1r batx b tirant

INDEX
1.- Orígens de la narrativa
medieval
2.- Tirant lo Blanc de Joanot
Martorell
a) Contextualització
b) Joanot Martorell, escriptor i cavaller
c) Tirant lo Blanc datació, autoria i publicació
d) Definició de la novel.la
e) Estructura
f) Una falsa crònica. Entre la utopia i el
desengany
g) Llengua i estil
h) Narrador

1.- ORÍGENS DE LA NARRATIVA MEDIEVAL1.- ORÍGENS DE LA NARRATIVA MEDIEVAL
en llengua romànicaen llengua romànica
 LlocLloc: França: França
 ÈpocaÈpoca: s.XII: s.XII
 Autors:Autors: poetes anònims, classe intel.lectualpoetes anònims, classe intel.lectual
coneixedora de la retòrica i la llengua llatina.coneixedora de la retòrica i la llengua llatina.
ClerguesClergues
 PúblicPúblic reduït, nobles i/o clergues adscrits a lareduït, nobles i/o clergues adscrits a la
cort.cort.
 FormaForma:: Noves rimades:Noves rimades: octosíl.labs-apariatsoctosíl.labs-apariats
(art menor per tal de diferenciar-se de la(art menor per tal de diferenciar-se de la
narrativa llatina)narrativa llatina)
 DifusióDifusió lectura en petits grupslectura en petits grups

 Les primeres narracions en llengua noLes primeres narracions en llengua no
llatina varen serllatina varen ser traduccions *traduccions * dede
poemes èpics llatins.poemes èpics llatins.
 Escrites enEscrites en llengua francesallengua francesa
 Les duesLes dues primeresprimeres van ser:van ser:
Roman de TebesRoman de Tebes (s.XII)(s.XII) La TebaidaLa Tebaida d’Estaci (s.I dC)d’Estaci (s.I dC)
Roman d’EnnesRoman d’Ennes (s.XII)(s.XII) L’EneidaL’Eneida de Virgili (s.I dC)de Virgili (s.I dC)
*traducció entesa com l’acció de refer enterament donant nova forma i disposició
1.- ORÍGENS DE LA NARRATIVA1.- ORÍGENS DE LA NARRATIVA
MEDIEVALMEDIEVAL
en llengua romànicaen llengua romànica

1.-ORÍGENS DE LA NARRATIVA MEDIEVAL1.-ORÍGENS DE LA NARRATIVA MEDIEVAL en llenguaen llengua
romànicaromànica
 ConcepteConcepte RomanRoman (evoluciona)(evoluciona)
Narració,Narració, TraduccióTraducció en noves rimadesen noves rimades
Narració,Narració, originaloriginal en noves rimadesen noves rimades
 TemàticaTemàtica, relacionada amb els gustos, relacionada amb els gustos
del públic cortesà:del públic cortesà:
1.-1.- Matèria de Bretanya-Matèria de Bretanya- temes relacionatstemes relacionats
amb la matèria llegendària del rei Arturamb la matèria llegendària del rei Artur

romànicaromànica
La Matèria de Bretanya (Roman Courtois)La Matèria de Bretanya (Roman Courtois)
serà un filó temàtic i creatiu fins el segleserà un filó temàtic i creatiu fins el segle
XV.XV.
 Altres tipus de narrativa medievalAltres tipus de narrativa medieval::
- en versen vers: lais*, fabliaux*: lais*, fabliaux*
- en prosaen prosa: novel.letes exemplars,: novel.letes exemplars,
sentimentals, d’aventuressentimentals, d’aventures
*Lais= poemes narratius breus de caràcter cortesà, amorós i idealista
*Fabliaux=poemes narratius breus de caràcter eròtic, humorístic i realista

romànicaromànica
 A la LITERATURA CATALANAA la LITERATURA CATALANA
La Matèria de BretanyaLa Matèria de Bretanya entra el mateix segle XII.entra el mateix segle XII.
Exemple: Guerau de CabreraExemple: Guerau de Cabrera “Ensenhament”,“Ensenhament”,
a l’estrofa X on diu al seu joglar Cabra:a l’estrofa X on diu al seu joglar Cabra:
““I de Rotllà saps tantI de Rotllà saps tant
com això que mai no fou.com això que mai no fou.
Del relat d'Del relat d'ArtúsArtús no en saps mésno en saps més
ni de la còlera deni de la còlera de Marc.”Marc.”
L’obra més representativa d’aquesta influència aL’obra més representativa d’aquesta influència a
Catalunya és :Catalunya és :
BLANDÍN DE CORNUALLABLANDÍN DE CORNUALLA (XIV-XV)(XIV-XV)

romànicaromànica
 Els romans de la Matèria de Bretanya sónEls romans de la Matèria de Bretanya són
coneguts amb el nom deconeguts amb el nom de llibres dellibres de
cavalleriacavalleria per les seves característiquesper les seves característiques
fantàstiques i inversemblants.fantàstiques i inversemblants.
 Per altra banda sorgeix un gènere nou,Per altra banda sorgeix un gènere nou,
variant dels llibres de cavalleria:variant dels llibres de cavalleria:
la novel.la cavallerescala novel.la cavalleresca en prosa i deen prosa i de
caràcter versemblantcaràcter versemblant

romànicaromànica
 LLIBRES DELLIBRES DE
CAVALLERIACAVALLERIA
- Personatges i elementsPersonatges i elements
meravellososmeravellosos
- Exageració i truculènciaExageració i truculència
- Espai: terres llunyanes iEspai: terres llunyanes i
exòtiquesexòtiques
- Temps: passat remotTemps: passat remot
- Ambientació misteriosa iAmbientació misteriosa i
màgicamàgica
 NOVEL·LANOVEL·LA
CAVALLERESCACAVALLERESCA
- Absència de personatges iAbsència de personatges i
elements meravellososelements meravellosos
- Moderació i versemblançaModeració i versemblança
- Espai conegut iEspai conegut i
localitzablelocalitzable
- Temps properTemps proper
- Ambientació creïbleAmbientació creïble

2.-2.-
TIRANTTIRANT
LOLO
BLANCBLANC
JoanotJoanot
MartorellMartorell
 TIRANT LO BLANCTIRANT LO BLANC

2.-2.- Tirant lo BlancTirant lo Blanc de Joanot Martorellde Joanot Martorell
 València és el nucli de laValència és el nucli de la
confederació catalano-confederació catalano-
aragonesa, viu una èpocaaragonesa, viu una època
de progrés i prosperitatde progrés i prosperitat
econòmica i política ambeconòmica i política amb
gran vitalitat respecte lagran vitalitat respecte la
resta d’Europa que passaresta d’Europa que passa
per una crisi importantper una crisi important
marcada per les pestes, lesmarcada per les pestes, les
plagues o inundacions.plagues o inundacions.
CONTEXTUALITZACIÓ s. XV
•Punt de vista políticPunt de vista polític

 València es recuperà deValència es recuperà de
la crisi fàcilment gràciesla crisi fàcilment gràcies
a:a:
 L’estabilitat al campL’estabilitat al camp
 El creixement artesanalEl creixement artesanal
 El creixement mercantil iEl creixement mercantil i
financer que va atreurefinancer que va atreure
capital forà.capital forà.
•Punt de vista socialPunt de vista social

Punt de vista social:Punt de vista social:
 La classe cavalleresca a la València del XV,La classe cavalleresca a la València del XV,
la tardor de l’edat mitjanala tardor de l’edat mitjana
El món cavalleresc ha caigut en crisi, no té vigència. ComEl món cavalleresc ha caigut en crisi, no té vigència. Com
a classe es manté per uns codis que són forçats ia classe es manté per uns codis que són forçats i
artificials en una societat que ha evolucionat.artificials en una societat que ha evolucionat.
Per saber més sobre la vida cavalleresca, clica aquí

• Punt de culturalPunt de cultural
La prosperitat política i econòmicaLa prosperitat política i econòmica
va facilitar l’expansió urbana i lava facilitar l’expansió urbana i la
dinamització cultural:dinamització cultural:
 EdificacionsEdificacions
arquitectòniquesarquitectòniques: La Llotja, el: La Llotja, el
Consolat de Mar, escultures,Consolat de Mar, escultures,
palaus, la catedral…palaus, la catedral…
 Producció literària de qualitatProducció literària de qualitat::
A.March, J.Martorell, J.Roig,A.March, J.Martorell, J.Roig,
J.Roís de CorellaJ.Roís de Corella

 DEDICATÒRIADEDICATÒRIA ““A honor, llaor e glòria de NostreA honor, llaor e glòria de Nostre
Senyor Déu Jesucrist e de la gloriosa sacratíssimaSenyor Déu Jesucrist e de la gloriosa sacratíssima
verge Maria, mare sua, senyora nostra, comença laverge Maria, mare sua, senyora nostra, comença la
lletra del present llibre apellat TIRANT LO BLANC,lletra del present llibre apellat TIRANT LO BLANC,
dirigida per Mossèn Joanot Martorell, cavaller, aldirigida per Mossèn Joanot Martorell, cavaller, al
sereníssimo Príncep Don Ferrando de Portugal”sereníssimo Príncep Don Ferrando de Portugal”
 LLETRA:LLETRA: “…E perquè en la present obra altri no puixa“…E perquè en la present obra altri no puixa
ésser increpat si defalliment algú trobat hi serà, jo,ésser increpat si defalliment algú trobat hi serà, jo,
Joanot Martorell, cavaller, sols vull portar lo càrrec, eJoanot Martorell, cavaller, sols vull portar lo càrrec, e
no altri ab mi; com per mi sols sia estada ventilada ano altri ab mi; com per mi sols sia estada ventilada a
servei de molt il·lustre Príncep e senyor Rei expectantservei de molt il·lustre Príncep e senyor Rei expectant
Don Ferrando de Portugal la present obra, eDon Ferrando de Portugal la present obra, e
començada a dos de giner de l’any mil quatre-cents ecomençada a dos de giner de l’any mil quatre-cents e
seixantaseixanta

DEO GRATIAS
“ Aquí feneix lo llibre del valerós e estrenu cavaller Tirant lo Blanc,
príncep e Cèsar de l’Imperi grec de Constestinoble, lo qual fon
traduÏt d’anglès en llengua portuguesa, e aprés en llengua vulgar
valenciana, per lo magnífic e virtuós cavaller Mossèn Joanot
Martorell, lo qual, per mort sua, no en pogué acabar de traduir sinó
les tres parts. La quarta part, que és la fi del llibre, és estada
traduïda, a pregàries de la noble senyora Dona Isabel de Lloris, per
lo magnífic cavaller Mossèn Martí Joan de Galba; e si defalt hi serà
trobat, vol sia atribuït a la sua ignorància; al qual Nostre Senyor
Jesucrist per la sua immensa bondat, vulla donar, en premi de sos
treballs, la glòria de paradís. E protesta que si en lo dit llibre haurà
posades algunes coses que no sien catòliques, que no les vol
haver dites, ans les remet a correcció de la santa catòlica Església.
FON ACABADA D’EMPRENTAR LA PRESENT OBRA
EN LA CIUTAT DE VALÈNCIA, A 20 DEL MES
DE NOEMBRE DE L’ANY DE LA NATIVITAT DE
NOSTRE SENYOR DÉU JESUCRIST 1490”

 DATACIÓ, AUTORIA I PUBLICACIÓDATACIÓ, AUTORIA I PUBLICACIÓ
-- 14601460 inici de l’obrainici de l’obra
-- 14681468 Mor Joanot Martorell, el manuscrit vaMor Joanot Martorell, el manuscrit va
a parar a mans de Martí Joan de Galbaa parar a mans de Martí Joan de Galba
(qui, segons el Deo Gratias o colofó final,(qui, segons el Deo Gratias o colofó final,
acabà el llibre)acabà el llibre)
- 14901490 Nicolàs Spindeler imprimeix l’obraNicolàs Spindeler imprimeix l’obra

Autoria de la novel.laAutoria de la novel.la
 J.FusterJ.Fuster
(autoria compartida)(autoria compartida)
De 1468 a1490 elDe 1468 a1490 el
manuscrit inacabatmanuscrit inacabat
circulà per Valènciacirculà per València
entre lletraferits, elentre lletraferits, el
podien retocar i acabar.podien retocar i acabar.
Martí Joan de GalbaMartí Joan de Galba
apareix com qui l’acabàapareix com qui l’acabà
definitivament.definitivament.
 Martí de RiquerMartí de Riquer
(autoria única)(autoria única)
Defensa l’única i exclussivaDefensa l’única i exclussiva
autoria de Joanotautoria de Joanot
Martorell.Martorell.
Martí Joan de Galba té elMartí Joan de Galba té el
mèrit de preparar-lo permèrit de preparar-lo per
a la impressió. No negaa la impressió. No nega
però que s’hi podenperò que s’hi poden
trobar retocstrobar retocs

JOANOT MARTORELL,JOANOT MARTORELL,
escriptor i cavallerescriptor i cavaller
 Gandia 1413-1414Gandia 1413-1414
 Petita noblesa valencianaPetita noblesa valenciana
 1433 documentat com a1433 documentat com a
cavallercavaller
 Participà de la vida activaParticipà de la vida activa
agitada del s.XV:agitada del s.XV:
 ViatgesViatges
 Lluites internesLluites internes
 Duels per qüestions d’honorDuels per qüestions d’honor

 Viatges:Viatges:
 ItàliaItàlia (col·laborà a la cort d’Alfons el(col·laborà a la cort d’Alfons el
Magnànim)Magnànim)
 PortugalPortugal (on devia conèixer el príncep(on devia conèixer el príncep
Ferran, a instàncies del qual escriu elFerran, a instàncies del qual escriu el
TirantTirant))
 AnglaterraAnglaterra (amb l’objectiu de trobar(amb l’objectiu de trobar
jutges pels seus afers conflictius. Influíjutges pels seus afers conflictius. Influí
en la primera part delen la primera part del Tirant,Tirant, mónmón
fastuós i cortesà que ell admirava)fastuós i cortesà que ell admirava)

 Requestes de batalla:Requestes de batalla:
 Amb el seu cosí,Amb el seu cosí, Joan de MontpalauJoan de Montpalau,,
per una qüestió d’honor: haverper una qüestió d’honor: haver
deshonrat la seva germana Damiata.deshonrat la seva germana Damiata.
Fou el conflicte més llarg i es resolguéFou el conflicte més llarg i es resolgué
amb dinersamb diners
 Desavinences econòmiques ambDesavinences econòmiques amb
Golçalbo d’HíxarGolçalbo d’Híxar, comanador de, comanador de
MuntalbàMuntalbà
 AmbAmb Felip de BohilFelip de Bohil, cavaller errant molt, cavaller errant molt
famós documentat a Londresfamós documentat a Londres

 Tots els episodis estaven voltats d’unTots els episodis estaven voltats d’un
formalismeformalisme i unai una retòricaretòrica allunyadaallunyada
de la realitat del XV.de la realitat del XV. Molts no es varenMolts no es varen
arribar a executar, es van quedar en lletresarribar a executar, es van quedar en lletres
de batallesde batalles
 El seu perfil és el d’unEl seu perfil és el d’un cavallercavaller
bregósbregós que es mou ambque es mou amb
desimboltura en les més luxosesdesimboltura en les més luxoses
corts icorts i destre en les armesdestre en les armes enen
combat singular.combat singular.
 Morí el 1468, solterMorí el 1468, solter

DEFINICIÓ DE LADEFINICIÓ DE LA
NOVEL.LANOVEL.LA
1.- NOVEL·LA TOTAL1.- NOVEL·LA TOTAL (Mario Vargas Llosa)(Mario Vargas Llosa)
És una novel.laÉs una novel.la::
 Política i MilitarPolítica i Militar
 D’Ambients i de CostumsD’Ambients i de Costums
 Sentimental i eròticaSentimental i eròtica
 CavallerescaCavalleresca
Abarca,doncs, diferents aspectes de la realitat, iAbarca,doncs, diferents aspectes de la realitat, i
gèneres de la narrativa coetània, per això ésgèneres de la narrativa coetània, per això és
una novel.la total, integraluna novel.la total, integral

NOVEL.LANOVEL.LA 2.-2.- NOVEL·LA MODERNANOVEL·LA MODERNA (Albert Hauf)(Albert Hauf)
 Per la seua ironia i versemblança.Per la seua ironia i versemblança.
 S’adapta a la situació històrica:S’adapta a la situació històrica:
Soluciona els problemes de la cristiandat, redimeixSoluciona els problemes de la cristiandat, redimeix
la classe cavalleresca desencisada i en declivila classe cavalleresca desencisada i en declivi
però al mateix temps l’autor sap distanciar-se, ambperò al mateix temps l’autor sap distanciar-se, amb
ironia, de tot el món que representa.ironia, de tot el món que representa.

.-.- Tirant lo BlancTirant lo Blanc de Joanot Martorellde Joanot Martorell
NOVEL.LANOVEL.LA 3.-3.- NOVEL·LA PRAGMÀTICANOVEL·LA PRAGMÀTICA (Albert Hauf)(Albert Hauf)
Té elements deTé elements de tractattractat i dei de manual:manual:
 Dels usos i costums dels cavallersDels usos i costums dels cavallers::
 Com presentar-se a la cortCom presentar-se a la cort
 Com tractar les damesCom tractar les dames
 Com escriure una carta amorosaCom escriure una carta amorosa
 Com luitar i comportar-se en un torneig festiuCom luitar i comportar-se en un torneig festiu
 Dels combats, les armes i les estratègiesDels combats, les armes i les estratègies
 Rituals de les batalles (a ultrança, en grup, individuals, qui hi intervé…)Rituals de les batalles (a ultrança, en grup, individuals, qui hi intervé…)
 Les estratègiesLes estratègies
 Com fer un discurs en públicCom fer un discurs en públic
 Com escriure una lletra de batallaCom escriure una lletra de batalla

Dedicatòria i Lletra
ESTRUCTURAESTRUCTURA
Pròleg
Tirant a Anglaterra,Lisboa
Tirant a la Mediterrània Sicília, Rodes, Terra Santa,
SICILIA
IMPERI GREC
Constantinoble, Macedònia,
Troia
NORD D’ÀFRICA Tunis
Alexandria, .. Fes, Tremissen, Bugia

TIRANT LO BLANCTIRANT LO BLANC
Una crònica fabulada: Les fontsUna crònica fabulada: Les fonts
 Influència de laInfluència de la Crònica de RamonCrònica de Ramon
MuntanerMuntaner
 Joanot Martorell n’ imita molts elements:Joanot Martorell n’ imita molts elements:
 NONO és un cavaller itinerant a la recercaés un cavaller itinerant a la recerca
d’aventura: és und’aventura: és un RELAT BIOGRÀFICRELAT BIOGRÀFIC dede
FALSA CRÒNICAFALSA CRÒNICA

Les fontsLes fonts
 2 components bàsics de la2 components bàsics de la crònicacrònica
dede Ramon MuntanerRamon Muntaner::
 LaLa memòriamemòria: l’autor va ser testimoni: l’autor va ser testimoni
ocular de Roger de Flor i elsocular de Roger de Flor i els
almogàvers i en fa memòria.almogàvers i en fa memòria.
 L’L’exemplumexemplum: les batalles, conquestes,: les batalles, conquestes,
episodis…episodis…

les fontsles fonts
Martí de Riquer:Martí de Riquer: “ una novel·la“ una novel·la
d’història i de ficció”d’història i de ficció”
TècniquesTècniques procedents de laprocedents de la CRÒNICACRÒNICA::
1.1. Geografia realistaGeografia realista Anglaterra,Anglaterra,
Sicília, Rodes, Imperi Bizantí, NordSicília, Rodes, Imperi Bizantí, Nord
d’Àfrica: Fes, Tremissèn i Bugiad’Àfrica: Fes, Tremissèn i Bugia..
 Ús de topònims catalans: Miralpeix,Ús de topònims catalans: Miralpeix,
Plegamans, AgramuntPlegamans, Agramunt

2.2. Ús d’antropònimsÚs d’antropònims::
 Noms reals de l’èpocaNoms reals de l’època:: Gran Caramany,Gran Caramany,
Duc de SinòpoliDuc de Sinòpoli..
 Noms inventatsNoms inventats:: Comte de Plegamans,Comte de Plegamans,
PelidasPelidas..
 Noms de la tradició literàriaNoms de la tradició literària:: Diafebus,Diafebus,
HipòlitHipòlit..
EnEn Tirant a l’imperi GrecTirant a l’imperi Grec:: barreja denoms debarreja denoms de
llocs i personatges adequats a Bizanci alllocs i personatges adequats a Bizanci al
costat d’altres de catalanscostat d’altres de catalans..

les fontsles fonts
3.3. Manlleu de trets de biografies deManlleu de trets de biografies de
PERSONATGES HISTÒRICSPERSONATGES HISTÒRICS
ROGER DE FLORROGER DE FLOR
Geoffroy de ThoiryGeoffroy de Thoiry
János HúnjadyJános Húnjady
Pedro Vázquez de SaavedraPedro Vázquez de Saavedra

les fontsles fonts
 Geoffrey de ThoiryGeoffrey de Thoiry:: cavaller borgonyócavaller borgonyó
que participa en el Setge de Rodes (1444)que participa en el Setge de Rodes (1444)
 János HúnjadyJános Húnjady:: hongarès, militar quehongarès, militar que
combaté contra els turcs a mitjan segle XV.combaté contra els turcs a mitjan segle XV.
Fou anomenat el “Cavaller Blanc”.Fou anomenat el “Cavaller Blanc”.
 Pedro Vázquez de SaavedraPedro Vázquez de Saavedra:: cavallercavaller
errant que lluità en nombrosos passoserrant que lluità en nombrosos passos
d’armes, a Londres, i ajudà contra els turcs ad’armes, a Londres, i ajudà contra els turcs a
Constantinoble.Constantinoble.

les fontsles fonts
 ROGER DE FLORROGER DE FLOR
1.1. Es posà al servei deEs posà al servei de
l’emperador del’emperador de
Bizanci, amenaçatBizanci, amenaçat
pels turcs.pels turcs.
2.2. El fill deEl fill de
l’emperador,l’emperador,
Miquel, tramà unaMiquel, tramà una
traïció contratraïció contra
Roger de FlorRoger de Flor
3.3. Es casà amb unaEs casà amb una
princesa de sangprincesa de sang
reial, neboda dereial, neboda de
l’emperadorl’emperador
 TIRANT LOTIRANT LO
BLANCBLANC
1.1. Es posa al servei deEs posa al servei de
l’emperador del’emperador de
Bizanci, amenaçatBizanci, amenaçat
pels turcs.pels turcs.
2.2. El duc deEl duc de
Macedònia, cunyatMacedònia, cunyat
de l’emperador,de l’emperador,
traeix Tirant pertraeix Tirant per
gelosia.gelosia.
3.3. Es casa ambEs casa amb
Carmesina, filla deCarmesina, filla de
l’emperador.l’emperador.

les fontsles fonts
4.4. Fou megaduc i desprésFou megaduc i després
emperadoremperador
5.5. En un banquet aEn un banquet a
Andrinòpol es barallaAndrinòpol es baralla
amb uns alans i,amb uns alans i,
després d’un combatdesprés d’un combat
amb espases, mor i elamb espases, mor i el
deixen trossejat.deixen trossejat.
4.4. És nomenat successorÉs nomenat successor
de la corona i cèsar dede la corona i cèsar de
l’imperi.l’imperi.
5.5. En un banquet aEn un banquet a
Andrinòpol contreuAndrinòpol contreu
una pulmonia. Moruna pulmonia. Mor
camí decamí de
Constaninoble.Constaninoble.

l’estill’estil
4.4. Introducció d’unIntroducció d’un nombrósnombrós ii variatvariat
quadre de:quadre de:
 Personatges secundarisPersonatges secundaris: e: espies,spies,
escuders, mariners, traïdors, dames…escuders, mariners, traïdors, dames…
 Col·lectiusCol·lectius:: genovesos, turcs, moros…genovesos, turcs, moros…
Tots plegatsTots plegats enriqueixenenriqueixen la trama de lala trama de la
novel·la.novel·la.

l’estill’estil
5.5. El detallismeEl detallisme, la precisió en les, la precisió en les
descripcionsdescripcions, les llargues, les llargues
enumeracionsenumeracions, l’ús i abús de, l’ús i abús de xifresxifres..
6.6. El llarg parlament dels personatgesEl llarg parlament dels personatges::
construcció d’escenes a partirconstrucció d’escenes a partir
d’aquests parlaments.d’aquests parlaments.
7.7. Models deModels de descripció d’episodisdescripció d’episodis
bèl·licsbèl·lics: ús de la violència.: ús de la violència.

les fontsles fonts
Dues lliçonsDues lliçons importants queimportants que MartorellMartorell
extreu dels cronistes:extreu dels cronistes:
1.1. LaLa HISTÒRIAHISTÒRIA pot ser matèria depot ser matèria de
NOVEL·LANOVEL·LA
2.2. La capacitat deLa capacitat de FILTRARFILTRAR en laen la
novel·la elementsnovel·la elements AUTOBIOGRÀFICSAUTOBIOGRÀFICS

la història i la fabulacióla història i la fabulació
29 maig 145329 maig 1453
Caiguda deCaiguda de ConstantinobleConstantinoble a mansa mans
dels turcsdels turcs
Es renovaEs renova l’l’esperit de croadaesperit de croada: els: els
cavallers la defensen, els poetes lacavallers la defensen, els poetes la
cantencanten

història i fabulacióhistòria i fabulació
QuanQuan JOANOT MARTORELLJOANOT MARTORELL (2 gener(2 gener
1460) comença1460) comença Tirant lo BlancTirant lo Blanc, la, la
caiguda de Constantinoble haviacaiguda de Constantinoble havia
commocionat el món cristiàcommocionat el món cristià
L’L’escepticismeescepticisme i lai la desconfiançadesconfiança en lesen les
promeses del Papa i els prínceps espromeses del Papa i els prínceps es
congriacongria

la fabulació de la utopiala fabulació de la utopia
L’heroiL’heroi Tirant (fàbula)Tirant (fàbula) duu a terme elduu a terme el
que occident somiavaque occident somiava
LaLa reconquestareconquesta dede l’Imperi Grecl’Imperi Grec
ReflecteixReflecteix l’IDEAL CAVALLERESCl’IDEAL CAVALLERESC::
Servei al monarcaServei al monarca
Defensa de la feDefensa de la fe
Conquesta honor i glòriaConquesta honor i glòria

història i fabulacióhistòria i fabulació
 És una novel·laÉs una novel·la UTÒPICAUTÒPICA
Representa unRepresenta un món novel·lescmón novel·lesc
compensatori ( evita caiguda decompensatori ( evita caiguda de
Bizanci en mans musulmanes)Bizanci en mans musulmanes)

Llengua i estLlengua i estilil
Retòric Popular i Col·loquial
-prosa més elaborada:
frases llargues,
(valenciana prosa)
-referents cultes
-llatinismes
-Llargues reflexions. Ex.
sobre temes amorosos:
la naturalesa de l’amor,
-Llargues oracions:
oració de Tirant a la
tropa.
-Ús de frases fetes i refranys
-Tècnica de l’exemple
-Diàlegs ràpids i vius
-Descripcions al gust del públic
-Exageracions
-Ús de fórmules èpiques:
adreçar-se al públic amb
voluntat de ser accessible i
compartir informació amb els
lectors

NARRADORNARRADOR
1.1. Omniscient:Omniscient: presentapresenta
els fets i opina sobre elels fets i opina sobre el
que narra.que narra.
2.2. 1ª persona1ª persona: El narrador: El narrador
cedeix la paraula a uncedeix la paraula a un
personatge: Diafebus apersonatge: Diafebus a
Tirant a AnglaterraTirant a Anglaterra
3.3. Presència de la veu delPresència de la veu del
narrador en 1ª personanarrador en 1ª persona
queque s’adreça alss’adreça als
lectors/oientslectors/oients

TÈCNIQUESTÈCNIQUES
NARRATIVESNARRATIVES NarracióNarració
discurs àgil i directediscurs àgil i directe
retòricretòric (valenciana prosa)(valenciana prosa)
 Descripció: .Descripció: . detalladadetallada
.respon als gustos del públic.respon als gustos del públic
 DiàlegDiàleg: .directe i indirecte: .directe i indirecte (hàbil combinació)(hàbil combinació)
. arengues retòriques. arengues retòriques
. Viu, rastre de l’oralitat. Viu, rastre de l’oralitat
contrastcontrast
.Rituals
cavallerescs
. Paraments
militars
. Vida cortesana
. Escenes
amoroses
. Estratègies i
batalles

LES FONTSLES FONTS
LITERÀRIESLITERÀRIES
1.1. Llibres de cavalleriesLlibres de cavalleries
2.2. Guy de WarwichGuy de Warwich
3.3. Llibre d’arbre de batallesLlibre d’arbre de batalles RamonRamon
LlullLlull
4.4. CrònicaCrònica Ramon MuntanerRamon Muntaner
5.5. DecameróDecameró BoccaccioBoccaccio
6.6. Voyage d’outre merVoyage d’outre mer John MandevilleJohn Mandeville

1r batx b tirant

More Related Content

What's hot

Viewers also liked

Similar to 1r batx b tirant

1r batx b tirant