1. SECTOR PRIMARI
Alumne: Pau Vilaboa
Curs: 3r eso C
Professor:David Busquets

3. SECTOR
PRIMARI
Agricultura Ramaderia Pesca Silvicultura

4. FORMES
D’ORGANITZACIÓ
DE L’ESPAI AGRARI

5. Tipus de parcel·les

6. Camps oberts No tenen separació
entre ells
Camps closos Estan separats per
tanques, arbres o
matolls
Bancals Sistema de terrasses
adaptades al relleu
Hortes Petites parcel·les
regades i amb
diversos cultius.

8. SISTEMA DE CULTIU

9. SISTEMA DE CULTIU
Monocultiu Una sola planta.
Policultiu Diverses plantes
Cultiu de secà Només regat per
aigua de pluja
Cultiu de
regadiu
S’ha de regar

11. TIPUS DE CULTIU

12. Herbaci (herbes) cereals,
farratges...
Arbustiu (arbust) vinya,
avellaner...
Arbori (arbres) fruiters.
D’horta Vegetals, tubercles,...
TIPUS DE CULTIU

14. TIPUS DE PROPIETAT
Individual Un sol propietari
Col·lectiva Diversos propietaris
o comunal

15. Directa El propietari la
cultiva
Arrendament Està llogada a
canvi de diners.
Parceria Està llogada a
canvi d’una part de
la producció.
Règim d’explotació

16. Extensió
de la
propietat

17. Latifundi Grans dimensions
Minifundi Petites
dimensions

19. Agricultura
extensiva
Grans superfícies
amb baixos
rendiments
Agricultura intensiva Petites superfícies
amb alts rendiments
Rendiment de l’explotació

20. Subsistència(consum) Cobrir les
necessitats del
camperol
Mercat(comercial) Producció
d’excedents
orientada a la venda
Destinació de la producció

21. Els
Paisatges
agraris al
món

22. ELS PAISATGES AGRARIS AL
MÓN
Paisatges
agraris al món
Als països rics
Als països
pobres

23. Els paisatges agraris al món
 Els paisatges agraris als països rics formen part de
la Nova agricultura
 Objectiu: produir excedent per satisfer la
demanda del mercat.
 Forta inversió de capital: mecanització, selecció
de les llavors, fertilitzants,...
 Aplicació de les noves tecnologies agràries.
 Especialització dels conreus
 Concentració parcel·laria: desaparició
progressiva del “bocage”( camps closos) en
favor dels “openfields”(camps oberts)
 Constitució de cooperatives de petits propietaris

24. Hi ha de quatre tipus de paisatge
1) Agricultura extensiva comercial
2) Agricultura intensiva mixta
Paisatge de camps closos
Paisatge de camps oberts
3) Agricultura mediterrània moderna
4) (Agricultura col·lectivista)

25. Intensiva
comercial
Intensiva mixta Mediterrània
moderna
Camps closos Camps oberts
- Grans
planures de
monocultiu
cerealista
- Molt
mecanitzade
s (poca mà
d’obra)
- Inversió de
grans
capitals.
- Petites
parcel·les
tancades .
- Farratges, blat
de moro,
patates,
mongetes i
fruiters
- Parcel·les
grans i
obertes.
- Blat, ordi,
civada i
farratges( +
pastura)
- Modernització
basada en
l’extensió del
regadiu
- Tècniques
d’hivernacle i
reg controlat
- Introducció
de nous
cultius: cotó,
tabac, soja,
gira-sol,...
Estats Units,
Canadà,
Centre
d’Europa
Europa occidental de
clima oceànic
Zona
mediterrània
del sud
d’Europa

26. ELS
PAISATGES
AGRARIS ALS
PAÏSOS
POBRES

27. Els paisatges agraris als països
pobres.
 La producció d’aquestes països no satisfà la
seva pròpia demanda.
 Raons d’aquesta baixa producció:
 Pateix un fort augment de població.
 Factors físics poc favorables( Climes irregulars
per a la vegetació)
 La colonització europea va orientar l’agricultura
a l’exportació.
 La manca d’inversions.
 Inestabilitat política i social( guerres, règims
dictatorials)

28. Agricultura tradicional
de subsistència
Agricultura de
plantacions
Formes de treball i eines
tradicionals(Velles)
La productivitat és molt baixa
No genera excedents( només
alimenta la família)
Monocultius d’exportació al
primer món( cafè, cacau,
cotó, te,...)
Grans extensions de territori.
Molta inversió( estrangera) i
mecanització.
Mà d’obra abundant i barata.
Agricultura
itinerant
Rompuda de
boscos
(crema i tala)
Agricultura
extensiva
(cereals+
ramaderia)

29. Agricultura
tradicional
de
subsistència.

32. MAPA DE LA RAMADERIA AL
MÓN.

33. RAMADERIA
Ramaderia tradicional: Països
subdesenvolupats.
Ramaderia comercial n’hi ha de dos
tipus: Ramaderia extensiva i ramaderia
intensiva

34. RAMADERIA
EXTENSIVA

35. RAMADERIA EXTENSIVA
Es dóna als nous territoris
colonials( Amèrica i Austràlia)
Escàs nivell tecnològic.
Explotacions molt grans
limitades per tanques.
Espais poc aptes per
l’agricultura.

37. LA
RAMADERIA
INTENSIVA

38. RAMADERIA INTENSIVA
 Associada a les explotacions
agràries
 Estabulació(granges o estables)
tecnificada.
Industria de productes làctics
derivats.
Granges de bestiar porcí.

41. CABANES
Bovins: Són les vaques.
Ovins: Són les ovelles.
Cabrum: Són les cabres.
Porcins: Són els porcs.
Aviram: Són les aus.

42. TAULA CABANES
MASCLE FAMELLA CRIA
BRAU VACA VADELL/A
GALL GALLINA POLL/A
XAI OVELLA ANYELL
MENYS
D’UN ANY
BOC CABRA

43. BOVINS

44. OVINS

45. CABRUM

46. PORCINS

47. AVIRAM

52. SILVICULTURA

53. La Fusta

54. LA FUSTA
El principal producte que s'obté del
bosc és la fusta, primera matèria de
les indústries papereres, del moble i
de material per a la construcció. Hi ha
fusta de diversos tipus, però les
podem agrupar en dues categories

55. Hi ha 2 tipus de fustes
• Les fustes comunes, que són les
d'arbres com el pi, el faig, el roure, el
pollancre o l'avet.
• Les fustes precioses, les del cedre, el
banús, el tec, la caoba, el sàndal o el
palissandre. La majoria creixen als
boscos tropicals d'Àfrica i Àsia.

56. EL SURO I EL CAUTXÚ
 A més de la fusta també s’obtenen
aquests productes
El SURO, que s'extreu de l'alzina
surera.
El CAUTXÚ silvestre, un compost
elàstic que s'obté en forma d'emulsió,
el làtex, que es troba a la saba
d'algunes plantes. Malàisia, Indonèsia,
Tailàndia, l'Índia i el Brasil són els
principals productors de cautxú del
món.

59. Altres productes del bosc que
s’aprofiten, com la llenya, els
bolets i els fruits silvestres

62. ZONA CLIMA OCEÀNIC
. Boscos i prats
. Minifundi
. Camps closos
- Farratges i blat de morro
. Ramaderia bovina: Vaques
lleteres.

63. MAPA
CLIMA
ZONA
OCEÀNIC

66. LA CATALUNYA
HUMIDA

67. LA CATALUNYA HUMIDA
Al nord del riu Llobregat, l'explotació
agrària presenta trets més propis de
l'agricultura mixta que no pas de la
mediterrània, amb cultius com el blat de
moro i els farratges. Amb tot, s'hi
conserven els trets mediterranis, amb
zones de vinya i horta.
A l'Alt Pirineu hi predomina l'explotació del
bosc i la ramaderia semiestabulada
mixta, i al fons de les valls es cultiven
farratges, blat de moro i patates.

69. CATALUNYA SECA
Al sud del riu Llobregat i a l'interior, hi
predominen els cereals de secà, la
vinya, l'olivera, l'ametller i l'avellaner.
El regadiu cada vegada s'estén més i
permet el conreu d'arbres fruiters,
productes d'horta, arròs i cítrics.
L'explotació ramadera es concentra a
les comarques de la Depressió Central,
amb una producció notable de carn de
porcí i de pollastre

71. ELS
PAISATGES
AGRARIS A
CATALUNYA

73. Pesca
Límit quantitat
Vedes
Mida
Arts de pesca controlats

76. DIFERENTS TIPUS DE
PESCA MARITIMA
 Distingim 3 tipus de pesca marítima:
• La pesca litoral, practicada per vaixells de
poc tonatge que no s'allunyen gaire de la
costa i tornen cada dia al port d'origen.
• La pesca d'altura, practicada per vaixells més
grans, que fan sortides més enllà de 60 milles
de la costa que duren entre una setmana i un
mes.
• La pesca de gran altura, practicada per
vaixells de gran tonatge que fan expedicions
que duren des d'uns quants mesos fins a un
any.

80. LA PESCA UN RECURS LIMITAT
• La quantitat de peixos de determinades espècies
que es poden pescar.
• La mida que han de tenir els exemplars capturats.
• La suspensió temporal de l'activitat pesquera en
algunes zones per afavorir la regeneració dels
caladors.
• El control dels arts de pesca, alguns dels quals han
estat declarats il·legals.

83. LA PESCA A ESPANYA
Espanya és un país de gran tradició
pesquera. A principis de la dècada
dels vuitanta del segle passat, la
flota pesquera espanyola va arribar
a ser la tercera en importància del
món pel que fa a la quantitat de
peix desembarcat.

85. LA PESCA A CATALUNYA
Com a país costaner, la pesca també
ha estat una activitat practicada
tradicionalment a Catalunya, encara
que no hi hagi assolit la importància
que ha tingut al nord de la Península,
per exemple. La raó l'hem de trobar en
les característiques pròpies de la mar
Mediterrània, les aigües de la qual són
molt més pobres en plàncton que les
dels grans oceans