3. 04
La Revolució del 1868
A partir de 1866 es va produir una crisi
econòmica greu que va desencadenar una
revolució contra la monarquia.
Els insurrectes eren els grups marginats del
poder: unionistes, progressistes i demòcrates.
El moviment va esclatar el 1868 amb la
insurrecció del brigadier Topete a la badia de
Cadis.
Es va formar un govern provisional que va
impulsar un programa de reformes.
Finalment, es van elegir unes noves Corts,
que van aprovar la Constitució de 1869, de
caràcter democràtic.
4. LA RESTAURACIÓN
(1875-1898)
La Revolución de 'la Gloriosa' en 1868
provocó la caída y el exilio de la Reina
Isabel II y la formación de un Gobierno
provisional
El general Francisco Serrano asumió la
Regencia de la Corona y nombró al
general Juan Prim jefe del Gobierno.
.
Alicia Santiago
5. La
04 monarquia
democràtica
La Constitució de 1869 establia la monarquia com
a forma de govern i es va haver de buscar un rei
entre les dinasties europees.
L’elegit va ser Amadeu de Savoia.
Però Amadeu va comptar sempre amb l’oposició
dels moderats, els carlins i l’Església, que es van
mantenir fidels als Borbó.
El nou rei va haver de fer front a l’esclat de dos
conflictes armats: una insurrecció a l’illa de Cuba i
una nova guerra carlina, que es va iniciar el 1872.
Amadeu de Savoia va abdicar el febrer de 1873.
8. 04
La Primera República
Davant l’abdicació del rei, les Corts
espanyoles van votar la proclamació de la
República (1873).
La República va néixer amb possibilitats
escasses d’èxit, encara que fou rebuda
amb entusiasme pels sectors populars de
les ciutats.
El gener de 1874, un cop d’Estat
protagonitzat pel general Pavía va
dissoldre les Corts i va entregar la
presidència de l’executiu al general
Serrano.
9. LA RESTAURACIÓN
(1875-1898)
Abdicación de Amadeo I Saboya (1873).
Proclamació de la 1ª República.
Golpe de Estado del General Pavía.
Presidente de la República el General
Serrano.
Golpe de Estado del General Martínez
Campos en Sagunto (29.12.1874) y
proclamación como rey a Alfonso XII, hijo
de Isabel II.
Alicia Santiago
10. LA RESTAURACIÓN
(1875-1898)
La inestabilidad de la I República convenció a la
burguesía de la necesidad de la Monarquía en
la persona de Alfonso, hijo de Isabel II.
En el manifiesto de Sandhurst el joven principe
anunciaba su intención de gobernar de acuerdo
con la Constitución
Con el apoyo de Cánovas del Castillo.
Se renuevan las expectativas borbónicas, que
se hacen realidad por el pronunciamiento
(golpe de estado) del general Martínez
Campos.
Alicia Santiago
11. 04
El sistema canovista
El sistema polític configurat per Cánovas
del Castillo tenia un caràcter conservador i
es fonamentava en un sistema
parlamentari liberal, però poc democràtic.
Hi havia dos grans partits:
El partit conservador
El partit liberal.
L’estabilitat del sistema es va veure
afavorida per la redacció d’una nova
Constitució (1876), de caràcter moderat.
12. 04
Els nacionalismes
La consolidació d’un Estat centralitzat i uniformista
va provocar el sorgiment de moviments
nacionalistes:
A Catalunya, la Renaixença, un moviment que
reivindicava la llengua i la cultura catalanes, va
donar lloc al sorgiment d’organitzacions polítiques
que demanaven l’autonomia.
Al País Basc, l’abolició dels furs, després de la
derrota carlina, va generar un moviment de
protesta que va culminar amb la creació del Partit
Nacionalista Basc.
A Galícia, el galleguisme es va mantenir durant
molts anys com a moviment cultural amb poques
repercussions polítiques.
13. 04
La crisi del 98
El 1895 va esclatar una nova insurrecció a Cuba
per la incapacitat de l’Administració espanyola de
fer reformes polítiques, dotar-la d’autonomia i
reduir el control econòmic.
A més, els Estats Units donaven suport als
insurrectes a causa dels aranzels que impedien el
comerç.
La fi del conflicte va arribar el 1898, quan els
Estats Units van declarar la guerra a Espanya,
després de l’enfonsament del cuirassat americà
Maine al port de l’Havana.
Després d’una guerra curta, Espanya va ser
derrotada i va perdre les seves últimes colònies:
Cuba, Puerto Rico i Filipines.
15. La Renaixença
Al llarg del segle XVIII i a principis del XIX
l’ús del català com a llengua de cultura anà
disminuint.
El català no tenia presència ni en
l’Administració ni en l’ensenyament.
Únicament se’n feia un ús quotidià.
En aquest context, cap a la dècada de 1830
va sorgir un moviment cultural, la Renaixença,
que reivindicava l’ús del català com a llengua
literària de cultura.
El 1859 va promoure la restauració dels Jocs
Florals, un concurs literari que premiava
textos poètics en català.
16. 8.2. El republicanisme
04
federal
Els orígens del catalanisme com a moviment
polític cal cercar-los en una sèrie de
moviments populars que es manifestaren
contra el centralisme uniformador del nou
Estat liberal.
Un d’aquests moviments que va aconseguir un
suport popular important va ser el
republicanisme federal.
Tenia un caràcter progressista i presentava un
fort component anticentralista.
Propugnava l’organització federal de l’Estat
espanyol i defensava el repartiment del poder
entre els poders estatal, regionals i municipals.
18. 04
8.3. El catalanisme
La transició del federalisme al catalanisme
polític va anar de la mà de Valentí Almirall,
que va fundar el Centre Català (1882).
Almirall propugnava la descentralització
política de l’Estat espanyol i va ser un dels
promotors del Memorial de Greuges (1885).
En la difusió del catalanisme hi va tenir un
paper molt important la Unió Catalanista
(1891), una entitat que aplegava totes les
organitzacions catalanistes.
Al final del segle XIX es va formar la Lliga
Regionalista (1901), que va aconseguir els
primers èxits electorals del catalanisme.
