1. TEMA 5 (a) (U.14)
 El franquisme (1939-1975).

2. Exaltació i propaganda.
 Propaganda laudatòria. Pretén enaltir la figura
del General Franco com a unificador dels
espanyols i salvador de la pàtria.
 Monuments, lemes, cartells, mitjans de
comunicació...

3. Repressió de l’oposició
 L’exili és la solució per a molts davant la política d’execució de desafectes al
règim.
 Retorn ràpid per Hendaia. Molts soldats tornen i són reclosos en camps de concentració i
sotmesos a processos d’investigació de col·laboració amb la República.
 Reclusió en camps de refugiats a França, en condicions infrahumanes. Alguns s’afegiran a
la lluita contra el feixisme de la Segona Guerra Mundial i acabaran en camps de treball o
d’extermini nazis.
 Fugida a Amèrica. Mèxic serà la principal destinació dels republicans.
 El nou règim controlarà la població.
 Creació d’un estat policial militaritzat (de 258000 a 658000 membres dels cossos de
seguretat.
 Militarització dels tribunals de justícia. Aplicació del codi de justícia militar que permetia
penes més dures i la pena de mort.
 Llargs processos, tortures, condemnes i execucions (algunes públiques).
 Depuració de funcionaris. Càrrecs substituïts per persones afins al règim.
 Manteniment d’un clima de recel, delació i persecució.

4. Repressió de l’oposició
 A Catalunya.
 Desig de potenciar la unitat d’Espanya: descatalanització i reespanyolització de Catalunya.
L’objectiu és fer desaparèixer la identitat cultural catalana.
 La llengua catalana només podia ser emprada en l’àmbit privat. Cap institució pública en
permetia el seu ús.
 Prohibició de tots els símbols propis: la senyera, l’himne, la sardana, ...
 Canvi dels noms dels carrers i de les poblacions.
 Registre espanyolitzat dels noms de persona.

5. Els anys blaus.
El règim adopta la imatge feixista mentre
Franco ho aprofita per afirmar la seva
autocràcia.
Franco integra al seu poder diferents principis i ideals de
les formacions polítiques i socials que l’havien portat fins a
la Jefatura del Estado.
Aquestes formacions rebran el nom de famílies del règim o
movimiento; són l’exèrcit, la Falange i l’Església.

6. Els anys blaus.
Franco, de formació militar, adopta la Sistema autoritari basat en els ideals Basat en un catolicisme practicant
visió tradicionalista i unitària d’Espanya: falangistes antiliberals, antimarxistes i radical.
Una, Grande, Libre. antidemòcrates. L’Estat es declara confessional i dóna a
Un estat basat en un poder únic, l’Església preeminència absoluta.
El “espíritu nacional”, els herois de la controlat per un únic partit i un sindicat
pàtria i l’entrega per Espanya passen a únic que integri tothom. Supressió de la legislació laica
primer pla. Aquest partit únic ocuparà el càrrecs republicana i control de l’ensenyament
L’afany uniformitzador portarà a reprimir públics. per part de l’Església.
qualsevol indici de particularisme S’intenta estructurar tothom dins el
regional: un país, una llengua, una movimiento: Sección Femenina, Frente Incorporació dels rituals religiosos a la
manera de ser. de Juventudes... vida ciutadana.

7. Els anys blaus.
Institucionalització de l’Estat autoritari.
Rebuig de qualsevol semblança a les constitucions liberals.
Promulgació d’un cos legal mitjançant les “Leyes Fundamentales”
en les que es definien els principis autocràtics del nou Estat.
Fuero del Trabajo (1938) promulgat durant la guerra i que
definia el sindicat vertical.
Ley Constitutiva de las Cortes (1942). Definia les funcions i
el sistema d’elecció de la cambra parlamentària:
Sufragi indirecte de les corporacions (sindicats, famílies i municipis) i nomenaments directes de
Franco. És la democràcia orgànica.
orgànica
Fuero de los españoles (1945). La pressió internacional porta a la promulgació d’aquests drets i deures
dels espanyols. Només serà un document per apropar-se a l’Europa aliada vencedora de la
Segona Guerra Mundial.
Ley de Referéndum Nacional (1945). Intenta completar la imatge exterior de “democratització” del règim.
El poble podrà participar en determinats assumptes de l’Estat. Aquesta aparença democràtica
quedava anul·lada per les manipulacions, la propaganda oficial i el fet de que Franco decidís si
es feia la consulta.
Ley de Sucesión a la Jefatura del Estado (1946). Promulgada per les pressions monàrquiques que
proposaven a Joan de Borbó com a successor. Franco disposava de la Jefatura vitalícia, i va aprovar la llei
però no la va utilitzar fins al 1969.

8. Franco i la Segona Guerra Mundial.
 Els suports rebuts per Franco durant la guerra civil per part de les
potències de l’Eix i l’aparença feixista del nou règim espanyol no van
impedir que Espanya es declarés neutral en el conflicte de 1939.
 No obstant, sempre va col·laborar amb les potències feixistes. El
govern de Franco canvia la neutralitat per la política de no-
bel·ligerància. Al 1940 va intentar convèncer a Hitler per intervenir en
el seu favor a canvi de l’enfortiment de les posicions espanyoles a
Àfrica.
S’entrevistaran a Hendaia però no arribaran a un acord; malgrat tot
Franco no deixarà d’ajudar a Hitler.
 Al juny de 1941, surt la División Azul cap al front soviètic. Era un cos
de voluntaris que volien ajudar a Hitler a recuperar les posicions
perdudes al front rus. Aquest grup de voluntaris seria retirat del front al
1943.
 La situació europea era canviant, i Franco s’hi adapta substituint el
Ministre d’Afers Exteriors: destitueix Serrano Suñer (pronazi) pel
comte de Jordana (anglòfil). Es torna a la política inicial de neutralitat.
 Acabada la guerra, Espanya es troba sola defensant les postures
feixistes. L’assemblea fundacional de l’ONU no permet la participació
ni l’adhesió d’Espanya en aquest projecte.
 Franco no convenç quan intenta mostrar una imatge no feixista
d’Espanya: al 1946 l’ONU recomana la retirada d’ambaixadors del
territori espanyol, provocant l’aïllament internacional.
 Espanya queda fora dels ajuts del Pla Marshall de reconstrucció
europea.

9. Autarquia i recessió econòmica
Recessió econòmica provocada pels efectes de la Guerra Civil i per una política econòmica ineficaç.
Població activa delmada per la guerra. Intent de control absolut:
absolut
Fixació de preus, racionament del consum, establiment de
Molts joves han mort en combat, s’han quotes de producció, determinació de salaris...
exiliat, estan detinguts, són presos
polítics... Autarquia:
Ruralització de la població. Intent d’autosuficiència econòmica per portar el país a una
Refugi al camp de moltes famílies. Població independència política (sobretot del context contrari
activa agrària del 50% (retorn a inicis del europeu).
segle XX). Limitació d’inversió estrangera al 25% del capital d’una
empresa.
Creació de l’Instituto Nacional de Industria que actua en
sectors siderúrgics, químics i naval.
Racionament d’aliments per a la població.
L’agricultura presenta rendiments inferiors als anys 30.
Indústria poc productiva. La indústria catalana discriminada
davant l’assignació de les quotes productives.
Comerç interior afectat per la manca de productes.
El racionament i els preus fixes de l’estat provoquen
l’estraperlo o mercat negre.
La inexistència d’impostos directes obliga l’Estat a emetre
Deute Públic (adquisició obligatòria pels bancs) que
acaben augmentant més els preus.

10. Primera oposició al règim.
Els maquis.
Excombatents de l’exèrcit republicà que reben el mateix
nom que els grups que van lluitar en la resistència francesa
contra els nazis.
Actuaven amb sabotatges, assalts, pressions... També es
van produir enfrontaments amb les forces armades i la
Guardia Civil.
El Partido Comunista de España (PCE) intentarà coordinar
les actuacions maquis.
Malgrat alguna actuació espectacular com l’ocupació militar
de la Vall d’Aran el setembre de 1944, el moviment maqui
anirà perdent solidesa.
Els monàrquics proposen el retorn aa
Els monàrquics proposen el retorn
la monarquia amb Joan de Borbó
la monarquia amb Joan de Borbó
A l’exili, els grups socialistes i i (fill d’Alfons XIII). El març de 1945
(fill d’Alfons XIII). El març de 1945 El comunisme perd el suport
A l’exili, els grups socialistes
republicans, amb divisions publica un manifest des de Lausana
publica un manifest des de Lausana internacional i rep pressions
republicans, amb divisions
internes, no es posen d’acord on es proposa com aaalternativa.
on es proposa com alternativa. per desmobilitzar l’oposició al
internes, no es posen d’acord
per coordinar l’oposició exterior. Aquest fet allunya Joan de Borbó de
Aquest fet allunya Joan de Borbó de règim. Petits grups del PCE,
per coordinar l’oposició exterior.
Tot i iaixò, crearan al 1944 la successió de Franco.
la successió de Franco. el PSOE i la CNT es
Tot això, crearan al 1944
l’Alianza Nacional de Fuerzas Tot i iaixò el seu fill Joan
Tot això el seu fill Joan mantindran actius convocant
l’Alianza Nacional de Fuerzas
Democráticas, on s’inclouen Carles acabarà la seva
Carles acabarà la seva vagues i protestes malgrat la
Democráticas, on s’inclouen
alguns monàrquics. formació aaEspanya sota
formació Espanya sota repressió.
alguns monàrquics.
la supervisió de Franco.
la supervisió de Franco.

11. L’oposició a Catalunya.
 Intent de mantenir vives les institucions catalanes.
 Amb l’execució de Companys el 1940, el nou president de
la Generalitat a l’exili serà Josep Irla i Bosch (Mèxic)
 Lluita armada.
 Alguns combatents republicans s’allistaran a les tropes franceses i aliades per
lluitar contra el feixisme, amb l’esperança de que la derrota retornés la República
a Espanya.
 Activitats d’afirmació nacional.
 Defensa de la llengua.
 Grups clandestins d’ensenyament del català.