SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
T2 objectes del cel
1.
2. Sistema solar SOL LLUNA PLANETES ASTEROIDES COMETES METEORS (...) MERCURI VENUS TERRA MART JÚPITER (i satèl·lits) SATURN URÀ NEPTÚ PLUTÓ QUAOAR
3. Taques solars Comparació Sol-Terra;distància mitjana, ±150 milions de km ( =1 Unitat Astronòmica, “UA”)
4. La Lluna en fase creixent. Podem observar-hi alguns cràters radials en les proximitats del terminador ( Copernicus dalt, i Tycho a la part de baix).
9. SATURN ELS ANELLS DE SATURN ESTAN PER BAIX DEL LIMIT DE ROCHE, PER TANT LES ROQUES QUE ELS FORMEN NO PODEN UNIR-SE PER A FORMAR UN COS MÉS GRAN A.A.A. L´OLLERIA
10.
11. NGC 4755, El Joier , conegut també com κ Crucis, és un cúmul estel·lar situat a la constel·lació Crux, a l’hemisferi sud; la majoria de les estrelles són blanc-blavoses, però al centre se situa una gegant roja.
12.
13. Albireus és β Cygni, al cap de la constel·lació, una espectacular doble òptica amb la combinació d’estrelles groga i blava-verdosa, de magnitud 3,1 i 5,1 repectivament. Distància: 390 anys-llum
15. Fotografia de gran camp en què distingim la constel·lació d’ Orion , amb el Cinturó i l’ Espasa , on s’observa la nebulosa M42 ; a l’angle inferior esquerre, hi ha Sirius , estrella α de Canis Maior, que és la més lluent a simple vista (magnitud -1,6).
16.
17. La Via Làctia és la nostra galàxia; en aquesta secció, veiem núvols d’estrelles que s’extenen cap al nord des de Sagittarius fins a Scutum i Serpens. La zona central rosada és M8 (Nebulosa de la Llacuna); dues taques menors situades més amunt són M17 (Nebulosa Omega) i M16 (Nebulosa Àguila).
25. M13 és visible a simple vista, i és el cúmul globular més lluent de l’hemisferi nord. Malauradament, no podrem resoldre estrelles individuals. A 22.500 anys-llum de distància, format per unes 300.000 estrelles i amb un diàmetre de 100 anys-llum.
26. M3 és un cúmul globular a la constel·lació de Canes Venatici, visible amb prismàtics. Situat a 45.000 anys-llum
27. M1 és una nebulosa planetària, la cèlebre Nebulosa del Cranc, i és el remanent d’una estrella que va esclatar com a supernova l’any 1.054 ( era més lluent que Venus i s’observà de dia durant tres setmanes). Només és visible amb telescopis mitjans.
28. M27 és la Nebulosa Dumb-bell, visible amb prismàtics. Visualment apareix com una borrosa resplendor verda amb forma de pesa. A 150 anys-llum. Magnitud 8.
29. M57 és la Nebulosa Anular de Lyra, difícil d’observar, però al nostre abast en la nit i el lloc adequats. Nebulosa planetària a 4.100 anys-llum
30. η Carinae ( NGC 3372) és una nebulosa de reflexió difusa visible a simple vista com una zona lluent de la Via Làctia al voltant de l’estrella del mateix nom. La taca fosca central es coneix com L’ull del pany . Nebulosa a 9.000 anys-llum
31. M42 (Gran Nebulosa d’Orion) i M43, separades per la Cinquena Boca . Visible a simple vista, serà un dels objectes que visitarem més sovint. És un núvol gegant de gas i pols de més de 15 anys-llum de diàmetre; es troba 1.300 anys-llum.
33. M20 és la Nebulosa Trífida, un núvol de gas incandescent, menys impressionant en llum visible que no en les fotografies a color, coincident amb el cúmul obert M21. Nebulosa d’emissió a 5.100 anys-llum
34. NGC 2024 és una resplendent àrea de gas i pols al voltant de l’estrella ζ Orionis, on hi ha la Nebulosa del Cap de Cavall , un núvol obscur de pols amb aquesta peculiar forma.
37. Camp de galàxies a la constel·lació de Fornax; podem observar-ne de diferents formes.
38. M31 (Nebulosa d’Andròmeda) és la galàxia bessona de la Via Làctia, encara que més gran. És l’objecte més llunyà visible a simple vista. Apareix flanquejada per NGC205a la dreta i M32 al davall. Si tota la galàxia fos visible a simple vista, apareixeria amb un diàmetre com cinc o sis vegades la Lluna plena. És de magnitud 3,4. Galàxia espiral del Grup Local, a 2,2 milions d’anys-llum de distància.
41. Galàxia espiral a 23 anys-llum M 101 es troba a Ursa Maior; de magnitud 9, entra dins de les nostres possibilitats d’observació fora de la ciutat i amb el telescopi.