Teoria del color: Factors que intervenen (física del color) Propietats Harmonies cromàtiques

1. EL COLOR

2. PERCEPCIÓ DEL COLOR
– La llum
– L’objecte o matèria
– L’ull
– El cervell
• 4 factors intervenen en la percepció del
color:

3. • Veiem els objectes gràcies a que hi ha llum. La principal
font lumínica que tenim és el Sol, que té llum blanca.
• Com va descobrir Newton, la llum blanca quan passa
per un prisma es descompon en l‘espectre lumínic (arc
de Sant Martí)
1.- LA LLUM

4. La llum es propaga
mitjançant ones
electromagnètiques,
com són les ones de
ràdio o de
microones.
L’espectre visible va
des del roig (780nm)
fins al violat (380
nm).

5. 
Per tant, com va descobrir Newton: la llum blanca és la
suma de totes les llums

Eixes llums es poden “resumir” en 3 llums primàries:
Roig, Verd i Violeta (Blue en anglés: RGB)

6. Colors llum PRIMARIS

Un color és primari quan no es pot aconseguir
mitjançant la mescla de cap altre, i ell no es pot
aconseguir mesclant altres colors.

Els colors secundaris resulten de la mescla
directa (en igual proporció) de dos primaris.

Els colors terciaris resulten de la mescla d'un
primari i un secundari, o el que és el mateix, de
dos primaris en proporció 2:1.

7. SÍNTESI ADDITIVA
• És la suma de les
llums primàries.
• Roig + Verd =
• Verd + Violat =
• Violat + Verd =
• Verd + Roig + Violat =
• Verd + Magenta =
• Roig + Cian =
• Violat + Groc =

8. El model RGB (Red,
Green and Blue)
classifica els colors
segons la seua
quantitat de color
llum primari, de 0 a
255.

9. 2.- L’OBJECTE
– Transparents: Deixen passar tota la llum.
– Translúcids: (acolorits) deixen passar i
reflecteixen part de la llum i absorbeixen
l’altra part.
– Opacs: Absorbeixen part de la llum i
reflecteixen l’altra part.
• Segons com reaccionen amb la llum els
objectes poden ser:

10. • La llum reflectida és la
que arriba als nostres
ulls, i per tant, el color
que vorem.

12. SÍNTESI SOSTRACTIVA
Cada color resta (sostrau) una llum. La síntesi dels tres colors
pigment primaris serà per tant el negre: l’absència de llum.
-Roig + Verd =
-Verd + Violat =
-Violat + Verd =
-Verd + Roig + Violat =
-Verd + Magenta =
-Roig + Cian =
-Violat + Groc =

13. • Cercle
cromàtic:
Apareixen els
colors pigment
primaris i les
seues mescles,
i també poden
aparéixer les
gradacions de
valor.

14. La nomenclatura CMYK classifica un color segons
el seu percentatge de cada color primari (pigment)
més el negre. Se sol utilitzar per a treballar amb
impressions en quatricomia (4 tintes).

15. 3.- L’ULL
Dins la retina el nostre ull té milions de cèl·lules fotosensibles
que capten la quantitat i el tipus de llum: els cons i els
bastonet.

16. • Cèl·lules bastonet:
– Són sensibles a la
quantitat de llum (b/n)
– 75-150 milions
distribuïdes per tota la
retina
– Forma de bastó
• Cèl·lules con:
– Són sensibles al tipus
d’ona (color)
– 6-7 milions distribuïdes
per la fòvea.
– Forma de con
– Cada con rep una llum
primària (RGB)

17. Saturació ocular
• Com les cèl·lules con no estan preparades per a rebre
un estímul molt fort o durant molt de temps, quan això
passa s’activen els altres cons per tal de que
“descanse”, de manera que percebem colors que en
realitat no existeixen (al·lucinació ocular).
• Exemples d’al·lucinacions oculars:
http://joanprofedarts.wordpress.com/2011/02/08/
saturacio-ocular-al%C2%B7lucinant/

18. • Cada persona
percep el color de
manera diferent,
depenent de les
seues cèl·lules. El
cas més clar és el
dels daltònics, que
confonen alguns
colors.

19. 4.- EL CERVELL
• Els nervis òptics envien informació nerviosa al
cervell, que interpreta els senyals cromàtics (rep
quin color hi ha a l’exterior) i s’activa o
tranquil·litza segons el color.
• Els cons verds i violats envien un
senyal de relax al cervell.
• Els cons rojos activen el cervell.
• Els tons suaus tranquil·litzen i els
vius i contrastats activen.

20. • Els colors estan per tant lligats a l’estat de l’individu, i
també a les seues emocions (per això sovint adjetivem
els colors amb sensacions, com els colors càlids, p.e.)
• Açò s’utilitza molt en publicitat, on s’intenta associar el
producte amb un color (p.e. en marques de telefonia)
A banda, cada individu, per
les seues experiències
viscudes i per la seua
cultura, associa diferents
coses a cada color. No
significarà el mateix el color
blanc per a un esquimal,
que per a un oriental o un
occidental.

21. CONTRAST SIMULTANI
• Per tal de definir millor les imatges, el cervell tendeix a
interpretar la informació que rep de l’ull més contrastada
segons el que li envolta. Per tant, un color es vorà més
lluminós si està envoltat de colors foscos, o es vorà més
verd si està envoltat de magentes. Esta percepció
relativa del color s’anomena contrast simultani.

25. PROPIETATS DEL COLOR

26. 1.- TO O MATÍS
És la diferent longitud d’ona del color, i el que li dóna el
seu nom.

27. 2.- VALOR O LLUMINOSITAT
• És la quantitat de llum reflectida, és a dir, com de clar o
fosc és un determinat to o matís.

28. 3.- SATURACIÓ
És el grau de puresa del color, és a dir que en la seua mescla
intervinguen el menor número o proporció de colors primaris. Un
color primari tindrà la màxima saturació, i si li afegim gris o el seu
complementari va perdent saturació i es va apagant (colors
marrons i grisos).

29. Contrast segons les propietats:

30. HARMONIES CROMÀTIQUES
• Un grup de colors amb una qualitat
determinada s’anomena gamma.
• Quan una gamma cromàtica resulta
atractiva a la vista, es diu que eixos colors
formen una harmonia cromàtica.

31. HARMONIES COMPLEMENTÀRIES
• Colors complementaris són els oposats al cercle
cromàtic, és a dir, el complementari d’un primari és la
mescla dels altres dos. Els colors complementaris
activen cons diferents i per tant contrasten molt,
dificultant inclús la seua percepció amb nitidesa.
• Per evitar açò, si volem fer una harmonia
complementària haurem de fer que un predomine sobre
l’altre, bé per què ocupe més espai, o perquè l’altre
estiga rebaixat (de lluminositat o de saturació)
COMPLEMENTARI COMPLEMENTARI

35. • HARMONIA DE
COMPLEMENTARIS
PROPERS: Combinant un
color del cercle amb dos que
equidisten del complementari.
• DOBLES
COMPLEMENTARIS: dos
parelles de complementaris
entre sí.
• TRÍADES
COMPLEMENTÀRIES: Tres
colors que equidisten, és a dir,
que formen 120º entre ells.

39. HARMONIA PER TEMPERATURA
Gamma càlida, freda i temperada

42. ACROMÀTICS (GRISOS)
Aquells situats en la zona central del cercle cromàtic,
pròxims al centre d‘aquest, que han perdut tanta
saturació que no s'aprecia en ells el matís original.

43. CROMÀTICS GRISOS
(POC SATURATS, BRUTS O APAGATS)
Situats prop del centre del cercle cromàtic, però fora de la zona
de colors acromàtics, en ells es distingeix el matís original,
encara que molt poc saturat.

44. • S’obtenen afegint gris
o el seu
complementari. Són
les gammes de colors
siena, marrons…

45. MONOCROMÀTICS
• Un sol color amb degradats de
lluminositat

47. COLORS PROPERS

49. COLORS PASTEL
• Són colors purs però
lluminosos. S’obtenen
afegint blanc. Per la
seua lluminositat,
combinen bé amb blanc i
amb tons neutres. Tenen
un punt naïf, fresc i
infantil.