1. LA DOMINACIÓ EUROPEA
DEL MÓN
(1870-1914).
Chumicha Azdad
Història del Món Contemporani
1r de Batxillerat

2. LA DOMINACIÓ EUROPEA
DEL MÓN (1870-1914).
• 1.- LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (1870-1914).
• 2.- L’IMPERIALISME I LES SEUES CAUSES.
• 3.- CLASSIFICACIÓ DE LES COLÒNIES.
• 4.- EL REPARTIMENT DEL MÓN.
• 5.- LES NOVES POTÈNCIES IMPERIALISTES.
• 6.- LES CONSEQÜÈNCIES DE L’IMPERIALISME.

3. 1.- LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
(1870-1914)
• Suposa canvis importants (avanços tècnics, major
productivitat, creixement, noves formes d’organització,
expansió de la industrialització), però no canvien les relacions
socials de producció (burgesos vs proletaris).
• 1.1.- Augment demogràfic i migracions.
• 1.2.- Noves formes d’energia i noves indústries.
• 1.3.- Les millores en els transports.
• 1.4.- Els canvis en l’organització del treball i les empreses.
• 1.5.- L’augment de la competència internacional.

4. 1.1.- Augment demogràfic i migracions.
La població europea es duplica al segle XIX: de 187 a 407 milions de personesLa població europea es duplica al segle XIX: de 187 a 407 milions de persones
La riquesa creix menys i es concentra en mans de la burgesiaLa riquesa creix menys i es concentra en mans de la burgesia → augmenta la pobresa → emigració→ augmenta la pobresa → emigració
Entre 1815 i 1914, més de 60 milions d’europeus emigren, especialment cap a AmèricaEntre 1815 i 1914, més de 60 milions d’europeus emigren, especialment cap a Amèrica
Forta emigració dins de cada país des de les zones rurals a les ciutats: èxode rural i urbanitzacióForta emigració dins de cada país des de les zones rurals a les ciutats: èxode rural i urbanització

5. 1.2.- Noves formes d’energia i noves indústries.
L’ELECTRICITATL’ELECTRICITAT
Energia més neta, flexible i barataEnergia més neta, flexible i barata
S’adapta a les màquinesS’adapta a les màquines
Fàcil transportFàcil transport
Múltiples aplicacions: il·luminació, transport, indústria, oci,...Múltiples aplicacions: il·luminació, transport, indústria, oci,...
PETROLIPETROLI
Energia barataEnergia barata
AplicacionsAplicacions
Il·luminacióIl·luminació
CalefaccióCalefacció
Transport (motor d’explosió, 1885)Transport (motor d’explosió, 1885)
Estreta relació entre ciència i tècnica i les noves indústries (investigació):Estreta relació entre ciència i tècnica i les noves indústries (investigació):
vidre, fibres artificials, cautxú, tints i abonaments químics, alumini,...vidre, fibres artificials, cautxú, tints i abonaments químics, alumini,...
Fort desenvolupament de les indústries siderúrgica, metal·lúrgica, elèctrica i químicaFort desenvolupament de les indústries siderúrgica, metal·lúrgica, elèctrica i química

6. 1.3.- Les millores en els transports.
REVOLUCIÓREVOLUCIÓ
DELS TRANSPORTSDELS TRANSPORTS
Extensió delExtensió del
ferrocarrilferrocarril
Metros i tramviesMetros i tramvies
elèctricselèctrics
Vaixells d’acerVaixells d’acer
i a vapori a vapor
Canals deCanals de
Suez i PanamàSuez i Panamà
AutomòbilAutomòbil
AvióAvió
CONSEQÜÈNCIA: desplaçament més ràpid de mercaderies (CONSEQÜÈNCIA: desplaçament més ràpid de mercaderies (↑comerç i ↓preus)↑comerç i ↓preus) i persones (migracions)i persones (migracions)

7. 1.4.- Els canvis en l’organització del treball
i les empreses.
Taylorisme i treballTaylorisme i treball
en cadena (fi s.XIX)en cadena (fi s.XIX)
El treball es desplaça cap al treballador, que realitza una tascaEl treball es desplaça cap al treballador, que realitza una tasca
simple,contínua i esgotadora (no cal especialització)simple,contínua i esgotadora (no cal especialització)
Augmenta la productivitat i producció i baixen els costos deAugmenta la productivitat i producció i baixen els costos de
producció (producció en sèrie i estandarditzada).producció (producció en sèrie i estandarditzada).
Les cares màquines i cadenes de muntatge fanLes cares màquines i cadenes de muntatge fan
que sols sobrevisquen les empreses més fortesque sols sobrevisquen les empreses més fortes
Les empreses es concentren per evitar laLes empreses es concentren per evitar la
competència i controlar el mercatcompetència i controlar el mercat
CàrtelCàrtel
TrustTrust
HoldingHolding
MonopoliMonopoli

8. 1.5.- L’augment de la competència internacional.
Des del 1870 Gran Bretanya creix menysDes del 1870 Gran Bretanya creix menys
que els nous països que s’industrialitzenque els nous països que s’industrialitzen
En 1914 EUA i Alemanya superenEn 1914 EUA i Alemanya superen
industrialment a Gran Bretanyaindustrialment a Gran Bretanya
Alemanya s’industrialitzaAlemanya s’industrialitza
molt ràpid des del 1870molt ràpid des del 1870
Grans empreses recolzades per l’EstatGrans empreses recolzades per l’Estat
Carbó i ferro propis (Ruhr, Silèsia)Carbó i ferro propis (Ruhr, Silèsia)
Últims avançosÚltims avanços
tecnològicstecnològics
La producció i el comerç mundials es multipliquenLa producció i el comerç mundials es multipliquen
per set entre 1850 i 1914per set entre 1850 i 1914
Noves formesNoves formes
de vendade venda
Grans magatzemsGrans magatzems
Venda per correuVenda per correu
Venda a terminisVenda a terminis
AugmentAugment
del consumdel consum

9. 2.- L’IMPERIALISME I LES SEUES CAUSES.
• Imperialisme: ideologia i pràctica política que propugna el domini polític,
econòmic i militar dels estats industrialitzats sobre altres pobles. Es
desenvolupat entre la segona meitat del segle XIX i l’actualitat.
• Colonialisme: doctrina i pràctica política que defensa l’ocupació efectiva
d’un territori (colònia) per part d’un altre (metròpoli).
• 2.1.- Causes econòmiques.
• 2.2.- Causes demogràfiques i socials.
• 2.3.- Causes polítiques i estratègiques.
• 2.4.- Justificacions ideològiques.

10. 2.1.- Causes econòmiques.
2ª R.I.2ª R.I.
Augment de laAugment de la
producció i laproducció i la
productivitatproductivitat
Crisi de sobreproducció: les empreses produeixenCrisi de sobreproducció: les empreses produeixen
massa i acumulen excedents que no poden vendremassa i acumulen excedents que no poden vendre
Les empreses necessiten llocs on vendre els seusLes empreses necessiten llocs on vendre els seus
productes, invertir els capitals i aconseguirproductes, invertir els capitals i aconseguir
matèries primeres i aliments baratsmatèries primeres i aliments barats
La burgesia pressiona els governs per a conquerirLa burgesia pressiona els governs per a conquerir
colònies que funcionen com a “mercats reservats”colònies que funcionen com a “mercats reservats”
““L’imperialisme colonial és una de les formes de l’imperialismeL’imperialisme colonial és una de les formes de l’imperialisme
econòmic. Aquest imperialisme és econòmic en l’estricte sentiteconòmic. Aquest imperialisme és econòmic en l’estricte sentit
de la paraula, perquè les seues raons no són interessos polítics,de la paraula, perquè les seues raons no són interessos polítics,
sinó econòmics.”sinó econòmics.”
C. A. JULIEN:C. A. JULIEN: L’imperialisme colonials i les rivalitatsL’imperialisme colonials i les rivalitats
InternacionalsInternacionals, 1947., 1947.
“El consum a Europa està saturat: és imprescindible descobrir
nous filons de consumidors arreu del món (...). Anglaterra va
prendre la davantera (...). Però per impedir que l’empresa
britànica obtingués un profit exclusiu dels nous mercats que
s’estan obrint als productes d’Occident, Alemanya combat amb
Anglaterra (...) per tot el món. La política colonial és
l’expressió internacional de les lleis de la competència”.
JULES FERRY: Tonquín i la Mare Pàtria, 1890.

11. 2.2.- Causes demogràfiques i socials.
Fort augment deFort augment de
la població europeala població europea
Augment de l’atur,Augment de l’atur,
la pobresa i la misèria.la pobresa i la misèria.
Perill de revolucióPerill de revolució
socialsocial
Solució: emigrar a les colò-Solució: emigrar a les colò-
nies, on hi ha terra i treballnies, on hi ha terra i treball
(grans migracions)(grans migracions)
LES JUSTIFICACIONS DE L’IMPERIALISME
“Ahir vaig presenciar una reunió d’aturats a Londres i després d’escoltar
els virulents discursos que eren ni més ni menys com un crit per demanar pa,
vaig tornar a casa meva més convençut que mai de la importància
de l’imperialisme... El que em preocupa més és la solució al problema
social. Per aquest motiu entenc que si es vol estalviar als quaranta
milions d’habitants del Regne Unit els horrors d’un guerra civil,
els responsables de la política colonial han d’obrir nous territoris
a l’excedent de població i crear nous mercats a les mines i fàbriques.
Sempre he sostingut que l’imperi britànic és per a nosaltres una qüestió d’estómac.
Si es vol evitar una guerra civil cal esdevenir imperialista”.
CECIL RHODES: Carta al periodista Stead (1895)

12. 2.3.- Causes polítiques i estratègiques.
Els governs volen aconseguir més colònies per enfortir el nacionalisme del poble i el prestigi deEls governs volen aconseguir més colònies per enfortir el nacionalisme del poble i el prestigi de
l’Estat i el propi govern (a més colònies, més prestigi) i evitar parlar dels problemes internsl’Estat i el propi govern (a més colònies, més prestigi) i evitar parlar dels problemes interns
Els militars recolzen els governs: la conquesta de colònies coma forma d’ascendir (medalles)Els militars recolzen els governs: la conquesta de colònies coma forma d’ascendir (medalles)
Factor estratègic: per controlar les rutes marítimes cal tindre ports d’avituallamentFactor estratègic: per controlar les rutes marítimes cal tindre ports d’avituallament
arreu del món i controlar els punts estratègicsarreu del món i controlar els punts estratègics

13. 2.4.- Justificacions ideològiques.
L’esperit d’aventura: aventurers i societats científiques es llancen a descobrir territoris nousL’esperit d’aventura: aventurers i societats científiques es llancen a descobrir territoris nous
Teoria neodarwinista: les nacions que no utilitzen la força desapareixeran front a les més fortesTeoria neodarwinista: les nacions que no utilitzen la força desapareixeran front a les més fortes
Missió civilitzadora: creença en la superioritat de la civilització cristiana europea,Missió civilitzadora: creença en la superioritat de la civilització cristiana europea,
que cal imposar-la als “salvatges” (missions religioses, escoles,...)que cal imposar-la als “salvatges” (missions religioses, escoles,...)
Justificacions racistes, xenòfobes i ultranacionalistes: creença en la superioritat de la pròpiaJustificacions racistes, xenòfobes i ultranacionalistes: creença en la superioritat de la pròpia
raça o nació sobre la resta, les quals s’han de sotmetre al desig de l’home blancraça o nació sobre la resta, les quals s’han de sotmetre al desig de l’home blanc
“Un país com França, quan ocupa una terra bàrbara, ha
d’acontentar-se sols amb l’afany de guany?
No, aquesta nació generosa ha rebut de la Providència
una més alta missió, la de l’emancipació, la de portar
les llums, la civilització i la llibertat a les races i als
pobles encara esclaus de la ignorància.”
Discurs de Garnier, intel·lectual francès (1864).

14. 3.- CLASSIFICACIÓ DE LES COLÒNIES.
Des del punt deDes del punt de
vista econòmicvista econòmic
Des del punt de vistaDes del punt de vista
politicoadministratiupoliticoadministratiu
Colònies d’explotació: les empreses de les metròpolis extrauen les primeresColònies d’explotació: les empreses de les metròpolis extrauen les primeres
matèries barates amb mà d’obra semiesclava i venen els productes industrialsmatèries barates amb mà d’obra semiesclava i venen els productes industrials
Colònies de poblament: llocs rics i poc poblats on emigren els europeus perColònies de poblament: llocs rics i poc poblats on emigren els europeus per
ocupar i treballar les terres, deixant de banda la població autòctonaocupar i treballar les terres, deixant de banda la població autòctona
Àmbits geogràfics de dependència econòmica: antigues colònies que sónÀmbits geogràfics de dependència econòmica: antigues colònies que són
independents, però estan controlades econòmicament per la metròpoliindependents, però estan controlades econòmicament per la metròpoli
Índia, la major part de colònies africanes,...Índia, la major part de colònies africanes,...
Canadà, Austràlia,...Canadà, Austràlia,...
Argentina, Xina,...Argentina, Xina,...
Colònies d’ocupació efectiva: la metròpoli ocupa militarment laColònies d’ocupació efectiva: la metròpoli ocupa militarment la
colònia i envia un govern, subordinat al govern metropolità (Índia,...)colònia i envia un govern, subordinat al govern metropolità (Índia,...)
Dominis: són colònies que depenen del govern de la metròpoli, peròDominis: són colònies que depenen del govern de la metròpoli, però
tenen cert grau d’autogovern per ser població emigrant de la metròpolitenen cert grau d’autogovern per ser població emigrant de la metròpoli
(Canadà, Austràlia,...)(Canadà, Austràlia,...)
Protectorats: territoris que conserven en teoria un govern propi, però enProtectorats: territoris que conserven en teoria un govern propi, però en
la pràctica és un “govern titella” sotmés a la metròpoli (Egipte, Marroc)la pràctica és un “govern titella” sotmés a la metròpoli (Egipte, Marroc)
Àrees d’influència política: països independents, però el seu govern noÀrees d’influència política: països independents, però el seu govern no
pot prendre decisions contràries als interessos de la metròpoli que elspot prendre decisions contràries als interessos de la metròpoli que els
controla econòmicament (Argentina, Portugal,...)controla econòmicament (Argentina, Portugal,...)

15. 4.- EL REPARTIMENT DEL MÓN.
• 4.1.- Introducció.
• 4.2.- El desmembrament de l’Àfrica.
• 4.3.- L’ocupació d’Àsia.

16. 4.1.- Introducció.
Diferències ambDiferències amb
el colonialismeel colonialisme
d’època modernad’època moderna
Geografia: es centra en Àfrica, Àsia i el Pacífic (no en Amèrica)Geografia: es centra en Àfrica, Àsia i el Pacífic (no en Amèrica)
La majoria de colònies seran d’explotació econòmica i ocupacióLa majoria de colònies seran d’explotació econòmica i ocupació
Ritme molt més ràpid d’ocupació: 560.000 kmRitme molt més ràpid d’ocupació: 560.000 km² per any² per any
Caràcter bel·licós, produint-se multitud de conflictesCaràcter bel·licós, produint-se multitud de conflictes
Les principals potències passen a ser Gran Bretanya i FrançaLes principals potències passen a ser Gran Bretanya i França
Tres fasesTres fases
1ª fase: exploració i conquesta del territori1ª fase: exploració i conquesta del territori
2ª fase: organització administrativa2ª fase: organització administrativa
(colònia pròpiament dita o protectorat)(colònia pròpiament dita o protectorat)
3ª fase: explotació econòmica (mercat3ª fase: explotació econòmica (mercat
reservat, intercanvi desigual,...)reservat, intercanvi desigual,...)

17. 4.2.- El desmembrament de l’Àfrica (I).
Àfrica passa de ser un continent quasi desconegut i ocupat sols en la costa (1880) a estar quasiÀfrica passa de ser un continent quasi desconegut i ocupat sols en la costa (1880) a estar quasi
totalment repartit entre les potències europees en 1914 (excepte Abissínia i Libèria)totalment repartit entre les potències europees en 1914 (excepte Abissínia i Libèria)
Claus de l’ocu-Claus de l’ocu-
pació d’Àfricapació d’Àfrica
Ocupació inicial de la costa, penetrant des d’ací cap a l’interiorOcupació inicial de la costa, penetrant des d’ací cap a l’interior
Aspecte legal: sols l’ocupació efectiva del territori dóna dret a apropiar-se’lAspecte legal: sols l’ocupació efectiva del territori dóna dret a apropiar-se’l
Penetració per la vall dels rius, per ser més fàcil i donar dret a ocupar la concaPenetració per la vall dels rius, per ser més fàcil i donar dret a ocupar la conca
La clau de l’ocupació africana estarà en Fashoda (Alt Nil), on es troben elsLa clau de l’ocupació africana estarà en Fashoda (Alt Nil), on es troben els
projectes francès (est-oest) i anglès (nord-sud)projectes francès (est-oest) i anglès (nord-sud) → França es retira→ França es retira

18. 4.2.- El desmembrament de l’Àfrica (II).
Conferència InternacionalConferència Internacional
de Berlín (1884-85)de Berlín (1884-85)
Es celebra per repartir-se Àfrica entre les potències europees,Es celebra per repartir-se Àfrica entre les potències europees,
fixant les normes i evitant conflictes si és possiblefixant les normes i evitant conflictes si és possible
S’acorda que sols l’ocupació efectiva d’un territoriS’acorda que sols l’ocupació efectiva d’un territori
dóna dret a apropiar-se d’elldóna dret a apropiar-se d’ell
Es garanteix la lliure navegació i comerç pels rius Níger i CongoEs garanteix la lliure navegació i comerç pels rius Níger i Congo
S’atorga el Congo a Leopold II, rei de Bèlgica, a títol particularS’atorga el Congo a Leopold II, rei de Bèlgica, a títol particular

19. 4.2.- El desmembrament de l’Àfrica (III).
LES POSSESSIONS COLONIALSLES POSSESSIONS COLONIALS
GRAN BRETANYA: Egipte, SudanGRAN BRETANYA: Egipte, Sudan
Angloegipci, Somàlia britànica, Uganda,Angloegipci, Somàlia britànica, Uganda,
Kenya, Rhodèsia, Unió Sud-Africana, Ni-Kenya, Rhodèsia, Unió Sud-Africana, Ni-
gèria, Costa d’Or, Serra Lleona, Gàmbiagèria, Costa d’Or, Serra Lleona, Gàmbia
FRANÇA: Algèria, Tunis, Marroc,FRANÇA: Algèria, Tunis, Marroc,
Senegal, Àfrica Occidental Francesa,Senegal, Àfrica Occidental Francesa,
Àfrica Equatorial Francesa, Djibouti,Àfrica Equatorial Francesa, Djibouti,
Madagascar, ComoresMadagascar, Comores
ALEMANYA: Togo, Camerun, ÀfricaALEMANYA: Togo, Camerun, Àfrica
Sud-Occidental i TanganykaSud-Occidental i Tanganyka
PORTUGAL: Angola, Moçambic, CapPORTUGAL: Angola, Moçambic, Cap
Verd, Guinea-Bissau, Sao Tomé i PríncepVerd, Guinea-Bissau, Sao Tomé i Príncep
ESPANYA: Sàhara, Marroc, GuineaESPANYA: Sàhara, Marroc, Guinea
Equatorial i Fernando PooEquatorial i Fernando Poo
ITÀLIA: Somàlia Italiana, Eritrea i LíbiaITÀLIA: Somàlia Italiana, Eritrea i Líbia
BÈLGICA: Congo BelgaBÈLGICA: Congo Belga

20. 4.2.- El desmembrament de l’Àfrica (IV).
CONFLICTESCONFLICTES
Incident de Fashoda (1898-99): els exèrcits britànic i francès es troben aIncident de Fashoda (1898-99): els exèrcits britànic i francès es troben a
Fashoda, d’on els francesos es retiren per manifesta inferioritat militarFashoda, d’on els francesos es retiren per manifesta inferioritat militar
“El 19 de setembre del 1898, el general Kitchener, comandant de les tropes angleses, arriba a Fashoda, de la qual el capità
Marchand, procedent del Congo, ha pres possessió en nom de França. Kitchener, que durant una espinosa entrevista ha donat
proves de gran tacte i diplomàcia, (...) vol persuadir-mos de que tornem a Egipte sobre els seus canoners.
¿Vostè sap que és la guerra entre els nostres dos països el que pot resultar de la vostra negativa d’abandonar Fashoda?, diu el
general... Però en aquest cas, i si el govern de Londres desitja ocupar-se de l’assumpte, ¿no és natural que conferencie sobre
això amb el de París? Nosaltres som soldats, no diplomàtics...”
JULES EMILY: Journal de Route du doctor Emily, París, 1912.
Guerra anglo-bòer (1899-1902): els colons holandesos de Sud-Àfrica fanGuerra anglo-bòer (1899-1902): els colons holandesos de Sud-Àfrica fan
front als anglesos pel control de mines d’or i diamantsfront als anglesos pel control de mines d’or i diamants → l’acord de pau→ l’acord de pau
dóna el territori als britànics, però amb una àmplia autonomia dels bòersdóna el territori als britànics, però amb una àmplia autonomia dels bòers
Crisis marroquines (1906 i 1911): Alemanya amenaça el Marroc Francès i,Crisis marroquines (1906 i 1911): Alemanya amenaça el Marroc Francès i,
encara que signen la pau, és una causa de la Iª Guerra Mundialencara que signen la pau, és una causa de la Iª Guerra Mundial
Resistències delsResistències dels
colonitzatscolonitzats
Els zulús de Sud-Àfrica s’enfronten als britànics (1879) i són vençutsEls zulús de Sud-Àfrica s’enfronten als britànics (1879) i són vençuts
Els abissinis de Menelik II fan front als italians i conserven la independènciaEls abissinis de Menelik II fan front als italians i conserven la independència

21. 4.3.- L’ocupació d’Àsia (I).
Al segle XIX les potències imperialistes passen de les zones costaneres a controlar quasi tota ÀsiaAl segle XIX les potències imperialistes passen de les zones costaneres a controlar quasi tota Àsia
Les rivalitats i conflictes seran constants entre totes les potències que participen en l’ocupacióLes rivalitats i conflictes seran constants entre totes les potències que participen en l’ocupació
GRAN BRETANYA: Índia, Birmània,GRAN BRETANYA: Índia, Birmània,
Malaisia i part de XinaMalaisia i part de Xina
FRANÇA: Indoxina i part de XinaFRANÇA: Indoxina i part de Xina
PORTUGAL: Macao, Timor, Goa, Diu.PORTUGAL: Macao, Timor, Goa, Diu.
HOLANDA: IndonèsiaHOLANDA: Indonèsia
RÚSSIA: Caucas, Pamir, Tuquestan,RÚSSIA: Caucas, Pamir, Tuquestan,
costa del Pacífic.costa del Pacífic.
JAPÓ: Corea, Formosa, ManxúriaJAPÓ: Corea, Formosa, Manxúria
ESTATS UNITS: FilipinesESTATS UNITS: Filipines
EL CAS DE XINAEL CAS DE XINA
Gran Bretanya derrota a Xina en la guerra de l’opiGran Bretanya derrota a Xina en la guerra de l’opi
Les potències europees entren en Xina, esLes potències europees entren en Xina, es
reparteixen les zones d’influència i la dominenreparteixen les zones d’influència i la dominen
Es produeixen revoltes contra el controlEs produeixen revoltes contra el control
estranger (alçament dels Cent Dies i guerraestranger (alçament dels Cent Dies i guerra
dels bòxers)dels bòxers) → el govern intenta parar-lo→ el govern intenta parar-lo

22. 4.3.- L’ocupació d’Àsia (II).
CONFLICTESCONFLICTES
RevoltesRevoltes
anticolonialsanticolonials
Entre potènciesEntre potències
colonialscolonials
Revolta dels sipais a l’Índia (1857-59) contra l’explotacióRevolta dels sipais a l’Índia (1857-59) contra l’explotació
econòmica dels britànicseconòmica dels britànics → durament reprimida→ durament reprimida
Revolta dels bòxers a China (1900-01) contra la influència iRevolta dels bòxers a China (1900-01) contra la influència i
control estrangerscontrol estrangers → també acaba fracassant→ també acaba fracassant
Gran Bretanya i França per Birmània (victòria britànica)Gran Bretanya i França per Birmània (victòria britànica)
Gran Bretanya i Rússia pel Tibet i AfganistanGran Bretanya i Rússia pel Tibet i Afganistan
Rússia i Japó per Corea i Manxúria (victòries japoneses)Rússia i Japó per Corea i Manxúria (victòries japoneses)

23. 5.- LES NOVES POTÈNCIES
IMPERIALISTES.
• 5.1.- L’imperialisme dels Estats Units.
• 5.2.- L’expansionisme japonès.

24. 5.1.- L’imperialisme dels Estats Units (I).
Causa principal: la necessitat de mercats i matèries primeres de la nova indústria dels Estats UnitsCausa principal: la necessitat de mercats i matèries primeres de la nova indústria dels Estats Units
FASES: expansió cap a l’oest (“conquesta de l’oest”) i el sud (compra de Louisiana i Florida);FASES: expansió cap a l’oest (“conquesta de l’oest”) i el sud (compra de Louisiana i Florida);
compra d’Alaska a Rússia, intervencions a Mèxic i Cuba i control final de tota Amèrica i el Pacíficcompra d’Alaska a Rússia, intervencions a Mèxic i Cuba i control final de tota Amèrica i el Pacífic
CARACTERÍSTIQUESCARACTERÍSTIQUES
(neocolonialisme)(neocolonialisme)
Es centra en el control econòmic i no l’ocupació políticaEs centra en el control econòmic i no l’ocupació política
Paper central de les multinacionalsPaper central de les multinacionals
Combinen pressions polítiques i econòmiquesCombinen pressions polítiques i econòmiques
Es reserven la intervenció armada en cas de “necessitat”Es reserven la intervenció armada en cas de “necessitat”

25. 5.1.- L’imperialisme dels Estats Units (II).
Es passa de l’antiimperialisme de la Doctrina Monroe del 1823 (“Amèrica per als americans”) aEs passa de l’antiimperialisme de la Doctrina Monroe del 1823 (“Amèrica per als americans”) a
l’imperialisme dell’imperialisme del Big StickBig Stick de T. Roosevelt del 1905 (“Amèrica per als nord-americans”)de T. Roosevelt del 1905 (“Amèrica per als nord-americans”)
Estats Units intervé en quasi tots els països americans i el Pacífic, aconseguintEstats Units intervé en quasi tots els països americans i el Pacífic, aconseguint
una amplíssima zona d’influència i control econòmic i politicuna amplíssima zona d’influència i control econòmic i politic
FormesFormes
d’intervenciód’intervenció
Compra de territoris: Alaska, Louisiana, Florida,...Compra de territoris: Alaska, Louisiana, Florida,...
Victòries militars (guerres): Cuba, Puerto Rico i Filipines front Espanya (1898)Victòries militars (guerres): Cuba, Puerto Rico i Filipines front Espanya (1898)
Altres sistemes com els tractats: Panamà i el seu canal (1908)Altres sistemes com els tractats: Panamà i el seu canal (1908)

26. 5.2.- L’expansionisme japonès.
La modernització econòmica del Japó Meiji (1867-1912) el porta a buscar colònies on vendreLa modernització econòmica del Japó Meiji (1867-1912) el porta a buscar colònies on vendre
els seus productes industrials, aconseguir matèries primeres i enviar la població sobrantels seus productes industrials, aconseguir matèries primeres i enviar la població sobrant
Japó s’expandeix pels seus voltants: Illes Kurils (1875), Ryukyu (1879), Formosa (1895)Japó s’expandeix pels seus voltants: Illes Kurils (1875), Ryukyu (1879), Formosa (1895)
i Sajalín (1905), Manxúria (1905) i Corea (1910)i Sajalín (1905), Manxúria (1905) i Corea (1910)
En la seua expansió derrota militarment a Xina (1894-95) i Rússia (1904-05)En la seua expansió derrota militarment a Xina (1894-95) i Rússia (1904-05)

27. 6.- LES CONSEQÜÈNCIES DE
L’IMPERIALISME.
• 6.1.- Per a les metròpolis.
• 6.2.- Per a les colònies.

28. 6.1.- Per a les metròpolis.
ECONÒMIQUES: tenen cada vegada més riquesa del que trauen de les colònies (mercatsECONÒMIQUES: tenen cada vegada més riquesa del que trauen de les colònies (mercats
reservats), però es concentra en la burgesia, mentre tots paguen impostos per a mantindre l’imperireservats), però es concentra en la burgesia, mentre tots paguen impostos per a mantindre l’imperi
DEMOGRÀFIQUES I SOCIALS: s’envia a les colònies a la població sobrant, pobra i en atur,DEMOGRÀFIQUES I SOCIALS: s’envia a les colònies a la població sobrant, pobra i en atur,
evitant conflictes socials greusevitant conflictes socials greus
POLÍTIQUES: les colònies suposen prestigi per als governs, desviant l’atenció d’altres problemesPOLÍTIQUES: les colònies suposen prestigi per als governs, desviant l’atenció d’altres problemes
IDEOLÒGIQUES: es crea un sentiment de superioritat deIDEOLÒGIQUES: es crea un sentiment de superioritat de
l’home blanc cristià sobre els “salvatges”l’home blanc cristià sobre els “salvatges”
ENFRONTAMENTS: a les colònies esENFRONTAMENTS: a les colònies es
produeixen conflictes entre les potènciesprodueixen conflictes entre les potències
que conduiran a la formació dels blocsque conduiran a la formació dels blocs
enfrontats en la Iª Guerra Mundialenfrontats en la Iª Guerra Mundial

29. 6.2.- Per a les colònies (I).
ECONÒMIQUESECONÒMIQUES
La metròpolis s’emporta els beneficis, matèries primeres i riquesesLa metròpolis s’emporta els beneficis, matèries primeres i riqueses
S’expropien les terres als indígenes, deixant-los sense les millorsS’expropien les terres als indígenes, deixant-los sense les millors
Es substitueix l’agricultura tradicional per la de plantació: es produeixEs substitueix l’agricultura tradicional per la de plantació: es produeix
per a exportar (no aliments bàsics)per a exportar (no aliments bàsics) → beneficis per a les multinacionals→ beneficis per a les multinacionals
Arriben productes industrials més barats i de qualitat de laArriben productes industrials més barats i de qualitat de la
metròpoli i l’artesania tradicional desapareixmetròpoli i l’artesania tradicional desapareix
Intercanvi desigual en el comerçIntercanvi desigual en el comerç
DEMOGRÀFIQUESDEMOGRÀFIQUES
Creix la població amb l’arribada d’emigrantsCreix la població amb l’arribada d’emigrants
europeus i la reducció de la mortalitateuropeus i la reducció de la mortalitat
El creixement demogràfic provocaEl creixement demogràfic provoca
subalimentació crònica, fam i mortssubalimentació crònica, fam i morts
SOCIALS: es trenca la societat tribal tradicional iSOCIALS: es trenca la societat tribal tradicional i
s’introdueix la societat capitalista occidentals’introdueix la societat capitalista occidental
Burgesia de laBurgesia de la
metròpoli (majoria)metròpoli (majoria)
ProletariatProletariat
indígenaindígena

30. 6.2.- Per a les colònies (II).
POLÍTIQUESPOLÍTIQUES
Es fixen noves fronteres artificials, trencant les unitatsEs fixen noves fronteres artificials, trencant les unitats
ètniques i culturals existents anteriormentètniques i culturals existents anteriorment
Nous enfrontaments: revoltes anticolonials i conflictesNous enfrontaments: revoltes anticolonials i conflictes
entre ètnies que han de conviure en un mateix Estatentre ètnies que han de conviure en un mateix Estat
CULTURALSCULTURALS
Els colonitzadors creen escoles i missions perEls colonitzadors creen escoles i missions per
difondre la cultura occidental i el cristianismedifondre la cultura occidental i el cristianisme
Els indígenes perden la seua identitatEls indígenes perden la seua identitat
i s’occidentalitzen (aculturació)i s’occidentalitzen (aculturació)