2. Sumari
1.Les grans potències europees
2.Les causes de la guerra
3.El desenvolupament del conflicte
4.La pau dels vencedors
5.Les conseqüències de la guerra
H.M.C. 2
3. 1. Europa al tombant de segle (1870-1914)
• Finals del segle XIX:
• Extensió dels sistemes representatius:
• Monarquia liberal (GB, Suècia,
Itàlia, Bèlgica, Holanda,
Dinamarca)
• Democràcia republicana (EUA,
França, Suïssa, Portugal)
H.M.C. 3
4. 1. Europa al tombant de segle (1870-1914)
H.M.C. 4
5. 1.1 Les potències democràtiques
Gran Bretanya
• Monarquia
• Introducció progressiva de reformes en el
sistema polític
• Conservadors (tories) i liberals (whigs)
• 1913 vota tothom excepte indigents, criats i
dones
• Ensenyament obligatori i gratuït de 5 a 13
anys
• Reducció de la jornada laboral a les mines a
8 hores
• Assegurances mèdiques de vellesa i atur
• 1911: Parliament Act (limita el poder de la
Cambra dels Lords i augmenta la dels Comuns)
H.M.C. 5
6. 1.1 Les potències democràtiques
França
• República
• Constitució 1876: III República
• Laica i liberal
• Estat homogeni i administració centralitzada
• 1880: Educació laica, obligatòria i gratuïta
entre 6 i 13 anys.
• 1880: Sufragi universal masculí
• Elecció dels alcaldes
• Reconeixement dels sindicats obrers
• Guanya pes el poder executiu enfront el
legislatiu
H.M.C. 6
7. 1.2 El Segon Reich alemany
• Imperi
• Bismark, amb la confiança de Guillem I, fa
reformes en profunditat per la pressió de la
burgesia ascedent i del moviment obrer
potent
• Estructura federal
• Sistema bicameral: Bundesrat (cambra federal) i
Reichstag (diputats escollits per sufragi censitari)
• 1871: Sufragi universal masculí
• Ràpida industrialització
• Legalització dels partits polítics
• El pangermanisme va arrelar amb força
• Al 1888 Guillem II aposta per una expansió
militar.
H.M.C. 7
8. 1.3 Els vells imperis
Rússia
• Imperi tsarista (bastió de l’Antic Règim)
• Poder absolut del tsar
• Domini de l’aristocràcia
• Estructura rural
• Servitud
• Alexandre II (1855-1881) fa reformes: abolició
de la servitud (1861), impuls industrialització,
ferrocarril, ensenyament
• Alexandre II és assassinat al 1881. Retorn al
tradicionalisme
• A partir de 1905 guanya força la revolució
socialista
H.M.C. 8
9. 1.3 Els vells imperis
Imperi Austrohongarès
• Imperi
• 1867: L’emperador Francesc Josep es va
convertir en rei de Hongria.
• El rei anomenava els ministres de la guerra,
finances i exteriors.
• La resta de ministres els nomenaven cadascun
dels dos regnes (Àustria i Hongria)
• 1908: Sufragi universal masculí.
• No resoltes les aspiracions nacionals de
txecs, polonesos, eslovacs, romanesos,
eslovens, croates, serbis)
H.M.C. 9
10. 1.3 Els vells imperis
La descomposició de l’Imperi Otomà
• Durant el S.XIX s’havien independitzat (Imperi
Otomà): Grècia, Sèrbia, Romania, Bulgària i Montenegro.
• Això va paralitzar les reformes progressistes i
va suposar un retorn a l’integrisme i
l’autoritarisme
• Pressió de les potències occidentals pel control
dels territoris desmembrats
• Joves Turcs: 1889 joves militars creen
aquesta moviment. Volen un règim
constitucional, parlamentari i liberal.
• 1908: Revolució dels “Joves turcs”. Govern
Constitucional
H.M.C. 10
11. Sumari
1.Les grans potències europees
2.Les causes de la guerra
3.El desenvolupament del conflicte
4.La pau dels vencedors
5.Les conseqüències de la guerra
H.M.C. 11
12. 2.1 La formació de les aliances internacionals
• Relacions internacionals dominades per Bismark
• Objectius: Eliminar el lideratge anglès, aïllar
França.
• 1873: Triple Aliança dels 3 emperadors
europeus: Guillem I, Francesc Josep i Alexandre
II
• 1874: Itàlia s’afegeix a l’Aliança
• Rivalitat als Balcans trenca aquesta Aliança.
Rússia en queda fora al 1882. Triple Aliança.
• Alemanya aconsegueix la neutralitat de Rússia.
• Però França va ajudar a Rússia
• 1907: Triple Entesa (França, Anglaterra i
Rússia)
H.M.C. 12
13. 2.2 Els enfrontaments colonials
• El Marroc va ser un dels últims punts a repartir
• Alemanya a l’inici del segle XX va reclamar els seus
interessos imperialistes
• 1905: Alemanya recolza els interessos dels
marroquins. Fracassa per protectorat franco-
espanyol (Conferència d’Algesires)
• 1911: Alemanya recolza insurrecció al Sud del
Marroc. Aconsegueix ampliar Camerun a canvi de
deixar el Marroc.
H.M.C. 13
14. 2.3 Les crisis balcàniques
• Tant l’imperi Austrohongarés com Rússia volien
ampliar influència als Balcans, aprofitant la debilitat
turca
• 1908: Austria-Hongria s’annexiona Bòsnia i
Herzegovina
• 1912: Rússia recolza Lliga Balcànica (Sèrbia,
Bulgària, Grécia i Montenegro). Fan fora d’Europa
els turcs. Independència d’Albània
• 1913: Guerra entre Sèrbia i Bulgària. Perd Bulgària.
H.M.C. 14
15. 2.4 La rivalitat entre les grans potències
• El control de les colònies i l’enfrontament als Balcans
van estimular el conflicte entre potències.
• La rivalitat franco-alemanya es va aguditzar amb la
crisi al Nord d’Àfrica
• La rivalitat naval entre Gran Bretanya i Alemanya
també es va manifestar.
• És va intensificar també l’aliança franco-britànica.
• França recolza Rússia als Balcans
• L’Imperi rus feia costat als serbis i per tant era
contrari a l’Imperi Austrohongarès.
H.M.C. 15
17. Sumari
1.Les grans potències europees
2.Les causes de la guerra
3.El desenvolupament del conflicte
4.La pau dels vencedors
5.Les conseqüències de la guerra
H.M.C. 17
18. 3.1 L’esclat del conflicte
• Assassinat de l’arxiduc Francesc Ferran (hereu de
la corona austríaca)
• Àustria declara la guerra a Sèrbia
• Joc de relacions i aliances:
• Rússia declara la guerra a Àustria
• Alemanya a Rússia i França
• Gran Bretanya a Àustria i Alemanya
• Itàlia: neutral, al principi
• Guerra entre europeus
• Els ciutadans es van mobilitzar i es van acordar les
“unions sagrades”
H.M.C. 18
19. 3.2 Guerra de Moviments i guerra de trinxeres
• Àustria i Alemanya tenien exèrcits poderosos i bones
comunicacions. Es van plantejar una guerra ràpida
per atendre els dos fronts (francobritànic i rus) i
evitar el bloqueig naval anglès.
• Pla Schlieffen: Atac a França per Bèlgica i
Luxemburg. Un cop capituli França, les tropes
atendran el front rus.
• La batalla de Marne atura l’avenç alemany a
França. Suposa l’inici de la guerra de trinxeres
(Verdun, Somme)
• Alemanya i Austria guanyen la Polonia russa i
Lituania (Hindenburg)
H.M.C. 19
20. 3.2 Guerra de Moviments i guerra de trinxeres
H.M.C. 20
21. 3.3 La mundialització del conflicte
• 1915: Itàlia entra en guerra a favor dels aliats.
Austria la derrota (Caporetto)
• Turquia i Bulgària entren recolzant Alemanya i
Austria. El Japó recolzarà els aliats.
• La guerra es va extendre també en els territoris
colonials (Togo, Camerun, Pròxim Orient, Xina)
• Guerra naval (Jutlàndia) i submarina
• Enfonsament del Lusitània (1915) provoca l’entrada
en guerra dels EUA al 1917.
H.M.C. 21
22. 3.4 Un nou tipus de guerra
• Tota la població civil i militar s’hi va implicar
• Va provocar els primers èxodes de refugiats del
món contemporani
• Exèrcit format per ciutadans (no mercenaris ni
voluntaris)
• Ús recorrent de la propaganda
• Establiment d’economies de guerra intervingudes
per l’Estat
• Les dones s’ocupaven en bona part de la producció
H.M.C. 22
23. 3.5 De la crisi de 1917 al final de la guerra
• Cansament d’Europa al 1917. Gana i misèria
• El socialisme reclamava l’abandonament del conflicte
• Onada de protestes arreu d’Europa
• 1917: Revolució bolxevic. Tractat de Brest-Litovsk.
Suposa l’armistici i la pèrdua d’alguns territoris a
favor de Romania i Turquia.
• Front Est: GB, It i Fr derroten Austria i Turquia.
Austria es rendeix
• Front Oest: Al és derrotada pels exèrcits aliats
(Marne). Novembre 1918 Alemanya signa armistici
• Guillem II abdica. Govern socialdemócrata.
H.M.C. 23
24. Sumari
1.Les grans potències europees
2.Les causes de la guerra
3.El desenvolupament del conflicte
4.La pau dels vencedors
5.Les conseqüències de la guerra
H.M.C. 24
25. 4.1 Els tractats de pau
• Paris 1919: Reunió de 32 estats presidits pels EUA,
Gran Bretanya, França i Itàlia.
• Versalles: Culpabilitat d’Alemanya. Imposició. Perd
l’Alsàcia, la Lorena, Posnània i totes les colònies.
Pagament de reparacions. Prohibició del servei
militar.
• Saint-Germain: Àustria perd tots els territoris
eslaus i es converteix en República.
• Trianon: Hongria perdia la sortida al mar
• Neuilly: Bulgària cedia territoris a Grécia
• Sevres: Turquia cedeix territoris a àrabs i grecs
H.M.C. 25
26. 4.2 La Societat de Nacions
• Es crea a Paris la SDN per garantir la pau i fomentar
la cooperació. Seu de la SDN a Ginebra
• Dos organismes: Assemblea General (tots els
estats membres) i el Consell (EUA, Fr, GB, It, Japó
+ 4 membres escollits per l’Assemblea
periòdicament)
• Havia de supervisar l’acompliment dels Tractats de
Pau
• Els EUA mai hi van participar. Els vencedors no hi
van ser presents i Rússia la van aillar per la
revolució. Va comportar el fracàs.
H.M.C. 26
28. 4.3 Una pau inestable
• El període d’entreguerres són el signe d’un conflicte
mal resolt.
• La guerra no va servir per millorar la vida a ningú
• El clima revolucionari de la Rússia bolxevic es va
estendre (Espartaquistes a Alemanya).
• Clima de vagues i manifestacions a arreu
• Aquest clima sumat a la pressió sobre els vençuts va
alimentar els feixismes.
• Els tractats no van resoldre les qüestions
nacionals
H.M.C. 28
29. Sumari
1.Les grans potències europees
2.Les causes de la guerra
3.El desenvolupament del conflicte
4.La pau dels vencedors
5.Les conseqüències de la guerra
H.M.C. 29
30. 5.1 Els efectes demogràfics i econòmics
• 9 milions de morts. 6 milions d’invàlids
• “generacions buides”
• Nous rics que es beneficien de la indústria de guerra
• Pèrdua definitiva de l’hegemonia econòmica europea
• EUA es convertirà en el nou líder econòmic.
• Europa quedarà endeutada amb EUA
• El Japó també se’n beneficia per les vendes als
guanyadors de la guerra.
H.M.C. 30
31. 5.2 Conseqüències polítiques i territorials
• Desmembrament dels grans imperis
• Nous estats: Polònia, Finlàndia, Estònia, Letònia,
Lituània, Iugoslàvia (Croàcia + Eslovènia + Bòsnia
+ Herzegovina + Sèrbia + Montenegro),
Txecoslovàquia, Hongria.
• Creixent democratització però també dels
feixismes
• Cauen dinasties reials (Romanov, Habsburg,...)
• Reconeixement del vot femení en molts països.
H.M.C. 31
33. 5.3 Els canvis socials
• Augment del nivell educatiu de les dones
• Incorporació al món del treball
• Nou tipus de dona més independent i moderna
• Neix a Anglaterra el moviment sufragista per
aconseguir més drets per les dones, especialment el
del vot.
• Al final de la guerra les dones representaven un %
important de ma d’obra.
• Vestits més curts, cabells més curts, fumar, conduir
cotxes, anar als cafès, ...Canvis d’hàbits.
H.M.C. 33
