Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Unitat 8

1,113 views

Published on

Published in: Travel
  • Be the first to comment

Unitat 8

  1. 1. El fracàs escolar
  2. 2. <ul><ul><li>Concepte de fracàs escolar </li></ul></ul><ul><ul><li>Els models explicatius </li></ul></ul><ul><ul><li>Manifestacions del fracàs escolar </li></ul></ul><ul><ul><li>Estratègies i respostes davant el fràcas </li></ul></ul><ul><ul><li>Qualitat d’ensenyament i fracàs escolar </li></ul></ul>Sumari
  3. 3. 1. Còncepte de fracàs escolar <ul><li>“ Solament s’aprèn allò que interessa.” </li></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>J.F. Herbart </li></ul></ul></ul></ul></ul>
  4. 4. 1. Concepte de fracàs escolar <ul><li>Es tracta d’un concepte extraordinàriament ambigu, equívoc i subjectiu. </li></ul><ul><li>Cada cultura, cada sistema educatiu i cada model pedagògic ha construït el seu propi concepte de fracàs escolar. </li></ul><ul><li>Qui fracassa? </li></ul><ul><ul><li>Qui no adquireix els mínims del curriculum? </li></ul></ul><ul><ul><li>Qui repeteix un curs? </li></ul></ul><ul><ul><li>Qui no obtè el graduat en secundària? </li></ul></ul><ul><ul><li>Qui no pot anar a la Universitat? </li></ul></ul><ul><ul><li>Qui ha de fer Formació Professional? </li></ul></ul><ul><ul><li>Qui no està motivat a l’escola? </li></ul></ul><ul><ul><li>... </li></ul></ul>
  5. 5. 1. Concepte de fracàs escolar <ul><li>En el fons aquest llistat ens porta a preguntar-nos qui fracassa: </li></ul><ul><ul><li>L’alumne? </li></ul></ul><ul><ul><li>L’escola? </li></ul></ul><ul><ul><li>La família? </li></ul></ul><ul><ul><li>L’Administració educativa? </li></ul></ul><ul><ul><li>La societat? </li></ul></ul><ul><ul><li>... </li></ul></ul><ul><li>Qui no s’adapta a qui? Quina responsabilitat en té cada agent? </li></ul><ul><li>Parlar de fracàs de l’alumne requereix reflexionar sobre el fracàs de l’escola </li></ul><ul><li>El fracàs té molt a veure amb la qualitat en l’ensenyament. </li></ul>
  6. 6. 1. Concepte de fracàs escolar <ul><li>Des d’un punt de vista sociològic, el fracàs escolar pretén també seleccionar als membres d’una societat, sota una pretesa neutralitat i cientificitat. </li></ul><ul><li>Des d’aquesta perspectiva, l’escola no fracassa. Compleix l’encàrrec social de seleccionar els bons i millors. </li></ul><ul><li>Tota societat requereix d’una taxa de fracàs escolar i l’escola li proporciona. </li></ul><ul><li>L’escola, per tant, obre i tanca portes </li></ul><ul><li>Això porta a que l’infant en sigui la principal víctima </li></ul><ul><li>El fracàs escolar pot ser la primera experiència de marginació social del nen. </li></ul>
  7. 7. 1. Concepte de fracàs escolar <ul><li>Nombrosos estudis correlacionen grup social i rendiment escolar. </li></ul><ul><li>Les classes baixes pateixen més el fracàs escolar </li></ul><ul><li>La segregació de l’infant depèn de la quantitat i la qualitat de l’escolarització. </li></ul><ul><li>4 moment condicionen aquesta segregació: </li></ul><ul><ul><li>En l’accés a l’educació infantil </li></ul></ul><ul><ul><li>En l’orientació al final de l’educació primària </li></ul></ul><ul><ul><li>En els itineraris durant la secundària </li></ul></ul><ul><ul><li>En l’accés a l’ensenyament superior universitari </li></ul></ul>
  8. 8. 1. Concepte de fracàs escolar <ul><li>També diverses escolaritats incideixen en el rendiment: </li></ul><ul><ul><li>Rural o urbana </li></ul></ul><ul><ul><li>Gratuïta o de pagament </li></ul></ul><ul><ul><li>Tradicional o activa </li></ul></ul><ul><ul><li>Pública o privada </li></ul></ul><ul><ul><li>Currículum comú o diversificat </li></ul></ul><ul><ul><li>Agrupació única o diversa </li></ul></ul><ul><ul><li>... </li></ul></ul>
  9. 9. 1. Concepte de fracàs escolar <ul><li>El concepte de fracàs escolar és modern i s’associa a l’escola de masses. </li></ul><ul><li>En la mesura que tothom és escolaritzat i creixen els anys de permanència en el sistema s’incrementen les taxes de fracàs </li></ul><ul><li>La tendència actual és a associar fracàs escolar a rendiment i productivitat de l’alumnat, del professorat, del centre i del sistema educatiu, així com també a la necessitat d’optimitzar uns recursos que són escassos. </li></ul>
  10. 10. 1. Concepte de fracàs escolar <ul><li>A més a més l’estat se n’adona darrerament de que el sistema educatiu resulta deficient per a la selecció dels millors i que la taxa de fracàs es excessiva. </li></ul><ul><li>Alguns autors es plantegen si aquesta situació es deu a: </li></ul><ul><ul><li>La falta de correspondència entre escola i món del treball? </li></ul></ul><ul><ul><li>La ruptura entre la realitat escolar i el seu entorn? </li></ul></ul><ul><ul><li>La ruptura entre la cultura escolar tradicional i la nova cultura infanto-juvenil. </li></ul></ul>
  11. 11. <ul><ul><li>Concepte de fracàs escolar </li></ul></ul><ul><ul><li>Els models explicatius </li></ul></ul><ul><ul><li>Manifestacions del fracàs escolar </li></ul></ul><ul><ul><li>Estratègies i respostes davant el fràcas </li></ul></ul><ul><ul><li>Qualitat d’ensenyament i fracàs escolar </li></ul></ul>Sumari
  12. 12. 2. Els models explicatius <ul><li>Tres grans models han intentat explicar, al llarg del temps, les causes del fracàs escolar: </li></ul><ul><ul><ul><li>El model psicològic o centrat en l’infant </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>El model sociològic o centrat en la societat </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>El model socio-pedagògic o centrat en l’escola </li></ul></ul></ul>
  13. 13. 2. Els models explicatius <ul><li>El model psicologic o centrat en l’infant: </li></ul><ul><ul><li>Posa l’èmfasi en les capacitats i possibilitats del nen </li></ul></ul><ul><ul><li>Utilització preqüent de tests de valoració de capacitats </li></ul></ul><ul><ul><li>Ajuts centrats en professionals externs: psicolegs, logopedes, psicopedagogs, psicomotricistes, ... </li></ul></ul>
  14. 14. 2. Els models explicatius <ul><li>El model sociològic o centrat en la societat: </li></ul><ul><ul><li>Resulta evident també que la classe social de procedència, amb totes les seves connotacions, repercuteix en la selecció escolar. </li></ul></ul><ul><ul><li>Fins als anys 70 no es comencen a fer aquestes tipus d’anàlisi </li></ul></ul><ul><ul><li>Coleman comença a correlacionar herència cultural, nivell d’aspiracions i motivacions escolars amb rendiment escolar. </li></ul></ul><ul><ul><li>Dins d’aques enfocament, destaquem 3 teories: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Teoria de la reproducció </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Perspectiva culturalista de la socialització familiar </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Teoria dels codis lingüístics </li></ul></ul></ul>
  15. 15. 2. Els models explicatius <ul><li>El model sociològic o centrat en la societat: </li></ul><ul><ul><li>Teoria de la reproducció: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Desenvolupada per Bourdieu, Passeron, Baudelot, Establet, Bowles, Gintis, ... </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>La idea bàsica és que l’escola reprodueix les desigualtats socials pròpies de la societat capitalista, en forma de desigualtats escolars les quals sancionen les herències culturals. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Aquesta cultura no es neutra sinó que es transmet la cultura burgesa. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>El fracàs és la resposta a aquest desajustament social. </li></ul></ul></ul>
  16. 16. 2. Els models explicatius <ul><li>El model sociològic o centrat en la societat: </li></ul><ul><ul><li>Perspectiva culturalista de la socialització familiar: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Parteix de la base que el fracàs escolar s’explica millor a partir de les desigualtats culturals més que econòmiques, tot i que estan interrelacionades. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Les expectatives dels pares són claus per l’èxit escolar dels seus fills. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>També són claus els models de conducta paterns i materns; la relació afectiva; l’estructuració familiar; quantitat i qualitat d’interaccions pares-fills; actitud dels adults davant l’escola; ... </li></ul></ul></ul>
  17. 17. 2. Els models explicatius <ul><li>El model sociològic o centrat en la societat: </li></ul><ul><ul><li>Teoria dels codis lingüístics: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Desenvolupada per Bernstein </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Relaciona els nivells de llenguatge amb les classes socials: </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Llenguatge restringit o comú: propi de classes populars. Frases breus i simples. Construcció de significats vinculats a situacions concretes. </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Llenguatge elaborat o formal: propi de classes mitjanes. Oracions més complexes. </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Per això, en les classes mitjanes hi ha menys fracàs escolar. </li></ul></ul></ul>
  18. 18. 2. Els models explicatius <ul><li>El model sòcio-pedagògic o centrat en l’escola: </li></ul><ul><ul><li>Centrat en el desajustament de l’escola o de l’actuació dels mestres respecte els alumnes </li></ul></ul><ul><ul><li>Caldria replantejar objectius,continguts, metodologies, ... per adequar-les a les necessitats dels alumnes. </li></ul></ul><ul><ul><li>També és clau d’actuació docent. </li></ul></ul><ul><ul><li>La teoria de la profecia autocomplida explica que no només l’actuació, sinó també les expectatives dels docents sobre els seus alumnes són claus per al fracàs o èxit escolar. </li></ul></ul><ul><ul><li>En funció d’aquestes expectatives, el docent adequa la seva actuació, afavorint els millors. </li></ul></ul>
  19. 19. <ul><ul><li>Concepte de fracàs escolar </li></ul></ul><ul><ul><li>Els models explicatius </li></ul></ul><ul><ul><li>Manifestacions del fracàs escolar </li></ul></ul><ul><ul><li>Estratègies i respostes davant el fràcas </li></ul></ul><ul><ul><li>Qualitat d’ensenyament i fracàs escolar </li></ul></ul>Sumari
  20. 20. 3. Manifestacions del fracàs escolar <ul><li>L’escola assenyala, etiqueta i margina l’alumne que fracassa. </li></ul><ul><li>Aquesta situació pot provocar baixa autoestima, sentiments de culpabilitat, vergonya i falta de confiança. </li></ul><ul><li>No només provoca efectes en els individus sinó també en el grup: absentisme, abandonament escolar, avorriment, conductes de rebuig, violència, indisciplina, agressions verbals i/o físiques, ... </li></ul><ul><li>En bona part, la solució passa per qüestionar-se a fons el model d’escola per a què respongui als interessos dels infants i així millorar motivació. </li></ul>
  21. 21. 3. Manifestacions del fracàs escolar <ul><li>La desgana dels escolars pot tenir diferents causes: </li></ul><ul><ul><li>Monotonia </li></ul></ul><ul><ul><li>Repetició de tasques escolars </li></ul></ul><ul><ul><li>Espais tancats i asfixiants </li></ul></ul><ul><ul><li>Programes sobrecarregats </li></ul></ul><ul><ul><li>Programes desconnectats dels seus interessos </li></ul></ul><ul><ul><li>Incomprensió de molts continguts que s’ensenyen </li></ul></ul><ul><ul><li>Entorn familiar culturalment poc estimulant </li></ul></ul><ul><ul><li>Magres expectatives de trobar un lloc de treball qualificat </li></ul></ul><ul><ul><li>... </li></ul></ul>
  22. 22. <ul><ul><li>Concepte de fracàs escolar </li></ul></ul><ul><ul><li>Els models explicatius </li></ul></ul><ul><ul><li>Manifestacions del fracàs escolar </li></ul></ul><ul><ul><li>Estratègies i respostes davant el fràcas </li></ul></ul><ul><ul><li>Qualitat d’ensenyament i fracàs escolar </li></ul></ul>Sumari
  23. 23. 4. Estratègies i respostes davant el fracàs <ul><li>Les formes d’encarar el fracàs escolar són molt diverses. </li></ul><ul><li>Depèn de: </li></ul><ul><ul><li>el model ideològics </li></ul></ul><ul><ul><li>El model pedagògic </li></ul></ul><ul><ul><li>L’àmbit d’actuació: nen, aula, escola, sistema educatiu, ... </li></ul></ul><ul><ul><li>Individu o grup </li></ul></ul><ul><ul><li>... </li></ul></ul><ul><li>Algunes propostes radicals foren les de Makarenko, Ferrer i Guardia, Milani, Freire, Neill, ... </li></ul>
  24. 24. 4. Estratègies i respostes davant el fracàs <ul><li>A grans trets cal diferenciar 2 tipus de respostes: </li></ul><ul><ul><ul><li>Les dirigides a reeducar o recuperar algun retard o dèficit cognitiu, motriu o afectiu. Requereix d’un tractament clínic, psicològics i terapèutic quasi sempre individualitzat. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Les que intervenen sobre dèficits culturals en general mitjançant programes de compensació dirigits a grups per afavorir la integració i evitar l’absentisme. </li></ul></ul></ul>
  25. 25. 4. Estratègies i respostes davant el fracàs <ul><li>Cal trobar l’equilibri entre una escola comprensiva i diversificada. L’excés de pes d’un o altre aspecte perjudica sempre als grups socials més desafavorit </li></ul><ul><li>L’excés de diversitat certifica la desigualtat; l’excés de comprensivitat dificulta la individualització necessària. </li></ul><ul><li>El mateix equilibri cal trobar entre grups homogenis i heterogenis </li></ul>
  26. 26. <ul><ul><li>Concepte de fracàs escolar </li></ul></ul><ul><ul><li>Els models explicatius </li></ul></ul><ul><ul><li>Manifestacions del fracàs escolar </li></ul></ul><ul><ul><li>Estratègies i respostes davant el fràcas </li></ul></ul><ul><ul><li>Qualitat d’ensenyament i fracàs escolar </li></ul></ul>Sumari
  27. 27. 5. Qualitat d’ensenyament i fracàs escolar <ul><li>La qualitat educativa pot definir-se com un conjunt d’elements i característiques que li permeten obtenir uns resultats d’acord amb els objectius fixats. </li></ul><ul><li>Al darrera d’aquesta definició s’hi amaguen judicis de valor, concepcions sobre la infància, opcions ideològiques, ... </li></ul><ul><li>No tothom entèn el mateix per qualitat en l’educació. </li></ul><ul><li>Això ens porta a reflexionar sobre com avaluar la “qualitat”. </li></ul>
  28. 28. 5. Qualitat d’ensenyament i fracàs escolar <ul><li>Segons l’OCDE caldria avaluar: </li></ul><ul><ul><li>Extensió de l’ensenyament obligatori </li></ul></ul><ul><ul><li>Comprensivitat i distribució aleatòria dels alumnes </li></ul></ul><ul><ul><li>Increment de la xarxa escolar </li></ul></ul><ul><ul><li>Interès creixent per l’avaluació </li></ul></ul><ul><ul><li>Nivells d’èxit escolar dels alumnes </li></ul></ul><ul><ul><li>Redefinició dels ensenyaments mínims </li></ul></ul><ul><ul><li>Nivell d’experimentació i consens a l’escola </li></ul></ul><ul><ul><li>Vinculació de l’escola a la societat </li></ul></ul><ul><ul><li>Descentralització i participació </li></ul></ul><ul><ul><li>Importància de l’educació compensatòria </li></ul></ul><ul><ul><li>Importància de la inspecció. </li></ul></ul>

×