1. 5 El sector primari a Espanya i a Catalunya Geografia
1. Conceptes
 Agricultura extensiva
 Agricultura intensiva
 Parceria
 Arrendament
 Policonreu
 Monoconreu
 Productes fitosanitaris
 Rotació de conreus
 Agropecuari
 Silvícola
2. Temes a destacar
 Sistemes de conreu i tipus d’agricultura i de ramaderia.
 La propietat de la terra: tipus i mida.
 L’agricultura tradicional i els seus problemes en els països
pobres.
 Producció i comercialització agràries
 Paisatges agraris.
3. Observacions
4. Viquipèdia
Geografia rural
Definir el que és un espai rural, o el món rural, és tan difícil com definir el que és una
ciutat, ja que hi ha funcions fins fa no gaire temps plenament urbanes, com els
serveis bancaris. Per altra banda, les ciutats actuals tendeixen a envair l'espai
abans clarament rural, amb la construcció de residències i la dedicació a la agricultura
a temps parcial. Es crea, així, una zona intermèdia de difícil delimitació.
Prova d’accés universitat. CFAM “La Pau”

2. De totes maneres podem enumerar algunes característiques que defineixen els
espais rurals: la baixa densitat de població; la presència d'activitats industrials
nocives, que ocupen molt espai, o que perden molt pes en el procés d'elaboració; les
activitats extractives: mineria, pedreres i silvicultura; i les instal·lacions d'oci de grans
dimensions: estacions d'esquí, camps de golf i, sobretot, la presència ineludible
d'activitats agropecuàries, que és el més característic del món rural. Seran aquestes
activitats agropecuàries les quals defineixin i donin caràcter als distints espais
rurals del món, i als seus respectius paisatges.
Pel seu caràcter, i la seva dedicació a l'agricultura, els espais rurals sofreixen una sèrie
de condicionants ecològics; ja que no tots els climes, ni tots els sòls són aptes per
a qualsevol tipus, ni tècnica, de conreu. A més, tenen uns condicionaments
demogràfics; ja que tendeix a l'equilibri entre la població i els recursos. Aquesta
ponderació afavoreix la modificació de les tècniques de conreus, en cas de
superpoblació o subpoblació. En les situacions més greus es pot passar d'una
agricultura intensiva a una agricultura extensiva: intensificar l'ús del sòl, trencar
territori de bosc i, fins i tot, es reorganitzarà l'estructura social; o s'assumirà una nova
tecnologia de conreu. En l' actualitat del mitjà rural es demanden serveis, pel que
vam trobar en el camp persones que no viuen de l'agricultura ni la ramaderia. El
mitjà rural també ha de sotmetre's a certs condicionaments jurídics que afecten a l'
estructura de la propietat i a les formes d'explotació. Finalment, el món rural
sofreix els avatars econòmics i polítics, sobretot en els països on l'agricultura està
subvencionada.
L'agricultura actual ha tractat de superar els condicionaments climàtics conreant les
espècies sota plàstic: en hivernacle.
El conreu d'una determinada espècie durant anys en un mateix lloc acaba per esgotar
els minerals dels quals s'alimenta la planta. Per a evitar això es deixa descansar la
terra, sense conrear, durant almenys un any. A aquesta tècnica se li flama guaret. No
obstant això, hi ha diversos tipus de guaret: el curt, en les terres sobre les quals es
torna a conrear en un o dos anys, abans que es recuperi el bosc; i la llargària en el
qual es permet la recuperació total del bosc.
Les tècniques de regadiu han canviat molt. La tècnica tradicional és el regadiu per
inundació en el qual es fan uns solcs entre les plantes, es desvia part del corrent del
riu o pou i s'inunda tota la superfície. Aquest sistema és poc eficaç, ja que s'empra
molta més aigua de la necessària. Modernament s'ha emprat el reg per aspersió, que si
es fa en hores nocturnes necessita molta menys aigua. El reg per aspersió consisteix
en un mecanisme que espargeix l'aigua per tota la superfície com si anessin gotes de
pluja. La tècnica de reg més eficaç és el gota a gota. Consisteix a canalitzar l'aigua
amb petits tubs fins el peu de cada planta i deixar caure una gota cada cert temps, fins
completar les necessitats de cada planta. Es controla per ordinador i se sol practicar en
els conreus d'hivernacle.
En moltes ocasions, és la estructura de la propietat de la terra i l'estructura agrària, el
que defineix els paisatges rurals. La propietat pot ser col·lectiva i d'aprofitament comú:
amb béns propis, comuns, etc., però també pot haver gran propietat i petita propietat.
A la península, la gran propietat té el seu origen en la Reconquesta: durant l'edat
mitjana. Aquesta gran propietat ha pogut evolucionar fins la petita propietat, si el
sistema d'herència afavoreix la partició, o si es va vendre a qui treballaven les
explotacions. Per contra, la petita propietat pot evolucionar cap a la gran propietat, si
Prova d’accés universitat. CFAM “La Pau”

3. el sistema hereditari afavoreix l'heretatge al fill gran per exemple, o si el preu del sòl
és baix i hi ha un capitalista rural que compra les terres contigües.
Però una cosa és la grandària de la propietat i una altra el de les explotacions. Una
explotació és la unitat tècnic-econòmica de la qual s'obté els productes agraris.
Aquestes explotacions, segons les tècniques d'aprofitament, poden ser un latifundi, si
són grans o un minifundi, si són petites. No ha de perquè coincidir gran propietat amb
latifundi, ni petita propietat amb minifundi: la gran propietat pot estar dividida fins el
minifundi i la petita concentrada, per arrendament, fins el latifundi. No obstant ambdós
extrems solen quedar obsolets i tendeixen a no ser funcionals. A més, tenen diferents
conseqüències econòmiques i socials. Els desequilibris han propiciat, en tots els països,
reformes agràries, bé tècniques ben polítiques.
Al mateix temps, els condicionaments tècnics han suposat un augment progressiu de la
productivitat de la terra, amb el que la grandària de l'explotació s'ha relativitzat.
Aquesta tendència ha arribat al seu màxim grau en la revolució verda, o l'aplicació de
tots els avanços tècnics que pot oferir la ciència moderna, a l'agricultura.
Finalment, en general podrem distingir dos grans conjunts de paisatges agraris,
els camps tancats i els camps oberts, que es troben en distintes parts del món, per
distints motius.
En el món rural distingim dos tipus de poblament: el concentrat i el dispers. El
poblament concentrat en l'agrupament dels habitatges del llogaret en un lloc en
concret, deixant la resta perquè pugui ser conreat. El poblament dispers es caracteritza
perquè no existeix un nucli d'habitatges sinó que estan espargides per tot el territori,
normalment prop de les explotacions de cada família.
Prova d’accés universitat. CFAM “La Pau”