Tu em dones vida. APS en col·laboració amb el Banc de Sang i Teixits. Quadernet treball interdisciplinar aps 3r de la eso

Nom i cognoms:
Grup:
PLANTILLA
ESTRUCTURES
COOPERATIVES
Nota indv
Nota grup
ÀREA: ciències, matemàtiques,
llengües, visual i plàstica
CURS: 3r ESO
TEMA/UNITAT DIDÀCTICA: El paper de la sang en les nostres vides
AGRUPAMENT
DE
L’ALUMNAT
Equips base
heterogenis
Grups esporàdics
heterogenis
Grups
esporàdics
homogenis
Parelles
esporàdiques
heterogènies
Parelles
esporàdiques
homogènies
AVALUACIÓ:
 Es valorarà la feina individual i la feina de grup.
 La creativitat del cartell i de l’eslògan en la campanya de donació de
sang.
 La carta informativa i d’agraïment.
DESCRIPCIÓ
 Fareu una descoberta del paper de la sang i la donació de teixits.
 Aprendreu el procés de la donació de sang, a desenvolupar
habilitats socials i comunicatives, a treballar per una societat més
participativa, solidària i compromesa.
 Cada equip, format per 4 persones, es repartirà la recerca dels
diferents àmbits i es convertiran en expertes sobre aquell àmbit en
concret.
 Podeu consultar en les pàgines webs que el professor us dona.Com
a mínim s'han de consultar dues pàgines webs per poder contrastar
la informació. No cal buscar en totes, només fins a trobar la
informació que necessiteu. No podeu fer servir la viquipèdia.
 En el cas de fer ús d’altres pàgines webs, consulteu amb el
professor sobre la validesa d’aquestes.
 La feina de cada persona en la recerca, així com la discussió en el
vostre grup i la decisió de les respostes finals, serà el resultat d'una
feina conjunta.
x

Feina a fer:
Al llarg d'aquest treball haureu de fer:
 Una descoberta en l’àmbit de les ciències, de les llengües i de les
matemàtiques, del paper de la sang en el nostre cos.
 Un cartell i un eslògan per a la campanya de la donació de sang
que es farà en el col·legi i valorada amb una rúbrica
 Una carta explicativa de la campanya de donació de sang per a
totes les famílies del col·legi, professors i personal del centre i una
d’agraïment.
Material que es necessita
Per preparar el treball
 Visualització del vídeo de youtube “Experimento valora la vida”:
Server/ESO/projecte interdisciplinari/ 3r ESO APS/videos
 Visualització del vídeo de youtube “Gracias por salvarme la vida”:
Server/ESO/ projecte interdisciplinari/ 3r ESO APS/ video
 Visualització del vídeo de youtube “Experimento James Harrison, el
abuelo que salva vides”: Server/ESO/ projecte interdisciplinari/ 3r
ESO APS/video
 Visualització del programa “The answer to the great questions of
life”: Server/ESO/ projecte interdisciplinari/ 3r ESO APS/video
 Visualització del programa “Què, qui, com?”: Server/ESO/Àrees i
matèries/projecte interdisciplinari/ 3r ESO APS/video
Per fer el treball
 Quadernet del treball
 Quadernet d’equip

1r dia (1 hora)
Començarem el treball interdisciplinari amb la visualització del primer
curt i el debat posterior.
 Visualització del vídeo de youtube “Experimento valora la vida”:
Server/ESO/ projecte interdisciplinari/ 3r ESO APS/video
https://www.youtube.com/watch?v=NUuammYTy6Y
 Visualització del vídeo de youtube “Gracias por salvarme la vida”:
Server/ESO/ projecte interdisciplinari/ 3r ESO APS/video
Un cop hàgim visualitzat el curt, reflexionar sobre aspectes com:
 L’escola (què podem fer nosaltres des de l’escola?)
 La societat (què pot fer la societat?)
 La discriminació (existeix la discriminació a l’hora de donar sang?)
 La paritat (hi ha el mateix número de donants femenins que
masculins?)
 El reconeixement (hi ha algun tipus de reconeixement per part de
la societat cap als voluntaris i cap als donants?)
Recollim algunes de les reflexions que hagin sortit en el debat.

“La sang no es pot fabricar. Només la pots donar tu”
La nostra escola ha decidit participar en un projecte APS, aprenentatge i
servei, on vosaltres sereu els protagonistes. Protagonistes de petites
coses que podeu fer pel vostre entorn, per la vostra ciutat i per totes
aquelles persones que us envolten. Per això l’escola s’ha posat en
contacte amb el banc de sang i teixits.
Per entendre la importància de la tasca que realitzen, volem que primer
feu un petit test sobre quins coneixement previs teniu, tant de la tasca
que elaboren, com del material amb el qual treballen.
Test de coneixements previs
1- Què és el banc de sang i de teixits?
 Un lloc on es pot donar sang
 Un lloc on es poden donar sang i teixits
 Un lloc on es poden donar sang, teixits i llet materna
 Un lloc on es poden donar, sang, teixits, llet materna i cordó
umbilical
2- Quines característiques creus que ha de tenir una persona per poder
ser donant de sang?,
 Ser major d’edat, ser dona i el pes no importa a l’hora de donar
sang
 Ser major d’edat i ser home i el pes no importa a l’hora de donar
sang
 Ser major d’edat i pesar més de 50 kg
 Ser major d’edat, pesar més de 50 kg i pots prendre medicació de
la que es considera normal i freqüent
3- Quants litres de sang creus que té una persona adulta en el seu cos?
 3 litres
 5 litres
 7 litres
 9 litres
4- La nostra sang es renova, és per això que podem ser donants de sang.
Cada quant creus que es renova?
 1 cop a l’any
 2 cops a l’any

5- Quan es dona sang, aquesta es guarda a la nevera del banc de sang i
de teixits. Quant de temps es pot guardar sense que es faci malbé.
 15 dies
 20 dies
 32 dies
 42 dies
6- Quantes bosses de sang creus que es necessiten cada dia a tot
Catalunya?
 100-300 bosses
 300-600 bosses
 600-800 bosses
 800-1000 bosses
7- No tots tenim els mateixos grups sanguinis. Quants grups sanguinis
diferents creus que existeixen?
 2 tipus
 3 tipus
 4 tipus
 5 tipus
8- En el banc de sang i de teixits la teva sang la fan servir per obtenir:
 Glòbuls vermells
 Plasma i glòbuls vermells
 Plasma, plaquetes i glòbuls vermells
 Plasma, plaquetes, glòbuls vermells i glòbuls blancs
9- El banc de sang i de teixits també aprofita el nostre plasma. De què
creus que està format el plasma?
 Proteïnes i glúcids
 Proteïnes, glúcids i aigua
 Proteïnes, glúcids, aigua i sals minerals
 Proteïnes, glúcids, aigua, sals minerals i vitamines
10- La nostra sang circula a través de:
 Venes
 Artèries
 Capil·lars
 Totes les anteriors

11- Com es diu l’artèria principal del nostre cos, que és per on circula la
nostra sang amb un diàmetre de 2,5 cm?
 Pulmonar
 Aorta
 Cava
 Coronària
12- Quantes funcions diferents creus que fa la sang en el nostre cos?
 Una
 Dues
 Quatre
 Cinc
A l’inici de l’APS
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12

Àrea de visual i plàstica
Avui comencem la nostra campanya de comunicació i promoció de la
donació de sang. Heu de dissenyar i crear els materials de la campanya
que després esdevindran accions.
Per elaborar el cartell amb el logotip i l’eslògan disposeu de 3 hores, a la
quarta hora triareu el cartell que es publicarà.
Heu d’elaborar:
 Un logotip i un eslògan per tal de personalitzar la vostra campanya
Instruccions:
L’objectiu és animar i conscienciar les persones a perquè ho llegeixin, és
per això que en el cartell ha de sortir la frase “Moltes gràcies, donant”
El logotip i l’eslògan aniran en els cartells i en els flyers que repartirem
i penjarem per tot Sant Adrià.
La frase de l’eslògan:
 Ha de ser curta, màxim 10 paraules.
 Ha de ser un missatge positiu.
El logotip ha de ser una imatge per a la campanya de donació de sang
que animi la gent a donar sang.
L’heu de dissenyar en DIN-A4.
Ha de ser un dibuix, una imatge o un foto-muntatge, que s’haurà
d’enviar en format .jpg
Aquí teniu alguns exemples de cartells i eslògans:

Temporització del cartell
Primera i segona hora
Haureu de crear el vostre propi cartell i l’eslògan de manera individual,
per fer-ho tindreu dues hores. Si el feu en format dibuix haurà d’estar
pintat i si el feu en format imatge, feu l’esborrany en el full que teniu
darrera.
Tercera hora
Decidiu quin dels quatre cartells del grup o quin dels quatre eslògans és
el que voleu que us representi. Teniu un altre full per fer el cartell
definitiu, en el cas de que vogueu fer una barreja d’algun dels vostres
cartells.
Quarta hora
Avui toca que la classe sencera decideixi el cartell que voleu que us
representi. Feu rondes eliminatòries fins que només quedin dos cartells.
Si el cartell guanyador resulta que està en format imatge, haureu d’anar:
 Server/ESO/ projecte interdisciplinari/ 3r ESO APS/format per
enviar els cartells
I enmaquetar-lo, per enviar.

Espai per dissenyar el vostre cartell i el vostre eslògan (de manera
individual)

Espai per dissenyar el vostre cartell i el vostre eslògan (definitiu)

Àrea de llengua catalana
Treballs a realitzar:
 Una carta informativa
 Una carta d’agraïment
Carta informativa
Una gran part del vostre èxit vindrà donada per la difusió que fem
d’aquesta campanya, és per això que haureu d’informar del vostre
projecte a totes les persones que formen part de la nostra escola. Per
fer-ho escriurem una carta informativa per a les famílies, alumnes,
professors i personal PAS (personal d’administració i serveis) del centre
educatiu.
Caldrà donar-hi informació sobre el projecte que el centre duu a terme
conjuntament amb el Banc de sang i teixits.
Carta d’agraïment
Cal donar les gràcies a totes les persones que, d’una manera o altra, han
participat o han fet possible que la vostra campanya s’hagi pogut
realitzar i hagi estat tot un èxit. Ho farem a través d’una carta
d’agraïment, on farem constar el motiu de l’agraïment i les possibles
futures col·laboracions.
Temporització:
Per elaborar la carta informativa i la d’agraïment disposeu de 4 hores
1a hora:
 Presentació de la feina de la matèria.
 Llegeix la informació sobre com redactar les cartes informatives i
d’agraïment.
2a hora :
 Redacta individualment la carta informativa i la d’agraïment.

3a hora:
 A partir de les cartes individuals, redacteu les dues cartes de grup,
tant la informativa com la d’agraïment.
4a hora :
 Tria de la carta informativa i d’agraïment de cada grup-classe.
Requisits formals:
 Caldrà portar les dues cartes impreses i redactades en format
word.
 Lletra: Verdana 12.
 Espai interlineal: 1’5
 Text justificat.
Per redactar aquestes dues cartes, cal que seguiu l’esquema que
teniu a continuació, i reflectir la part específica de cada una de les
cartes a la part del COS.

Esquema de la carta
Capçalera
(Logotip de la institució)
1. Destinació
Sra. Carme Molins i Solà
Cap del Centre de Documentació
Departament d’Acció Social i
Ciutadania Pl. de Pau Vila, 1
(Palau de Mar)
08039 Barcelona
2. Fórmula de salutació
Senyora,
3. Cos
Us trameto, adjunta, la documentació que vau sol licitar a la Secció
de Publicacions i us demano que la hi torneu un cop n’hàgiu extret
les informacions que necessiteu.
Així mateix, us envio els opuscles que aquesta Secció va editar el
mes passat, ja que considero que poden interessar-vos.
Estic a la vostra disposició per aclarir-vos qualsevol dubte referent
als documents annexos.
4. Fórmula de comiat Atentament,
5. Signatura
[signatura]
Lluís Pons i Pérez
Cap de la Secció de Publicacions
6. Datació
Barcelona, 10 de febrer de 2007
7. Informacions addicionals
Exemple de carta
Generalitat de Catalunya

Generalitat de Catalunya
Escola d’Administració Pública de Catalunya
Sra. Carme Molins i Solà
Cap del Centre de Documentació Departament d’Acció Social i Ciutadania
Pl.
de Pau Vila, 1 (Palau de Mar) 08039
Barcelona
Senyora,
Us trameto, adjunta, la documentació que vau sol licitar a la Secció de
Publicacions i us demano que la hi torneu un cop n’hàgiu extret les
informacions que necessiteu.
Així mateix, us envio els opuscles que aquesta Secció va editar el mes
passat, ja que considero que poden interessar-vos.
Estic a la vostra disposició per aclarir-vos qualsevol dubte referent als
documents annexos.
Atentament,
[signatura]
Lluís Pons i Pérez
Cap de la Secció de Publicacions
Barcelona, 10 de febrer de 2007

Tractament personal
Emissor:
1a persona del singular (jo), el més usual;
1a persona del plural (nosaltres), té un caràcter més impersonal o
col·lectiu.
Receptor:
2a persona del plural (vós), el més usual;
2a persona del singular (tu), si hi ha una gran amistat; 3a persona
del singular o del plural (vostè/ vostès), expressa una relació distant
no és recomanable en l’àmbit de l’Administració).
structura i redacci
1- Destinació
La disposició de les dades de la persona destinatària és la seg ent:
 nom i cognoms, precedits del tractament corresponent
(Sr./Sra.), o bé el càrrec
 nom de l’organisme, la institució o l’empresa si escau)
 c., pl., av., etc., núm. i pis
 codi postal i població
 comarca o país (si escau).
En determinats casos, quan per manca d’espai convé simplificar aquestes
dades, n’hi ha prou d’indicar el nom i els cognoms, o bé el càrrec, i la
població.

2- Fórmula de salutació
Les fórmules de salutació més usuals, ordenades pel grau creixent de
formalitat, són:
Benvolgut/uda amic/iga,
Benvolgut/uda company/a,
Benvolgut/uda col·lega,
Benvolgut/uda senyor/a, Senyor/a,
Distingit/ida senyor/a,
Aquestes fórmules sempre van seguides d’una coma i no es poden
abreujar en cap cas. Tampoc no han d’anar acompanyades del nom del
destinatari, llevat que entre aquest i l’emissor hi hagi un tracte de
familiaritat o amistat (Benvolguda Anna,).
3- Cos
En la redacció de la carta, s’hi han de tenir en compte els punts
següents:
Establiment del nivell de formalitat, que repercuteix en la relació de les
fórmules de salutació i de comiat, en el tractament entre els
comunicants, en la llengua, etc.
Claredat, rigor, precisió i propietat en l’ús dels termes; concisió i
simplificació; organització del text en paràgrafs breus i separats,
desimboltura i vivacitat.
rdenació lògica del contingut:
 presentació de l’assumpte
 desenvolupament dels diversos fets, arguments, etc.
 conclusió: síntesi, petició, etc.

4- Fórmula de comiat
Les fórmules de comiat més usuals, ordenades –com en el cas de la
salutació i en correlació amb aquesta– pel grau creixent de formalitat,
són les següents:
Ben cordialment,
Cordialment,
Atentament,
Ben atentament,
Aprofito aquesta avinentesa per saludar-vos atentament. Us saludo
amb respecte.
Aquestes fórmules van seguides d’una coma quan no inclouen cap forma
verbal, i seguides d’un punt quan la inclouen.
5-Signatura
La disposició dels diferents elements de la signatura és la seg ent:
 signatura • nom i cognoms
 càrrec.
El nom i els cognoms de qui signa en cap cas no poden anar precedits
d’una forma de tractament (Dr., Dra., etc.).
6-Datació
La datació del document es compon de:
 població, seguida d’una coma
 data el dia del mes i l’any, en xifres; sense cap punt).

Barcelona, 29 de novembre de 2006
L’H p e e L b eg 14 e m g e 2007
La població mai no ha d’anar precedida de la preposició a.
7-Informacions addicionals
S’escriuen al peu de la carta. Les més habituals són les seg ents:
 postdata (PD) i post scriptum (PS)
 referència també es pot indicar sota de la cap alera impresa,
alineada per la dreta del full)
 inicials de la persona que dicta o redacta la carta (en majúscula) i
de la persona que l’escriu en minúscula), separades per una
barra:
NSG/mpc
Remarques
 En la correspondència formal, la salutació i el comiat més habituals
són, respectivament, Senyor i Atentament (o Molt atentament),
seguides d’una coma. Aquestes fórmules no són adequades per als
casos en què hi ha un tracte cordial o amical entre l’emissor i el
receptor, com tampoc no convé usar formes com ara Benvolgut
senyor i Cordialment quan les relacions entre l’emissor i el receptor
són formals.
Cal ser coherent, doncs, a l’hora d’utilitzar aquestes fórmules, i
comprovar que s’han escollit una salutació i un comiat amb el
mateix grau de formalitat:
Senyor, [...] Atentament,
Benvolgut amic, [...] Cordialment,

 En les cartes en què s’ha escollit el tractament de tu no escau la
utilització de salutacions que incloguin la paraula senyor. En
aquests casos s’han de fer servir fórmules de gran cordialitat, com
ara Benvolguda amiga, Apreciat col·lega, Estimat Jordi, etc.,
seguides d’una coma.
 L’ús de connectors per iniciar paràgrafs és important, no s’ha
d’obviar:
D’ b v exp -v ’ e è e v p p
[...].
e e v e gge me e e -v e e em e
e
 L’ús de la conjunció que per introduir oracions de complement
directe és imprescindible:
Us indico que hem intentat respectar [...]
La degana informa que ha estat elegida [...]
Ens demana que en tinguem cura.
Fraseologia
A fi de..., us demanem que...
Amb el desig que... us demanem...
Amb motiu de...
Com ja deveu saber, [...]
Com que tenim el propòsit de..., ens permetem demanar-vos...
m ’ e v b
Em plau de comunicar-vos / fer-vos arribar...
En resposta a / Com a resposta a la vostra carta amb data de...
Envieu-nos, si us plau...
v p pe ev lariment que us convingui.
Lamento haver de comunicar-vos...

Per tal de..., us manifestem...
e v e e m m p e e ar-vos a...
Carta informativa
Informació que haurà de constar-hi:
 Dia, lloc i horari de la donació de sang.
 Informeu que el centre està fent un projecte conjuntament amb el
Banc de sang i de teixits.
 Feu servir alguna frase conscienciadora que hàgiu après a la
formació.
 Doneu alguns consells.
 Tindreu a l’abast un model de carta, que podeu fer servir de guia.
Esborrany de la carta informativa (individual)

Cal donar les gràcies a totes les persones que d’una manera o una altra,
han participat o han fet possible que la vostra campanya s’hagi pogut
realitzar i hagi estat tot un èxit, requereix d’una carta d’agraïment.
Esborrany de la carta d’agraïment (individual)
Les cartes de grup les feu directament en l’ordinador.

Àrea de matemàtiques
No tots tenim el mateix de tipus de sang. De fet, existeixen quatre tipus
de grups sanguinis diferents.
Sabíeu que els nostres grups sanguinis s’hereten dels nostres pares?
Avui descobrirem quins són els grups sanguinis que tenim a la nostra
escola i en farem un estudi estadístic.
Per elaborar l’estudi disposeu de 3 hores.
Estadístiques de les donacions de sang
Primer dia (1 hora)
Què és l’estadística?
L’estadística recopila, analitza, interpreta i representa dades relatives a
fenòmens de la realitat.
Per exemple:
 Per determinar el percentatge de població estrangera que resideix a
Catalunya, per exemple, ha calgut utilitzar les dades que provenen
del Padró continu.
 Per saber la temperatura mitjana del mes d’agost, s’han recollit les
dades de tots els observatoris de Catalunya i s’han fet alguns
càlculs.
 Per saber quantes llars reciclen, ha calgut, primer, preguntar a les
llars si reciclaven o no; posteriorment, una vegada recollides totes
les respostes analitzades, s’ha calculat quantes han estat
afirmatives sobre el total de respostes. La precisió del resultat final
millora a mesura que el nombre de dades recopilades s'incrementa.
Només cal que us formuleu una pregunta i proveu de respondre-la
recollint tota aquella informació que ens pugui ser d'utilitat. Qualsevol
fenomen pot ser expressat per mitjà de dades i analitzat gràcies a la
ciència estadística. L'estadística ajuda a respondre preguntes.
En el vostre cas, un cop acabat el treball, podreu respondre preguntes
com:
 Quin percentatge de la població de Catalunya és donant de sang?
 Quantes vegades de mitjana donen sang els/les donants a l’any?
 Quants/es nous/ves donants tenim en un any determinat?

Fem estadística amb el banc de sang
L’any 2017 es van fer prop de 250.000 donacions de sang a Catalunya
· V e 4 915 m e ’ y e v pe me e e e
les necessitats de tots els malalts i accidentats
Catalunya va sumar un total de 37.834 donants nous, dels
quals 13.558 tenien de 18 a 25 anys
Gràcies a 191.657 donants, l’any passat tots els hospitals i clíniques de
Catalunya van tenir sang suficient per atendre les necessitats dels malalts i l i
i les persones accidentades. En total es van fer 248.027 donacions de
sang, un 2% més que l’any anterior.
1. Ompliu la taula següent amb la informació del text.
Quina és la població estudiada?
Número total de donants
a Catalunya
Número total de donacions a
Catalunya
Donants nous a Catalunya
Donants amb edats compreses
entre els 18 i els 25 anys

2. Quines variables s’estan estudiant? De quin tipus són, quantitatives o
qualitatives?
Variables Tipus de variable
3. A partir d’aquestes dades, quina és la mitjana aritmètica de donacions de
per per donant l’any 2017?
Mitjana de donació per donant
Per sexes, l’any 2017 el nombre de donacions de dones 95.991) i homes
(95.666) ha estat pràcticament igual. Per edats, la franja amb més
donants és la de persones entre 36 i 55 anys, amb quasi 100.000 que
van fer, almenys, una donació de sang.
4. Quin percentatge de les donacions van ser fetes per homes?
Quin percentatge de les donacions van ser fetes per dones?
Quines operacions heu fet servir. Poseu-les, a continuació:

% de dones donants % d’homes donants
Segona hora
5. A partir de la població de Catalunya i de la població de Sant Adrià, i
sabent els donants totals del 2017, fes una estimació sobre quants
donants podríem trobar a Sant Adrià.
https://www.idescat.cat/emex/?id=081944&lang=es
Quines operacions heu fet servir per obtenir els donants esperats a Sant
Adrià? Poseu-les a continuació:
Població de Sant Adrià Població de Catalunya
Donants esperats a Sant Adrià Donants a Catalunya

6. Compareu la previsió feta en l’activitat anterior amb, les dades reals
registrades.
Des d’aquest enlla podeu consultar un document Excel amb el número de
donacions per província, regió sanitària, comarca i municipi:
http://bit.ly/donacions-sang2017
Per saber els donants reals de Sant Adrià cal fer el total de donacions de
les dues campanyes.
Donants esperats Donants reals Diferència
7. Esperaves aquests resultats? Quines conclusions podem treure de les
donacions que es fan a Sant Adrià?
8. Si fossis el/la nou/va director/a de la campanya de donació de sang
d’aquest 2017 i volguessis captar més donants, com ho faries? Respon
 Si vols fer arribar el teu missatge a alumnes de 2n de batxillerat, quin
d’aquests mitjans faries servir?……………………..
 I si fossis un pensionista?.....................................
 I si tinguessis 35 anys?…………………….

Consulteu la taula.
Por grupos de edad Por sexo
15-
29
30-
44
45-
64
65 y
más
hombres mujeres Total
Unidades: Tanto por cien. Fuente: Departament de Cultura i Mitjans
de Comunicació e Idescat.
Lectura y escritura
leer libros 85,1 85,1 85,1 85,1 72,7 75,3 74,0
leer
periódicos
90,1 92,9 91,4 81,9 94,1 85,5 89,7
Artes escénicas
ir al cine 91,1 80,0 62,1 31,8 71,7 65,3 68,5
ir al teatro 46,3 44,4 39,7 27,5 39,5 41,2 40,3
Audiovisuales
ver la
televisión
97,6 96,8 98,2 98,2 97,6 97,7 97,7
escuchar
la radio
71,8 81,8 79,3 69,2 79,3 73,5 76,3

Tecnologías de información
uso de
ordenador
82,8 77,6 48,9 12,8 65,3 52,0 58,5
uso de
Internet
94,6 82,6 49,8 11,0 69,4 56,2 62,7
uso de
videoconsola
59,2 23,7 5,6 1,8 30,8 15,3 23,0
Otras prácticas culturales
ir a
bibliotecas
67,1 49,5 32,9 22,9 44,3 43,7 44,0
ir a archivos 15,2 8,9 9,0 4,1 10,8 8,3 9,5
visitar
museos
55,8 52,4 47,8 34,2 49,4 47,5 48,4
visitar
exposiciones
40,1 37,8 39,1 32,5 36,8 38,5 37,7
visitar
monumentos
50,9 56,1 46,3 30,0 50,1 44,3 47,2

9. A través de quin medi captaríeu aquests possibles donants?
Alumne
2n batxillerat
35 anys Pensionista
Lectura i escriptura
Arts escèniques
Audiovisuals
Tecnologia
Altres
Els donants universals
Els donants del grup 0 negatiu s’anomenen “donants universals”, ja que la
seva sang pot ser transfosa a malalts de qualsevol altre grup sanguini.
Per això, aquest tipus de sang és imprescindible quan no hi ha temps de
comprovar el grup sanguini del receptor.
Què són els tipus sanguinis?
S'han descrit quatre grups sanguinis que es coneixen amb les lletres O,
A, B i AB.
S’han descrit quatre combinacions essencials d’eritròcits i plasma, que
defineixen els quatre grups sanguinis, que es coneixen amb les lletres
O, A, B i AB. En cada un dels grups descoberts, els eritròcits tenen a la
seva superfície una substància (antigen), que els diferencia. El grup A
té l’antigen A, el grup B té l’antigen B, el grup AB té els dos antígens i
el grup O no té antigen ni A, ni B.
10. Quin és el teu grup sanguini? https://tiposdesangre.org/#
Si no ho saps:
 Pregunta als teus pares.
 O consulta el teu carnet de vacunació.
Quin és el teu grup sanguini?.......................

11. Feu un estudi dels grups sanguinis de la vostra classe. Omple les
taules per al nostre estudi.
Població d’estudi
Variable d'estudi
Grups sanguinis 0 A B AB Total
Núm alumnes de la teva classe
Grups
sanguinis
Freqüència
absoluta (fi)
Freqüència
relativa (hi)
% freqüència
relativa.
0
A
B
AB
Parlem de compatibilitats i incompatibilitats sanguínies.
Tercera hora
Torna a veure el fragment del Què, qui, com? a partir del minut 9:38
i omple la taula següent.
A qui puc donar?
0
A
B
AB

De qui puc rebre?
0
A
B
AB
12. Feu una llista dels companys i companyes de la classe que us
podrien donar sang
1. 11. 21.
2. 12. 22.
3. 13. 23.
4. 14. 24.
5. 15. 25.
6. 16. 26.
7. 17. 27.
8. 18. 28.
9. 19. 29.
10. 20. 30.
Núm. total de persones que em poden donar sang:

Ara toca que analitzeu la vostra escola.
Recopila, omple i analitza
Vole Heu de fer una recollida de dades entre els alumnes de l’escola,
per per poder, després, omplir les següents taules.
L’eina que farem servir serà el Googleform, rebreu el gràfic i un full
d’Excel amb els resultats de tots els enquestats.
13. Omple la taula pel nostre estudi.
Població d’estudi
Variable d'estudi
Grups sanguinis 0 A B AB Total
Núm. alumnes de la teva
escola
Grups
sanguinis
Freqüència
absoluta (fi)
Freqüència
relativa (hi)
% freqüència
relativa
0
A
B
AB

14. Compara els resultats obtinguts amb les dades següents:
Según datos de la Federación Nacional de Donantes de Sangre, la
abundancia de los grupos sanguíneos en España es la siguiente:
Col·legi Sant Gabriel Sant Adrià Espanya
0 45%
A 42%
B 10%
AB 3%

Àrea de biologia
Per elaborar aquest estudi teniu 4h, després us reunireu amb els experts
per assegurar-vos de que tots teniu la mateixa informació i les mateixes
respostes. En total, el treball durarà 5 hores.
Primera hora
El nostre cos és un xarxa de venes, artèries i capil·lars, per la qual circula
un líquid vermell, viscós, de gust salat i d’olor especial: la sang. Aquest
líquid és una fracció important de l’organisme, ja que un adult d’uns 80kg
té uns 5 litres de sang.
Visualitzem el video: “Què, qui, com?” (32 minuts)
matèries/ treball interdisciplinari/ 3r ESO APS.
 Visualització del vídeo de youtube “Experimento James Harrison, el
abuelo que salva vides”: Server/ESO/Treball interdisciplinari / 3r
ESO APS
Haureu de distribuir-vos la feina. Hi ha 4 tasques a realitzar, cadascú
es farà expert en una de les tasques.
1- La sang: els seus components i les seves funcions.
2- El cor (el motor que la impulsa): les seves parts, els moviments que
realitza, el seu cicle.
3- Els vasos sanguinis. Els diferents tipus que existeixen i com són.
 La circulació sanguínia: explicació del recorregut de la sang en el
nostre cos i tipus de circuits que existeixen.
4- Les principals malalties relacionades amb l’aparell circulatori i la
seva prevenció (electrocardiograma, estetoscopi, etc.)

Decidiu quina tasca voldrà fer cadascú.
Tasques a realitzar Nom alumne
La sang
El cor
Els vasos sanguinis
Malalties
Podeu consultar algunes d'aquestes pàgines webs (no és obligatori, en
podeu consultar d'altres, si voleu), però com a mínim haureu de
consultar-ne dues, per contrastar la informació i assegurar-vos de la
veracitat d'aquesta.
Web grafia
Escriu a Google: “donantes de sangre”
Escriu a Google: “Junta de Andalucia, cuerpo humano”
Escriu a Google: “nuestro cuerpo, clic”
Escriu a Google: “recursos ticintef aparatos circulatorios”
Escriu a Google: “Institut cardiologia, Texas”
Escriu a Google: “Medlineplus, spanish”
http://recursostic.educacion.es/ciencias/biosfera/web/profesor/3eso/1.ht
m
http://recursostic.educacion.es/secundaria/edad/
http://www.aula21.net/primera/cienciasnaturales.htm
http://cienciasnaturales.es/index.html
https://migueljsalvador.wordpress.com/4o-e-s-o/videos-4o/
http://agrega.juntadeandalucia.es/repositorio/27012016/42/es-
an_2016012714_9125937/cuerpo_humano/nervio.htm
http://recursostic.educacion.es/secundaria/edad/3esobiologia/

Enllaç: L’aparell circulatori
http://www.juntadeandalucia.es/averroes/~29701428/salud/circu.htm
Enllaç: El cor
http://www.juntadeandalucia.es/averroes/~29701428/salud/circu3.htm
Enllaç: Mapa conceptual circulació-informació vasos sanguinis
http://cmapspublic.ihmc.us/rid=1K8FQGQZZ-1FX0C48-1H7D/Aparato%2000Circulatorio
Mapa conceptual on trobaràs també enllaços a vídeos explicatius
Enllaç: La circulació de la sang: com funciona l’aparell circulatori
http://213.0.8.18/portal/Educantabria/ContenidosEducativosDigitales/Primaria/Cono_3
FINITIVO%20CIRCULATORIO/publicar/page8.html
Web molt bona
http://ntic.educacion.es/w3/eos/MaterialesEducativos/mem2003/todocorazon/

1- La sang
Segona hora
La sang és un líquid viscós, de color vermell i de gust salat, que circula
per l’interior dels vasos sanguinis.
Una persona adulta i sana sol tenir uns cinc litres de sang, quantitat que
representa al voltant del 8% del pes corporal, tot i que el volum sanguini
varia amb l’edat, el sexe, la talla i el pes.
La sang intervé en diverses funcions, entre les quals destaquen les
següents:
Escriu totes les funcions de la sang i explica-les (mínim, 5
funcions)

La sang humana es compon d’una part líquida anomenada plasma, on
hi ha diversos tipus de cèl·lules sanguínies.
Haureu d’aprendre:
 Quines són les cèl·lules sanguínies que formen la sang, la seva
proporció dins la sang, quines funcions fan, etc.
 Què és el plasma, de què està format, quina és la seva funció.
Digues el nom de cada una d’aquestes imatges:
Imatge 1:
Imatge 2:
Imatge 3:
Completa
Els..............................................o.........................................
transporten ............................a l’interior gràcies a una proteïna
anomenada..........................
Els ...........................................o................................combaten
infeccions, destruint els....................................................
Els
..............................................o.....................................intervenen
en els processos de .....................................................................

Tercera hora
Hi ha algun component més a la sang? Respon i justifica la resposta.
En quina proporció es troben les cèl·lules sanguínies dins la sang?
Tipus de cèl·lules sanguínies Proporció en sang
Què és el plasma? Quina és la seva composició? Quina funció fa?

 Què és una analítica, per què serveixen, anomalies.
Les anàlisis de sang són una de les eines de què disposa el metge per
ajudar a diagnosticar malalties. A partir d’una mostra de sang es poden
realitzar un gran nombre d’exàmens biològics, que, a la vegada es poden
classificar en tres categories: les anàlisis hematològiques (on s’analitzen
els paràmetres relacionats amb els components de la sang), les
bioquímiques (que estudien la concentració de certes substàncies
químiques en el plasma) i les microbiològiques (que permeten detectar la
presència de microorganismes a la sang).
Classifica les analítiques següents segons que es tracti d’un tipus o un
altre d’examen:
Velocitat de sedimentació, presència d’anticossos de la sida, concentració
de glucosa, presència d’anticossos de l’hepatitis C, percentatge de
glòbuls vermells respecte el volum total de sang, presència de
microorganismes, nombre de plaquetes, concentració d’insulina, nombre
de glòbuls blancs, concentració d’urea i de colesterol.
Hematològic Bioquímic Microbiòtic

Quarta hora
La majoria de vegades et diuen que l’extracció de sang per a una anàlisi
s’ha de fer en dejú. Quins valors de la llista anterior sortirien alterats si
no fessis cas d’aquesta recomanació? Justifica la resposta.
Digues quins valors sanguinis creus que deu tenir alterat cadascun dels
pacients següents. Justifica la resposta.
 Una senyora que pateix d’anèmia.
 Un nen que té una infecció d’oïda
 Un diabètic
 Un senyor que li costa molt que les ferides deixin de sagnar.
1-
2-
3-
4-
Cinquena hora: reunir-se amb els experts dels altres grups i comprovar
les respostes. Han de ser les mateixes

2- El cor
Segona hora
El cor és un òrgan musculós de la mida aproximada d’un puny,
encarregat d’impulsar la sang a través dels vasos sanguinis. Està situat a
la part central del tòrax, entre els dos pulmons.
 Com és el cor i les seves parts.
Consulteu la pàgina web
http://ntic.educacion.es/w3/eos/MaterialesEducativos/mem2003/todocor
azon/
Fes un dibuix del cor i escriu totes les seves parts, vàlvules, venes i
artèries.

Tercera hora
El cor actua com una bomba que impulsa la sang i la fa circular pels
vasos sanguinis.
El funcionament del cor consisteix, bàsicament, en dos tipus de
moviments coordinats que tenen lloc a les aurícules i als ventricles: un
moviment de contracció (anomenat sístole), i un de relaxació (anomenat
diàstole).
 El cicle cardíac i els seus moviments.
Visioneu el vídeo
https://sites.google.com/site/3esocelra/batecs-del-cor
També podeu visionar aquesta animació:
http://goo.gl/1kdT9
Completa com és el cicle cardíac del cor. En cada batec o cicle cardíac es
distingeixen 3 fases:
Sístole auricular
Les dues aurícules es contrauen simultàniament, forçant la sang a passar
dins .........................................................
Les aurícules es buiden i s’omplen.............................
Sístole ventricular
Els ventricles es contrauen i es buiden. Les vàlvules auriculoventriculars
es...............................
La sang és forçada a passar cap a l'artèria...........................................
i l’artèria..........................
Les vàlvules semilunars de les artèries es.............................
Simultàniament la sang comença a fluir dins de les aurícules relaxades.
Diàstole auricular i ventricular
La sang entra a les aurícules per les.............................. Si inicialment
les vàlvules auriculoventriculars estan tancades, de seguida s’obren. Com
que els ventricles estan relaxats, la sang té tendència a retrocedir des de
l'artèria aorta i pulmonar i provoca el tancament de les
vàlvules...................................................................

La sang surt del cor a pressió. Podem sentir l’activitat del cor prenent-
nos el pols.
 Què és el pols, com es mesura, quina informació ens dona.
Consulteu la pàgina web
azon/
Aneu a: actividades / nos tomamos el pulso/¿qué es el pulso?
Què és el pols? Explica-ho.
Com ens podem mesurar el pols? Quina informació ens dona?
Cerqueu informació sobre com es pren el pols en el web:
azon/
Aneu a: actividades / nos tomamos el pulso/¿Cómo se toma el pulso?

Quarta hora
Ompliu la taula. Busqueu el que correspon a una pulsació d’una persona
normal, d’una persona que està fent esport, d’una persona amb alguna
malaltia cardíaca, d’un nadó, d’una persona gran i d’una persona que
està dormint.
Què signifiquen aquestes
pulsacions
Rang de pulsacions
Quines conclusions podem treure d’aquesta taula?
Preneu-vos el pols. Penseu que un company ha de comptar 1 minut.
Quantes pulsacions teniu per minut? Apunteu les dades de 4 alumnes.
Nom alumne Núm pulsacions/
minut

3- Els vasos sanguinis
Segona hora
El sistema circulatori sanguini distribueix els nutrients i l’oxigen per tot
l’organisme, alhora que recull els productes de rebuig del metabolisme
cel lular i els porta als òrgans que s’encarreguen d’eliminar-los.
El sistema circulatori sanguini de les persones, igual que el de tots els
animals està constituït pels vasos sanguinis.
Haureu d’explicar:
 Quins són els nostres vasos sanguinis. Quina és la composició de
cadascú. Quina funció fa cadascun. Quins són els principals vasos
sanguinis i on estan situats.
Vasos sanguinis

Tercera hora
Haureu d’explicar:
 Què és la pressió arterial. Per què serveix.
La pressió que fa la sang impulsada pel cor sobre les parets arterials,
s’anomena pressió arterial. La podem detectar amb un aparell.
Visioneu el vídeo i el web:
http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/anatomyvideos/0000
13.htm
http://goo.gl/dF9HC
 La pressió arterial màxima correspon a la
............................................o pressió sistòlica, la mínima
correspon a la......................................o pressió diastòlica.
 En condicions normals, els valors de la pressió sanguínia, en
persones joves, sanes i en repòs, és:
Pressió arterial màxima:
Pressió arterial mínima:
Cerqueu informació: http://ca.wikipedia.org/wiki/Pressi%C3%B3_arterial
 Com es diu l’aparell que s’utilitza per mesurar la pressió sanguínia?
 Com i a on s’ha de posar per realitzar una bona mesura?

 Observeu els dibuixos expliqueu com s’obté la pressió arterial
màxima i mínima.

Quarta hora
 Quants circuits té l’aparell circulatori, com es diuen i quin
recorregut fan.
Les persones tenim un tipus de circulació doble i completa. Explica què
vol dir aquesta frase.
El nostre cos presenta dos circuits:
 Quins són, quin recorregut fan? Explica-ho.
Aneu a la imatge:
http://www.geocities.ws/biohumana2002/imatges_nutricio/anacircu2.gif

Si fossis una gota de sang, i comencessis el teu recorregut per la vena
cava superior, relata el teu viatge fins a tornar un altre cop a la vena
cava superior, després d’haver fet tot el circuit.

4-Les malalties principals
Segona hora
Les malalties que afecten el cor i es vasos sanguinis reben el nom de
malalties cardiovasculars. D’aquestes, una de les més importants és
l’arteriosclerosi, perquè pot provocar altres malalties derivades.
 Com es poden detectar les malalties cardiovasculars: estetoscopi,
electrocardiograma.
 Quines són les principals malalties, en què consisteixen.
 Quina prevenció podem fer.
La Sandra va al metge, fa dies que es desperta sovint durant la nit i té
dispnea, no es troba bé.
El metge ausculta amb l’estetoscopi . Sabeu com es va inventar
l’estetoscopi o fonendoscopi? Què es i per què serveix?
Aneu al web: http://es.wikipedia.org/wiki/Estetoscopio

Els corrents elèctrics que es generen al cor es difonen pels teixits veïns i
arriben a la superfície del cos. Mitjançant un electrocardiògraf, podem
obtenir-ne un registre gràfic, l’electrocardiograma.
L’electrocardiograma enregistra l’activitat elèctrica del cor. Normalment
el pacient té uns 12 elèctrodes connectats al seu cos, cadascun
proporciona informació diferent del cor. Nosaltres només farem servir un
sol traçat.
En un electrocardiograma s’aprecien diverses ones.
Cerqueu informació:
azon/
Aneu a: Salud/para estudiar/electrocardiograma/
Completeu el text amb les paraules apropiades: contracció de les
aurícules/relaxació dels ventricles/contracció dels ventricles.
Les P corresponen a la.......................................................
El complex QRS, a la..........................................................
L’ona T, a la ....................................................................
Quant dura un cicle cardíac complet?
Quant dura una contracció auricular?
Quant dura una contracció ventricular?
Quant dura una diàstole?

Tercera i quarta hora
L’estudi de l’electrocardiograma permet a l’especialista conèixer l’estat
del cor, ja que les alteracions del funcionament d’aquest es reflecteixen
en modificacions de l’electrocardiograma, també permet la diagnosi de
disfuncions del miocardi.
Explica què és un infart de miocardi i una angina de pit. Es poden
detectar en un electrocardiograma? Justifica la resposta. Què hauríem de
fer per cuidar el nostre cor?

El nostre projecte s’acaba i voldríem que fóssiu conscients de tot allò
que heu après al llarg d’aquestes setmanes sobre la sang; els seus
components; els grups sanguinis; què en fa, de la sang, el banc de
teixits; quin és el procés de donació; quin és el missatge que heu après, i
què voleu transmetre per tal de conscienciar la societat, etc.
És per això que volem que torneu a fer aquell test de coneixements que
vàreu fer al principi de tot de la campanya.
Compareu els vostres resultats.
Disposareu de 2h.
Test de coneixements
1- Què és el banc de sang i de teixits?
 Un lloc on es pot donar sang
 Un lloc on es pot donar sang i teixits
 Un lloc on es pot donar sang, teixits i llet materna
 Un lloc on es pot donar, sang, teixits, llet materna i cordó umbilical
2- Quines característiques creus que ha de tenir una persona per poder
ser donant de sang?
 Ser major d’edat, ser dona, i el pes no importa a l’hora de donar
sang
 Ser major d’edat i ser home, i el pes no importa a l’hora de donar
sang
 Ser major d’edat i pesar més de 50 kg
 Ser major d’edat, pesar més de 50 kg i pots prendre medicació de
la que es considera normal i freqüent
3- Quants litres de sang creus que té una persona adulta en el seu cos?
 3 litres
 5 litres
 7 litres
 9 litres
4- La nostra sang es renova, és per això que podem ser donants de sang.
Cada quant creus que es renova?
 1 cop a l’any

5- Quan es dona sang, aquesta es guarda a la nevera del banc de sang i
de teixits. Quant de temps es pot guardar sense que es faci malbé?
 15 dies
 20 dies
 32 dies
 42 dies
6- Quantes bosses de sang creus que es necessiten cada dia a tot
Catalunya?
 100-300 bosses
 300-600 bosses
 600-800 bosses
 800-1000 bosses
7- No tots tenim els mateixos grups sanguinis. Quants grups sanguinis
diferents creus que existeixen?
 2 tipus
 3 tipus
 4 tipus
 5 tipus
8- En el banc de sang i de teixits la teva sang la fan servir per obtenir:
 Glòbuls vermells
 Plasma i glòbuls vermells
 Plasma, plaquetes i glòbuls vermells
 Plasma, plaquetes, glòbuls vermells i glòbuls blancs
9- El banc de sang i de teixits també aprofita el nostre plasma. De què
creus que està format el plasma?
 Proteïnes i glúcids
 Proteïnes, glúcids i aigua
 Proteïnes, glúcids, aigua i sals minerals
 Proteïnes, glúcids, aigua, sals minerals i vitamines
10- La nostra sang circula a través de:
 Venes
 Artèries
 Capil·lars
 Totes les anteriors

11- Com es diu l’artèria principal del nostre cos, que és per on circula la
nostra sang, amb un diàmetre de 2,5 cm?
 Pulmonar
 Aorta
 Cava
 Coronària
12- Quantes funcions diferents creus que fa la sang en el nostre cos?
 Una
 Dues
 Quatre
 Cinc
Al finalitzar l’APS
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
Per saber quines són les respostes correctes torneu a veure el programa
“Què, qui, com”.
matèries/projecte interdisciplinari/ 3r ESO APS/video

Compareu les vostres respostes, allò que crèieu abans de començar la
vostra APS i ara, un cop finalitzada.
Respostes encertades abans i després:
Respostes errònies abans i després:
Respostes no contestades abans i després:
Valoració general del vostre projecte
Tot projecte ha de concloure amb una valoració per part vostra sobre tot
allò que heu après i de quina manera ho heu après.
Recordeu que els vostres objectius eren: aprendre conceptes relacionats
amb la sang i la donació, crear una campanya de comunicació i
conscienciar l’entorn més proper amb valors com la solidaritat,
l’altruisme, la responsabilitat, la implicació i el treball conjunt.
1- Valoreu l’activitat de l’1 al 10. Justifiqueu la vostra nota.
2- Quines són les 5 paraules que definirien aquesta experiència?
 ______________________
 ______________________
 ______________________
 ______________________
 ______________________

3- Penseu que heu conscienciat el vostre entorn sobre la importància de
donar sang? Ha estat una tasca fàcil?
4- Digues aspectes positius del projecte.
5- Digues coses a millorar del projecte.
6- Creieu que, a la vostra edat, és un bon moment per treballar aquesta
activitat? Per què?

7- Us heu plantejat donar sang en un futur?
8- Altres comentaris.

Rúbrica per avaluar el cartell publicitari
Nom del’alumne________________________________________________________________
CATEGORIA 4 Excel·lent 3 Molt bo 2 Bo 1 Deficient
Creativitat
És molt creatiu i
original
És força creatiu i
original
És suficientment
creatiu i original
No és creatiu ni
original
Imatge o
imatges
La imatge o
imatges són molt
apropiades per a la
idea o idees que es
vol transmetre.
Causen un gran
impacte visual
(elements,
expressions, mida,
colors fons)
La imatge o
imatges no són
força apropiades
per a la’ idea o
idees que es vol
transmetre.
Causen força
impacte visual
(elements,
expressions, mida,
colors, fons)
La imatge o
imatges són prou
adequades per a la
idea o idees que es
vol transmetre.
Causen prou
impacte visual
(elements,
expressions, mida,
colors, fons)
La imatge o
imatges no són
adequades per a la
idea o idees que es
vol transmetre. No
causen impacte
visual (elements,
expressions, mida,
colors, fons)
Contingut
informatiu El contingut
informatiu causa
molt impacte en l’
espectador perquè
produeix una forta
atracció i porta a la
reflexió. Molt ben
escrit a nivell
gramatical i
ortogràfic.
El contingut
informatiu causa
força impacte en l’
espectador perquè
produeix atracció i
porta a la reflexió. A
nivell ortogràfic hi
ha alguna falta.
El contingut
informatiu causa
prou impacte en l’
espectador. Està
prou ben escrit
però conté faltes.
El contingut
informatiu no causa
cap impacte i és
incorrecte pel que
fa a l’ escriptura. Té
faltes ortogràfiques
importants.
Organitza-
ció de la
informació
.
L’organització de la
informació de la
infografia és molt
creativa i produeix
molt impacte visual.
informació de la
infografia és força
creativa i produeix
força impacte
visual.
informació de la
infografia és prou
creativa i produeix
prou impacte
visual.
informació de la
infografia no és
creativa i no
produeix cap
impacte visual.
Precisió
del Tema
La temàtica del
tema encaixa amb
el format del cartell.
tots els elements
necessaris estan
posats amb
precisió i en el seu
lloc, facilitant la
seva comprensió.
La temàtica del
tema encaixa amb
el format del cartell.
I gairebé tots els
elements que són
necessaris estan
posats amb
precisió i en el seu
lloc, facilitant la
seva comprensió
La temàtica del
tema encaixa amb
el format del cartell,
però li falten
elements o aquests
no es localitzen de
manera clara.
La temàtica del
tema no encaixa
amb el format del
cartell.

Tu em dones vida. APS en col·laboració amb el Banc de Sang i Teixits. Quadernet treball interdisciplinar aps 3r de la eso

Tu em dones vida. APS en col·laboració amb el Banc de Sang i Teixits. Quadernet treball interdisciplinar aps 3r de la eso

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Similar to Tu em dones vida. APS en col·laboració amb el Banc de Sang i Teixits. Quadernet treball interdisciplinar aps 3r de la eso

Similar to Tu em dones vida. APS en col·laboració amb el Banc de Sang i Teixits. Quadernet treball interdisciplinar aps 3r de la eso (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (8)

Tu em dones vida. APS en col·laboració amb el Banc de Sang i Teixits. Quadernet treball interdisciplinar aps 3r de la eso