Temes 7 i 10. canvis econòmics (1800 1930)

TEMA 7 I 10- L’ECONOMIA DEL SEGLE
XIX: TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I
PROCÉS D’INDUSTRIALITZACIÓ
(1800-1930)
Història d’Espanya
2n de Batxillerat

TEMA 7.- L’ECONOMIA DEL SEGLE XIX.
1. ELS CANVIS EN L’AGRICULTURA
La situació en l’agricultura fins 1800
Mesures de la revolució liberal. 1808-1874
Conseqüències.
L’evolució de l’agricultura.
2. LA INDUSTRIALITZACIÓ
1800-1880. La primera fase de la industrialització
Els factors o les causes del lent desenvolupament
industrial espanyol.
La industrialització catalana
El cas del País Basc.
1880-1930 Evolució econòmica general del país. (Població,
agricultura i indústria)

Nucli temàtic i context històric
Canvis econòmics i socials, 1800-1930
Context històric:
Simultàniament a la construcció de l’estat
liberal, es produeiv també el trànsit
definitiu cap el sistema capitalista.
Es tractava de facilitar el pas al sistema de
propietat privada i les relacions socials
capitalistes, donant lloc a la societat de
classes.

Les mesures polítiques en l’agricultura facilitaren
un acord entre la burgesia de negocis i part de
l’aristocràcia, donant lloc a greus desequilibris
en la propietat de la terra.
La industrialització espanyola va avançar, a la
vegada, molt lentament i es va localitzar
essencialment en Catalunya (tèxtil), primer i
després en el País Basc (siderúrgia).
La manca de matèries primeres, el baix nivell de
consum d’amplis sectors rurals, la falta de
capitals o els resultats desiguals en la
construcció del ferrocarril explicarien aquest lent
avanç industrial.

Introducció. La situació de l’agricultura fins a 1800
Fins a 1800 el concepte de propietat privada no està consolidat. Perviuen
privilegis medievals que impedeixen que la terra siga considerada una
mercaderia de lliure disposició (compra-venda)
Les mans mortes o terres immobilitzades en mans de l’Església
La noblesa podia vincular béns (terres, palaus, etc) i també apartar-los
del mercat i per tant immobilitzar-los
A més, la noblesa laica i l’Església tenien una autoritat sobre els
habitants d’un territori, percebent rendes per l’ús del molí, la forja,
nomenant autoritats o cobrant multes de justícia. Es la senyoria jurisdiccional
D’altra banda, cedien una part de les terres als llauradors, a canvi d’una part
de la collita i diferents productes en determinades èpoques de l’any.

Tanmateix, la diferenciació entre la jurisdicció i el domini sobre la terra no estava
clara, ni tampoc respaldada per títols de propietat
D’altres elements a considerar
El delme o 1/10 de la collita a entregar a l’església pel seu manteniment, es pagava
per part de tots els llauradors
Les terres comunals, que els llauradors aprofitaven quan el treball del camp era
menor, per a portar a pasturar el ramat o replegar llenya. En teoria tampoc
es podien comprar, tot i que des del segle XVI hi ha assalts i ocupacions per
part de nobles i burgesos
Les terres municipals, també estaven immobilitzades i se cedien en arrendament a
llauradors rics i membres de les burgesies urbanes

Per tant, què estudiem?
La Revolució liberal
• El 1808 es produeix l’enfonsament de la
monarquia absoluta i en Cadis el primer
assaig liberal que permetrà, per primera
vegada, iniciar el desmantellament de
l’Antic Règim.
• Després de diferents restauracions
absolutistes (1814 i 1823), a la mort de
Ferran VII (1833), el procés no té marxa
enrrere.

Què estudiem? La Revolució Liberal (II)
• Es tractava de facilitar el pas:
1. al sistema capitalista, on la terra és
una mercaderia de lliure disposició,
per la qual cosa, convenia acabar amb
els privilegis estamentals i establir el
sistema de propietat privada.

2.- En Espanya, el resultat final de la
revolució liberal va estar determinat pel
pacte entre la naixent burgesia de
negocis i la gran aristocràcia, amb
l’objectiu de defensar la propietat i
excloure els sectors populars.

A Espanya, la liquidació de l’Antic Règim es va efectuar mitjançant una aliança entre la
burgesia liberal i l’aristocràcia latifundista, amb la pròpia monarquia com a àrbitre, sense
que es produís cap procés paral·lel de revolució camperola. Lluny d’això, els interessos del
camperolat van ser sacrificats, i àmplies capes dels llauradors espanyols (que anteriorment
vivien en una relativa prosperitat i ara veien afectada la seua situació pel doble joc de la
liquidació del règim senyorial en benefici dels senyors i l’augment dels impostos) s’alçaren
en armes contra una revolució burgesa i una reforma agrària que es feien a les sues expenses,
i es trobaren, lògicament, del costat dels enemics d’aquests canvis: del costat del carlisme.
Així es pot explicar el que seria inexplicable baix l’esquema francès: que l’aristocràcia
latifundista es situara a Espanya del costat de la revolució, i que un ampli sector del campero-
lat donara suport a la reacció. No es podria entendre el carlisme si ignorarem aquesta arrel
de revolta camperola i el reduirem al discutible i trivial problema jurídic de la successió, o
a l’entusiasme que pogueren suscitar personalment oncle i neboda, que per allà anaven els
dos en qualitat de governants. Eren dues concepcions diferents de com s’havia d’organitzar
la societat les que s’enfrontaven en unes guerres civils sagnants, que foren molt més que una
simple baralla entre frares muntanyencs i maçons conspiradors, com algunes caricatures,
d’un i altre costat, pretenien. I en eixes concepcions contraposades de com s’havia
d’organitzar la societat, el problema de la terra ocupava un lloc central.
JOSEP FONTANA: “Transformacions agràries i creixement econòmic a l’Espanya
contemporània”, en Canvi econòmic i actituds polítiques a l’Espanya del segle XIX,
Barcelona, 1975, pàgs. 162-163.

3.- En aquest tema, analitzarem els
darrers pasos econòmics del procés.
Els elements polítics els hem vist en els
temes 4,5 i 6

• Mesures de la revolució liberal sobre la
propietat de la terra (fins 1874)
1. Abolició del règim senyorial.
2. Desamortitzacions
3. Víncles
4. Delme
• Conclusions i conseqüències.

L’abolició del règim senyorial , 1811 i 1837
En les Corts de Cadis es va redactar el primer decret que abolia el
règim senyorial. (1811)
Resultat
Eliminava la jurisdicció dels senyors sense cap indemnització
Convertia el domini territorial, la terra, com a propietat particular
Molts pobles es neguen a pagar qualsevol renda feudal i finalment el
Tribunal Suprem considerà que els llauradors havien d’aportar títols de
propietat, però no la noblesa

Decret d’abolició del règim senyorial, 1811

Abolició del règim senyorial
• D’aquesta manera, la noblesa pogué
consolidar els seus drets sobre la terra en
forma de propietat, especialment en el
sud i sudest peninsular. Allà on la
jurisdicció era més important, va eixir
perjudicada (València o Catalunya, per
exemple)
• Aquesta serà la base del decret de 1837,
durant les Regències.
Resultats

Les DesamortitzacionsPrecedents
Abans de la desamortització de Mendizàbal, es troben diferents legislacions
desamortitzadores
Durant l’època de Carles III, els ministres il.lustrats responsabilitzaren les mans mortes
com una de les causes de l’endarreriment nacional i impediren que l’Església
immobilitzara més terres, però no les repartiren

Manuel Godoy inicià la venda del patrimoni eclesiàstic encarregat de la
beneficència, ofegats pel deute ocasionat per les guerres contra França, primer
I Anglaterra, després. ( 1798-1807)
També legislaren sobre la qüestió:
*Josep Bonaparte (1809-1813)
*Les Corts de Cadis i el Trienni Liberal, però, en teoria no van tenir continuïtat a causa
de les Restauracions absolutistes

La Desamortització de Mendizàbal (1836-37)
• Després de les revoltes de 1836, en la lluita contra el
carlisme, aquesta desamortització forma part d’un
procés més ample de desmantellament de l’Antic
Règim
• Objectius:
1. Aconseguir recursos econòmics per a reduir el deute
de l’Estat ofegat per les guerres i la independència de
les colònies
2. La guerra carlina necessitava de recursos econòmics.
A més, es tractava de debilitar l’Església, principal
suport econòmic i ideològic dels absolutistes

Mendizàbal (2)
3.- Facilitar el pas al sistema de propietat
privada capitalista, acabant amb les
amortitzacions feudals i convertint els
nous propietaris en principals suport del
nou estat liberal.
4.- Es considerava que els nous propietaris,
tindrien major interès en l’agricultura i
que invertirien en una millora de la
proudcció.

Objectius de
la desamortització de Mendizàbal.
Aconseguir
Recursos per a
Derrotar els carlins
Reduir el deute deReduir el deute de
l’Estatl’Estat
Facilitar el pas al sistema de
Propietat privada.
Els compradors de béns
suport al règim liberal

Mendizàbal (3)
• Procés de venda dels béns i resultats
Entre 1836-1844 ja s’havien venut el 62%
de les propietats de l’església, podent
pagar-se en títols de deute públic o en
efectiu.
Afectà primer els béns del clergat regular
(ordres monàstiques) i després al clergat
secular. El procés continuà durant tota
l’època moderada.

Conseqüències
Reducció
deute
Beneficiaris
Perjudicats
Propietat terra

Conseqüències
I) Va reduir el deute públic, però sols fins a un 25% aproximadament. La reforma
fiscal de 1847 (Mon i Santillàn) no va generar suficients recursos a l’estat i per
això continuen les desamortitzacions (Madoz) i vendes de patrimoni públic
al llarg del segle XIX (Llei de Mines de 1868)
II) Beneficià aquells que més podien invertir en la compra de béns a través de subhastes,
com ara especuladors, comerciants, financers i part de l’aristocràcia.
Els llauradors compren, però en petites parcel.les.
La desamortització no pretén ser una reforma agrària, es deu a la lluita contra el
carlisme, la reducció del deute i el pas al sistema de propietat privada

III) Consolidà l’estructura de la propietat existent anterior a 1800.
Allà on el latifundisme era més fort abans de 1800 (Sevilla o Segovia),
continuà després de les desamortitzacions.
IV) L’Església i els llauradors van ser els grans derrotats. L’Església va perdre una
bona part del seu patrimoni i desaparegué la caritat al pobre.
El Concordat de 1851 oferirà el control ideològic, moral i educatiu en el nou estat.

Resultats de la desamortizació de Mendizàbal

Atenció al terme de vocabulari reforma agrària, entés com un conjunt de
decisions, mesures, lleis destinades a canviar el règim de propietat i afavorir
nous sistemes de cultius .
La reforma agrària liberal espanyola no pretenia acabar amb les desigualtats
socials en el món rural, sinó resoldre d’altres problemes (deute, lluita contra
carlins, etc)

- Ministre MADOZ
-Afectà a béns de l’ Església ,
(no venuts encara) ordes
militars, institucions
benèfiques i béns propis o
municipals i comunals.
- Objectiu: aconseguir recursos
per a la Hisenda i impulsar la
modernització econòmica
d’Espanya.
- Una part dels recursos
serviria per a finançar la
construcció del ferrocarril.
Madoz (1855-56). Època del bienni progressista

-Resultats de la desamortització MADOZ
1. Els beneficiaris van ser els mateixos que en les anteriors desamortitzacions, però ara
els llauradors sembla que compraren més.
2. Les vendes es projecten fins a finals del segle XIX.
3. Els efectes sobre la comunitat rural foren intensos: desaparició de prats, boscos i
recursos d’ús col.lectiu. (es a dir desaparició de béns comunals)
4. Tanmateix, sembla que l’ocupació de patrimoni comunal i municipal era anterior. Des
de 1808, amb la crisi de l’Antic Règim en la vall del Duero es produïren nombroses
ocupacions de terres (fins el 30% del total que es va vendre)

Resultats desamortització Madoz

Els víncles van ser definitivament eliminats el 1837 i això va facilitar la venda del
patrimoni de la noblesa i que la terra esdevinguera una mercaderia de lliure
disposició. (Els seus efectes van ser molt desiguals)
El delme va ser abolit en un 50% durant el Trienni Liberal i donada
la resistència popular a pagar, finalment (1836) fou abolit totalment.
Els propietaris van ser els grans beneficiats (pagaven un 10% menys)
D’altres mesures

L’abolició de la Mesta ,ja en les Corts de Cadis, resulta definitiva el 1836
D’altres mesures
En Castella, facilità la conversió de terres de pastura pel ramat en aptes pel cultiu.
Grans propietaris i llauradors lliures assalten i roturen (cultiven) terres pel ramat
(en un procés que havia començat amb la guerra de la indepedència)
Què era la Mesta?
La Mesta, corporació que defensava els interessos dels propietaris de ramat oví
des de l’època medieval (establint terres protegides pel ramat).

Conseqüències de totes les
mesures
I) La reforma agrària liberal (desvinculació, desamortitzacions,...)
facilita el pas al sistema de propietat privada capitalista,
beneficiant la naixent burgesia i una part de la noblesa, front a
l’Església i els llauradors. El contingut de la revolució liberal
espanyola destaca pel pactisme i el seu conservadurisme
(defensa d’una solució basada en la defensa de la propietat).

II) Es conformen grans bosses de pobresa i misèria: en el sud i sudest del país, minúsculs
propietaris i/o arrendataris viuen d’un jornal escàs i no poden accedir a la propietat de la
terra. Fins 1936 es manifestaràn demandant una reforma agrària aprofitant qualsevol
canvi i/o crisi política (1868, 1873, 1918, etc).
Reivindicacions camperoles
(1918-1921)

III) L’Església perdia una bona part del poder econòmic, però amb el
Concordat de 1851
controlava l’ensenyament i la moral públiques

IV) El latifundisme, com a forma hegemònica de la propietat, amb un protagonisme
important per a l’aristocràcia, predominava en el sud i sudest del país.
Es tracta d’una classe de propietaris absentistes que inverteixen poc, amb un
predomini del cultiu extensiu (cereal) i ofereixen poca feina.
(no sorgeix ara, sembla que és anterior a 1800)
En el mediterrani, d’altra banda, les petites i mitjanes propietats són
més importants i les diferències socials menors.
En Castella-Lleó, destaquen els petits
propietaris i arrendataris (arrendaments a curt termini)

Pel que fa a l’evolució de l’agricultura:
I) La producció agrícola va augmentar, i encara més la comercialitzada,
però la productivitat no ho va fer tant: tècniques endarrerides amb la continuació del
guaret, amb molta mà d’obra barata i abundant.
El creixement és extensiu fins 1880 (basat en una ampliació de la superície agrària)
Per tant, les mesures de la revolució liberal no va afavorir un canvi radical: els que treballen
la terra continuen estant, en quasi totes les ocasions, allunyats de la seua
propietat i, per tant, no se’ls estimula per a millorar la productivitat .
Augment de la superfície
agrària de 10 a 16 milions
d’hectàrees
Augment de la superfície
agrària de 10 a 16 milions
d’hectàrees

II) Els cereals (i llegums) continuen sent el principal cultiu, gràcies al
proteccionisme agrari, però la viticultura (vinya), les oliveres (oli) i
els tarongers tenen un major creixement a l’últim terç del segle XIX

III) En el Mediterrani, al llarg del segle es desenvolupen les especialitzacions orientades
al mercat: en València, cítrics i arròs, vinya en Catalunya. (que era anterior a 1800)
IV) A la submeseta Nord i Galícia predomina el minifundisme: els
camperols no tenen prou terra com per a viure d’ella i han d’emigrar a finals de segle.

V) Un dels principals problemes de l’agricultura espanyola són els baixos rendiments
especialment en les regions cerealícoles.
La reforma agrària liberal va donar lloc a una classe de propietaris que invertiràn
poc i es van a beneficiar del proteccionisme, sobretot a partir de 1880.
Exploten la terra amb arrendaments a curt termini per a poder adaptar-se millor
a les variacions del mercat.

LA INDUSTRIALITZACIÓ.
- Durant el segle XIX Espanya comença la seua
industrialització, amb una indústria moderna, però
localitzada geogràficament, molt lluny de la resta de
països d’Europa occidental i amb una economia
fonamentalment rural.
Les causes del “retard” industrial
El cas català, el tèxtil.
La siderúrgia. Euskadi.
El període 1880-1930

En tot procés industrialitzador, sembla necessari un mercat interior (o
exterior) que demande productes industrials, una agricultura próspera que
produisca pel mercat i uns capitals per a finançar les indústries. El cas
espanyol, destaca pel seu fracàs relatiu i els grans desequilibris territorials.
Avui els historiadors més que fracàs destaquen les desigualtats
econòmiques i geogràfiques i la lentitud dels canvis en relació a altres països
europeus (el terme retard s`ha d`emprar de forma relativa)
La lenta industrialització d’Espanya. Les causes.

Les causes del lent procés industrialitzador espanyol
Les colònies
Deficient
Inversió
pública
Les Mines
El mercat
Interior
Vertebrat
(FFCC)
Els capitals
Població
Lenta
Rev.Ind.
en Espanya
Per què?

Josep Fontana ens explica així la relació entre agricultura i indústria, en referència
al cas català:
“Insistim en la conveniència de descartar la imatge massa simplista d’una
indústria moderna sorgida com una conseqüència mecànica de l’acumulació
de capital, i recordem que, en general, al revolució industrial no s’ha donat on
no s’ha produït el pas d’una agricultura de subsistència a una agricultura
comercialitzada, capaç de produir excedents per a intercanviar amb la
indústria , i crear així un mercat interior integrat. (..).
Cal investigar aquestes relacions en el cas de l’economia catalana, sense
oblidar, a més, un tret que fa créixer la seua importància: el fet que hi haguera
també un volum considerable d’exportacions agràries (en especial de caràcter
vitícola, la qual cosa vol dir que hi participaven petits i mitjans propietaris) ,
les quals van contribuir a potenciar el desenvolupament del mercat interior
(els diners obtinguts per aquests petits propietari amb la venda dels seus
aiguardents degué repercutir en un augment de la seua capacitat de consum),
i van afavorir alhora el creixement de la indústria”.
Comercio colonial i industrialización. Josep Fontana

1.- La població
Al segle XIX es produeix un important creixement de la població: es passa d’11,5 milions
en 1797 a 18’6 en 1900 i a 23’5 en 1930, sent especialment important a partir de 1870

Causes
a)El manteniment d’una natalitat elevada combinada amb taxes de mortalitat també
molt altes. Fins 1885, la major part del país es troba afectat pel règim demogràfic primitiu
b)Les condicions de vida i l’impacte de les males collites així com de malalties catastròfiques
expliquen la pervivència del cicle primitiu de la població.
El creixement només és possible
per l’increment de la superfície de cultiu que es manté fins 1880

Evolució natalitat, mortatalitat i creixement natural

La població. Conclusions
D’aquesta manera, el creixement de la població resulta una pista falsa per a explicar
una possible industrialització del país. La capacitat de compra (consum) de la majoria de
la població és molt reduïda i es troba determinada pel ritme o resultat de les collites.
en Andalusia i Extremadura, el 50% de la població són jornalers que viuen en la misèria
Les migracions camp-ciutat o èxode rural són molt lentes, donat que la necessitat de mà
d’obra per a treballar en la indústria és molt limitada
Només en la Mediterrània, sobretot Catalunya, i el Cantàbric la mortalitat comença a
baixar conseqüència d’una agricultura més rendible

Variación de la población respecto
a la media española (1797-1900)

Tanmateix, l'èxode rural és molt lent i predominen sempre els factors d’expulsió del camp
sobre els factors d’atracció de les ciutats (no hi ha tanta demanda de mà d’obra industrial)
Emigración neta, 1882-
1900 (en miles de
personas)

Imatge de l’eixample de la ciutat de Barcelona. Les principals ciutats enderroquen les
muralles i incien el procés de construcció dels barris burgesos (eixample)

Les colònies. El mercat exterior
• Si la demanda interna de productes
industrials era reduïda, les colònies
podien haver substituït el mercat interior,
però cap a 1825, Espanya sols posseïa
Cuba, Puerto Rico i Filipines. Així, l'Estat
va perdre els ingressos procedents del
comerç colonial i hagué de compensar-
los en les desamortitzacions i en el
deute exterior.

Els
capitals
• En tot procés
industrialitzador, són
necessaris capitals per
a finançar les
industries. Ací, una
bona part dels capitals
es dirigiren a la compra
de terres, inversió
especulativa, despeses
sumptuàries (luxe), etc,
per la qual cosa es va
demanar necessitar
inversió estrangera
(francesa, anglesa, belga,
etc).

• La inversió estrangera, durant el període 1820-48,
se centrà en el deute de l`Estat (ofegat per les
guerres i la pèrdua de les colònies) i des de 1850,
comença a invertir en les societats de crèdit,
sorgides arran de la llei de 1856 i, sobretot, en el
ferrocarril, que entrarà en fallida el 1866, com
veurem després.

 El banc espanyol més gran era el Banco Español de San Fernando, fundat l’any 1829 com a
banc de l’Estat i d’emissió.
 L’any 1844 es van crear dos bancs més, el Banco de Isabel II i el Banc de Barcelona, que va
portar a terme una sèrie d’intents per consolidar una banca autòctona catalana.
 L’any 1831 va començar a funcionar la borsa de Madrid, especialitzada en valors de l’Estat, i
el 1860 la de Barcelona va iniciar una nova època, amb la voluntat de canalitzar l’estalvi privat
vers el finançament industrial.
 L’any 1856 es va constituir el Banco de España, que l’any 1874 va obtenir la concessió del
monopoli d’emissió de bitllets.
 La industrialització basca va afavorir el sorgiment d’un sector bancari per donar suport al seu
finançament industrial. Neix el Banco de Bilbao (1856) i el Banco de Vizcaya (1902), que aviat
es van expandir per tot Espanya.

Durant el Sexenni, es crea el Banc d`Espanya i naix la
pesseta. A finals de segle, apareixerà la Banca
comercial espanyola, relacionada amb la
industrialització basca i catalana (Banc de
Bilbao, Banc de Sabadell, etc)
De tota manera, la major part de les seues
inversions es faran en forma de crèdits a l'Estat,
latifundistes o a comerciants.

El ferrocarril.
• Per a fomentar els intercanvis
comercials entre el camp i la ciutat,
calia construir una xarxa de transports.
El ferrocarril es considerava un
instrument fonamental.

El ferrocarril. El sistema de transports.
• La invenció del ferrocarril va representar
una notable revolució perquè reduïa el
temps i el cost del viatge, incentivant la
producció agrícola de mercat i la
industrial (ferro, especialment),
sobretot a Espanya, on les dificultats
orogràfiques són molt evidents.
• De tota manera, la forma en que es va
construir a Espanya va reduir les
conseqüències positives

Els transports. El ferrocarril (2)
Va ser impulsada per la Llei General de Ferrocarrils del 1855
Tres
fases
Primera gran expansió (1855-66)
Paralització per la crisi financera (1866-73)
Nova etapa constructiva que completa la xarxa (des de 1874)
La llei de 1855-56 establerta pels progressistes determinava un sistema de
construcció radial, comunicant Madrid amb els principals ports i explotacions
mineres.
Es construiria mitjançant la concessió a empreses privades (la majoria de capital
francés o belga) amb una aportació de capital estatal del 16%

L’ample de via escollit era diferent a l’europeu i les dificultats orogràfiques
obligaren a introduir locomotores més potents, dificultant les exportacions a Europa
El pitjor fou que no fou un revulsiu per a la indústria del ferro espanyola:
s’importaren carrils i locomotores i el ferro espanyol era més car
De tota manera, fou un incentiu pel creixement econòmic en general, especialment
els intercanvis entre el camp i la ciutat i hauria
estat molt pitjor no haver-lo construït

• La construcció del ferrocarril es va interrompre
per la crisi de 1866 donada l'escassa
rendibilitat que tenen les inversions
ferroviàries (en Espanya, la demanda de
productes per part de les províncies interiors és
molt limitada perquè els llauradors compren poc o
res i així el valor de les accions es va deteriorar i
enfonsar i això és una de les causes de la
revolució del 68 (tema 5 i 6).

Després de 1874, s’inicià una nova etapa constructiva,
que va permetre completar el mapa radial, però moltes
companyies anteriors ja havien desaparegut.
Amb la introducció de l’electricitat es produirà una
nova empenta constructiva, ja al segle XX, en concret
en el primer terç.

Altres decisions per afavorir el mercat interior
Amb el liberalisme, es suprimeixen els obstacles a la circulació de mercaderies i es construeix
un mercat interior nacional: derogació dels gremis (llibertat d’indústria i comerç),
supressió d’impostos de pas i taxes i creació d’un sistema de transports
(especialment el ferrocarril, ja vist)
Però les dimensions del mercat són molt estretes perquè
la capacitat de consum d’una bona part dels llauradors
es troba limitada pel resultat de les collites

Les mines.
• Les mines. Espanya posseïa importants recursos
miners, la major part possessió de la Corona.
• La llei de mines de 1869 va vendre la major part al
capital estranger –francés i britànic- per a resoldre el
problema de l’hisenda pública (el deute). Es tracta del
coure en Río Tinto o del plom en Huelva.
• D’altra banda, el carbó asturià era de baixa qualitat
i el cost s`encaria pel transport, per la qual cosa
l’Estat establirà mesures proteccionistes (a
Catalunya el carbó asturià no arribarà fins final de
segle XIX).
• A Euskadi, les mines de ferro, com veurem, si va
generar una indústria siderúrgica.

Recursos i explotacions mineres al segle XIX
Destaca l’extracció de carbó i ferro, però també trobem mercuri, pirites, coure, plom o zinc

. La producció minera.
Causes de
l’expansió
La inversió de companyies estrangeres (Rotschild) millora la Hisenda, però
no va propiciar un desenvolupament industrial a partir del ferro i el carbó
La demanda internacional
Els avanços en les tècniques d’extracció
La inversió de companyies estrangeres (Llei de Mines)

El ferro, especialment el basc, va ser molt important, exportant-se a mitja Europa

Cal tenir present que la ideologia liberal era contradictòria amb la inversió pública
L’Estat espanyol tenia pocs recursos i molts deutes a causa de
Les diferents
guerres del
segle XIX
Carlina, Cuba,
La reforma
fiscal de 1845
fracassa. La recaptació fiscal
es basa en impostos
indirectes . Els grans propietaris
no paguen o paguen poc
Per això es realitzen diferents desamortitzacions
I fins i tot es venen les mines (desamortització subsòl)
La pèrdua de
les colònies
americanes
La inversió pública. L’estat

Els nuclis industrials.Unidad
8 Ruralismo e industrialización Imagen 4 HISTORIA DE ESPAÑA - 2º BACHILLERATO
LA INDUSTRIA Y LOS FERROCARRILES ESPAÑOLES EN EL SIGLO XIX
1851-1860
1861-1868
1845-1850
Fábricas de gas
Principales áreas industriales
LA RED FERROVIARIA
Zonas carboníferas
Principal área textil
Otros centros textiles
MINERÍA
Hierro
Plomo
Mercurio
Cobre
Azufre

Els nuclis industrials.
El cas català i el basc
Els tallers
gremials
(en decadència)
Producció
domèstica
dels llauradors
en acabar cicle
agrícola
Les manufactues
estatals creades
pels Borbons
Abans de 1800, l’activitat industrial es limitava a
I la fàbrica, que arranca en Catalunya a finals del segle XVIII

Els nuclis industrials
• . La fàbrica és una unitat
productiva centralitzada amb
uns instruments de producció
(màquines, eines, matèries
primeres, fonts d’energia etc)
que són propietat d’un
empresari que utilitza el treball
d’obrers assalariats i que
potencia la divisió d’operacions
de fabricació, a diferència dels
artesans, on era un operari
(mestre o l’oficial) el que feia tot
el producte. L’obrer, a més,
cobra per hora treballada i no
per peça feta. És això el que
anem a analitzar ara.

La industrialització catalana.
El tèxtil cotoner
La industrialització catalana va ser possible, per la major integració-relació amb el campLa industrialització catalana va ser possible, per la major integració-relació amb el camp
Es a dir, perquè abans s’havia
produït el pas a una agricultura
comercialitzada (finals segle XVII i
Segle XVIII)
Es a dir, perquè abans s’havia
produït el pas a una agricultura
comercialitzada (finals segle XVII i
Segle XVIII)
Per què?Per què?
Introducció de nous
cultius (dacsa
Vinya)
Introducció de nous
cultius (dacsa
Vinya)
Ampliació de
superfície de cultiu
Ampliació de
superfície de cultiu
Menor impacte de la
gran propietat.
Menor impacte de la
gran propietat.

L’aportació de l’agriculturaL’aportació de l’agricultura
Crea el mercat de consum on
s’intercanvien productes agrícoles
per industrials
Crea el mercat de consum on
s’intercanvien productes agrícoles
per industrials
Proporciona uns excedents de
capital, fonamentals per a ser
reinvertits
Proporciona uns excedents de
capital, fonamentals per a ser
reinvertits

EL PROCÉS DE MECANITZACIÓ DE
LA INDUSTRIA CATALANA
EL PROCÉS DE MECANITZACIÓ DE
LA INDUSTRIA CATALANA
Els capitals necessaris provenien dels beneficis de l'expansió
agrícola.
Els capitals necessaris provenien dels beneficis de l'expansió
agrícola.
Els primers pasos es produeixen a mitjans del segle XVIII amb el
proteccionisme borbònic
Els primers pasos es produeixen a mitjans del segle XVIII amb el
proteccionisme borbònic
A partir de 1780 arranca la mecanització del sector cotoner, beneficiant-se del
mercat construït per l’agricultura comercial.
A partir de 1780 arranca la mecanització del sector cotoner, beneficiant-se del
mercat construït per l’agricultura comercial.
L’exportació a les colònies americanes va ser menor (el 21%)L’exportació a les colònies americanes va ser menor (el 21%)

Aquesta fase s’atura amb la guerra del francés i les Restauracions absolutistesAquesta fase s’atura amb la guerra del francés i les Restauracions absolutistes
Cap a 1830 s’inicia una nova etapa mecanitzadora, amb la introducció de la
màquina de vapor (Fàbrica Bonaplata), però molt lentament. Cal mobilitzar
capitals repatriats de les ja ex-colònies americanes.
Cap a 1830 s’inicia una nova etapa mecanitzadora, amb la introducció de la
màquina de vapor (Fàbrica Bonaplata), però molt lentament. Cal mobilitzar
capitals repatriats de les ja ex-colònies americanes.
El finançament es realitzarà a partir de societats anònimesEl finançament es realitzarà a partir de societats anònimes
Les mesures dels governs progressistes afavoreixen el procés amb al llibertat
d’empresa, la desaparició de les duanes internes i dels gremis.
Les mesures dels governs progressistes afavoreixen el procés amb al llibertat
d’empresa, la desaparició de les duanes internes i dels gremis.

Nens treballant a la
indústria cotonera (principis
del segle XX)

Aquesta fase s'atura al voltant de 1861, amb la guerra civil als USA que
dificulta l'arribada de cotó i la crisi de subsistència en Castella, 1866.
Aquesta fase s'atura al voltant de 1861, amb la guerra civil als USA que
dificulta l'arribada de cotó i la crisi de subsistència en Castella, 1866.
Una de les causes de la lenta mecanització va ser la carència de mà d'obra per
les mortalitats de les guerres contra els francesos i els carlins.
Una de les causes de la lenta mecanització va ser la carència de mà d'obra per
les mortalitats de les guerres contra els francesos i els carlins.
La mecanització va ser més ràpid en el filat que en el teixit.La mecanització va ser més ràpid en el filat que en el teixit.
Això va donar lloc salaris més alts i a la vegada incentivà ja, més tard, cap a
1850 una nova empenta mecanitzadora, amb l'objectiu de reduir costos.
Això va donar lloc salaris més alts i a la vegada incentivà ja, més tard, cap a
1850 una nova empenta mecanitzadora, amb l'objectiu de reduir costos.

A partir de 1874 es reprén la mecanització amb una nova estructura
productiva: els vapors i les colònies
A partir de 1874 es reprén la mecanització amb una nova estructura
productiva: els vapors i les colònies

Júlia López Valera (Institut Banús)
3.LAINDUSTRIALITZACIÓDECATALUNYA
3.2. Vapors i colònies3.2. Vapors i colònies
 Localització industrial:
a. Primera etapa (1830-1860). Per tal de reduir costos se situen a la costa
(Barcelonès, Maresme i el Garraf).
b. Segona etapa (a partir del 1869). Per utilitzar l’energia hidràulica, es desplaça
cap a les conques del Besòs, el Llobregat, el Cardener i el Ter.
 Els vapors van predominar en la primera fase de la industrialització. Utilitzaven l’energia del
carbó.
 Situats als barris industrials de les ciutats costaneres, a prop del ferrocarril.
 Formats per l’edifici fabril i els seus
annexos: carbonera, màquina de
vapor, magatzems...

Júlia López Valera (Institut Banús)
3.LAINDUSTRIALITZACIÓDECATALUNYA  Les colònies eren uns establiments industrials, lluny dels nuclis urbans, localitzats a prop dels
rius per obtenir-ne energia hidràulica i que comportaven un conjunt d’edificacions
complementàries perquè els treballadors i les seves famílies vivien a la colònia.
 S’hi van establir unes relacions dominades pel paternalisme dels amos i amb poca conflictivitat
social.
 Inconvenients: construccions més complexes i reducció del procés de producció quan baixava
el cabal d’aigua. El cost del transport era més alt.
Avantatges: gratuïtat de l’aigua, mà d’obra més barata i no tan reivindicativa com la urbana.
També hi havia beneficis fiscals concedits per fomentar el poblament rural.
COLÒNIA VIDAL

La mecanització en diverses
branques de la indústria tèxtil

La mecanització del sector cotoner (1835-1861)

Consum de cotó en brut
Importació de cotó en brut

Interior de
una fábrica
tèxtil en
Barcelona,
primera
meitat del s.
XIX

Fàbrica tèxtil del segle XIX

Fotografia de la “Colònia industrial Vidal” de Puig-reig,
Bergadà. Es poden apreciar els habitatges dels obrers a tots
dos costats del camí principal que porta a l´església

Limitacions
OBSTACLES A LA INDUSTRIALITZACIÓ CATALANA
L’enorme pes del sector tèxtil (60%) i la seua concentració en Catalunya
L’escassa capacitat de compra dels mercat espanyol: grans bosses de
llauradors pobres que compren poc ( i depenent del resultat de les collites)
La competència del tèxtil britànic, més barat (per això demanen
constantment als governs polítiques proteccionistes)
L’escassetat de fonts d’energia: mala qualitat del carbó mineral
i escàs aprofitament dels pocs salts d’aigua existents
La desincentivació a les inversions en indústria: era menys arriscat
invertir en terres, deute públic o el mateix ferrocarril que no en indústria

La indústria siderúrgica. El cas basc
Els inicis de la siderúrgia tenen lloc a Màlaga (1826-56), però els costos de producció
eren massa elevats per l’absència de carbó de coc i ferro, que havien d’importar
Astúries substitueix Màlaga i és la zona siderúrgica més important entre 1864 i 1879:
tenien carbó mineral, encara que de baixa qualitat → la baixa qualitat del carbó
i l’absència de ferro van provocar la crisi asturiana a partir del 1876

Biscaia serà la zona siderúrgica més important a partir de 1879 i fins a 1985: aprofitaven
la tornada dels vaixells que duien el ferro basc a Anglaterra per dur carbó barat i de
qualitat de Gal·les, creixent molt en pocs anys i amb inversions basques pròpies
L’any 1879 s’instal.là la primer fàbrica moderna i el 1885 el convertidor Bessemer
er a la fabricació d’acer

El ferro basc va propiciar el creixement d’una indústria siderúrgica basca important des
de finals del segle XIX: els vaixells que duien el ferro a Anglaterra tornaven carregats
de carbó de major qualitat que va servir per a construir siderúrgies que convertiren el
mineral de ferro en acer, gràcies als capitals que s’havien tret de les mines de ferro

La indústria biscaïna, a més de la siderúrgia, aniran diversificant les inversions
industrials i creixent: béns d’equipament, construccions mecàniques,
construccions navals, navilieres, assegurances, químiques, elèctriques, bancs,...

L’any 1902 va sorgir Altos Hornos de Vizcaya, com a fusió de tres empreses importants
de la zona
L’acumulació de capital procedent
dels beneficis de l’exportació del
ferro
L’acumulació de capital procedent
dels beneficis de l’exportació del
ferro
La tradició de petites ferreries
anteriors a 1800
La tradició de petites ferreries
anteriors a 1800
Tot i això el ferro basc, necessitarà
de protecció en el primer tram del
segle XX.
Tot i això el ferro basc, necessitarà
de protecció en el primer tram del
segle XX.

La lenta expansió industrial.
Fora dels nuclis industrials català i basc, sols trobem nuclis aïllats lligats a la indústria agroali-
mentària (importància de l’agricultura), la indústria del gas (propera a les ciutats) i la química

D’altres nuclis industrials
• El predomini de la indústria agroalimentària,
pràcticament a tot el páis, però sobretot a lìnterior
(Castella, la transformació del blat en farina).
• A València, làgricultura de regadiu (arròs i cítircs)
estimulà la creació dùna indústria dòrigen
artesanal (moble, calçat. En Alcoi, la llana procedent de
lètapa gremial).
• A Madrid, a més dels béns de consum i la
construcció també destacava el sector tipogràfic i
editorial.
• Però aquestes activitats no eren suficients per a tenir
un abast nacional, sinó més bé local i/o regional. La
indústria espanyola creixerà, per tant, molt
lentament al llarg del segle XIX .

L’evolució de l’economia espanyola entre
1880 i 1930
es correspon amb el tema 10 del llibre vell i 11 del llibre nou
`
1.- Evolució demogràfica
2.- Principals problemes de l’economia
espanyola
Agricultura
La indústria. La 2a fase de la
industrialització.
L’intervencionisme públic.
Resultats.

A partir de 1885 s’incia la Transició Demogràfica, on la mortalitat comença a baixar
i la natalitat també ho fa de manera més lenta. El procés es projectarà fins a 1970.
Una millora lenta de les condicions de vida, amb la fi de les malalties catastròfiques
(tifus, colèra) i el principi d’un lent èxode rural cap a les ciutats ho expliquen

La millora de la higiene i de la dieta van fer baixar la taxa de
mortalitat infantil a finals del segle XIX
Les “gotas de leche” eren ampolles de
llet artificial per nadons que entitats
benèfiques donaven als fills de mares
desnutrides a finals del segle XIX
Sabó francès d´oli d´oliva de mitjan del
segle XIX

La crisi agrària que afecta molts països europeus també arriba a Espanya: la baixada de
preus del blat per l’entrada en el mercat de nous països productors (Rússia, Argentina,
USA, etc) dona lloc a l’establiment de forts aranzels proteccionistes en Espanya.
La crisi vinícola per la filoxera facilita l’eixida del país cap a les ciutats o Amèrica
Llatina: bascos, gallecs o catalans però no d’andalusos o extremenys

Ciutats 1900 1930
Madrid 539.835 952.832
Barcelona 533.000 1.005.565
València 213.550 320.195
Sevilla 148.315 228.729
Bilbao 83.306 161.987
Creixement principals
ciutats

El procés d’urbanització: les ciutats, especialment les riques i industrials, creixen molt més
que el camp, encara que el 70% continua vivint en municipis de menys de 20.000 habitants

L’educació millora, però lentament:
a principis del segle XX el 60% dels espanyols era analfabet.
El 1930, la xifra s’havia reduït a la meitat,
però en les regions més pobres i rurals, el percentatge era més alt,

2.- L’agricultura.
I) La crisi agrària (1880) que afecta molts països europeus també arriba a Espanya:
la baixada de preus del blat per l’entrada en el mercat de nous països productors
(Rússia, Argentina, USA, etc)
dona lloc a l’establiment de forts aranzels proteccionistes en Espanya.
A més, la crisi vinícola per la filoxera cap a finals del segle XIX
l’eixida del país cap a les ciutats o Amèrica Llatina:
bascos, gallecs o catalans però no d’andalusos o extremenys
Principals característiquesPrincipals característiques

Desequilibris en la propietat
II) Es mantenen els desequilibris en la propietat, amb una ampla massa de jornalers
que reclamen la reforma agrària.
Les protestes reapareixen durant la crisi de la Restauració,
amb vagues i ocupacions de finques en el sud peninsular (1918-1921)
III) El minifundisme es manté en el Cantàbric i Galícia.

Agricultura pobra i rendiments baixos front una
altra més pròspera
Baixos rendiments a causa de la qualitat del
sòl i la manca d’aigua.
(1902: foment obres públiques per regadiu i Confederacions
hidrogràfiques...)
Grans latifundis amb escasses inversions.
Molta mà d’obra i cultiu extensiu.
Perviuen tècniques tradicionals
Rendimientos agrícolas en varios
países europeos (en quintales por ha)
Algunes regions mediterrànies
continuen l’expansió d’una nova
agricultura moderna i orientada al
mercat (cítrics, arròs, vinya)

Preus dels aliments bàsics
massa elevats en relació a la
capacitat adquisitiva mitjana a
Espanya.
Augment de la producció
agrària per sota de
l’augment de la demanda
Polítiques aranzelàries
proteccionistes
Proteccionisme agrari

La crisi de la filoxera.
Crisi de la fil·loxera a Catalunya i a altres
regions vitivinícoles.
Prové de França i a finals de segle XIX
implica la desaparició de molts ceps
(plantes)
En el primer tram de segle els propietaris intentaràn imposar
noves condicions (més dures) als llauradors (especialment en
Catalunya)

El cercle viciós de l’agricultura

. La 2a fase de la industrialització (1880-1930)

Distribució sectorial de la
industria en començar el
segle XX

En els països occidentals arranca la segona fase de la industrialització a partir de
1880
Principals característiquesPrincipals característiques
Noves fonts d’energia: petroli
i electricitat
Noves fonts d’energia: petroli
i electricitat
Destaquen l’automòbil i la
química com a noves
activitats
Destaquen l’automòbil i la
química com a noves
activitats
Desenvolupament de la
construcció
Desenvolupament de la
construcció
La cadena de muntatge i la
producció en sèrie
La cadena de muntatge i la
producció en sèrie El consum de massesEl consum de masses
Nous mitjans de comunicació:
ràdio, telègraf, cinema, etc
Nous mitjans de comunicació:
ràdio, telègraf, cinema, etc
En Espanya els seus progressos són molt lents,
però a partir de 1914, la indústria creix sensiblement.

•Aquests avenços van anar acompanyats de millores en els sisteme
i xarxes de comunicacions (carreteres). Els transports es van
revolucionar amb els automòbils, els tramvies i els trens elèctrics.
Van millorar també les comunicacions amb el telègraf (després
de1860), ràdio i telèfon (especialment a partir de 1920).

Sols cal destacar, ja quasi en el segle XX, la indústria metal·lúrgica (Barcelona, Sevilla,
València), la indústria mecànica i naval (País Basc) i el sector químic (Bilbao i Barcelona)
Fora del tèxtil català i el nucli siderúrgic basc la indústria és tradicional:
alimentària (vi, oli, farines, conserves), vestit (calçat), paper, ceràmica, vidre,...

A principis del segle XX sols Catalunya, el País Basc i Madrid
(importància de la capitalitat) tenien una indústria important
Cap a 1920 València i Castella-Lleó (Lleó, Valladolid) s’uniran als llocs amb
una indústria important, però els desequilibris de renda seran molt important
entre unes zones agrícoles pobres i unes zones industrials amb una major riquesa

•Van continuar creixent els sectors més tradicionals (tèxtil,
alimentari, siderúrgic), però hi destacà una més gran diversificació:
metal·lúrgic (cotxes, electrodomèstics), químic, petrolier (Campsa,
1927), ciment (Asland, 1928).
•A Catalunya es va desenvolupar un potent sector elèctric amb
inversió estrangera (Barcelona Traction, Light & Power, La
Canadenca, 1911).

•Però, mentre es desenvolupava el conjunt del potencial
productiu català, disminuïa la seva capacitat financera en
benefici de les banques basca i madrilenya.
•Madrid es va convertir en la tercera zona industrial. Van
créixer la indústria conservera a Galícia, les de la joguina i del
moble a València, i a Alacant es va consolidar la del calçat a
la dècada de 1920.

Intervencionisme públic
•L’intervencionisme públic es va intensificar a partir del canvi de
segle, no només per l’elevació del proteccionisme, sinó també amb
la concessió d’ajudes (exempcions fiscals, subvencions, comandes
públiques).
Es el cas del ferro, la
construcció naval, etc
Es el cas del ferro, la
construcció naval, etc
Proteccionisme agrari fins
arribar a la prohibició
d’importar blat i farines
Proteccionisme agrari fins
arribar a la prohibició
d’importar blat i farines
Establint contractes amb
empreses (industrials) a
través d’obres públiques i
aranzels.
Establint contractes amb
empreses (industrials) a
través d’obres públiques i
aranzels.
Repercusions negatives:
Pujava el preu de les
subsistències.
Repercusions negatives:
Pujava el preu de les
subsistències.
Preservava el mercat interior
de la competència
estrangera, però dificultava la
innovació
Preservava el mercat interior
de la competència
estrangera, però dificultava la
innovació
Beneficiava a les grans
empreses front a les petites
Beneficiava a les grans
empreses front a les petites

Lliurecanvisme o Proteccionisme
Les ajudes de l’Estat, el proteccionisme, els acords entre les empreses per repartir-se el mercat
i els monopolis afavoriren les empreses dins d’Espanya, però les van fer poc
competitives a l’exterior i els preus eren més alts per als consumidors, que, per tant,
compraven menys (demanda menor) i feien més lent el creixement

Una possible pregunta 5 .
Desenvolupar la complexa relació entre lliurecanvisme, proteccionisme amb les
dimensions del mercat interior.

Proteccionisme i Lliurecanvisme
• Proteccionisme
Teoria econòmica que defensa
l’establiment d’impostos a les
importacions d’altres països,
en benefici de les produccions
del mateix país. D’aquesta
manera, el mercat interior
(propi) està garantit, però, a la
vegada, evita la competència i
dificulta la innovació.
Lliurecanvisme.
Teoria econòmica que defensa el
lliure comerç entre els països.
D’aquesta manera, un país
s’especialitzarà en aquella
activitat econòmica que
presente un menor cost o un
aventatge comparatiu. La
major part dels països del
món, excepte GB, aplicaren
mesures proteccionistes per a
poder industrialitzar-se .

Liberalisme i proteccionisme
• Durant molt de temps s`ha cregut que una bona part de
lèndarreriment econòmic espanyol obeïa a lèstabliment dùn fort
proteccionisme; però avui això ho relativitzen els historiadors.
• Per a protegir la producció nacional front a la competència
exterior (altres països ja havien iniciat la industrialització, com
ara GB), els governs recorrien a la prohibició dìmportar i a
lèstabliment dàranzells proteccionistes que el comprador
havia de satisfer a lèstat en la duana corresponent. És evident
que això por perjudicar a uns i beneficia a altres.
• En favor del proteccionisme s`ha de dir que pot afavorir el
creixement inicial de determinades activitats que sense cap
ajuda mai arribarien a desenvolupar-se, amb la qual cosa el
país s`haguera limitat a lèxportació de productes primaris.
• Contra el proteccionisme, pot assenyalar-se que evita la
introducció dìnnovacions tècniques (perquè el mercat interior
està garantit front a la competència exterior) i fa més cars els
productes nacionals que les importacions dàltres països

•Durant l`època dÌsabel II, els aranzels proteccionistes foren progressivament
reduïts i durant el Sexenni, el ministre Laureà Figuerola implantà una regulació
que implicava una forta reducció, especialment en els productes agrícoles
(derivats del blat, com la farina). Finalment, no sàplicà i ja amb la Restauració
(des de 1875) es mantenen els aranzels proteccionistes.
•En conjunt, podem dir que es mantingué un moderat proteccionisme que va
resultar negatiu perquè mantenia activitats que no aportaven cap benefici al
creixement econòmic general i perjudicava els consumidors, com ara els
productes alimentaris, especialment els derivats del blat (Això explica el
creixement del preu del blat i de les farines al llarg del segle XIX i que molts
latifundistes no tingueren interès en modernitzar les seues explotacions).
• En altres casos, els sectors més moderns (tèxtil), tampoc el proteccionisme
fou molt beneficiós perquè desincentivava lèspecialització i la introducció de
millores tècniques.

Liberalisme i proteccionisme
• En qualsevol cas, la política aranzelària és sols un dels factors que pot explicar
el creixement econòmic dùn país ja que hi ha dàltres. En el cas espanyol, la
indústria espanyola no va créixer més perquè el nivell de vida dels llauradors
espanyols, especialment a Castella i Andalusia era molt limitat ( es a dir la
demanda era molt reduïda). Com s`ha vist al llarg del tema, tot procés
industrialitzador no consisteix en una simple mecanització del procés productiu,
sinó en tot un canvi pel que fa a lèconomia dùn país i resulta molt important
destacar que qualsevol revolució industrial ha triomfat quan s`ha produït el pas
dùna agricultura de subsistència a una altra de mercat i on els llauradors tenen
capacitat per a comprar productes industrials.
• El cas espanyol així vist destaca per un fort desequilibri econòmic entre regions
on làgricultura orientada al mercat avançava (Catalunya, zones del litoral
mediterrani i Cantàbric) i lìnterior pobre, escassament productiu i dùna
agricultura extensiva i poc rendible.
• Canviar aquesta dualitat i aquestos contrastos necessitava dùna reforma
agrària més democràtica que haguera permès una millora substancial del nivell
de vida dels minúsculs propietaris (convertits en jornalers) i també d’un canvi
social, perquè això afectava al poder dels grans propietaris terratinents.

Evolució econòmica general
Etapes en l’evolució econòmica general
•La crisi del 1898 no va ser nefasta per a l’economia. La repatriació de
capitals, una baixa inflació, i la reducció del deute públic, van estimular
una renovació de les estructures productives i financeres.
•La neutralitat espanyola durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918)
va permetre una important expansió econòmica, que va beneficiar
especialment les indústries siderúrgica, metal·lúrgica i tèxtil. Per
contra,es va desfermar un procés inflacionari molt sever.

•La fi de la guerra va acabar amb l'eufòria i va
desencadenar una forta crisi (1918-1923).
•Dictadura de Pimo de Rivera, intervencionisme de
l’Estat: obres públiques (carreteres, pantans, Exposició
Universal Sevilla-Barcelona).
•La crisi del 29 no va ser massa dura per a Espanya, degut
a l’escàs pes del comerç exterior.

El comerç exterior creix moltíssim al llarg del segle XIX, canviant els països principals
amb què es comerciava: es passa de comerciar amb les colònies a comerciar amb
França i Anglaterra després de perdre la majoria de colònies americanes
També canvien els productes: d’exportar oli, vi, llana, plom i aiguardent a exportar vi,
plom, ferro, teixits de cotó i suro; i d’importar teixits, sucre i cotó a importar cotó,
carbó, blat, fustes, tabac i maquinària
El comerç exterior

Temes 7 i 10. canvis econòmics (1800 1930)

Temes 7 i 10. canvis econòmics (1800 1930)

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Viewers also liked

Viewers also liked (14)

Similar to Temes 7 i 10. canvis econòmics (1800 1930)

Similar to Temes 7 i 10. canvis econòmics (1800 1930) (20)

More from Rafa Oriola

More from Rafa Oriola (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (9)

Temes 7 i 10. canvis econòmics (1800 1930)