1. Referents de la renovació
pedagògica del segle XX

2. Adolphe Ferrière
1989-1960
Un dels fundadors del moviment de les escoles
noves. Autor dels “30 principis de l’escola nova”
(1913), obra de referència de la pedagogia activa.
Ferrière defensa un nou model d’escola, basat en el treball
individual i cooperatiu, els aprenentatges a partir de
l’experiència, els tallers i treballs manuals (granja, horta…),
els treballs creatius i d’ampliació, la música, el pensament crític,
el reforç positiu… trencant amb el model de pedagogia tradicional.

3. Ovide Decroly
1871-1932
Proposa els centres d’interés com a metodologia
per tal de motivar als infants a partir de la seva
curiositat, treballant de manera global, en contraposició a
l’estructuració per disciplines o assignatures. Destaca la
importància d’aprendre a partir d’estimular els sentits, la
capacitat d’observació. Aporta el concepte de “república escolar”,
on els alumnes tenen assignats uns càrrecs, una responsabilitat
envers al grup que són valorats i poden ser criticats pels companys.

4. Maria Montessori
1870-1952
Les seves aportacions es consideren l’inici de
la biología de l’educació. De formació metgessa,
Montessori defensà la naturalesa del desenvolupament humà,
gradual i progressiu que es manifesta en la infància. Destaca la
importància de les rutines per treballar els hàbits, l’experimentació,
el desenvolupament sensorial i psicomotriu, el desenvolupament
personal en grups d’edats diferents, el paper d’observador que ha
de prendre el mestre dins del patró evolutiu de cada infant,
esperant el moment adient perquè es produeixin els aprenentatges,
creant les condicions i facilitant els recursos necessaris.

5. William-Heart Kilpatrick
1871-1965
Proposa la metodologia de treball per projectes.
Considera que els aprenentatges han de basar-se
en experiències significatives, per tal que l’alumne
prengui la iniciativa. El professor ha d’ajudar i guiar a l’alumne
en totes les etapes del procés: proposta, planificació, elaboració
i avaluació. El mètode de projectes segueix l’esquema general
del mètode científic aplicat a l’ensenyament.

6. Hellen Parkhurst
1987-1973
Dissenya un pla de treball individualitzat, on
cada alumne es compromet, signant un contracte,
a treballar per tal d’assolir unes fites d’aprenentatge concretes,
amb un mes de vigència. Les aules es transformen en espais
especialitzats i preparats amb els recursos que corresponen al
treball de cada matèria. Els alumnes avancen seguint el seu pla
mensual personalitzat sota el suport i la tutorització dels diversos
mestres. Es contemplen activitats grupals i de col·laboració.
D’aquesta manera l’alumne pren consciència del seu procés
d’aprenentatge i se’n fa el principal responsable.

7. Carleton-Wosley Washburn
1889-1971
Com a superintendent de les escoles de
Winnetka posa en marxa un programa doble.
El primer és de mínims, intentant assegurar l’aprenentatge d’uns
coneixements bàsics i funcionals. El segon programa pretén
desenvolupar el talent, les capacitats creatives i l’èxit escolar, en
activitats individuals i de grup. Defensa quatre principis: dret a
desenvolupar aptituds i a adquirir coneixements; dret a viure
una vida plena i alegre; el progrés de la humanitat depèn del
desenvolupament dels individus; el bé de la societat depèn de la
intensa consciència social individual.

8. Peter Petersen
1884-1952
Defensa “l’escola de vida”. Els alumnes s’agrupen
per franjes de tres edats diferents. Aprenen a
conviure, col·laborar i compartir. La seva pedagogia es basa en la
vida comunitària. Les activitats són assignades setmanalment i
es fan en petits grups naturals, configurats pel propis alumnes.

9. Roger Cousinet
1881-1973
Aporta el mètode de treball lliure per a grups.
El mestre proposa la feina i aporta els recursos,
però són els alumnes qui s’agrupen lliurement, elaboren el seu
pla de treball, defineixen càrrecs i responsabilitats. Dóna valor a
la vida social a l’escola, mitjançant el paper actiu i responsable
dels alumnes a través de càrrecs rotatius. Atorga importància al
joc com activitat de desenvolupament i d’aprenentatge. Introdueix
el concepte d’aprendre a aprendre, integrant l’aprenentatge de
coneixements i procediments amb el creixement personal i social.

10. Rudolf Steiner
1861-1925
Filòsof humanista. Creador de les escoles Waldorf,
caracteritzades per fomentar un principis filosòfics
basats en el naturalisme, l'espiritualitat sense caure en credos
religiosos, donant molta importància a l’educació artística i
estètica. La seva pedagogia està fonamentada en l’Escola Activa.

11. Célestin Freinet
1896-1966
Va fer grans aportacions en tècniques
i instruments, de planificació d’activitats dintre
d’un mètode autònom. Molt proper a les classes populars, basava
la seva pedagogia en la intuïció amb una sòlida fonamentació
teòrica. L’escola s’ha de comprometre amb la infància i la societat,
ha de tenir una organització flexible que permeti la incorporació
de noves eines (impremta, radio, tallers, ordinadors,...), les
activitats han de tenir caràcter pràctic, elabora mètodes concrets
per a treballar la lectura, el càlcul, la ortografia... Les seves
aportacions són nombroses i de gran valor. L’escola es configura com
un sistema obert, en constant interacció amb l’entorn.

12. Movimento di
Cooperazione Educativa
Aquest és un moviment d’innovació pedagògica
que es va produir a la Itàlia de postguerra, entre
els anys 1951-1980. Entre els seus seguidors hi trobem: Tamagini,
Pettini, Codignola,Ciari, Lodi, Alfieri, Rodari i Tonucci (Frato).
Defensen la creació d’un projecte educatiu que transmeti cultura,
valors i impulsi els nois i noies a la creació i a la llibertat d’expressió.
A partir de les tècniques de Freinet, proposen orientacions pedagògi-
ques com treballar el pensament crític, el mètode científic, el diàleg,
la resolució de problemes socials i potenciar l’expressió artística i
literària. Molt compromesos amb la societat i la transformació social.

13. La ciutat educadora (UNESCO)
1972
Aquest informe de la Comissió Internacional per al
Desenvolupament de la UNESCO aplega tots els
avenços voluntaristes per canviar l’escola tradicional. Tot i ser un
document molt complert no ha tingut el ressò que s’esperava i
encara, avui dia, s’està molt lluny d’assolir les seves propostes.
Proposa la idea de la ciutat educadora, on tots els recursos de la
ciutat i totes les persones poden intervenir de manera positiva
en l’educació dels infants. Metodologia d’aprenentatge i servei.