Presentació sobre els pobles Ibers a partir del llibre de Manuel Salinas de Frías Los pueblos prerromanos de la península Ibérica, dins l'assignatura d'Història Antiga d'Espanya de la Universitat de les Illes Balears (UIB).
_____________________________________
Presentación sobre los Íberos a partir del libro de Manuel Salinas de Frías Los pueblos prerromanos de la península Ibérica, en la asignatura Historia Antigua de España de la Universitat de les Illes Balears (UIB).
Presentació sobre els pobles Ibers a partir del llibre de Manuel Salinas de Frías Los pueblos prerromanos de la península Ibérica, dins l'assignatura d'Història Antiga d'Espanya de la Universitat de les Illes Balears (UIB).
_____________________________________
Presentación sobre los Íberos a partir del libro de Manuel Salinas de Frías Los pueblos prerromanos de la península Ibérica, en la asignatura Historia Antigua de España de la Universitat de les Illes Balears (UIB).
2. INTRODUCCIÓ
• Dels pobles del Mediterrani oriental (fenicis, grecs
i cartaginesos) que van arribar a la Península
Ibèrica, van ser els grecs els que van tenir una
importància més gran.
• Van desembarcar a Empúries a principis del segle
VI aC. Més endavant, els emporitans van fundar la
colònia de Rhode (Roses).
3. ELS COLONITZADORS
MEDITERRANIS
• Al començament del
I mil•lenni aC., van
arribar a les costes
de la Península
Ibèrica els fenicis, els
grecs i els
cartaginesos, i hi van
establir factories
comercials i colònies.
Els pobles colonitzadors
4. ELS COLONITZADORS
MEDITERRANIS
• Els fenicis eren comerciants i navegants molt
actius. Entre els segles X i VIII aC. van establir
colònies al sud de la Península com Gàdir
(Cadis) i Malaca (Màlaga). Interessats per
l'abundància de metalls de la zona, van establir
relacions comercials amb els indígenes,
especialment amb el regne de Tartessis.
• Els fenicis van arribar a les costes de Catalunya
cap al segle VII aC. per comerciar.
Els fenicis
5. • Entre els segles X i VI aC., al baix Guadalquivir
es va desenvolupar una cultura coneguda com
a Tartessis. Ens va llegar documents escrits
amb un alfabet semblant a l’ibèric. Aquest
alfabet ha estat desxifrat però no traduït.
• Tartessis apareix esmentat pels hebreus en la
Bíblia com a Tarsis, en cròniques fenícies, i
també per grecs i romans. En totes elles, es
descriu una terra fèrtil i rica en metalls, on la
gent vivia pròsperament.
Tartessis
6. • El problema és que els primers coneixien
Tartessis a través de relats de navegants, i els
cronistes grecs i romans van arribar-hi quan
aquesta civilització ja havia desaparegut. Així
doncs, cap no la va situar en el mateix lloc i
l’abundància descrita va contribuir a convertir
Tartessis en una llegenda.
• Sembla que Tartessis va tenir el seu apogeu
en els segles VII i VI aC. I amb la crisi de les
colònies fenícies van entrar en contacte amb
grecs i cartaginesos, però progressivament van
desaparèixer i es van anar identificant amb la
cultura ibèrica.
7. ELS COLONITZADORS
MEDITERRANIS
• Els cartaginesos, al
segle VII aC., van
substituir els fenicis
en l’expansió pel
Mediterrani.
Els cartaginesos
Deessa Tanit
8. ELS COLONITZADORS
MEDITERRANIS
• Els grecs van arribar a Catalunya entre els
segles VIII i VII aC., i hi van fundar diverses
colònies, com per exemple, Rhode.
• La colònia principal fundada pels grecs a
Catalunya va ser Empòrion.
Els grecs
9. CATALUNYA I ELS GRECS
• A Catalunya els grecs van mantenir contactes
amb els pobles indígenes (indigets). Els grecs
van introduir l’ús de la moneda i van difondre la
moneda.
• També van contribuir a la difusió de la
metal·lúrgica del ferro i a estendre el conreu de
la vinya i l’olivera.
• .
El contacte dels grecs amb els pobles
indígenes
Plom d'Ullastret
10. ELS IBERS A CATALUNYA
• Abans de l’arribada dels romans i entre els segles VI
i III aC., les terres de l’actual Catalunya estaven
habitades per diverses tribus ibèriques: els laietans,
els ilergetes i els ilercavons, entre d’altres.
• Encara que aquestes tribus eren independents,
tenien trets culturals comuns.
• L’economia d’aquestes tribus es basava en la
ramaderia (cabres, ovelles, porcs) i en l’agricultura
(cereals, oliveres, vinyes i llegums).
• Elaboraven teixits i objectes de ceràmica i coneixien
la metal·lúrgica del ferro i del bronze.
• També encunyaven moneda i feien servir
l’escriptura.
Els pobles ibèrics
11.
12. L’ART I LA CULTURA
IBÈRIQUES
• Els ibers van emprar
l’escriptura. No existia
una sola llengua per a
totes les tribus. Van
crear escultures i
ceràmiques d’una gran
bellesa. A Catalunya
destaca el tresor de
Tivissa (Ribera d’Ebre),
per les seves quatre
pàteres d’argent
decorades amb relleus.
13. ELS POBLES CÈLTICS
• Els celtes i celtibers eren uns pobles
d’influència indoeuropea que habitaven les
regions del centre, l’oest i el nord de la
Península Ibèrica.
• Els ibers mantenien contactes tant amb el
celtes com amb els celtibers.
• Els celtes eren ramaders i agricultors
seminòmades i coneixien la metal·lúrgia del
ferro.
• També treballaven la ceràmica, teixien la llana i
fabricaven eines i armes de ferro i de bronze.
Els pobles cèltics
14. • No hi ha constància que coneguessin l’ús de la
moneda.
• Els celtes vivien en poblats petits anomenats
castros. Els habitatges dels celtes eren molt
senzills, sovint de planta circular. Els murs eren
de tova o de pedra i es cobrien amb un sostre
aguantat per un pal central.