w fgyw89ryw48yr

1. 21Cultura|sLaVanguardiaDissabte,21novembre2015ARTS
anunciar pisos, mobles i plàstics
nous. Quan aplica alguns dels ma­
teixos recursos en grans cartells,
amb un ús fabulós de les taques de
color en positiu i negatiu, i de la ti­
pografia, surten peces formidables.
El muntatge subratlla molt bé
l’efecte que fan aquests cartells,
semprediferents,semprealamàxi­
ma potència gràfica, amb un angle
entapissat de dalt a baix, de cartells
emmarcats de diferents èpoques:
utilitaris (d’objectes de disseny) o
de museus. Em fa recordar un cop
que li vaig comentar a America
Sanchez:“Mira,otrocarteldeX”(X
ésunpintorfamós).Il’Americaem
varespondre:“Ah¿esotro?”.Billno
explota mai un recurs que ha utilit­
zat, cada cartell és un impacte vi­
Lacosavaaixí.L’apariciódelapinturaal’olialsegleXVva
permetreal’artistarecreareljocincopsabledelallumen
elsvolumsamblatècnicadelclarobscur,diferentdelmè­
tode tradicional de fixar els cossos dibuixant el seu con­
torn i acolorint l’interior. Partidaris d’una forma o l’altra
de figuració es van enfrontar, i els aficionats també, opo­
santTiciàaBotticelli,LorrainaPoussin,ilapugna
va arribar fins al gloriós XIX francès amb la
disputaentreIngresiDelacroix.
No hi va haver vencedors ni vençuts:
elsmillors,comManetol’incomparable
Degas, estimaven els dos, i van acon­
seguir la síntesi del dibuix i l’atmosfera
en representar els cossos. Però el
naixement del paisatge com a gènere
autònomil’avençdelesteoriesdelallumiel
color van fomentar una predominança d’a­
questilasevavibraciósobrelalínia,quevaculminar
a les catedrals foses de Monet, els paisatges de
Pissarro i Sisley... i les rodoneses vibrants de
Renoir.
JaelsvaigavisarquetornariaaRenoir,iés
que en l’estimulant exposició amb què la
Fundació Mapfre inaugura presència a
Barcelona pot veure’s un nu molt Renoir,
davant el qual s’amuntegava el públic
entusiasmat,senseques’escoltésgrinyolar
dedentscrític.Eltemadel’exposicióésel
color,deVanGoghaMatisse,Déun’hido.
Bon punt de partida, ja que la parella
VanGogh­Gauguinvaprosseguirambel
tango color silueta, Van Gogh fent­ho
vibrar fins al suïcidi, Gauguin envoltant
granssuperfíciesdecolorpur.VanGogh
va portar el puntillisme, que Seurat va
crear com un altre sincretisme entre
un dibuix de hieratisme egipci i la
descomposiciódelallum,nojaenvo­
lums sinó en el seu espectre, sense
queelsseusquadresperdessinmaila
naturalitat. Signac es va quedar no­
més amb la vibració i va perseverar
amb els seus llums mediterranis,
mentre que una altra colla de pintors,
els nabis (profetes), nascuts a l’entorn
bretóenquèGauguinesrefugiava,con­
tinuaval’úsdelscolorsplans.
Mentre tot això passava al voltant de
París, un pintor esquerp, company reti­
centdelsimpressionistes,perseguialase­
va “petita sensació” i s’enfrontava a una
muntanyareiterada,quatrepomesialase­
va família més pròxima, modelant­los amb
pinzellades cauteloses, que eren com esca­
mesdellumidememòria.EsdeiaCézanne,i
les seves exposicions amb Vollard a partir del
1895 van contribuir a l’agitació avantguardista
parisenca.
El 1905, Matisse i Derain van estiuejar a Cot­
lliureivanéixerelfauvisme.El1911,ainstàncies
de Manolo Hugué, Pablo Picasso va estiuejar a
Ceret(a15kmavold’ocelldeCotlliure)ivaacabar
deparirelcubismeques’haviagestatunanyabans
aHortadeSantJoan.Aixídefàcil. Resumeixo,na­
turalment,peròelsasseguroquealaMap­
frehoveuranclaríssim.
al fons a la dreta
Història de l’art
en 2.500 espais
PERICO PASTOR
Wohnbedarf
(1932), per a
l’exposició Doku­
mentation über
Marcel Duchamp
(Documentació
sobre Marcel
Duchamp) (1960) i
per a l’exposició
Die Farbe (El color)
(1944): tots de
Zuric.
FUNDACIÓ JUAN MARCH
sual irrepe­
tible, amb
obres mestres de
l’economia de mit­
jans com el cartell de l’exposició
DuchampdeZuricdel1960quecal
saber que és un cartellàs enorme,
amb l’empremta de la mà de mida
natural.
Max Bill va ser a Barcelona el
1965 convidat per l’ADI­FAD, va
serjuratdelspremisDeltaiAlexan­
dre Cirici el va entrevistar a Serra
d’Or. Va respondre provocativa­
ment les preguntes: va dir que no
entenia l’art sense la política (fins
aquí tot bé: som al 1965). I a conti­
nuació va fulminar dos preceptes
de l’art modern: la integració de les
arts i el treball d’equip. Va dir, ras i
curt,quenoliinteressaven.Encor­
respondència amb aquesta presèn­
cia catalana de Max Bill, el catàleg
incorpora textos de Guillermo
Zuaznabar i Neus Moyano sobre
l’Escola d’Ulm i de Fernando Mar­
zásobrelesmiradesal’obradeMax
Bill en l’arquitectura espanyola: de
Francisco de Asís Cabrero a Enric
Miralles i Benedetta Tagliabue.
Unalliçómagristral. |
MaxBill
FUNDACIÓJUANMARCH.MADRID.WWW.MARCH.ES
FINSAL17DEGENER