SlideShare a Scribd company logo
TEMA 1: EL MÓN CLÀSSIC
        EL MÓN GREC.
        EL MÓN ROMÀ.
    L’HERÈNCIA CLASSICA.
I.- EL MÒN GREC.
                 Zona Geogràfica.
   La civilització grega va néixer a la Península Balcànica, a la
    costa i les illes del mar Egeu. És de relleu montanyòs, amb
    valls estrets de difícils comunicacions i la costa és extensa i
    retallada.
   Aquesta geogràfia propicià la fragmentació política de
    Grècia(polis).
   El clima és càlid i sec, això unit a la manca de rius cabalosos
    obliga a tenir una agricultura de secà . Aquesta agricultura de
    rendiments baixos es basa en conreu de cereals, vinya i
    olivera, es a dir, l’anomenada trilogia mediterrània.
   La manca de riqueses naturals, va fer que els habitants de la
    Grècia antiga s’aboquessin a la mar per buscar, mitjançant el
    comerç aquestes necessitats. Això fa que la cultura grega
    s’estengués per bona part del mediterrani.
L’ Hèl.lade.

 Encara que hi ha una fragmentació
  política en diverses polis, els grecs tenien
  molts lligams en comú i es consideraven
  membres d’una mateixa cultura : Hèl·lade
  (Hel·las en grec, terra d’hel·lens).
 Aquesta cultura es basava en dos
  aspectes principals: La llengua i la
  religió.
Els origens de Grècia.
      ÈPOCA PREHEL.LÈNICA                   ÈPOCA HEL.LENÍSTICA.
    CIVILITZACIÓ CIVILITZACIÓ ÈPOCA    GRÈCIA       GRÈCIA         GRÈCIA
      MINOICA      MICÈNICA   FOSCA   ARCAICA      CLÀSSICA     HEL.LENÍSTICA


3000 a.C   1400 a.C      1150 a.C 800 a.C       490 a.C       334 a.C     30a.C

     a.-Civilització Minoica- Creta:
      Aquesta civilització es va anar desenvolupant
        a l’època de l’edat del metalls a l’illa de Creta.
      Els cretencs vivien de l’agricultura, la ramaderia i el comerç amb
        altres
        pobles de la Mediterrània. Les seves ciutats no eren emmurallades,
        per la qual cosa es pensa que o no tenien enemics o bé que
        consideraven al mar una excel.lent muralla natural.
      Es tracta de la primera civilització del món hel.lènic. Els reis de Creta
        van ser
        molt poderosos, un dels més importats va ser Minos, que va construir
        diversos palaus a Cnossos.
      Sembla ser que una violenta erupció volcànica a l’illa de Tera, va
        provocar la
        decadència de Creta.
Reconstrucció del Palau de
Cnosos.
b.-Civilització Micènica- Peloponès- Aqueus:

   Els aqueus van ocupar la península del Peloponès
    cap a l’any 1600 a.C.
   Els aqueus provenien de l’Europa central i parlaven
    grec, van fundar ciutats políticament independents, que
    eren governades per caps militars. Per garantir la defensa
    de la ciutat , aquestes eren emmurallades i col.locades
    dalt de turons.
   La ciutat aquea més important es Micenes, d’aquí el nom
    de la civilització.
   Els aqueus es dedicaven a l’agricultura i la ramaderia.
   També van destacar per ser grans guerrers , equipats amb
    armes de bronze i carros arrossegats per cavalls.
   Cap a l’any 1400 a.C van conquerir Creta i destruir la
    civilització minoica.
 La civilització micènica va desaparèixer cap
  a l’any 1150 a.C com a conseqüència de la
  invasió dels doris, un poble de pastros
  nòmades procedents del nord que parlaven
  grec.
 Els doris coneixien el ferro i l’ús d’armes
  fetes amb aquest metall, això els va
  permetre derrotar els aqueus amb facilitat.
La porta dels lleons a micenes.
                    Màscara de Agamenon.
L’ÈPOCA FOSCA.
c.-L’època fosca:
 El periode posterior a l’invasió dels doris,
  comprès entre els segles XII a.C i VIII a.C
  ,es coneix amb el nom d’època fosca
  perquè en tenim molt poca informació
L’ÈPOCA ARCAICA.
    Les polis i les colonitzacions.
                        Les polis
   Els grecs estaven organitzats en petites ciutats
    Estats independents. Cada polis tenia les seves
    lleis, moneda, exèrcit i govern.
   Les polis solien estar situades a prop del mar, on
    les comunicacions eren més fàcils.
   Les ciutats gregues estaven formades per dos
    parts : L’àgora, plaça pública, on es reunien els
    ciutadans, on es duien a terme les transaccions
    econòmiques i la zona residendial amb cases
    disposades formant carrers. L’acròpolis, lloc
    elevat que tenia funció defensiva i religiosa.
Les polis aristocràtiques.
   A les primeres polis gregues hi governava un grup reduït
    d’aristòcrates, eren els grans propietaris agrícoles, que
    dominaven als pagesos i formaven l’elit guerrera.
   Aquest grup reduït formava el Consell d’aristòcrates, que
    prenia les decisions polítiques, administrava justicia i dirigia
    l’exèrcit. Això era una oligarquia = “Govern d’uns pocs”.
   La resta de ciutadans mascles, que formaven l’exèrcit, es
    podien reunir en assemblea, però les seves opinions i
    conclusions no eren escoltades.
   Aquests tipus de govern es va mantenir en algunes ciutats,
    com Esparta.
   Durant el s. VI a. C en algunes polis es donen revoltes socials
    contra aquest poder aristocràtic, i per causa del costum de
    esclavitzar els ciutadans que no podien pagar els seus
    deutes.
L’evolució cap a la democràcia.
   A algunes polis es volia obtenir participació política i això va
    donar lloc a reformes socials i polítiques a favor del
    Demos= el poble.
   Una de les ciutats on es va donar aquest fet és Atenes,on les
    reformes van donar lloc a una forma de govern anomenada
    Democràcia.
   El desenvolupament de l’agricultura , del comerç i de
    l’artesania va permetre a molts ciutadans poguer comprar-se
    l’equipament militar i participar en la defensa de la ciutats,
    són els hoplites. Degut a aquesta participació activa van
    exigir participació en el govern de la ciutat.
   Així al s. VI a. C ,tant Soló com Clístenes, van anul·lar
    l’esclavitud per deutes i van introduir el dret per a tots els
    ciutadans a participar en el govern de la ciutat i ser protegits
    per la llei.
Les colonitzacions gregues.

   Entre els segles VIII i VI a.C a Grècia es va produir una època
    de crisi.
a)La població va créixer molt, però el sól era poc fértil i no
    donava prou aliment per tothom.
b) Les terres estaven repartides de forma desigual.
c) Davant la por a ser esclavitzat pels deutes.
d) La fam molts camperols.
    Molts grecs van abandonar el seu país buscan noves terres
    per conrear.
 L’expansió es va donar en dos onades:
1.- El nord de Grècia, fins al mar Negre, el sud de la península
    Itàlica i l’illa de Sicília, que es l’anomenada Magna Grècia.
II.- S’expandeixen cap a Egipte i la Mediterrània Occidental, e a
    dir, la costa sud de França ( Marsella) i la costa septentrional
    de Catalunya (Empúries i Roses), Hemeroskopeion i
    Mainake.
   Les noves colònies les van fer seguint el model de
    la ciutat d’origen o metròpoli. Però eren polis
    independents, que mantenien lligams comercials i
    culturals amb la d’origen .
 Els llocs elegits per establir-s’hi solien tenir en
    comú:
1.- Accès per mar: per facilitar el transport i el
    comerç .
II.- Fàcils per defensar, o una illa o dalt d’un turó.
III.- I amb recursos d’aigua i terres fèrtils.
 Els colons grecs van mantenir relacions
    comercials amb autòctons(fenicis, etruscos i
    egipcis). Alhora les aquest contactes van servir
    per extendre l’ús del ferro, l’alfabet, la moneda,
    l’urbanisme, conreu de la vinya i l’art.
Empúries, colónia grega.
   Un grup de grecs foceus, procedents de la colónia de
    Massàlia, van ser els fundadors de l’enclavament
    comercial d’Empòrion, cap a l’any 590 a.C. És
    l’anomenada Paleàpolis, un antic illot, on avui hi ha
    el poble de Sant Martí d’Empúries. Més tard els
    colonitzadors es traslladen a terra ferma i van fundar
    un nucli de poblament, la Neàpolis.
   L’objectiu de la fundació era garantir la ruta comercial
    entre Massàlia i l’àrea comercial tartèssia, que es
    trobava als sud de la península ibèrica. En primer lloc
    la colónia serveix com escala de vaixells, que anaven
    al sud a buscar metalls.
   Amb el temps es converteix en un dels centres més
    importants d’introducció a la península de productes
    comercials i d’elements culturals grecs.
Els pobles de la Península
                  Ibèrica.
           Els Ibers.                                         Celtes.
                                                 Els ibers vivien al Sud peninsular i litoral
                                                  mediterrani.
   Els celtes vivien al Nord i centre de        Els ibers vivien de l’agricultura i de la
    la Península Ibérica, procedents del
    centre d’Europa.                              ramaderia. Conreaven ordi, blat, mill i
                                                  plantes per fer teixits com lli i espart.
   Els celtes vivien en poblats
    enmurallats anomenats                        Pel contacte amb els pobles mediterranis
    Castres, que es trobaven en zones             van difondre l’ús de l’arada, adoptar els
    elevades i que facilitaven la seva            conreus de la vinya i l’olivera i apendre a
    defensa.                                      conservar el peix en salaó.
   Els celtes es dedicaven a la                 Feien servir el torn per fabricar objectes
    ramaderia i una agricultura, basada           de ceràmica.
    en els cereals.
                                                 Eren coneixedors del ferro i fabricants de
   Elaboraven peces de ceràmica i                orfebreria i armes.
    teixits de llana.
                                                 Van encunyar moneda i van crear un
   Dominaven perfectamen la
    metal.lúrgia , fabricant estris i armes       sistema d’escriptura propi.
    de bronze i de ferro. Va ser un poble         Incineraven els difunts a la Necròpolis.
    que va destacar en l’art de                   Col.locaven les cendres a unes Urnes de
    l’orfebreria i la forja.                      ceràmica i després les enterraven amb el
   No coneixien ni la moneda ni la               seu aixovar.
    escriptura.
Tema 1 el món clàssic Grècia i Roma
Tema 1 el món clàssic Grècia i Roma

More Related Content

What's hot

2. l'europa feudal
2. l'europa feudal2. l'europa feudal
2. l'europa feudal
Julia Valera
 
La sociedad romana
La sociedad romanaLa sociedad romana
La sociedad romana
Diego Sebastián MJ
 
Els grups socials
Els grups socialsEls grups socials
Els grups socialsSílvia
 
La ciutat romana
La ciutat romanaLa ciutat romana
La ciutat romanaSergi
 
Etapes De La Civilització Grega
Etapes De La Civilització GregaEtapes De La Civilització Grega
Etapes De La Civilització Grega
isthah
 
Historia de Grecia
Historia de GreciaHistoria de Grecia
Historia de Grecia
semgrec
 
La història dels grecs
La història dels grecsLa història dels grecs
La història dels grecs
2nESO
 
Eix cronològic Història
Eix cronològic HistòriaEix cronològic Història
Eix cronològic Històriabarni700
 
Els Temples Grecs
Els Temples GrecsEls Temples Grecs
Els Temples Grecsfloopy.93
 
23. BASÍLICA SANTA SOFIA. CONSTANTINOBLE
23. BASÍLICA SANTA SOFIA. CONSTANTINOBLE23. BASÍLICA SANTA SOFIA. CONSTANTINOBLE
23. BASÍLICA SANTA SOFIA. CONSTANTINOBLEAssumpció Granero
 
ART GREC (CONTEXT HISTÒRIC)
ART GREC  (CONTEXT HISTÒRIC)ART GREC  (CONTEXT HISTÒRIC)
ART GREC (CONTEXT HISTÒRIC)
Antonio Núñez
 
Societat feudal edat mitjana
Societat feudal edat mitjanaSocietat feudal edat mitjana
Societat feudal edat mitjana
Marigregor
 
Teatre grec
Teatre grecTeatre grec
Teatre grec
Angel Martínez
 
La civilització grega
La civilització gregaLa civilització grega
La civilització grega
Guillem Barceló
 
Civilització Romana
Civilització RomanaCivilització Romana
Civilització Romanablogsoller
 
Edat mitjana vida al castell
Edat mitjana vida al castellEdat mitjana vida al castell
Edat mitjana vida al castelldtors
 

What's hot (20)

2. l'europa feudal
2. l'europa feudal2. l'europa feudal
2. l'europa feudal
 
La sociedad romana
La sociedad romanaLa sociedad romana
La sociedad romana
 
Els grups socials
Els grups socialsEls grups socials
Els grups socials
 
La ciutat romana
La ciutat romanaLa ciutat romana
La ciutat romana
 
17. COLUMNA TRAJÀ
17. COLUMNA TRAJÀ17. COLUMNA TRAJÀ
17. COLUMNA TRAJÀ
 
Etapes De La Civilització Grega
Etapes De La Civilització GregaEtapes De La Civilització Grega
Etapes De La Civilització Grega
 
Historia de Grecia
Historia de GreciaHistoria de Grecia
Historia de Grecia
 
Edat moderna com es vestien
Edat moderna com es vestienEdat moderna com es vestien
Edat moderna com es vestien
 
La història dels grecs
La història dels grecsLa història dels grecs
La història dels grecs
 
El Discòbol (Miró)
El Discòbol (Miró)El Discòbol (Miró)
El Discòbol (Miró)
 
Eix cronològic Història
Eix cronològic HistòriaEix cronològic Història
Eix cronològic Història
 
Els Temples Grecs
Els Temples GrecsEls Temples Grecs
Els Temples Grecs
 
23. BASÍLICA SANTA SOFIA. CONSTANTINOBLE
23. BASÍLICA SANTA SOFIA. CONSTANTINOBLE23. BASÍLICA SANTA SOFIA. CONSTANTINOBLE
23. BASÍLICA SANTA SOFIA. CONSTANTINOBLE
 
Imperi bizantí
Imperi bizantíImperi bizantí
Imperi bizantí
 
ART GREC (CONTEXT HISTÒRIC)
ART GREC  (CONTEXT HISTÒRIC)ART GREC  (CONTEXT HISTÒRIC)
ART GREC (CONTEXT HISTÒRIC)
 
Societat feudal edat mitjana
Societat feudal edat mitjanaSocietat feudal edat mitjana
Societat feudal edat mitjana
 
Teatre grec
Teatre grecTeatre grec
Teatre grec
 
La civilització grega
La civilització gregaLa civilització grega
La civilització grega
 
Civilització Romana
Civilització RomanaCivilització Romana
Civilització Romana
 
Edat mitjana vida al castell
Edat mitjana vida al castellEdat mitjana vida al castell
Edat mitjana vida al castell
 

Similar to Tema 1 el món clàssic Grècia i Roma

Tema 1 el món clàssic grècia i roma
Tema 1 el món clàssic grècia i roma Tema 1 el món clàssic grècia i roma
Tema 1 el món clàssic grècia i roma MROSAL4
 
Tema 1 el món clàssic grècia i roma
Tema 1 el món clàssic grècia i roma  Tema 1 el món clàssic grècia i roma
Tema 1 el món clàssic grècia i roma MROSAL4
 
Tema 1: El món clàssic grècia i roma
Tema 1:  El món clàssic grècia i romaTema 1:  El món clàssic grècia i roma
Tema 1: El món clàssic grècia i romaMROSAL4
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
eulaliagq
 
Colonitzacions gregues
Colonitzacions greguesColonitzacions gregues
Colonitzacions greguesXavier Botella
 
Treball dels avantpassats de la conquesta romana
Treball dels avantpassats de la conquesta romanaTreball dels avantpassats de la conquesta romana
Treball dels avantpassats de la conquesta romana
luisjuanceacero
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Grècia
GrèciaGrècia
Grècia
sole toribio
 
Treball celtes, ibers i romans (xavier )
Treball  celtes, ibers i romans (xavier )Treball  celtes, ibers i romans (xavier )
Treball celtes, ibers i romans (xavier )ciclesuperior56
 
ibers,celtes i cootnizadors.Ronald, maria y josexp
 ibers,celtes i cootnizadors.Ronald, maria y josexp ibers,celtes i cootnizadors.Ronald, maria y josexp
ibers,celtes i cootnizadors.Ronald, maria y josexpronaldbum
 
ibers,celtes i cootnizadors.Ronald, maria y josexp
ibers,celtes i cootnizadors.Ronald, maria y josexpibers,celtes i cootnizadors.Ronald, maria y josexp
ibers,celtes i cootnizadors.Ronald, maria y josexpronaldbum
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antigamflore22
 
Catalunya en temps de les colonitzacions
Catalunya en temps de les colonitzacionsCatalunya en temps de les colonitzacions
Catalunya en temps de les colonitzacions
Gemma Ajenjo Rodriguez
 
PRIMER ESO: Catalunya en temps de les colonitzacions
PRIMER ESO: Catalunya en temps de les colonitzacionsPRIMER ESO: Catalunya en temps de les colonitzacions
PRIMER ESO: Catalunya en temps de les colonitzacions
Jesús Gutiérrez Pardina
 
Resum final el temps històric
Resum final el temps històricResum final el temps històric
Resum final el temps històric
ronchi33
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antigaivcs
 

Similar to Tema 1 el món clàssic Grècia i Roma (20)

Tema 1 el món clàssic grècia i roma
Tema 1 el món clàssic grècia i roma Tema 1 el món clàssic grècia i roma
Tema 1 el món clàssic grècia i roma
 
Tema 1 el món clàssic grècia i roma
Tema 1 el món clàssic grècia i roma  Tema 1 el món clàssic grècia i roma
Tema 1 el món clàssic grècia i roma
 
Tema 1: El món clàssic grècia i roma
Tema 1:  El món clàssic grècia i romaTema 1:  El món clàssic grècia i roma
Tema 1: El món clàssic grècia i roma
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
 
Colonitzacions gregues
Colonitzacions greguesColonitzacions gregues
Colonitzacions gregues
 
Colonitzacions2
Colonitzacions2Colonitzacions2
Colonitzacions2
 
Colonitzacions
ColonitzacionsColonitzacions
Colonitzacions
 
Treball dels avantpassats de la conquesta romana
Treball dels avantpassats de la conquesta romanaTreball dels avantpassats de la conquesta romana
Treball dels avantpassats de la conquesta romana
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
 
Grècia
GrèciaGrècia
Grècia
 
Treball celtes, ibers i romans (xavier )
Treball  celtes, ibers i romans (xavier )Treball  celtes, ibers i romans (xavier )
Treball celtes, ibers i romans (xavier )
 
ibers,celtes i cootnizadors.Ronald, maria y josexp
 ibers,celtes i cootnizadors.Ronald, maria y josexp ibers,celtes i cootnizadors.Ronald, maria y josexp
ibers,celtes i cootnizadors.Ronald, maria y josexp
 
ibers,celtes i cootnizadors.Ronald, maria y josexp
ibers,celtes i cootnizadors.Ronald, maria y josexpibers,celtes i cootnizadors.Ronald, maria y josexp
ibers,celtes i cootnizadors.Ronald, maria y josexp
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
 
EDAT ANTIGA
EDAT ANTIGAEDAT ANTIGA
EDAT ANTIGA
 
Catalunya en temps de les colonitzacions
Catalunya en temps de les colonitzacionsCatalunya en temps de les colonitzacions
Catalunya en temps de les colonitzacions
 
PRIMER ESO: Catalunya en temps de les colonitzacions
PRIMER ESO: Catalunya en temps de les colonitzacionsPRIMER ESO: Catalunya en temps de les colonitzacions
PRIMER ESO: Catalunya en temps de les colonitzacions
 
Resum final el temps històric
Resum final el temps històricResum final el temps històric
Resum final el temps històric
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
 
L'Edat Antiga
L'Edat AntigaL'Edat Antiga
L'Edat Antiga
 

Tema 1 el món clàssic Grècia i Roma

  • 1. TEMA 1: EL MÓN CLÀSSIC EL MÓN GREC. EL MÓN ROMÀ. L’HERÈNCIA CLASSICA.
  • 2. I.- EL MÒN GREC. Zona Geogràfica.  La civilització grega va néixer a la Península Balcànica, a la costa i les illes del mar Egeu. És de relleu montanyòs, amb valls estrets de difícils comunicacions i la costa és extensa i retallada.  Aquesta geogràfia propicià la fragmentació política de Grècia(polis).  El clima és càlid i sec, això unit a la manca de rius cabalosos obliga a tenir una agricultura de secà . Aquesta agricultura de rendiments baixos es basa en conreu de cereals, vinya i olivera, es a dir, l’anomenada trilogia mediterrània.  La manca de riqueses naturals, va fer que els habitants de la Grècia antiga s’aboquessin a la mar per buscar, mitjançant el comerç aquestes necessitats. Això fa que la cultura grega s’estengués per bona part del mediterrani.
  • 3.
  • 4. L’ Hèl.lade.  Encara que hi ha una fragmentació política en diverses polis, els grecs tenien molts lligams en comú i es consideraven membres d’una mateixa cultura : Hèl·lade (Hel·las en grec, terra d’hel·lens).  Aquesta cultura es basava en dos aspectes principals: La llengua i la religió.
  • 5.
  • 6. Els origens de Grècia. ÈPOCA PREHEL.LÈNICA ÈPOCA HEL.LENÍSTICA. CIVILITZACIÓ CIVILITZACIÓ ÈPOCA GRÈCIA GRÈCIA GRÈCIA MINOICA MICÈNICA FOSCA ARCAICA CLÀSSICA HEL.LENÍSTICA 3000 a.C 1400 a.C 1150 a.C 800 a.C 490 a.C 334 a.C 30a.C a.-Civilització Minoica- Creta:  Aquesta civilització es va anar desenvolupant a l’època de l’edat del metalls a l’illa de Creta.  Els cretencs vivien de l’agricultura, la ramaderia i el comerç amb altres pobles de la Mediterrània. Les seves ciutats no eren emmurallades, per la qual cosa es pensa que o no tenien enemics o bé que consideraven al mar una excel.lent muralla natural.  Es tracta de la primera civilització del món hel.lènic. Els reis de Creta van ser molt poderosos, un dels més importats va ser Minos, que va construir diversos palaus a Cnossos.  Sembla ser que una violenta erupció volcànica a l’illa de Tera, va provocar la decadència de Creta.
  • 8. b.-Civilització Micènica- Peloponès- Aqueus:  Els aqueus van ocupar la península del Peloponès cap a l’any 1600 a.C.  Els aqueus provenien de l’Europa central i parlaven grec, van fundar ciutats políticament independents, que eren governades per caps militars. Per garantir la defensa de la ciutat , aquestes eren emmurallades i col.locades dalt de turons.  La ciutat aquea més important es Micenes, d’aquí el nom de la civilització.  Els aqueus es dedicaven a l’agricultura i la ramaderia.  També van destacar per ser grans guerrers , equipats amb armes de bronze i carros arrossegats per cavalls.  Cap a l’any 1400 a.C van conquerir Creta i destruir la civilització minoica.
  • 9.  La civilització micènica va desaparèixer cap a l’any 1150 a.C com a conseqüència de la invasió dels doris, un poble de pastros nòmades procedents del nord que parlaven grec.  Els doris coneixien el ferro i l’ús d’armes fetes amb aquest metall, això els va permetre derrotar els aqueus amb facilitat.
  • 10. La porta dels lleons a micenes. Màscara de Agamenon.
  • 11. L’ÈPOCA FOSCA. c.-L’època fosca:  El periode posterior a l’invasió dels doris, comprès entre els segles XII a.C i VIII a.C ,es coneix amb el nom d’època fosca perquè en tenim molt poca informació
  • 12. L’ÈPOCA ARCAICA. Les polis i les colonitzacions. Les polis  Els grecs estaven organitzats en petites ciutats Estats independents. Cada polis tenia les seves lleis, moneda, exèrcit i govern.  Les polis solien estar situades a prop del mar, on les comunicacions eren més fàcils.  Les ciutats gregues estaven formades per dos parts : L’àgora, plaça pública, on es reunien els ciutadans, on es duien a terme les transaccions econòmiques i la zona residendial amb cases disposades formant carrers. L’acròpolis, lloc elevat que tenia funció defensiva i religiosa.
  • 13.
  • 14. Les polis aristocràtiques.  A les primeres polis gregues hi governava un grup reduït d’aristòcrates, eren els grans propietaris agrícoles, que dominaven als pagesos i formaven l’elit guerrera.  Aquest grup reduït formava el Consell d’aristòcrates, que prenia les decisions polítiques, administrava justicia i dirigia l’exèrcit. Això era una oligarquia = “Govern d’uns pocs”.  La resta de ciutadans mascles, que formaven l’exèrcit, es podien reunir en assemblea, però les seves opinions i conclusions no eren escoltades.  Aquests tipus de govern es va mantenir en algunes ciutats, com Esparta.  Durant el s. VI a. C en algunes polis es donen revoltes socials contra aquest poder aristocràtic, i per causa del costum de esclavitzar els ciutadans que no podien pagar els seus deutes.
  • 15. L’evolució cap a la democràcia.  A algunes polis es volia obtenir participació política i això va donar lloc a reformes socials i polítiques a favor del Demos= el poble.  Una de les ciutats on es va donar aquest fet és Atenes,on les reformes van donar lloc a una forma de govern anomenada Democràcia.  El desenvolupament de l’agricultura , del comerç i de l’artesania va permetre a molts ciutadans poguer comprar-se l’equipament militar i participar en la defensa de la ciutats, són els hoplites. Degut a aquesta participació activa van exigir participació en el govern de la ciutat.  Així al s. VI a. C ,tant Soló com Clístenes, van anul·lar l’esclavitud per deutes i van introduir el dret per a tots els ciutadans a participar en el govern de la ciutat i ser protegits per la llei.
  • 16. Les colonitzacions gregues.  Entre els segles VIII i VI a.C a Grècia es va produir una època de crisi. a)La població va créixer molt, però el sól era poc fértil i no donava prou aliment per tothom. b) Les terres estaven repartides de forma desigual. c) Davant la por a ser esclavitzat pels deutes. d) La fam molts camperols. Molts grecs van abandonar el seu país buscan noves terres per conrear.  L’expansió es va donar en dos onades: 1.- El nord de Grècia, fins al mar Negre, el sud de la península Itàlica i l’illa de Sicília, que es l’anomenada Magna Grècia. II.- S’expandeixen cap a Egipte i la Mediterrània Occidental, e a dir, la costa sud de França ( Marsella) i la costa septentrional de Catalunya (Empúries i Roses), Hemeroskopeion i Mainake.
  • 17.
  • 18. Les noves colònies les van fer seguint el model de la ciutat d’origen o metròpoli. Però eren polis independents, que mantenien lligams comercials i culturals amb la d’origen .  Els llocs elegits per establir-s’hi solien tenir en comú: 1.- Accès per mar: per facilitar el transport i el comerç . II.- Fàcils per defensar, o una illa o dalt d’un turó. III.- I amb recursos d’aigua i terres fèrtils.  Els colons grecs van mantenir relacions comercials amb autòctons(fenicis, etruscos i egipcis). Alhora les aquest contactes van servir per extendre l’ús del ferro, l’alfabet, la moneda, l’urbanisme, conreu de la vinya i l’art.
  • 19.
  • 20. Empúries, colónia grega.  Un grup de grecs foceus, procedents de la colónia de Massàlia, van ser els fundadors de l’enclavament comercial d’Empòrion, cap a l’any 590 a.C. És l’anomenada Paleàpolis, un antic illot, on avui hi ha el poble de Sant Martí d’Empúries. Més tard els colonitzadors es traslladen a terra ferma i van fundar un nucli de poblament, la Neàpolis.  L’objectiu de la fundació era garantir la ruta comercial entre Massàlia i l’àrea comercial tartèssia, que es trobava als sud de la península ibèrica. En primer lloc la colónia serveix com escala de vaixells, que anaven al sud a buscar metalls.  Amb el temps es converteix en un dels centres més importants d’introducció a la península de productes comercials i d’elements culturals grecs.
  • 21.
  • 22.
  • 23. Els pobles de la Península Ibèrica. Els Ibers. Celtes.  Els ibers vivien al Sud peninsular i litoral mediterrani.  Els celtes vivien al Nord i centre de  Els ibers vivien de l’agricultura i de la la Península Ibérica, procedents del centre d’Europa. ramaderia. Conreaven ordi, blat, mill i plantes per fer teixits com lli i espart.  Els celtes vivien en poblats enmurallats anomenats  Pel contacte amb els pobles mediterranis Castres, que es trobaven en zones van difondre l’ús de l’arada, adoptar els elevades i que facilitaven la seva conreus de la vinya i l’olivera i apendre a defensa. conservar el peix en salaó.  Els celtes es dedicaven a la  Feien servir el torn per fabricar objectes ramaderia i una agricultura, basada de ceràmica. en els cereals.  Eren coneixedors del ferro i fabricants de  Elaboraven peces de ceràmica i orfebreria i armes. teixits de llana.  Van encunyar moneda i van crear un  Dominaven perfectamen la metal.lúrgia , fabricant estris i armes sistema d’escriptura propi. de bronze i de ferro. Va ser un poble  Incineraven els difunts a la Necròpolis. que va destacar en l’art de Col.locaven les cendres a unes Urnes de l’orfebreria i la forja. ceràmica i després les enterraven amb el  No coneixien ni la moneda ni la seu aixovar. escriptura.