c1-ax c2-bx c3+cx c4+dx
Interpretació de KcInterpretació de Kc
SIGNIFICAT DE KC
Si Kc és molt elevada (Kc>> 1). El numerador és molt més gran que el denominador. Per tant, la quantitat de
productes en l'equilibri és molt més gran que la de reactius. L'equilibri està desplaçat cap a la dreta.
Si Kc és molt petita (Kc << 1). El denominador és molt més gran que el numerador. Per tant, la quantitat de productes
en l'equilibri és molt petita en comparació de la de reactius. L'equilibri està desplaçat cap a l'esquerra.
Si volem saber en una reacció concreta la situació en la qual ens trobem, només hem de determinar la relació entre la
concentració de productes i la concentració de reactius en un moment determinat que anomenem QUOCIENT DE
REACCIÓ (QC) i la comparem amb Kc:
•Q < Kc: El sistema no està en equilibri. El numerador de l'expressió és menor que el que correspondria en
l'equilibri. Per a arribar a l'equilibri el sistema evolucionarà reaccionant cap a la dreta amb més intensitat que
cap a l'esquerra .
•Q=Kc El sistema està en equilibri.
•Q > Kc El sistema no està en equilibri. El numerador de l'expressió és major que el que correspondria en
l'equilibri. El sistema evolucionarà reaccionant cap a l'esquerra amb més intensitat que cap a la dreta.
Relació entre Kc i la reacció ajustada
Si la reacció s'ajusta multiplicant tots els coeficients estequiomètrics per un nombre n, la nova constant d'equilibri serà
Si la reacció s'escriu de manera inversa, la nova constant d'equilibri serà
'
= n
c cK K
'
c
c
K
K
=
1
Exercici exempleExercici exemple
En un moment determinat, un recipient de 2 L conté una mescla formada per 3 mol de diòxid de carboni, 5 mol
d’hidrogen, 0,6 mol d’aigua i 1 mol de monòxid de carboni. Sabem que la constant d’equilibri és Kc = 5 a una
temperatura de 1 073 K. Indica:
a) En quin sentit es produirà la reacció?
b) Quines seran les concentracions de cada espècie en l’equilibri?
Resolució
a) Calculem les concentracions molars:3 mol
[CO2] =3 mol/2 L = 1,5 M; [H2] =5 mol/2 L= 2,5 M; [CO] =1 mol/ 2L = 0,5 M; [H2O] =0,6 mol /2 L= 0,3 M
Qc>Kc, per tant, la reacció és cap a la formació de reactius (l’esquerre)
b) A l’hora de calcular les concentracions en l’equilibri cal tenir en compte el sentit de la reacció:
c
, M· , M
Q
, M· , M
= =
15 2 5
25
0 5 0 3
CO(g) + H2O(g)  H2(g) + CO2(g)
Concentracions inicials 0,5 0,3 2,5 1,5
Variacions de les concentracions x x x x
Concentracions en l’equilibri 0,5+x 0,3+x 2,5-x 1,5-x
c
( , x)·( , x)
K x , M
( , x)·( , x)
− −
= = → =
+ +
2 5 15
5 0 32
0 5 0 3
Per tant, les concentracions en l’equilibri són:
[CO2] =1,18 M
[H2] =2,18 M
[CO] = 0,82 M
[H2O] =0,62 M
Per un equilibri homogeni entre gasos aA(g) + bB(g)  cC(g) + dD(g), l’expressió de la CONSTANT D’EQUILIBRI Kp
és:
La constant d'equilibri Kp és característica de cada reacció. No depèn de les quantitats inicials de productes i reactius.
El seu valor varia amb la temperatura. Kp s'expressa de forma adimensional. Es recomana calcular Kp a partir de les
pressions parcials expressades en atm, encara que seria totalment correcte fer-ho amb altres unitats.
La relació entre les constants d’equilibri Kc i Kp és: on n= (c+d)- (a+b)
Si el nombre de mols al passar de reactius a productes no canvia, aleshores: n = 0 i Kp = Kc.
KpKp
c d
C D
p a b
A B
p ·p
K
p ·p
=
n
p cK = K ·(R·T)∆
Exemple:
Iguala les següents reaccions i completa la taula:
Equacions igualades i càlcul de la constant que manca:
2NO2(g) ↔ 2NO(g) + O2(g) Kp=Kc(RT)Δn
= 1,42·10−4
(0,082·600)1
=6,986·10-3
PCl5(g) ↔ PCl3(g) + Cl2(g) Kc=Kp(RT)-Δn
=2,144·(0,082·523)-1
=0,050
Reacció Kc
Kp
Temp. (ºC)
NO2
(g) ↔ NO(g) + O2
(g) 1,42·10−4
327 °C
PCl5
(g) ↔ PCl3
(g) + Cl2
(g) 2,144 250 ºC
on pa, pb, pc i pd són les pressions parcials d’A, B, C i D
Grau de dissociacióGrau de dissociació
Càlcul de Kc en exercicis amb el grau de dissociació:
Tenim la reacció química AB  A + B
Inicialment, AB té una concentració molar c però en arribar a l’equilibri, té un grau de dissociació α.
La concentració que reacciona de cadascuna de les tres espècies (AB, A i B) s’expressa com per cα.
•Per tant, la concentració de AB en l’equilibri és: c - cα =c(1- α).
•L’expressió de la constant d’equilibri es pot calcular a partir de l’esquema següent:
AB  A + B
Concentracions inicials c – –
Variació de les concentracions c α cα cα
Concentracions en l’equilibri c(1-α ) cα cα
c
[A][B] c ·c c
K
[AB] c( )
α α α
= = =
−α −α
2
1 1
Si α <10-2
, el terme (1- α) es pot aproximar a 1, perquè el valor α es pot considerar negligible
respecte a 1.
El GRAU DE DISSOCIACIÓ (α) és un altra manera de mesurar el grau de transformació dels reactius en productes.
Es defineix com el tant per u de mols dissociats o mols que reaccionen respecte dels mols inicials:
mols dissociats (que reaccionen)
mols inicials
α =
Sovint s’expressa en tant per cent (%), que correspon al grau de dissociació multiplicat per cent.
Modificacions de l'equilibri. Principi de Le ChatelierModificacions de l'equilibri. Principi de Le Chatelier
PRINCIPI DE LE CHATELIER: quan es produeix una pertorbació en alguna de les variables que intervenen en l'estat
d'equilibri d'un sistema (temperatura, pressió, volum o concentracions), el sistema evoluciona de manera que
contraresta l'efecte d'aquesta pertorbació i s'estableix un nou estat d'equilibri. L'única pertorbació que modifica el valor
de K és la variació de temperatura. (http://www.mhhe.com/physsci/chemistry/essentialchemistry/flash/lechv17.swf)
Factors que modifiquen l’equilibri:
Canvis en les concentracions
•Si augmenta la concentració d'una substància, el sistema es desplaça en el sentit que es consumeix aquesta
substància.
•Si disminueix la concentració d'una substància, el sistema es desplaça en el sentit que es produeix aquesta
substància.
Canvis en la pressió i en el volum
•Si augmenta la pressió, es produeix una disminució del volum i, per tant, augmenta la concentració dels gasos.
El sistema es desplaça en el sentit que hi ha menor nombre de mols de gasos.
•Si disminueix la pressió, es produeix un augment del volum i, per tant, disminueix la concentració dels gasos. El
sistema es desplaça en el sentit que hi ha major nombre de mols de gasos.
•Si en la reacció hi ha el mateix nombre de moles de gasos en els reactius i en els productes, Δn=0 , una
variació de la pressió o del volum no afecta a l'equilibri.
Canvis en la temperatura
•Si augmenta la temperatura, el sistema es desplaça en el sentit de la reacció endotèrmica.
•Si disminueix la temperatura, el sistema es desplaça en el sentit de la reacció exotèrmica.
Addició d'un catalitzador
•No afecta a l'estat d'equilibri i si a la velocitat. Si s'afegeix des de l'inici de la reacció, s’arriba abans a l'equilibri.
Energia lliure i constant d’equilibriEnergia lliure i constant d’equilibri
En qualsevol procés químic, es compleix que:
ΔG=ΔG°RT ln Q
on Q és el quocient de reacció i R=8,31 J·mol-1
K-1
.
Si el sistema està en equilibri, es compleix que ΔG=0 i que Q=K. Aleshores l’expressió anterior es converteix en
ΔG°=-RT ln K
on K és Kp o Kc segons si el sistema és gasós o està en dissolució.
Relació entre ΔG° i K:
ΔG°<0; K>1: Com més petit sigui el valor d’ ΔG°, l’equilibri tendeix més a desplaçar-se cap els productes (K >> 1).
ΔG°>0; K<1: Com més gran sigui el valor d’ ΔG°, l’equilibri tendeix més a desplaçar-se cap els reactius (K<<1)
Energia lliure i constant d’equilibriEnergia lliure i constant d’equilibri
En qualsevol procés químic, es compleix que:
ΔG=ΔG°RT ln Q
on Q és el quocient de reacció i R=8,31 J·mol-1
K-1
.
Si el sistema està en equilibri, es compleix que ΔG=0 i que Q=K. Aleshores l’expressió anterior es converteix en
ΔG°=-RT ln K
on K és Kp o Kc segons si el sistema és gasós o està en dissolució.
Relació entre ΔG° i K:
ΔG°<0; K>1: Com més petit sigui el valor d’ ΔG°, l’equilibri tendeix més a desplaçar-se cap els productes (K >> 1).
ΔG°>0; K<1: Com més gran sigui el valor d’ ΔG°, l’equilibri tendeix més a desplaçar-se cap els reactius (K<<1)

More Related Content

What's hot

Equilibri químic
Equilibri químicEquilibri químic
Equilibri químicDavid Mur
 
Unitat2
Unitat2Unitat2
Unitat2
mosansar
 
Les Reaccions QuíMiques Per Al Blog
Les Reaccions QuíMiques Per Al BlogLes Reaccions QuíMiques Per Al Blog
Les Reaccions QuíMiques Per Al Blog
sbolea588p
 
Reaccions químiques 2
Reaccions químiques 2Reaccions químiques 2
Reaccions químiques 2tcasalisintes
 
Reaccions químiques
Reaccions químiquesReaccions químiques
Reaccions químiquestcasalisintes
 
Les Reaccions QuíMiques
Les Reaccions QuíMiquesLes Reaccions QuíMiques
Les Reaccions QuíMiques
sbolea588p
 
Termoquímica
TermoquímicaTermoquímica
TermoquímicaDavid Mur
 
Termoquímica
TermoquímicaTermoquímica
Termoquímicabarrameda
 
UD4 LES REACCIONS QUIMIQUES
UD4 LES REACCIONS QUIMIQUESUD4 LES REACCIONS QUIMIQUES
UD4 LES REACCIONS QUIMIQUES
Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)
 
Tema 4 Les Reaccions Químiques 1er batx
Tema 4 Les Reaccions Químiques 1er batxTema 4 Les Reaccions Químiques 1er batx
Tema 4 Les Reaccions Químiques 1er batxmmarti61
 
Tema 1 Estats De La Matèria 1batx
Tema 1 Estats De La Matèria 1batxTema 1 Estats De La Matèria 1batx
Tema 1 Estats De La Matèria 1batxmmarti61
 
03.1 turbomàquines tèrmiques
03.1 turbomàquines tèrmiques03.1 turbomàquines tèrmiques
03.1 turbomàquines tèrmiques
EliesCiutat1
 
C2 ud2 aire_na1 psicrometria
C2 ud2 aire_na1 psicrometriaC2 ud2 aire_na1 psicrometria
C2 ud2 aire_na1 psicrometriaPilar Gonzalez
 
Q2 u1entalpia
Q2 u1entalpiaQ2 u1entalpia
Q2 u1entalpia
Josep Broch
 
Reaccions químiques
Reaccions químiquesReaccions químiques
Reaccions químiques
jordisitjes
 
Reaccions químiques 2
Reaccions químiques 2Reaccions químiques 2
Reaccions químiques 2
jvsirerol
 

What's hot (20)

Equilibri químic
Equilibri químicEquilibri químic
Equilibri químic
 
A Ll
A  LlA  Ll
A Ll
 
Unitat2
Unitat2Unitat2
Unitat2
 
Les Reaccions QuíMiques Per Al Blog
Les Reaccions QuíMiques Per Al BlogLes Reaccions QuíMiques Per Al Blog
Les Reaccions QuíMiques Per Al Blog
 
Reaccions químiques 2
Reaccions químiques 2Reaccions químiques 2
Reaccions químiques 2
 
Reaccions químiques
Reaccions químiquesReaccions químiques
Reaccions químiques
 
Les Reaccions QuíMiques
Les Reaccions QuíMiquesLes Reaccions QuíMiques
Les Reaccions QuíMiques
 
Termoquímica
TermoquímicaTermoquímica
Termoquímica
 
Termoquímica
TermoquímicaTermoquímica
Termoquímica
 
UD4 LES REACCIONS QUIMIQUES
UD4 LES REACCIONS QUIMIQUESUD4 LES REACCIONS QUIMIQUES
UD4 LES REACCIONS QUIMIQUES
 
Unitat1
Unitat1Unitat1
Unitat1
 
Canvis químics
Canvis químicsCanvis químics
Canvis químics
 
Tema 4 Les Reaccions Químiques 1er batx
Tema 4 Les Reaccions Químiques 1er batxTema 4 Les Reaccions Químiques 1er batx
Tema 4 Les Reaccions Químiques 1er batx
 
Tema 1 Estats De La Matèria 1batx
Tema 1 Estats De La Matèria 1batxTema 1 Estats De La Matèria 1batx
Tema 1 Estats De La Matèria 1batx
 
Canvis quimics
Canvis quimicsCanvis quimics
Canvis quimics
 
03.1 turbomàquines tèrmiques
03.1 turbomàquines tèrmiques03.1 turbomàquines tèrmiques
03.1 turbomàquines tèrmiques
 
C2 ud2 aire_na1 psicrometria
C2 ud2 aire_na1 psicrometriaC2 ud2 aire_na1 psicrometria
C2 ud2 aire_na1 psicrometria
 
Q2 u1entalpia
Q2 u1entalpiaQ2 u1entalpia
Q2 u1entalpia
 
Reaccions químiques
Reaccions químiquesReaccions químiques
Reaccions químiques
 
Reaccions químiques 2
Reaccions químiques 2Reaccions químiques 2
Reaccions químiques 2
 

Viewers also liked

Estequiometria
EstequiometriaEstequiometria
EstequiometriaLuis Jaime
 
Unitat7
Unitat7Unitat7
Unitat7
mosansar
 
Propietats periòdiques
Propietats periòdiquesPropietats periòdiques
Propietats periòdiques
David Mur
 
Presentacion estequiometría
Presentacion estequiometríaPresentacion estequiometría
Presentacion estequiometríalauravolta
 
Cómo descargar presentaciones desde SlideShare
Cómo descargar presentaciones desde SlideShareCómo descargar presentaciones desde SlideShare
Cómo descargar presentaciones desde SlideShare
Pedro Bermudez Talavera
 

Viewers also liked (8)

Estequiometria
EstequiometriaEstequiometria
Estequiometria
 
Unitat7
Unitat7Unitat7
Unitat7
 
Propietats periòdiques
Propietats periòdiquesPropietats periòdiques
Propietats periòdiques
 
Estequiometria
EstequiometriaEstequiometria
Estequiometria
 
Presentacion estequiometría
Presentacion estequiometríaPresentacion estequiometría
Presentacion estequiometría
 
Estequiometria
EstequiometriaEstequiometria
Estequiometria
 
presentaciones
presentacionespresentaciones
presentaciones
 
Cómo descargar presentaciones desde SlideShare
Cómo descargar presentaciones desde SlideShareCómo descargar presentaciones desde SlideShare
Cómo descargar presentaciones desde SlideShare
 

Similar to Unitat4

QUIMICA TEMA 1 TERMODINAMICA.pdf………………….
QUIMICA TEMA 1 TERMODINAMICA.pdf………………….QUIMICA TEMA 1 TERMODINAMICA.pdf………………….
QUIMICA TEMA 1 TERMODINAMICA.pdf………………….
zf7dks5xkc
 
Velocitat de reacció
Velocitat de reaccióVelocitat de reacció
Velocitat de reacció
Jeannette-lin
 
Reaccions químiques
Reaccions químiquesReaccions químiques
Reaccions químiquestcasalisintes
 
Tema1 termodinamica primera part
Tema1 termodinamica primera partTema1 termodinamica primera part
Tema1 termodinamica primera partDavid Caparrós
 
Bat2 1 termodinamica
Bat2 1 termodinamicaBat2 1 termodinamica
Bat2 1 termodinamica
mjtecno
 
TEMA_2.pdf
TEMA_2.pdfTEMA_2.pdf
TEMA_2.pdf
MarsoMarwa
 
Termoquimica
TermoquimicaTermoquimica
Termoquimica
Agnès Molons
 
Transferència de calor - Lleis del Gasos - La matèria
Transferència de calor - Lleis del Gasos - La matèriaTransferència de calor - Lleis del Gasos - La matèria
Transferència de calor - Lleis del Gasos - La matèriaDavid Mur
 
Lechatelier
LechatelierLechatelier
Lechatelier
IES Vilamarxant
 
Q2 u1espontaneitat
Q2 u1espontaneitatQ2 u1espontaneitat
Q2 u1espontaneitatJosep Broch
 
Ud 1 composició centèsimal i gasos
Ud 1  composició centèsimal i gasosUd 1  composició centèsimal i gasos
Ud 1 composició centèsimal i gasostcasalisintes
 
Reaccions químiques.pptx
Reaccions químiques.pptxReaccions químiques.pptx
Reaccions químiques.pptx
AlejandroGarca287757
 
Qcd 1+1
Qcd 1+1Qcd 1+1
Qcd 1+1
susyquark
 

Similar to Unitat4 (15)

QUIMICA TEMA 1 TERMODINAMICA.pdf………………….
QUIMICA TEMA 1 TERMODINAMICA.pdf………………….QUIMICA TEMA 1 TERMODINAMICA.pdf………………….
QUIMICA TEMA 1 TERMODINAMICA.pdf………………….
 
Velocitat de reacció
Velocitat de reaccióVelocitat de reacció
Velocitat de reacció
 
Reaccions químiques
Reaccions químiquesReaccions químiques
Reaccions químiques
 
Tema1 termodinamica primera part
Tema1 termodinamica primera partTema1 termodinamica primera part
Tema1 termodinamica primera part
 
Bat2 1 termodinamica
Bat2 1 termodinamicaBat2 1 termodinamica
Bat2 1 termodinamica
 
Termodinamica. Principis bàsics
Termodinamica. Principis bàsicsTermodinamica. Principis bàsics
Termodinamica. Principis bàsics
 
TEMA_2.pdf
TEMA_2.pdfTEMA_2.pdf
TEMA_2.pdf
 
Termoquimica
TermoquimicaTermoquimica
Termoquimica
 
Transferència de calor - Lleis del Gasos - La matèria
Transferència de calor - Lleis del Gasos - La matèriaTransferència de calor - Lleis del Gasos - La matèria
Transferència de calor - Lleis del Gasos - La matèria
 
Lechatelier
LechatelierLechatelier
Lechatelier
 
Q2 u1espontaneitat
Q2 u1espontaneitatQ2 u1espontaneitat
Q2 u1espontaneitat
 
Ud 1 composició centèsimal i gasos
Ud 1  composició centèsimal i gasosUd 1  composició centèsimal i gasos
Ud 1 composició centèsimal i gasos
 
Reaccions químiques.pptx
Reaccions químiques.pptxReaccions químiques.pptx
Reaccions químiques.pptx
 
Lliço5 Cinèticaquímica
Lliço5 CinèticaquímicaLliço5 Cinèticaquímica
Lliço5 Cinèticaquímica
 
Qcd 1+1
Qcd 1+1Qcd 1+1
Qcd 1+1
 

More from mosansar

Plantes aromàtiques pwp (1) (1)
Plantes aromàtiques pwp (1) (1)Plantes aromàtiques pwp (1) (1)
Plantes aromàtiques pwp (1) (1)
mosansar
 
L’hort del giola conferencia dia 080716.pptx
L’hort del giola conferencia dia 080716.pptxL’hort del giola conferencia dia 080716.pptx
L’hort del giola conferencia dia 080716.pptx
mosansar
 
Sobirania alimentària (1)
Sobirania alimentària (1)Sobirania alimentària (1)
Sobirania alimentària (1)
mosansar
 
Pwp pràctiques laboratori bis grabació
Pwp  pràctiques laboratori bis grabacióPwp  pràctiques laboratori bis grabació
Pwp pràctiques laboratori bis grabació
mosansar
 
Treball de relleu
Treball de relleuTreball de relleu
Treball de relleu
mosansar
 
Treballem les roques
Treballem les roquesTreballem les roques
Treballem les roques
mosansar
 
Full alumnat calor i temperatura
Full alumnat calor i temperaturaFull alumnat calor i temperatura
Full alumnat calor i temperatura
mosansar
 
Totes les formes denergia
Totes les formes denergiaTotes les formes denergia
Totes les formes denergia
mosansar
 
Treball
TreballTreball
Treball
mosansar
 
La força
La forçaLa força
La força
mosansar
 
Pràctica moviment dun cotxe
Pràctica moviment dun cotxePràctica moviment dun cotxe
Pràctica moviment dun cotxe
mosansar
 
El moviment
El movimentEl moviment
El moviment
mosansar
 
Relacions trofiques arc
Relacions trofiques arcRelacions trofiques arc
Relacions trofiques arc
mosansar
 
Productors consumidors descomponedors
Productors consumidors descomponedorsProductors consumidors descomponedors
Productors consumidors descomponedors
mosansar
 
Ecosistemes alumnat
Ecosistemes alumnatEcosistemes alumnat
Ecosistemes alumnat
mosansar
 
"De l'anonimat a la identitat: Reconstrucció facial a partir d'un crani"
"De l'anonimat a la identitat: Reconstrucció facial a partir d'un crani""De l'anonimat a la identitat: Reconstrucció facial a partir d'un crani"
"De l'anonimat a la identitat: Reconstrucció facial a partir d'un crani"
mosansar
 
Eisntein 22.1.16 (2)
Eisntein 22.1.16 (2)Eisntein 22.1.16 (2)
Eisntein 22.1.16 (2)
mosansar
 
El pez conejo 30.10.15 (1)
El pez conejo 30.10.15 (1)El pez conejo 30.10.15 (1)
El pez conejo 30.10.15 (1)
mosansar
 
La metamorfosi .23.10.15 (1)
La metamorfosi .23.10.15 (1)La metamorfosi .23.10.15 (1)
La metamorfosi .23.10.15 (1)
mosansar
 
Refugiats 16.10.15
Refugiats 16.10.15Refugiats 16.10.15
Refugiats 16.10.15
mosansar
 

More from mosansar (20)

Plantes aromàtiques pwp (1) (1)
Plantes aromàtiques pwp (1) (1)Plantes aromàtiques pwp (1) (1)
Plantes aromàtiques pwp (1) (1)
 
L’hort del giola conferencia dia 080716.pptx
L’hort del giola conferencia dia 080716.pptxL’hort del giola conferencia dia 080716.pptx
L’hort del giola conferencia dia 080716.pptx
 
Sobirania alimentària (1)
Sobirania alimentària (1)Sobirania alimentària (1)
Sobirania alimentària (1)
 
Pwp pràctiques laboratori bis grabació
Pwp  pràctiques laboratori bis grabacióPwp  pràctiques laboratori bis grabació
Pwp pràctiques laboratori bis grabació
 
Treball de relleu
Treball de relleuTreball de relleu
Treball de relleu
 
Treballem les roques
Treballem les roquesTreballem les roques
Treballem les roques
 
Full alumnat calor i temperatura
Full alumnat calor i temperaturaFull alumnat calor i temperatura
Full alumnat calor i temperatura
 
Totes les formes denergia
Totes les formes denergiaTotes les formes denergia
Totes les formes denergia
 
Treball
TreballTreball
Treball
 
La força
La forçaLa força
La força
 
Pràctica moviment dun cotxe
Pràctica moviment dun cotxePràctica moviment dun cotxe
Pràctica moviment dun cotxe
 
El moviment
El movimentEl moviment
El moviment
 
Relacions trofiques arc
Relacions trofiques arcRelacions trofiques arc
Relacions trofiques arc
 
Productors consumidors descomponedors
Productors consumidors descomponedorsProductors consumidors descomponedors
Productors consumidors descomponedors
 
Ecosistemes alumnat
Ecosistemes alumnatEcosistemes alumnat
Ecosistemes alumnat
 
"De l'anonimat a la identitat: Reconstrucció facial a partir d'un crani"
"De l'anonimat a la identitat: Reconstrucció facial a partir d'un crani""De l'anonimat a la identitat: Reconstrucció facial a partir d'un crani"
"De l'anonimat a la identitat: Reconstrucció facial a partir d'un crani"
 
Eisntein 22.1.16 (2)
Eisntein 22.1.16 (2)Eisntein 22.1.16 (2)
Eisntein 22.1.16 (2)
 
El pez conejo 30.10.15 (1)
El pez conejo 30.10.15 (1)El pez conejo 30.10.15 (1)
El pez conejo 30.10.15 (1)
 
La metamorfosi .23.10.15 (1)
La metamorfosi .23.10.15 (1)La metamorfosi .23.10.15 (1)
La metamorfosi .23.10.15 (1)
 
Refugiats 16.10.15
Refugiats 16.10.15Refugiats 16.10.15
Refugiats 16.10.15
 

Unitat4

  • 1. QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 4 EQUILIBRI QUÍMIC
  • 2. Es defineix com a CONSTANT D’EQUILIBRI KC l’expressió següent: Aquesta equació és l’expressió matemàtica de la llei d’acció de masses (LAM). Aquesta llei estableix que per a una reacció reversible en equilibri a una temperatura constant la relació de concentracions entre reactius i productes, elevades als coeficients estequiomètrics respectius, té un valor constant que es representa per Kc. Equilibri químic. Constant d’equilibri de concentració Kc Equilibri químic. Constant d’equilibri de concentració Kc L'EQUILIBRI en una reacció reversible (aquella en la qual els reactius no es transformen completament en productes, ja que els productes tornen a formar reactius) és un estat del sistema en el qual les velocitats de reacció directa i inversa són iguals i les concentracions de totes les substàncies que intervenen romanen constants. Per tant, l’equilibri és una situació dinàmica, ja que les reaccions se segueixen produint. Les reaccions químiques reversibles s’escriuen, en general, de la manera següent: aA + bB  cC + dD Tipus d’equilibri: •Homogeni: quan totes les espècies químiques presents estan en la mateixa fase. •Heterogeni: las espècies químiques presents estan en diferent fase. c d c a b [C] [D] K [A] [B] = Gràfic de les velocitats directa i inversa respecte al temps.
  • 3. Resolució de problemes d’equilibri químic.Resolució de problemes d’equilibri químic. Per resoldre els exercicis d’equilibri de les reaccions que es porten a terme en un recipient tancat és convenient seguir un mètode general: Inicialment: • Identifiquem les dades del problema. • Identifiquem les incògnites. Passos 1. Expressem la concentració molar dels reactius i dels productes. 2. Escrivim l’equació química de la reacció. 3. Completem, per a cada reacció, l’esquema següent: On x és la variació de la concentració d’una espècie que tingués el coeficient estequiomètric unitat. 4. Aïllem la incògnita mitjançant la llei d’acció de masses. Finalment Arribem a una conclusió i expressem el resultat fi nal en les unitats corresponents. aA + bB  cC + dD Concentracions inicials c1 c2 c3 c4 Variació de les concentracions en la reacció ax bx cx dx Concentracions en l’equilibri c1-ax c2-bx c3+cx c4+dx
  • 4. Interpretació de KcInterpretació de Kc SIGNIFICAT DE KC Si Kc és molt elevada (Kc>> 1). El numerador és molt més gran que el denominador. Per tant, la quantitat de productes en l'equilibri és molt més gran que la de reactius. L'equilibri està desplaçat cap a la dreta. Si Kc és molt petita (Kc << 1). El denominador és molt més gran que el numerador. Per tant, la quantitat de productes en l'equilibri és molt petita en comparació de la de reactius. L'equilibri està desplaçat cap a l'esquerra. Si volem saber en una reacció concreta la situació en la qual ens trobem, només hem de determinar la relació entre la concentració de productes i la concentració de reactius en un moment determinat que anomenem QUOCIENT DE REACCIÓ (QC) i la comparem amb Kc: •Q < Kc: El sistema no està en equilibri. El numerador de l'expressió és menor que el que correspondria en l'equilibri. Per a arribar a l'equilibri el sistema evolucionarà reaccionant cap a la dreta amb més intensitat que cap a l'esquerra . •Q=Kc El sistema està en equilibri. •Q > Kc El sistema no està en equilibri. El numerador de l'expressió és major que el que correspondria en l'equilibri. El sistema evolucionarà reaccionant cap a l'esquerra amb més intensitat que cap a la dreta. Relació entre Kc i la reacció ajustada Si la reacció s'ajusta multiplicant tots els coeficients estequiomètrics per un nombre n, la nova constant d'equilibri serà Si la reacció s'escriu de manera inversa, la nova constant d'equilibri serà ' = n c cK K ' c c K K = 1
  • 5. Exercici exempleExercici exemple En un moment determinat, un recipient de 2 L conté una mescla formada per 3 mol de diòxid de carboni, 5 mol d’hidrogen, 0,6 mol d’aigua i 1 mol de monòxid de carboni. Sabem que la constant d’equilibri és Kc = 5 a una temperatura de 1 073 K. Indica: a) En quin sentit es produirà la reacció? b) Quines seran les concentracions de cada espècie en l’equilibri? Resolució a) Calculem les concentracions molars:3 mol [CO2] =3 mol/2 L = 1,5 M; [H2] =5 mol/2 L= 2,5 M; [CO] =1 mol/ 2L = 0,5 M; [H2O] =0,6 mol /2 L= 0,3 M Qc>Kc, per tant, la reacció és cap a la formació de reactius (l’esquerre) b) A l’hora de calcular les concentracions en l’equilibri cal tenir en compte el sentit de la reacció: c , M· , M Q , M· , M = = 15 2 5 25 0 5 0 3 CO(g) + H2O(g)  H2(g) + CO2(g) Concentracions inicials 0,5 0,3 2,5 1,5 Variacions de les concentracions x x x x Concentracions en l’equilibri 0,5+x 0,3+x 2,5-x 1,5-x c ( , x)·( , x) K x , M ( , x)·( , x) − − = = → = + + 2 5 15 5 0 32 0 5 0 3 Per tant, les concentracions en l’equilibri són: [CO2] =1,18 M [H2] =2,18 M [CO] = 0,82 M [H2O] =0,62 M
  • 6. Per un equilibri homogeni entre gasos aA(g) + bB(g)  cC(g) + dD(g), l’expressió de la CONSTANT D’EQUILIBRI Kp és: La constant d'equilibri Kp és característica de cada reacció. No depèn de les quantitats inicials de productes i reactius. El seu valor varia amb la temperatura. Kp s'expressa de forma adimensional. Es recomana calcular Kp a partir de les pressions parcials expressades en atm, encara que seria totalment correcte fer-ho amb altres unitats. La relació entre les constants d’equilibri Kc i Kp és: on n= (c+d)- (a+b) Si el nombre de mols al passar de reactius a productes no canvia, aleshores: n = 0 i Kp = Kc. KpKp c d C D p a b A B p ·p K p ·p = n p cK = K ·(R·T)∆ Exemple: Iguala les següents reaccions i completa la taula: Equacions igualades i càlcul de la constant que manca: 2NO2(g) ↔ 2NO(g) + O2(g) Kp=Kc(RT)Δn = 1,42·10−4 (0,082·600)1 =6,986·10-3 PCl5(g) ↔ PCl3(g) + Cl2(g) Kc=Kp(RT)-Δn =2,144·(0,082·523)-1 =0,050 Reacció Kc Kp Temp. (ºC) NO2 (g) ↔ NO(g) + O2 (g) 1,42·10−4 327 °C PCl5 (g) ↔ PCl3 (g) + Cl2 (g) 2,144 250 ºC on pa, pb, pc i pd són les pressions parcials d’A, B, C i D
  • 7. Grau de dissociacióGrau de dissociació Càlcul de Kc en exercicis amb el grau de dissociació: Tenim la reacció química AB  A + B Inicialment, AB té una concentració molar c però en arribar a l’equilibri, té un grau de dissociació α. La concentració que reacciona de cadascuna de les tres espècies (AB, A i B) s’expressa com per cα. •Per tant, la concentració de AB en l’equilibri és: c - cα =c(1- α). •L’expressió de la constant d’equilibri es pot calcular a partir de l’esquema següent: AB  A + B Concentracions inicials c – – Variació de les concentracions c α cα cα Concentracions en l’equilibri c(1-α ) cα cα c [A][B] c ·c c K [AB] c( ) α α α = = = −α −α 2 1 1 Si α <10-2 , el terme (1- α) es pot aproximar a 1, perquè el valor α es pot considerar negligible respecte a 1. El GRAU DE DISSOCIACIÓ (α) és un altra manera de mesurar el grau de transformació dels reactius en productes. Es defineix com el tant per u de mols dissociats o mols que reaccionen respecte dels mols inicials: mols dissociats (que reaccionen) mols inicials α = Sovint s’expressa en tant per cent (%), que correspon al grau de dissociació multiplicat per cent.
  • 8. Modificacions de l'equilibri. Principi de Le ChatelierModificacions de l'equilibri. Principi de Le Chatelier PRINCIPI DE LE CHATELIER: quan es produeix una pertorbació en alguna de les variables que intervenen en l'estat d'equilibri d'un sistema (temperatura, pressió, volum o concentracions), el sistema evoluciona de manera que contraresta l'efecte d'aquesta pertorbació i s'estableix un nou estat d'equilibri. L'única pertorbació que modifica el valor de K és la variació de temperatura. (http://www.mhhe.com/physsci/chemistry/essentialchemistry/flash/lechv17.swf) Factors que modifiquen l’equilibri: Canvis en les concentracions •Si augmenta la concentració d'una substància, el sistema es desplaça en el sentit que es consumeix aquesta substància. •Si disminueix la concentració d'una substància, el sistema es desplaça en el sentit que es produeix aquesta substància. Canvis en la pressió i en el volum •Si augmenta la pressió, es produeix una disminució del volum i, per tant, augmenta la concentració dels gasos. El sistema es desplaça en el sentit que hi ha menor nombre de mols de gasos. •Si disminueix la pressió, es produeix un augment del volum i, per tant, disminueix la concentració dels gasos. El sistema es desplaça en el sentit que hi ha major nombre de mols de gasos. •Si en la reacció hi ha el mateix nombre de moles de gasos en els reactius i en els productes, Δn=0 , una variació de la pressió o del volum no afecta a l'equilibri. Canvis en la temperatura •Si augmenta la temperatura, el sistema es desplaça en el sentit de la reacció endotèrmica. •Si disminueix la temperatura, el sistema es desplaça en el sentit de la reacció exotèrmica. Addició d'un catalitzador •No afecta a l'estat d'equilibri i si a la velocitat. Si s'afegeix des de l'inici de la reacció, s’arriba abans a l'equilibri.
  • 9. Energia lliure i constant d’equilibriEnergia lliure i constant d’equilibri En qualsevol procés químic, es compleix que: ΔG=ΔG°RT ln Q on Q és el quocient de reacció i R=8,31 J·mol-1 K-1 . Si el sistema està en equilibri, es compleix que ΔG=0 i que Q=K. Aleshores l’expressió anterior es converteix en ΔG°=-RT ln K on K és Kp o Kc segons si el sistema és gasós o està en dissolució. Relació entre ΔG° i K: ΔG°<0; K>1: Com més petit sigui el valor d’ ΔG°, l’equilibri tendeix més a desplaçar-se cap els productes (K >> 1). ΔG°>0; K<1: Com més gran sigui el valor d’ ΔG°, l’equilibri tendeix més a desplaçar-se cap els reactius (K<<1)
  • 10. Energia lliure i constant d’equilibriEnergia lliure i constant d’equilibri En qualsevol procés químic, es compleix que: ΔG=ΔG°RT ln Q on Q és el quocient de reacció i R=8,31 J·mol-1 K-1 . Si el sistema està en equilibri, es compleix que ΔG=0 i que Q=K. Aleshores l’expressió anterior es converteix en ΔG°=-RT ln K on K és Kp o Kc segons si el sistema és gasós o està en dissolució. Relació entre ΔG° i K: ΔG°<0; K>1: Com més petit sigui el valor d’ ΔG°, l’equilibri tendeix més a desplaçar-se cap els productes (K >> 1). ΔG°>0; K<1: Com més gran sigui el valor d’ ΔG°, l’equilibri tendeix més a desplaçar-se cap els reactius (K<<1)