2. L’edat antiga comença amb la invenció de
l’escriptura i s’acaba amb la caiguda de l’Imperi
Romà al segle V.
En aquella època la Península Ibèrica l’habitaven
els pobles ibers i els pobles celtes.
A la Península Itàlica els poderosos romans es
començaven a imposar sobre altres pobles.
Els fenicis i els grecs eren dos pobles de l’altra
banda de la Mediterrània.
La ciutat de Cartago, situada al nord d’Àfrica, va
arribar a ser un gran centre polític i comercial.
5. Cap al segle VI a.C. els territori actual de
Catalunya, el litoral mediterrani i el sud peninsular
estaven habitats per pobles ibers.
Estaven organitzats en tribus independents
(laietans, cossetans i ilergets, entre d’altres),
encara que tenien molts trets culturals comuns.
Els poblats estaven emmurallats i situats en llocs
elevats per facilitar-ne la defensa. Els habitatges,
de tova i de palla, es distribuïen en carrers força
regulars.
6.
7.
8. xemeneia
Teulada: amb
fusta i branques,
coberta amb
argila.
Murs: amb un
sòcol de pedra i
parets de tova.
Magatzem:
emmagatzemar
aliments, eines.
Sala principal:
cuinar, menjar,
dormir...
Sala secundària:
teixir i filar.
Àmfora:
emmagatzemar i
transportar
aliments.
Ceràmica: vasos
per menjar i
beure.
Arada: llaurar.
Llar de foc:
cuinar i escalfar.Altell: aprofitar
l’espai.
Sac: guardar
gra.
Dalla: segar.
Teler: fer
vestits.
Fus: filar.Planta
rectangular
9.
10. Els ibers vivien de l’agricultura i de la ramaderia.
Conreaven cereals, com ordi, blat i mill, i plantes
per fer teixits, com lli i espart.
Coneixien el ferro i eren
hàbils fabricants de
ceràmica, d’objectes
d’orfebreria i d’armes.
Van comerciar amb altres
pobles del Mediterrani
(grecs, fenicis,
cartaginesos…).
11. Els ibers crearen un sistema d’escriptura propi,
però no s’ha pogut desxifrar.
També encunyaven moneda i la feien servir per als
intercanvis.
16. Al llarg del primer mil.leni a.C. al nord i al centre
de la Península Ibèrica estaven habitats per pobles
celtes provinents del centre d’Europa.
Aquests pobles vivien en poblats emmurallats,
anomenats castros , que construien en zones
elevades i fàcils de defensar.
Es dedicaven preferentment a la ramaderia; també
practicaven una agricultura basada en el conreu
de cereals.
17.
18. Sostre: fet amb
branques i palla
Fus: filar.
Tenalles:
emmagatzemar
aliments.
Molí de gra:
obtenir farina
Parets: fetes amb
tova i pedres.
XemeneiaTeler: fer vestits.
Llenya: fer foc.
Cistells:guardar
coses.
Llar de foc:
cuinar i escalfar.
Ceràmica: vasos
per menjar i
beure.
Planta circular.
19. Elaboraven peces de ceràmica i teixits de llana. A
més, dominaven la metal.lúrgia i fabricaven estris i
armes de bronze i de ferro.
No coneixien ni
l’escriptura ni la
moneda. Els
intercanvis de
productes entre els
pobles eren poc
freqüents.
22. Els fenicis i els grecs eren dos pobles de l’altra
banda de la Mediterrània. Cap al 600 aC van arribar
per mar a les costes catalanes.
Els fenicis no van fundar cap colònia important a
les nostres terres, però hi van desenvolupar un
profitós comerç amb els pobles ibers.
23. Els cartaginesos eren un poble originari de la
ciutat de Cartago, situada al nord d’Àfrica.
Van conquerir una bona part del litoral mediterrani
peninsular amb la intenció d’obtenir-hi or, plata i
soldats.
Van fundar colònies, com Cartago Nova
(Cartagena) i Ibusim (Eivissa).
25. Els grecs eren un poble amb una civilització molt
avançada.
Cap al segle VI aC van arribar a les costes
catalanes i hi van fundar una colònia , Empòrion
(Empúries) per comerciar amb els pobles ibers:
Per mar arribaven mercaderies procedents de
Grècia, com ara ceràmica, armes, teixits, etc., que
els grecs venien als pobles ibers.
Els grecs compraven als ibers primeres matèries
(metalls, sal, cereals, etc.), que enviaven per mar a
altres colònies.
28. El contacte amb els grecs va significar per als ibers
el coneixement i la difusió de la moneda, la
introducció del conreu de la vinya i les oliveres, la
utilització del torn i maneres més avançades de
coure la terrissa.
32. Els romans dominaven la Península Itàlica i
aspiraven a poder controlar el comerç
mediterrani i a construir així un gran imperi.
El seu rival principal eren els cartaginesos,
que s’havien instal·lat a la Península Ibèrica.
Decidida a posar fi al poder de Cartago, Roma
va enviar un exèrcit a la Península, que va
desembarcar a Empúries l’any 218 aC.
Roma va trigar dos-cents anys a conquerir
tota la Península Ibèrica, a la qual va donar el
nom d’Hispània.
33.
34. Un cop conquerida i pacificada Hispània, els
romans hi van imposar la seva organització
política i administrativa, social i econòmica. El llatí
va eliminar les llengües ibèriques i es va imposar
el culte a l’emperador. Alhora, el dret romà va
substituir l’indígena.
Els romans van introduir millores molt importants
en l’organització de les ciutats.
Van ser importants les ciutats de Tarraco, Barcino,
Ilerda i Gerunda.
35. Les ciutats eren el centre de la vida social,
econòmica, política i cultural del món romà.
Hi anava gent de tot el voltant a comprar i a
vendre els productes agrícoles i artesans o a
assistir als espectacles.
Hi havia tota mena de tallers, on treballaven
teixidors, sabaters, orfebres, terrissaires, etc., i
botigues on es venien els productes agrícoles
que es collien al camp.
36. Muralla: protegia
la ciutat i estava
construïda amb
carreus de pedra
Arc de triomf:
commemorava
gestes militars
Teatre: s’hi
representaven
comèdies i
altres obres.
Fòrum: era el
centre de la
ciutat. Estava
envoltat de
botigues i
d’edificis públics.
Termes: s’hi
prenien banys i
s’hi feia
gimnàstica.
circ: s’hi
celebraven
curses de
carros tirats per
cavalls.
Torres: servien per
vigilar i defensar la
ciutat.
Aqüeducte:
servia per fer
arribar aigua a la
ciutat.
Temple: s’hi
guardava l’estàtua
de la divinitat a la
qual estava
dedicat .
Amfiteatre: s’hi
celebraven jocs i
lluites entre
gladiadors.
Vil.la: eren
explotacions
agrícoles i
s’organitzaven al
voltant de grans
cases de camp.
Tallers: s’hi
elaboraven
productes artesans.
37. Una vil·la comprenia un conjunt d’edificacions i els
camps del voltants. Hi havia un gran edifici, que era
a on vivien els propietaris, construccions per a
usos agrícoles i per activitats artesanes, com també
els habitatges dels esclaus.
38. A la societat romana hi havia persones lliures i
persones esclaves.
Entre els homes i les dones lliures es diferenciaven
els rics (propietaris de terres, grans comerciants)
dels humils (artesans, pagesos, petits comerciants).
A més, només els ciutadans romans podien votar en
les eleccions i ser elegits governants.
Els esclaus no tenien llibertat i eren propietat d’una
altra persona. Treballaven a les mines, al camp, en el
servei domèstic o eren gladiadors als amfiteatres.