Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

De les-special-needs-a-les-nese

1,224 views

Published on

40 anys de normativa sobre nee des del famós informe Warnock, fins al decret d'inclusiva del Departament d'Ensenyament,
Presentació feta a Rosa Sensat a la jornada l'escola Inclusiva, vers una escola de qualitat.

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

De les-special-needs-a-les-nese

  1. 1. De les “special needs” del “Warnok Report” a les NESE del nou Decret decret d’inclusiva, 40 anys Res sobre nosaltres sense nosaltres 1 Francesc Mena EAP, ACPO, professor màster de psicopedagogia UB gener 2018
  2. 2. Entrevista a Pere Pujolàs a Barcelona Inclusiva 2014 https://vimeo.com/98439063
  3. 3. Begoña Román Maestre. Doctora en Filosofia de la Universitat de Barcelona.BCNAINCLUSIVA2017 Idees clau. El concepte d'inclusió ja va ser desenvolupat per Kant i Rousseau. Cada persona ha de desenvolupar el seu projecte de vida. 300 anys més tard, la "societat decent" no ha fet res per considerar aquest ideal i fer-lo real.
  4. 4. recorregut històric NEE d’on venim i on estem? ■ any 78,informe Warnock ■ anys 80 LISMI aules EE,integració, Garraf, Xarxa EAP ■ anys 90, LOGSE ESO,psicologia ■ Inclusió anys 2000-2010 NEE LEC ■ anys 2011 en avant GUIES TA ■ 2017 Decret d’inclusiva Alumnes NESE
  5. 5. Distribució normal d’una qualitat o condició en la població, on posem la línia? 23 % prevalència DA
  6. 6. INFORME WARNOCKany 78 validesa nomésUK Suggereriments conceptuals - Cap nen serà considerat en endavant ineducable, presentarà necessitats educatives especials - Ja no existiran dos grups d'alumnes, els deficients que reben EE, i els no deficients que reben simplement educació - Formació inicial, contínua, Estimulació precoç
  7. 7. Tony Booth “comprehensive school” Índex per la Inclusió, Warnok representava a les escoles no comprensives
  8. 8. Anys 80 LISMI ( ley de integració del minusvalido ) Sección tercera. De la educación (derogada) Artículo veintitrés. El minusválido se integrará en el sistema ordinario de la educación general Artículo veintiséis. La educación especial es un proceso integral, flexible y dinámico,
  9. 9. Anys 80 integració escolar ensenyament Catalunya ● Escoles discapacitat sensorial transformació a Centres de recursos CREDA i CRE ( readscrits d’antigues escoles) ● Experiència del Garraf, sense escola d’Educació Especial des dels 80 ● Extensió xarxa EAP a tota Catalunya (Treballadores Socials i fisios readscrites de CEE a EAP)
  10. 10. Josep Maria Jarque, in memòriam, un dels impulsors des del Departament d’Ensenyament de la Integració, i de la inclusió.
  11. 11. Anys 90 1990: LEY ORGÁNICA DE ORDENACIÓN GENERAL DEL SISTEMA EDUCATIVO (LOGSE): atenció a la diversitat ESO i les dificultats d’ensenyaments secundaris comprensius
  12. 12. Anys 90 fonts psicologiques LOGSE aportacions de la teoria ecològica (Bronfenbrenner, 1985), Les relacions amb els contextos són recíproques mestre/alumne / família Terra Alta /Vilanova /Barcelona
  13. 13. Figura extreta de Shaffer (1999). Basada en Bronfenbrenner (1979)
  14. 14. 14
  15. 15. Roger Slee, Australia University us South Austràlia Educació per l’estupidesa” (Education for Stupidity), L’efecte de la segregació és que les persones no saben com comportar-se quan estan en companyia de persones diferents
  16. 16. Altres aportacions de la psicologia a la inclusió ■ Autoconcepte,autoestima humanisme (Rogers) ■ Teoria de l’atribució (anys 50 Heider) ■ Aprenentatge vicari (1978 Bandura) ■ Intel·ligència Emocional ( 1996 Coleman) ■ Intel·ligències Múltiples ( 1988 Gardner) ■
  17. 17. “Estudi longitudinal” que demostra tels beneficis de l’escola ordinària per a tothom Juanvi Mena, Alaquàs ( l’Horta Nord, València) , Paràlisi Cerebral, sense marxa autònoma, disarties i diglosies que fan una parla ininteligible, va anar a escola del poble. Fa 45 anys, el mestre li va demanar a la mare per que no el portava a l’escola i aquesta va accedir, en l’actualitat…. Acaba de publicar un llibre de relats https://www.facebook.com/juanvimenafort
  18. 18. Juanvi 55anys
  19. 19. Situació actual:... serà per normativa?
  20. 20. DECRET 150/ 2017 marc normatiu, al preambul cita aquestes tres lleis 2009 Llei de l’Educació a Catalunya 2009 2010 Llei 14 / 2010: oportunitats i drets infància i adolescència 2014 Llei 13 / 2014 del 30 d’octubre d’accessibilitat 2017 decret 150/ 2017 de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu 2013 Resolució Trastorns d’aprenentatge 2013 Resolució Altes Capacitats
  21. 21. LEC NEE vs nee específiques i especials Article 81. “S’entén per alumnes amb necessitats educatives específiques: a) Els alumnes que tenen necessitats educatives especials b) Els alumnes amb necessitats educatives específiques derivades de la incorporació tardana o SCD
  22. 22. 22 Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència Article 49. Atenció educativa d’infants o adolescents malalts Article 51. Atenció educativa a l’infant o l’adolescent en situació de desemparament Article 52. No-escolarització, absentisme i abandó escolar
  23. 23. Article 50. Infants i adolescents que troben limitacions o barreres per al desenvolupament o la participació en diverses activitats 1. Els infants i els adolescents amb necessitats educatives especials han de rebre una formació en el context més normalitzat possible 2. Els infants i els adolescents amb discapacitat tenen dret a gaudir d’un sistema d’educació inclusiu, 3. Els centres educatius han d’assumir la responsabilitat d’acollir i educar de manera inclusiva tot l’alumnat Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència
  24. 24. DUA Disseny universal o disseny per a tothom: el disseny d’entorns, espais, edificis, serveis, mitjans de transport, processos, productes, aparells, instruments, eines, dispositius i elements anàlegs que garanteix que, totes les persones hi poden accedir 2014 Llei 13 / 2014 del 30 d’octubre d’accessibilitat
  25. 25. Les barreres a l’accessibilitat poden ésser: 1r. Barreres arquitectòniques 2n. Barreres en la comunicació 3r. Barreres d’actitud actituds que, directament o indirectament, per acció o per omissió, generen una situació discriminatòria, en obstaculitzar que una persona amb discapacitat pugui gaudir dels seus drets en igualtat de condicions respecte a una altra persona en una situació anàloga. 2014 Llei 13 / 2014 del 30 d’octubre d’accessibilitat
  26. 26. decret 150/ 2017 de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu ALUMNES NESE (necessitats de suport educatiu) a) nee necessitats educatives especials associades a discapacitats físiques, intel·lectuals o sensorials, trastorns de l'espectre autista, trastorns greus de conducta, trastorns mentals, i malalties degeneratives greus i minoritàries. b) Els alumnes d'origen estranger c) SCD situacions socioeconòmiques i socioculturals especialment desfavorides. d) trastorns d'aprenentatge o de comunicació e) altes capacitats f) Els alumnes amb risc d'abandonament escolar prematur.
  27. 27. decret150/ 2017 de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu Mesures i suports intensius a) Alumnes amb nee b) Alumnes amb ne de SCD c) Alumnes amb risc d'abandonament escolar prematur
  28. 28. Franja de vulnerabilitat
  29. 29. decret150/ 2017 de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu Piràmides de suport per a l’alumnat
  30. 30. 30 xarxadecret150/ 2017 de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu
  31. 31. decret150/ 2017 de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu Tipus de mesures i suports intensius a) Els suports intensius a l'escola inclusiva (SIEI) b) Els suports intensius a l'audició i el llenguatge (SIAL) c) El suport del personal d'atenció educativa. d) Els programes d'aula integral de suport (AIS):
  32. 32. Les grans ciutats mantenen l’educació especial
  33. 33. Inclusió al Territori ? Situació a Catalunya? recursos? cultures en centres? Model Garraf vs model Barcelona? ● BCN multi xarxa hiperespecialitzada ● Ciutat amb molt poca equitat educativa molt baixos index d’inclusió
  34. 34. CEEPSIR Centres d’educació especial proveedors de serveis a centres ordinaris. Alumnes amb dificultat d’autonomia i baix nivell cognitiu Cal crear un entorn enriquit i acollidor i que tingui significat per a tots (Efren): Escola preparada
  35. 35. Javier Onrubia. Professor Universitat de Barcelona Inclusió i innovació formen part dels processos de millora. La inclusió és un referent de la innovació.Construeixen valors compartits.Actuació col·lectiva entre col·legues i institucions. Gerardo Echeita. Professor de la Universitat Autònoma de Madrid. Cal reflexionar, fer un canvi de mirada sobre els orientadors inclusius i replantejar el model. Seleccionar, categoritzar, etiquetar ... tot contribueix a l'exclusió, va en contra de la inclusió. BCNAINCLUSIVA2017
  36. 36. Quins centres ens calen? Acollidors ( personal i espais), Currículum comprensiu i competencial Metodologies i avaluacions diverses Identificar que podem fer amb la totalitat de la classe Experiències diversificades, treball en grups cooperatius, docència compartida,.... Autonomia i TIC
  37. 37. I a l’ESO què? A Catalunya 2017 ( fundació Bofill ) ALUMNES 12% No acrediten 20 % abandonen
  38. 38. Que falla a l’ESO ? Aina Tarabini. Professora UAB sociologia Èxit centres de noves oportunitats Els recursos SI importen per al canvi educatiu Entendre les diferents formes de ser, estar i aprendre és remoure i canviar cap a la inclusió. Incloure és reconèixer, representar, replantejar el currículum Els canvis han de "venir de gust". Són necessaris espais de reflexió. Enllaç a SPEC sindicat poc partidari “ la inclusiva” ( Efren ha fet referències) http://secundaria.info/docu/formacio:jornades:1718#conclusions_i_propostes
  39. 39. Emilio Ruíz Fundació Síndrome de Down de Cantabria
  40. 40. El professorat de secundària, sent sincers i amb el cor a la mà, té en general una molt pobra formació pedagògica. El professor ha d’entendre que es diu Educació Secundària Obligatòria, i aquesta “O” final li obliga a atendre a tot tipus d’alumnat El mateix alumnat amb síndrome de Down té discapacitat intel·lectual, i a la secundària els continguts són tremendament abstractes i conceptuals, són continguts molt complexos Emilio Ruíz, Fundació Síndrome de Down de Cantabria
  41. 41. Quin Rumb ? COM FER MÉS INCLUSIVES LES PRÀCTIQUES? Versions Índex per la Inclusió index for inclusion per educació infantil Index per la inclusión versió CD Index per la Inclusió versió pdf LA Guia Educació Inclusiva de Giné ja no es troba a l’xtec http://www.terrassa.cat/documents/12006/226005/Guia_Educa cio_inclusiva.pdf/9946251d-14c7-41fc-aa81-e731596bfb0e ASPECTES A TENIR EN COMPTE EN L’ANÀLISI DE L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT EN EL CENTRE http://xtec.gencat.cat/web/.content/alfresco/d/d/workspace/Sp acesStore/0043/38ff26a2-65ca-438c-b5e0-7bfe8023caa8/Revisi o_Recursos_Primaria.pdf
  42. 42. Jaume Funes Calen recursos, inisteix Jauem Funes però molts altres autors també

×