Espontaneïtat de lesEspontaneïtat de les
reaccions químiquesreaccions químiques
INS Antón Busquets i Punset
Sant Hilari Sacalm
Què és un procèsQuè és un procès
espontani?espontani?
Es un canvi que tendeix a produir-se sense
que calgui cap efecte extern.
Exemple:
– La combustió del butà
– La fusió del gel a 20 ºC
– La caiguda d’un objecte des d’un balcó
Com podem saber si unCom podem saber si un
procès és espontani?procès és espontani?
La combustió del propà té una variació
d’entalpia de –2219,2 kJ/mol
La dissolució del clorur de sodi té una
variació d’entalpia de +3,9 kJ/mol
Però tots dos procesos són espontanis!
L’entropiaL’entropia
Mesura el grau de desordre (espacial o
energètic) d’un sistema químic.
Es representa amb la lletra S.
Es mesura en J/K.
Un canvi en un sistema provoca també un
canvi d’entropia en l’entorn, de valor:
∆Sent = -∆Hsis/T
Variació d’entropia d’unaVariació d’entropia d’una
reaccióreacció
Podem definir l’entropia molar d’una
substància, com una mesura del seu grau de
desordre respecte de l’estat a 0ºC:
∆Sm > 0
Taules de valors i variació: pàgines 27 i 28.
Variació d’entropia d’unaVariació d’entropia d’una
reacció (II)reacció (II)
En una reacció química es verifica:
∆Sreac = Σn·∆Sprod - Σn·∆Sreac
Procesos espontanis iProcesos espontanis i
entropiaentropia
En un procès espontani la variació
d’entropia total sempre augmenta:
∆Stot = ∆Ssis + ∆Sent > 0
En un procès espontani
Aquesta magnitud té l’inconvenient que
depèn del sistema i de l’entorn.
Energia de Gibbs o entalpiaEnergia de Gibbs o entalpia
lliurelliure
Permet definir un criteri d’espontaneïtat que
nomès depèn del sistema.
∆G = ∆H - T· ∆S (J/mol)
En tot procès espontani:
∆G < 0
Exemple: és espontània laExemple: és espontània la
reacció a 1000 ºC?reacció a 1000 ºC?
2SO2(g) + O 2(g) ---- 2SO3(g)
Dades: ∆Hr = -199,2 kJ/mol
∆Sr = -205,4 J/K
Solució: ∆G = ∆H – T·∆S = 61,8 kJ
no és espontani, la reacció tindrà lloc en
sentit contrari.
Exemple: calculeu laExemple: calculeu la
variació d’entropia devariació d’entropia de
l’entorn a 298 Kl’entorn a 298 K
S + O2 --- SO2 ; ∆H = -296,5 kJ/mol
Resolució:
∆Sent = - ∆Hsis/T = 3110 J/K

Q2 u1espontaneitat

  • 1.
    Espontaneïtat de lesEspontaneïtatde les reaccions químiquesreaccions químiques INS Antón Busquets i Punset Sant Hilari Sacalm
  • 2.
    Què és unprocèsQuè és un procès espontani?espontani? Es un canvi que tendeix a produir-se sense que calgui cap efecte extern. Exemple: – La combustió del butà – La fusió del gel a 20 ºC – La caiguda d’un objecte des d’un balcó
  • 3.
    Com podem sabersi unCom podem saber si un procès és espontani?procès és espontani? La combustió del propà té una variació d’entalpia de –2219,2 kJ/mol La dissolució del clorur de sodi té una variació d’entalpia de +3,9 kJ/mol Però tots dos procesos són espontanis!
  • 4.
    L’entropiaL’entropia Mesura el graude desordre (espacial o energètic) d’un sistema químic. Es representa amb la lletra S. Es mesura en J/K. Un canvi en un sistema provoca també un canvi d’entropia en l’entorn, de valor: ∆Sent = -∆Hsis/T
  • 5.
    Variació d’entropia d’unaVariaciód’entropia d’una reaccióreacció Podem definir l’entropia molar d’una substància, com una mesura del seu grau de desordre respecte de l’estat a 0ºC: ∆Sm > 0 Taules de valors i variació: pàgines 27 i 28.
  • 6.
    Variació d’entropia d’unaVariaciód’entropia d’una reacció (II)reacció (II) En una reacció química es verifica: ∆Sreac = Σn·∆Sprod - Σn·∆Sreac
  • 7.
    Procesos espontanis iProcesosespontanis i entropiaentropia En un procès espontani la variació d’entropia total sempre augmenta: ∆Stot = ∆Ssis + ∆Sent > 0 En un procès espontani Aquesta magnitud té l’inconvenient que depèn del sistema i de l’entorn.
  • 8.
    Energia de Gibbso entalpiaEnergia de Gibbs o entalpia lliurelliure Permet definir un criteri d’espontaneïtat que nomès depèn del sistema. ∆G = ∆H - T· ∆S (J/mol) En tot procès espontani: ∆G < 0
  • 9.
    Exemple: és espontànialaExemple: és espontània la reacció a 1000 ºC?reacció a 1000 ºC? 2SO2(g) + O 2(g) ---- 2SO3(g) Dades: ∆Hr = -199,2 kJ/mol ∆Sr = -205,4 J/K Solució: ∆G = ∆H – T·∆S = 61,8 kJ no és espontani, la reacció tindrà lloc en sentit contrari.
  • 10.
    Exemple: calculeu laExemple:calculeu la variació d’entropia devariació d’entropia de l’entorn a 298 Kl’entorn a 298 K S + O2 --- SO2 ; ∆H = -296,5 kJ/mol Resolució: ∆Sent = - ∆Hsis/T = 3110 J/K