SlideShare a Scribd company logo
Els paisatges agraris
Nom: Laura Osona
Segons les parcel·les:
latifundis
Imatge:
Definició: Latifundi és una explotació
agrària de grans dimensions.
L'extensió necessària per considerar
una explotació d'un latifundi depèn del
context: a Europa un latifundi pot tenir
alguns centenars d'hectàrees. En
termes de propietat, és equivalent a
una gran propietat agrària; encara que
no necessàriament propietat i
explotació coincideixen: una
explotació pot constituir amb diverses
propietats de propietaris diferents i
una propietat pot estar dividida en
diverses finques o parcel·les, així com
ser explotada per diferents empresaris
agrícoles, tant de manera directa o
indirecta.
Segons les parcel·les:
minifundis
Imatge:
Definició: Minifundi és una finca
agrícola d'extensió tan reduïda que
dificulta la seva explotació. Més que
amb el concepte de parcel·la o amb el
de propietat agrària es relaciona amb
el d'explotació agrària. L'extensió
mínima d'una explotació per permetre
una gestió adequada és diferent
segons la qualitat de la terra, el cultiu,
el treball, el capital i les tècniques
utilitzades, i l'espai geogràfic en què es
trobi. A Espanya sol utilitzar la xifra de
10 hectàrees.
Segons les parcel·les:
camps closos o bocage
Imatge:
Definició: El bocage o camp tancat és
un paisatge compost de petites
parcel·les irregulars, també anomenats
bardisas, separades entre si per
tanques vives, murets i terraplens, i
per arbres que sovint voregen els
camins.
Lloc on es troba: El bocage és típic de
les regions atlàntiques d'Europa com
França, Irlanda, Anglaterra i Espanya.
Es troba també en àmplies regions de
l'interior de França com l'Illa de
França, Borgonya i part de les regions
muntanyoses del Massís Central, dels
Alps i del Pirineu.
Segons les parcel·les:
camps oberts o openfield
Imatge:
Definició: Els camps oberts són un
sistema d'ordenació i explotació de la
terra grario. En ells, les parcel·les de
cada camperol no estaven separades
per cap tipus de prop, i les decisions
sobre què, com i quan havia de
conrear-se en cada zona de labor es
prenien de forma col·lectiva entre tots
els veïns del lloc. En els camps tancats
existeixen divisions entre les parcel·les,
i s'associen a decisions de cultius
individuals.
Lloc on es troba: Sol dir-se que el
model de camps oberts és el dominant
en les zones de secà (diguem, l'Europa
del Nord i la Mediterrània) i el de
camps tancats a les zones de
muntanya i més humides.
Segons el tipus de conreu:
policonreu
Imatge:
Definició: El policultiu és aquell tipus
d'agricultura que utilitza collites
múltiples sobre la mateixa superfície,
imitant fins a cert punt la diversitat
d'ecosistemes naturals de plantes
herbàcies, i evitant les grans càrregues
sobre el sòl agrícola de les collites
únicas.El policultiu, encara que
requereix sovint més feina, té diversos
avantatges sobre el monocultiu: la
diversitat de collites ajuda a evitar la
susceptibilitat que els monocultius
tenen a les plagues.
Productes: tot el que es sembren va
associats a cultius de blat de moro,
soja, ordi, civada o blat.
Segons el tipus de conreu:
monoconreu
Imatge:
Definició: El monocultiu es refereix a
les plantacions de gran extensió amb
el cultiu d'una sola espècie, amb els
mateixos patrons, resultant en una
similitud genètica, utilitzant els
mateixos mètodes de cultiu per a tota
la plantació, el que fa més eficient la
producció a gran escala .
Productes: Casos freqüents de
monocultiu es donen amb l'eucaliptus,
pi, en el cas d'arbres, o grans
plantacions de cereal, soja, canya de
sucre, cotó, blat de moro.
Segons el tipus de conreu:
regadiu
Imatge:
Definició: L'agricultura de regadiu
consisteix en el subministrament de
les necessàries quantitats d'aigua als
cultius mitjançant diversos mètodes
artificials de reg. Aquest tipus
d'agricultura requereix inversions de
capital i una acurada infraestructura
hídrica: canals, sèquies, aspersors,
basses, etc., que exigeix, al seu torn,
un desenvolupament tècnic avançat.
Entre els cultius habituals de regadiu
destaquen els fruiters, l'arròs, el cotó,
les hortalisses i la remolatxa.
Segons el tipus de conreu:
secà
Imatge:
Definició: L'agricultura de secà és
aquella en la qual l'ésser humà no
contribueix amb aigua, sinó que
utilitza únicament la que prové de la
pluja. Les olives provinents de les
oliveres de secà tenen major
rendiment que les de regadiu, ja que
aquestes no posseeixen tanta
quantitat d'aigua i, per tant, el seu
percentatge d'oli és més gran.
Segons el tipus de conreu:
agricultura intensiva
Imatge:
Definició: L'agricultura intensiva és el
sistema de producció agrícola que fa un
ús intensiu dels mitjans de producció, és
a dir, la sembra. Per això, es pot parlar
d'agricultura intensiva en mà d'obra, en
insumos i en capitalització.
Llocs on es troba: Es troba en llocs molt
poblat on el terreny és escàs i les
propietats són petites.
Productes: En mà d'obra, estan els cultius
d'hortícoles, com el espárrago.En
entrades, ens trobem amb el cultiu de
flores.Los cultius de capitalització
intensiva són aquells que requereixen
d'un ambient controlat i una inversió en
capital molt forta, especialment en
instal·lacions , com poden ser un cultiu
hidropònic en hivernacle.
Segons el tipus de conreu:
agricultura extensiva
Imatge:
Definició: L'agricultura extensiva és un
sistema de producció agrícola que no
maximitza la productivitat a curt
termini del sòl amb la utilització de
productes químics, el reg o els
drenatges, sinó més bé, fent ús dels
recursos naturals presents en el lloc.
Llocs on es troba:En general està
localitzada sobre grans terrenys, en
regions amb baixa densitat de població
i es caracteritza per uns rendiments
per hectàrea relativament baixos però
que en conjunt resulten acceptables
(camps de blat a Argentina, EUA,
Canadà)
Productes: hortalices , blat, verdures.
Segons el tipus de
poblament:
hàbitat dispers
Imatge:
Definició: És el procés invers al de
concentració de la població que
consisteix en la sortida progressiva de
població dels centres poblats més
grans per tal d'anar ocupant àrees
noves de terrenys generalment
agrícoles. L'hàbitat dispers sol
presentar habitatges separades entre
si. És típic en zones d'agricultura
intensiva, amb parcel·les de mida
petita (minifundis, horts) que
s'intercalen entre els habitatges.
Segons el tipus de
poblament:
hàbitat concentrat
Imatge:
Definició: Concentració de la població
es refereix a l'acció o tendència,
d'augmentar la població dels pobles
més grans a costa dels més petits,
especialment, en les àrees rurals. I el
mateix es pot dir de les ciutats i
centres poblats en general d'arreu del
món, encara que sol arribar-se a un
límit en què el procés s'inverteix.

More Related Content

What's hot

3r eso tema 8-l'agricultura,la ramaderia i la pesca
3r eso tema 8-l'agricultura,la ramaderia i la pesca3r eso tema 8-l'agricultura,la ramaderia i la pesca
3r eso tema 8-l'agricultura,la ramaderia i la pescaMario Vicedo Pellin
 
Tema 13. La globalitzacio (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 13. La globalitzacio (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERATTema 13. La globalitzacio (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 13. La globalitzacio (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERATRafael Palomero Caro
 
Sector Primari. Espanyol i Català.
Sector Primari. Espanyol i Català. Sector Primari. Espanyol i Català.
Sector Primari. Espanyol i Català.
Marcel Duran
 
El relleu. Geografia d' Espanya
El relleu. Geografia d' EspanyaEl relleu. Geografia d' Espanya
El relleu. Geografia d' Espanya
Empar Gallego
 
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
Julia Valera
 
El sector terciari ESO
El sector terciari ESOEl sector terciari ESO
El sector terciari ESO
Txeli
 
Les plantes 2015
Les plantes 2015Les plantes 2015
Les plantes 2015jnavarr9
 
Obres del renaixement
Obres del renaixementObres del renaixement
Obres del renaixementmeryvilardi
 
T2. El sector primari
T2. El sector primariT2. El sector primari
T2. El sector primari
2nESO
 
Unitat 13 2017-18 - globalitzacio i subdesenvolupament
Unitat 13   2017-18 - globalitzacio i subdesenvolupamentUnitat 13   2017-18 - globalitzacio i subdesenvolupament
Unitat 13 2017-18 - globalitzacio i subdesenvolupament
jordimanero
 
Unitat 5 2017-18 - EL SECTOR PRIMARI
Unitat 5   2017-18 - EL SECTOR PRIMARIUnitat 5   2017-18 - EL SECTOR PRIMARI
Unitat 5 2017-18 - EL SECTOR PRIMARIjordimanero
 
Els paisatges agraris d'Espanya
Els paisatges agraris d'EspanyaEls paisatges agraris d'Espanya
Els paisatges agraris d'Espanya
professor_errant
 
2. l'organització econòmica de les societats
2. l'organització econòmica de les societats2. l'organització econòmica de les societats
2. l'organització econòmica de les societats
Julia Valera
 
TEMA 5. Agricultura i pesca (lèxic). GEOGRAFIA Wn BATXILLERAT
TEMA 5. Agricultura i pesca (lèxic). GEOGRAFIA Wn BATXILLERATTEMA 5. Agricultura i pesca (lèxic). GEOGRAFIA Wn BATXILLERAT
TEMA 5. Agricultura i pesca (lèxic). GEOGRAFIA Wn BATXILLERATRafael Palomero Caro
 
L’ACTIVITAT INDUSTRIAL. 3r eso
L’ACTIVITAT INDUSTRIAL. 3r esoL’ACTIVITAT INDUSTRIAL. 3r eso
L’ACTIVITAT INDUSTRIAL. 3r eso
histgeo345
 
El paisatge agrari
El paisatge agrariEl paisatge agrari
El paisatge agrari
pilarmestres
 

What's hot (20)

3r eso tema 8-l'agricultura,la ramaderia i la pesca
3r eso tema 8-l'agricultura,la ramaderia i la pesca3r eso tema 8-l'agricultura,la ramaderia i la pesca
3r eso tema 8-l'agricultura,la ramaderia i la pesca
 
Agricultura
AgriculturaAgricultura
Agricultura
 
Tema 13. La globalitzacio (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 13. La globalitzacio (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERATTema 13. La globalitzacio (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 13. La globalitzacio (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
 
Sector Primari. Espanyol i Català.
Sector Primari. Espanyol i Català. Sector Primari. Espanyol i Català.
Sector Primari. Espanyol i Català.
 
El relleu. Geografia d' Espanya
El relleu. Geografia d' EspanyaEl relleu. Geografia d' Espanya
El relleu. Geografia d' Espanya
 
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
 
El sector terciari ESO
El sector terciari ESOEl sector terciari ESO
El sector terciari ESO
 
Les plantes 2015
Les plantes 2015Les plantes 2015
Les plantes 2015
 
Obres del renaixement
Obres del renaixementObres del renaixement
Obres del renaixement
 
T2. El sector primari
T2. El sector primariT2. El sector primari
T2. El sector primari
 
Unitat 13 2017-18 - globalitzacio i subdesenvolupament
Unitat 13   2017-18 - globalitzacio i subdesenvolupamentUnitat 13   2017-18 - globalitzacio i subdesenvolupament
Unitat 13 2017-18 - globalitzacio i subdesenvolupament
 
Paisatge Mediterrani 1rD
Paisatge Mediterrani 1rDPaisatge Mediterrani 1rD
Paisatge Mediterrani 1rD
 
Unitat 5 2017-18 - EL SECTOR PRIMARI
Unitat 5   2017-18 - EL SECTOR PRIMARIUnitat 5   2017-18 - EL SECTOR PRIMARI
Unitat 5 2017-18 - EL SECTOR PRIMARI
 
Art edat moderna
Art edat modernaArt edat moderna
Art edat moderna
 
Els paisatges agraris d'Espanya
Els paisatges agraris d'EspanyaEls paisatges agraris d'Espanya
Els paisatges agraris d'Espanya
 
2. l'organització econòmica de les societats
2. l'organització econòmica de les societats2. l'organització econòmica de les societats
2. l'organització econòmica de les societats
 
TEMA 5. Agricultura i pesca (lèxic). GEOGRAFIA Wn BATXILLERAT
TEMA 5. Agricultura i pesca (lèxic). GEOGRAFIA Wn BATXILLERATTEMA 5. Agricultura i pesca (lèxic). GEOGRAFIA Wn BATXILLERAT
TEMA 5. Agricultura i pesca (lèxic). GEOGRAFIA Wn BATXILLERAT
 
L’ACTIVITAT INDUSTRIAL. 3r eso
L’ACTIVITAT INDUSTRIAL. 3r esoL’ACTIVITAT INDUSTRIAL. 3r eso
L’ACTIVITAT INDUSTRIAL. 3r eso
 
El paisatge agrari
El paisatge agrariEl paisatge agrari
El paisatge agrari
 
El sector terciari
El sector terciariEl sector terciari
El sector terciari
 

Similar to Els paisatges agraris (laura osona)

5 El Sector Primari
5   El Sector Primari5   El Sector Primari
5 El Sector Primarijordimanero
 
Unitat 5 el sector primari
Unitat 5   el sector primariUnitat 5   el sector primari
Unitat 5 el sector primarijordimanero
 
Paisatges agraris juan david molero
Paisatges agraris  juan david moleroPaisatges agraris  juan david molero
Paisatges agraris juan david molero
Joan Piña Torres
 
Definiciones
DefinicionesDefiniciones
Definiciones
adriadiazlozano
 
Sector primari
Sector primariSector primari
Sector primariMarlluch
 
Sector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3esoSector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3esomarivisaiz
 
Sector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3esoSector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3esomarivisaiz
 
Sector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3esoSector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3esomarivisaiz
 
T3 Sector Primari.pptx
T3 Sector Primari.pptxT3 Sector Primari.pptx
T3 Sector Primari.pptx
Maria Polo
 
Tema 5. el sector primari espanya i a catalunya
Tema 5. el sector primari espanya i a catalunyaTema 5. el sector primari espanya i a catalunya
Tema 5. el sector primari espanya i a catalunyaescolalapau
 
Sector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3esoSector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3esomarivisaiz
 
Sector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3esoSector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3esomarivisaiz
 
Ud 3. El sector primari.
Ud 3. El sector primari.Ud 3. El sector primari.
Ud 3. El sector primari.
Jordi1492
 
Què en saps del sector primari?
Què en saps del sector primari?Què en saps del sector primari?
Què en saps del sector primari?
neusgr
 
L’agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
L’agricultura, la ramaderia, la pesca i la silviculturaL’agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
L’agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
Gemma Ajenjo Rodriguez
 
Sector primari
Sector primariSector primari
Sector primarimarcapmany
 

Similar to Els paisatges agraris (laura osona) (20)

5 El Sector Primari
5   El Sector Primari5   El Sector Primari
5 El Sector Primari
 
Unitat 5 el sector primari
Unitat 5   el sector primariUnitat 5   el sector primari
Unitat 5 el sector primari
 
Paisatges agraris juan david molero
Paisatges agraris  juan david moleroPaisatges agraris  juan david molero
Paisatges agraris juan david molero
 
La producció agrària
La producció agràriaLa producció agrària
La producció agrària
 
Definiciones
DefinicionesDefiniciones
Definiciones
 
Sector primari
Sector primariSector primari
Sector primari
 
Sector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3esoSector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3eso
 
Sector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3esoSector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3eso
 
Sector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3esoSector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3eso
 
T3 Sector Primari.pptx
T3 Sector Primari.pptxT3 Sector Primari.pptx
T3 Sector Primari.pptx
 
Tema 5. el sector primari espanya i a catalunya
Tema 5. el sector primari espanya i a catalunyaTema 5. el sector primari espanya i a catalunya
Tema 5. el sector primari espanya i a catalunya
 
Sector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3esoSector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3eso
 
Sector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3esoSector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3eso
 
Sector Primari
Sector PrimariSector Primari
Sector Primari
 
AGRICULTURA
AGRICULTURAAGRICULTURA
AGRICULTURA
 
Ud 3. El sector primari.
Ud 3. El sector primari.Ud 3. El sector primari.
Ud 3. El sector primari.
 
Què en saps del sector primari?
Què en saps del sector primari?Què en saps del sector primari?
Què en saps del sector primari?
 
L’agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
L’agricultura, la ramaderia, la pesca i la silviculturaL’agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
L’agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
 
Activitats t.6
Activitats t.6Activitats t.6
Activitats t.6
 
Sector primari
Sector primariSector primari
Sector primari
 

More from Joan Piña Torres

Influències de l'islam
Influències de l'islamInfluències de l'islam
Influències de l'islam
Joan Piña Torres
 
Àmfores i comerç a Roma
Àmfores i comerç a RomaÀmfores i comerç a Roma
Àmfores i comerç a Roma
Joan Piña Torres
 
Esclaus i comerç a Roma
Esclaus i comerç a RomaEsclaus i comerç a Roma
Esclaus i comerç a Roma
Joan Piña Torres
 
Toro
ToroToro
Tècniques
TècniquesTècniques
Tècniques
Joan Piña Torres
 
8 christian bocanegra olmo 1r b socials
8 christian bocanegra olmo 1r b socials8 christian bocanegra olmo 1r b socials
8 christian bocanegra olmo 1r b socials
Joan Piña Torres
 
7 presentacion sociales mihai
7 presentacion sociales mihai7 presentacion sociales mihai
7 presentacion sociales mihai
Joan Piña Torres
 
6 clima mediterrani ruyi ye
6 clima mediterrani ruyi ye6 clima mediterrani ruyi ye
6 clima mediterrani ruyi ye
Joan Piña Torres
 
5 clima continental larisa
5 clima continental larisa5 clima continental larisa
5 clima continental larisa
Joan Piña Torres
 
5 clima continental 2.0 update javi
5 clima continental 2.0 update javi5 clima continental 2.0 update javi
5 clima continental 2.0 update javi
Joan Piña Torres
 
4 treball de socials lucia ortiz 1ºb
4 treball de socials lucia ortiz 1ºb4 treball de socials lucia ortiz 1ºb
4 treball de socials lucia ortiz 1ºb
Joan Piña Torres
 
3 clima desertic corneliu fabian
3 clima desertic corneliu fabian3 clima desertic corneliu fabian
3 clima desertic corneliu fabian
Joan Piña Torres
 
2 clima tropical patrick carroll
2 clima tropical patrick carroll2 clima tropical patrick carroll
2 clima tropical patrick carroll
Joan Piña Torres
 
1 sociales clima equatorial ismael
1 sociales  clima equatorial ismael1 sociales  clima equatorial ismael
1 sociales clima equatorial ismael
Joan Piña Torres
 
1 clima equatorial nerea trujillo 1r b
1 clima equatorial nerea trujillo 1r b1 clima equatorial nerea trujillo 1r b
1 clima equatorial nerea trujillo 1r b
Joan Piña Torres
 
Els paisatges agraris xavi
Els paisatges agraris xaviEls paisatges agraris xavi
Els paisatges agraris xavi
Joan Piña Torres
 

More from Joan Piña Torres (20)

Influències de l'islam
Influències de l'islamInfluències de l'islam
Influències de l'islam
 
Àmfores i comerç a Roma
Àmfores i comerç a RomaÀmfores i comerç a Roma
Àmfores i comerç a Roma
 
Esclaus i comerç a Roma
Esclaus i comerç a RomaEsclaus i comerç a Roma
Esclaus i comerç a Roma
 
Toro
ToroToro
Toro
 
Tècniques
TècniquesTècniques
Tècniques
 
Eix vida
Eix vidaEix vida
Eix vida
 
8 clima polar jose 1rb
8 clima polar jose 1rb8 clima polar jose 1rb
8 clima polar jose 1rb
 
8 christian bocanegra olmo 1r b socials
8 christian bocanegra olmo 1r b socials8 christian bocanegra olmo 1r b socials
8 christian bocanegra olmo 1r b socials
 
7 presentacion sociales mihai
7 presentacion sociales mihai7 presentacion sociales mihai
7 presentacion sociales mihai
 
6 clima mediterrani ruyi ye
6 clima mediterrani ruyi ye6 clima mediterrani ruyi ye
6 clima mediterrani ruyi ye
 
5 clima continental larisa
5 clima continental larisa5 clima continental larisa
5 clima continental larisa
 
5 clima continental 2.0 update javi
5 clima continental 2.0 update javi5 clima continental 2.0 update javi
5 clima continental 2.0 update javi
 
4 treball de socials lucia ortiz 1ºb
4 treball de socials lucia ortiz 1ºb4 treball de socials lucia ortiz 1ºb
4 treball de socials lucia ortiz 1ºb
 
3 climes 1ºf adrià.
3 climes 1ºf adrià.3 climes 1ºf adrià.
3 climes 1ºf adrià.
 
3 clima desertic corneliu fabian
3 clima desertic corneliu fabian3 clima desertic corneliu fabian
3 clima desertic corneliu fabian
 
2 clima tropical patrick carroll
2 clima tropical patrick carroll2 clima tropical patrick carroll
2 clima tropical patrick carroll
 
2 cilma tropical richy
2 cilma tropical richy2 cilma tropical richy
2 cilma tropical richy
 
1 sociales clima equatorial ismael
1 sociales  clima equatorial ismael1 sociales  clima equatorial ismael
1 sociales clima equatorial ismael
 
1 clima equatorial nerea trujillo 1r b
1 clima equatorial nerea trujillo 1r b1 clima equatorial nerea trujillo 1r b
1 clima equatorial nerea trujillo 1r b
 
Els paisatges agraris xavi
Els paisatges agraris xaviEls paisatges agraris xavi
Els paisatges agraris xavi
 

Els paisatges agraris (laura osona)

  • 2. Segons les parcel·les: latifundis Imatge: Definició: Latifundi és una explotació agrària de grans dimensions. L'extensió necessària per considerar una explotació d'un latifundi depèn del context: a Europa un latifundi pot tenir alguns centenars d'hectàrees. En termes de propietat, és equivalent a una gran propietat agrària; encara que no necessàriament propietat i explotació coincideixen: una explotació pot constituir amb diverses propietats de propietaris diferents i una propietat pot estar dividida en diverses finques o parcel·les, així com ser explotada per diferents empresaris agrícoles, tant de manera directa o indirecta.
  • 3. Segons les parcel·les: minifundis Imatge: Definició: Minifundi és una finca agrícola d'extensió tan reduïda que dificulta la seva explotació. Més que amb el concepte de parcel·la o amb el de propietat agrària es relaciona amb el d'explotació agrària. L'extensió mínima d'una explotació per permetre una gestió adequada és diferent segons la qualitat de la terra, el cultiu, el treball, el capital i les tècniques utilitzades, i l'espai geogràfic en què es trobi. A Espanya sol utilitzar la xifra de 10 hectàrees.
  • 4. Segons les parcel·les: camps closos o bocage Imatge: Definició: El bocage o camp tancat és un paisatge compost de petites parcel·les irregulars, també anomenats bardisas, separades entre si per tanques vives, murets i terraplens, i per arbres que sovint voregen els camins. Lloc on es troba: El bocage és típic de les regions atlàntiques d'Europa com França, Irlanda, Anglaterra i Espanya. Es troba també en àmplies regions de l'interior de França com l'Illa de França, Borgonya i part de les regions muntanyoses del Massís Central, dels Alps i del Pirineu.
  • 5. Segons les parcel·les: camps oberts o openfield Imatge: Definició: Els camps oberts són un sistema d'ordenació i explotació de la terra grario. En ells, les parcel·les de cada camperol no estaven separades per cap tipus de prop, i les decisions sobre què, com i quan havia de conrear-se en cada zona de labor es prenien de forma col·lectiva entre tots els veïns del lloc. En els camps tancats existeixen divisions entre les parcel·les, i s'associen a decisions de cultius individuals. Lloc on es troba: Sol dir-se que el model de camps oberts és el dominant en les zones de secà (diguem, l'Europa del Nord i la Mediterrània) i el de camps tancats a les zones de muntanya i més humides.
  • 6. Segons el tipus de conreu: policonreu Imatge: Definició: El policultiu és aquell tipus d'agricultura que utilitza collites múltiples sobre la mateixa superfície, imitant fins a cert punt la diversitat d'ecosistemes naturals de plantes herbàcies, i evitant les grans càrregues sobre el sòl agrícola de les collites únicas.El policultiu, encara que requereix sovint més feina, té diversos avantatges sobre el monocultiu: la diversitat de collites ajuda a evitar la susceptibilitat que els monocultius tenen a les plagues. Productes: tot el que es sembren va associats a cultius de blat de moro, soja, ordi, civada o blat.
  • 7. Segons el tipus de conreu: monoconreu Imatge: Definició: El monocultiu es refereix a les plantacions de gran extensió amb el cultiu d'una sola espècie, amb els mateixos patrons, resultant en una similitud genètica, utilitzant els mateixos mètodes de cultiu per a tota la plantació, el que fa més eficient la producció a gran escala . Productes: Casos freqüents de monocultiu es donen amb l'eucaliptus, pi, en el cas d'arbres, o grans plantacions de cereal, soja, canya de sucre, cotó, blat de moro.
  • 8. Segons el tipus de conreu: regadiu Imatge: Definició: L'agricultura de regadiu consisteix en el subministrament de les necessàries quantitats d'aigua als cultius mitjançant diversos mètodes artificials de reg. Aquest tipus d'agricultura requereix inversions de capital i una acurada infraestructura hídrica: canals, sèquies, aspersors, basses, etc., que exigeix, al seu torn, un desenvolupament tècnic avançat. Entre els cultius habituals de regadiu destaquen els fruiters, l'arròs, el cotó, les hortalisses i la remolatxa.
  • 9. Segons el tipus de conreu: secà Imatge: Definició: L'agricultura de secà és aquella en la qual l'ésser humà no contribueix amb aigua, sinó que utilitza únicament la que prové de la pluja. Les olives provinents de les oliveres de secà tenen major rendiment que les de regadiu, ja que aquestes no posseeixen tanta quantitat d'aigua i, per tant, el seu percentatge d'oli és més gran.
  • 10. Segons el tipus de conreu: agricultura intensiva Imatge: Definició: L'agricultura intensiva és el sistema de producció agrícola que fa un ús intensiu dels mitjans de producció, és a dir, la sembra. Per això, es pot parlar d'agricultura intensiva en mà d'obra, en insumos i en capitalització. Llocs on es troba: Es troba en llocs molt poblat on el terreny és escàs i les propietats són petites. Productes: En mà d'obra, estan els cultius d'hortícoles, com el espárrago.En entrades, ens trobem amb el cultiu de flores.Los cultius de capitalització intensiva són aquells que requereixen d'un ambient controlat i una inversió en capital molt forta, especialment en instal·lacions , com poden ser un cultiu hidropònic en hivernacle.
  • 11. Segons el tipus de conreu: agricultura extensiva Imatge: Definició: L'agricultura extensiva és un sistema de producció agrícola que no maximitza la productivitat a curt termini del sòl amb la utilització de productes químics, el reg o els drenatges, sinó més bé, fent ús dels recursos naturals presents en el lloc. Llocs on es troba:En general està localitzada sobre grans terrenys, en regions amb baixa densitat de població i es caracteritza per uns rendiments per hectàrea relativament baixos però que en conjunt resulten acceptables (camps de blat a Argentina, EUA, Canadà) Productes: hortalices , blat, verdures.
  • 12. Segons el tipus de poblament: hàbitat dispers Imatge: Definició: És el procés invers al de concentració de la població que consisteix en la sortida progressiva de població dels centres poblats més grans per tal d'anar ocupant àrees noves de terrenys generalment agrícoles. L'hàbitat dispers sol presentar habitatges separades entre si. És típic en zones d'agricultura intensiva, amb parcel·les de mida petita (minifundis, horts) que s'intercalen entre els habitatges.
  • 13. Segons el tipus de poblament: hàbitat concentrat Imatge: Definició: Concentració de la població es refereix a l'acció o tendència, d'augmentar la població dels pobles més grans a costa dels més petits, especialment, en les àrees rurals. I el mateix es pot dir de les ciutats i centres poblats en general d'arreu del món, encara que sol arribar-se a un límit en què el procés s'inverteix.