Ací està el primer tema de transtorns de l' educació.

1. Dificultats d’aprenentatge i trastorns del desenvolupament.
Tema 1.

2. Índex
1. APROXIMACIÓ HISTÒRICA AL CONCEPTE D’EDUCACIÓ
ESPECIAL
1. Antecedents
2. Institucionalització
3. Normalització i integració
4. Inclusió
2. CONCEPTES RELACIONATS
1. Diversitat
2. AANESE (ACNEAE)
3. NEE
4. DEA
5. Adaptacions Curriculars. ACI i ACIS
6. NAC i NCC
7. Factors de risc

3. Concepte d’Educació Especial
 L'educació especial és una forma enriquida
d'educació general tendent a millorar la vida
d'aquells que sofreixen diverses minusvalideses,
enriquida en el sentit de recórrer a mètodes pedagògics
moderns i al material tècnic per a remeiar certs tipus de
deficiència.
 És una disciplina amb múltiples dimensions: biològica,
psicològica, social i educativa.

4. Aproximació històrica 1
Esquema de l’evolució històrica
1. Antecedents
2. Institucionalització
3. Normalització i integració
4. Inclusió

5. Aproximació històrica 2 - Antecedents
 En l'Edat Antiga, Mitja i Moderna, els discapacitats han
sigut considerats ineducables, endimoniats, maleïts, etc.
 Depenent del moment històric, eren abandonats,
sacrificats, marginats, eliminats, o rebien un tractament
merament assistencial (caritat).
 Només va haver unes poques institucions que se van fer
càrrec de persones amb discapacitat, per exemple:
 Escola per a sordmuts de Ponce de Leon (s. XVI)
 Escola per a cecs de Hauy (s. XVIII), u dels seus alumnes va ser
Braille.
 Va durar, aproximadament, fins finals del segle XVIII.

6. Aproximació històrica 3 – Institucionalització 1
 El període d'institucionalització comença,
aproximadament, al segle XIX, després de la Revolució
Francesa, juntament amb l'aparició dels sistemes educatius.
En aquell moment van començar a plantejar-se
l'educabilitat de les persones (Itard, Pinel, Esquierol...)
 Predominaven els conceptes "dèficit i segregació".
 Per atendre a les persones discapacitades es van crear Centres
Específics.
 En aquesta etapa trobem, grosso modo, tres fases:
 Etapa mèdica
 Aparició de la Psicometria
 Protagonisme del Conductisme

7. Aproximació històrica 4 – Institucionalització 2
 Etapa mèdica:
 La societat es fa conscient de la necessitat d’atendre a aquestes
persones.
 La consigna va incloure protegir a la societat d'aquestes persones,
per a lo qual van construir centres especialitzats per ubicar-los fora
de les ciutats, on no molestaren ni es vegueren.
 La persona amb discapacitat passa de ser un subjecte d'assistència a
un subjecte d'estudi fonamentalment psico-mèdic-pedagògic.
 Es segueix considerant que les deficiències són innates i poc
modificables.

8. Aproximació històrica 5 – Institucionalització 3
 Alguns autors rellevants en els inicis:
 Gall (1758 – 1828): El primer a insinuar que el llenguatge tenia un àrea pròpia:
“les funcions mentals resideixen en àrees específiques del cervell”. Va fundar la
“frenologia”: la forma i disposició del crani prediu la personalitat del subjecte.
 Broca (1824 – 1880): Va descobrir “on es produeix el llenguatge” en el cervell
(àrea de Broca).
 Wernicke (1848 – 1905): Va descobrir “on es descodifica el llenguatge” en el
cervell (àrea de Wernicke).
 Orton (1879 – 1948): va proposar que la no dominància d'un hemisferi cerebral,
produïa la inversió de síl·labes i lletres (estrefosimbòlia).
 Hinshelwood (1897 – 1967): va proposar la localització cerebral de les
alteracions de la lectura.

9. Aproximació històrica 6 – Institucionalització 4
 Aparició de la psicometria:
 Binet i Simon van desenvolupar uns tests (1905) que “servien” per
a "mesurar" la intel·ligència de les persones.
 Aquests tests permetien i facilitaven “catalogar” o “classificar” als
subjectes (p.e. idiota, imbècil i subnormal).
 L'Educació Especial comença a vincular-se a la Psicologia i a la
Pedagogia.

10. Aproximació històrica 7 – Institucionalització 5
 Protagonisme del conductisme (1930 – 1960 aprox.):
 Consideren la importància dels factors ambientals.
“El subjecte no ha rebut l'estímul adequat per a oferir la resposta
esperada”.
 Per primera vegada es considera que no s'han donat els
processos d'aprenentatge idonis.
 A causa d’això, es plantegen Programes de Modificació de
Conducta i Programes de Desenvolupament Individual (PDI).
 Mantenen el concepte de segregació (centres específics
d'educació especial per a atendre de manera específica).

11. Aproximació històrica 8 – Normalització 1
 Raons polítiques, socials, psicològiques i educatives
canvien el concepte de deficiència i d'educació especial.
 A mitjans dels anys 50 apareix el principi de normalització:
“Que els deficients mentals duguin una existència tan
pròxima a la normal com siga possible.” Bank Mikkelsen, 1955.
 Per primera vegada s’aposta per la integració dels subjectes
d'educació especial en el mateix ambient escolar i laboral
que els subjectes considerats normals.

12. Aproximació històrica 9 – Normalització 2
 El fracàs escolar dels xiquets “normals” fa replantejar els conceptes
de normalitat i deficiència, ja que posa de manifest l’existència de
factors socioculturals i educatius.
 Canvis en la concepció:
ABANS (Institucionalizació) EN AQUEST MOMENT
La resposta educativa es determinada
per les característiques de la seua
discapacitat (importància de la
etiologia).
La resposta educativa és determinada
per la resposta educativa que siga
necessària.
Se li dona molta importància al
desenvolupament evolutiu del subjecte.
Se li dóna molta importància als
processos d’aprenentatge.
L’avaluació serveix per a definir,
classificar.
L’avaluació és funcional, per a orientar
sobre l’aprenentatge.

13. Aproximació històrica 10 – Normalització 3
 El principi de normalització va començar a tenir
presència en la política, i sobre tot en les polítiques
d'intervenció sobre la discapacitat. La principal
conseqüència d'aquest fet va ser l'aprovació al Regne
Unit en 1978 del document conegut com "Informe
Warnock".
 A partir d‘aquest moment, apareix el concepte
Integració.

14. Aproximació històrica 11 – Integració 1
 Informe Warnock (1978).
 Tots els nens tenen dret a assistir a l'escola ordinària,
sense possible exclusió.
 Cap xiquet serà considerat, en lo successiu, ineducable.
 Hi ha alumnes que presenten una necessitat especial i
què, per tant, precisen també atencions especials, però
respectant el dret a l’educació dins del sistema ordinari.

15. Aproximació històrica 12 – Integració 2
 L’Informe Warnock va proposar:
 No és bo agrupar als escolars en categories fixes, per:
 Pot haver vàries discapacitats simultànies.
 No tots els xiquets classificats dins de la mateixa categoria
precisen la mateixa intervenció educativa.
 Les categories per a etiquetar als estudiants solen tenir una
càrrega pejorativa.
 Per això es va apostar per canviar al terme Necessitats
Educatives Especials.

16. Aproximació històrica 13 – Integració 3
 Repercussions de l’Informe Warnock:
 Aparició del terme N.E.E. (substitueix a deficiència).
 Substitució de la segregació per la integració.
 Les causes del problema no estan només en el subjecte,
sinó també en el sistema educatiu (la resposta educativa
que es dóna).
 El concepte és més ampli, passant d'una prevalença del
2% al 20%.

17. Aproximació històrica 14 – Integració 4
 Què és la integració?
 La Integració escolar tracta de proporcionar als alumnes
amb dificultats d'aprenentatge i necessitats educatives
especials permanents la resposta educativa més
adequada en situacions educatives normalitzades.
 Avantatges principals:
 Apropar l'escola al medi del xiquet.
 Relació i adaptació social.
 Conseqüències positives per a l'alumne i per al grup.

18. Aproximació històrica 15 – Inclusió 1
 A partir de la dècada dels 90.
 Consisteix en no deixar a ningú fora de la vida escolar ni
física, ni educativa, ni social.
 La resposta educativa està centrada en el currículum
(global per a tots els alumnes).
 És l'escola qui s’ha d'adaptar a la diversitat de l'alumnat.

19. Aproximació històrica 16: Inclusió 2
 Diferente matiz entre integración e inclusión:
INTEGRACIÓ INCLUSIÓ
Fer la vida lo més normal possible. Incideix en la valoració de la diversitat com
una realitat. L'heterogeneïtat és lo normal.
Es centra en l’alumnat amb NEE. Es centra en tota la comunitat educativa.
Adaptar el currículum per a superar les
dificultats.
El currículum es inclusiu, i implícitament
incorpora adaptacions; no per aprendre coses
diferents, sinó per aprendre de diferent
manera.
Es facilita que el xiquet s’adapte al
sistema ordinari.
El sistema ordinari s’adapta a la diversitat de
la població escolar.

20. Conceptes relacionats 1
 Anem a aclarir alguns conceptes relacionats amb
l’Educació Especial:
 Diversitat
 AANESE
 NEE
 DEA
 Adaptacions curriculars, AAC, ACI i ACIS
 NAC i NCC
 Factores de risc

21. Conceptes relacionats 2 – Diversitat 1
 La diversitat està lligada al concepte de normalitat i
excepcionalitat, què és normal? Què és excepcional?
 Excepcionalitat: diferència o desviació de la
normalitat. Però, com es valora la normalitat?
 Criteris per a establir la normalitat:
 Estadístic (propi de la psicologia).
 Mèdic.
 Sociocultural.
 Legal.
 Subjectiu (també propi de la psicologia).

22. Conceptes relacionats 3 – Diversitat 2
 Qualsevol diferència individual representa una desviació de
la normalitat, i, per tant, una necessitat educativa; però el
grau d’excepcionalitat serà el que delimite si és especial o no.
Alguns factors poden provocar aquesta diversitat:
Factors psicològics, com motivació, intel·ligència, estil
d'aprenentatge...
Factors educatius, com els coneixements previs, dificultats
amb el llenguatge, reforços…
Factors socioculturals, com diferències culturals,
econòmiques…
(...)

23. Conceptes relacionats 4 – Diversitat 3
La Diversitat als sistemes educatius contemporanis s'entén,
grosso modo, de dues maneres: AMPLIA o RESTRINGIDA
CONCEPCIÓ AMPLA CONCEPCIÓ RESTRINGIDA
a) Regne Unit i alguns països d’Europa
b) Categories amples.
c) Poca atenció a l’etiologia.
d) Estableix un continu de necessitats.
e) Criteris curriculars.
f) Èmfasi en la resposta educativa.
g) Tradueix les dificultats del subjecte
en termes de necessitats educatives:
“Necessita desenvolupar sentiments de competència”.
“Necessita desenvolupar la seua autonomia
personal”.
a) EE. UU. i Canadà.
b) Categories i subcategories
específiques.
c) Interès per l’etiologia.
d) Estableix categories específiques.
e) Criteris diagnòstics específics.
f) Èmfasi en la diferenciació
diagnòstica.
g) Es tracta en funció del diagnòstic.
h) Necessita establir les característiques
i l’origen de la dificultat:
“La seua dificultat en la lectura prové d’una dislèxia
evolutiva profunda, i com a tal es tractarà"

24. Conceptes relacionats 5 – AANESE / ACNEAE
Correspon a les Administracions educatives assegurar els
recursos necessaris per a que els alumnes que
requerisquen una atenció educativa diferent a la
ordinària, per presentar necessitats educatives
especials, per dificultats específiques d’aprenentatge,
per altes capacitats intel·lectuals, per incorporació
tardana al sistema educatiu, o per condicions
personals o de història escolar, puguen aconseguir el
màxim desenvolupament possible de les seues capacitats
personals, i, en tot cas, els objectius establits amb caràcter
general per a tot l’alumnat.
LOE (2006), Títol II, Capítol 1, Article 71.2

25. Conceptes relacionats 6 – AANESE / ACNEAE 2
ACNEAE
AaNEE
DEA
ALTES
CAPACITATS
INC. TARDANA,
CONDICIONS
PERSONALS O
D’HISTÒRIA
ESCOLAR

26. Conceptes relacionats 7 – NEE 1
"S'entén per alumnat que presenta necessitats educatives especials, aquell
que requereix, per un període de la seua escolarització o al llarg de tota
ella, determinats suports i atencions educatives específiques derivades
de discapacitat o trastorns greus de conducta."
LOE (2006), Títol II, Capítol 2, Article 73
 Però en l'actualitat, degut a la gran influència que va tenir la LOGSE (i,
per què no dir-ho, que la legislació vigent que regula l'atenció a la
diversitat en la CV està obsoleta, ja que és del 2001), el concepte NEE
s'utilitza amb més accepcions que la LOE i la LOMCE (cosa que genera
cert "limbo" conceptual).
 De totes formes, intentarem utilitzar el concepte AaNEE (alumne amb
necessitats educatives especials) només per aquells que presenten
condiciones derivades de discapacitat o trastorns greus de conducta.

27. Conceptes relacionats 8 – NEE 2
Però, quins criteris utilitzem per a establir les necessitats? Criteris curriculars:
 L'alumne presenta dificultats majors que la resta per a accedir als aprenentatges
propis de la seua edat.
 El professorat ha utilitzat i ha esgotat tots els recursos ordinaris al seu abast
(canvis metodològics, utilització d’altres materials, augment del temps, més
dedicació, etc.) i, a pesar d'això, considera que l'alumne continua necessitant
ajuda extraordinària per a solucionar les seues dificultats.
Les necessitats educatives les entenem, en realitat, com un continu
Necessitats
educatives usuals
temporals
Necessitats
educatives usuals
permanents
Necessitats educatives
especials temporals
Necessitats
educatives especials
permanents
Problemes familiars,
hospitalització...
Audiòfon, ulleres… Incorporació tardana,
hospitalització llarga…
Disc. intel·lectual,
autisme…
Menor  Major

28. Conceptes relacionats 9 – DEA 1
 Possible definició de DEA:
 “El terme dificultat de l'aprenentatge específic refereix a un
trastorn en un o més dels processos psicològics bàsics
necessaris per a entendre o usar el llenguatge, parlat o
escrit, que es pot manifestar en la capacitat imperfecta per
a escoltar, pensar, parlar, llegir, escriure, o fer les
matemàtiques. (…) No s'inclou cap dificultat de
l'aprenentatge que té el seu origen de problemes de vista,
oïda, ni motor, ni de retard mental, deficiències
emocionals, ni de desavantatges ambientals, culturals ni
econòmiques.”

29. Conceptes relacionats 10 – DEA 2
 Criteris per a discernir una possible DEA:
 Discrepància: Hi ha diferència entre el que aprèn i el
que esperem que aprenga en funció de les seues
capacitats (aprèn menys del que s'espera).
 Exclusió: No es pot atribuir a problemes sensorials,
motors, intel·lectuals, socials…
 Especificitat: Es pot concretar en quina àrea tenen
lloc les dificultats.

30. Conceptes relacionats 11 – Adaptacions curriculars 1
Què són les adaptacions curriculars?
 Les adaptacions curriculars són les
modificacions necessàries per a atendre les
dificultats d’aprenentatge i les necessitats
educatives especials que presenten els alumnes.

31. Conceptes relacionats 12 – Adaptacions curriculars 2
 Tipus d’adaptacions curriculars:
 Adaptacions d’accés al currículum.
 Adaptacions curriculars individualitzades no
significatives (ACI).
 No pot haver més de dos cursos de diferència. Es poden
modificar objectius, continguts, y criteris d’avaluació sempre i
quan no superen els dos cursos de diferència.
 Adaptacions curriculars individualitzades significatives
(ACIS).
 Requereixen un informe psicopedagògic. Hi ha més de dos
anys de diferència respecto al curs en que es troba.

32. Conceptes relacionats 13 – NAC i NCC
 El Nivell de Competència Curricular (NCC) o Nivell
Actual de Competències (NAC) és un recurs que
podem utilitzar quan creem detectar un possible
alumne amb dificultats.
 És una prova que ens dóna informació sobre el nivell
curricular del alumne. Així, sabrem si ha superat els
objectius i competències de 1r, 2n, 3r…
 Qualsevol mestre pot dissenyar i administrar els seus
propis NACs / NCCs, encara que ho sol fer el mestre de
Pedagogia Terapèutica.

33. Conceptes relacionats 14 – Factors de risc
GENÈTICS
Hereditaris Transmès per progenitors.
Estructurals Alteració en ADN.
NO
GENÈTICS
Prenatals
(teratològics)
També es considera “congènit” perquè
es manifesta al naixement. Substàncies,
ambientals i condicions maternals.
Perinatals Fòrceps / anòxia…
Posnatals Sociambientals
Físics
 Factors de risc són els factors de tot tipus que afecten o
poden afectar al desenvolupament d’un xiquet, introduint
distorsions en el curs normal.