T7i11 duesesferessol

443 views

Published on

Sistema de les dues esferes

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
443
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

T7i11 duesesferessol

  1. 1. TEMA 11: ELMODEL DE LES DUES ESFERES Interpretació d’ algunes característiques importants del moviment dels estels fixos des de qualsevol punt del planeta. TEMA 7: ESTUDI DE LES POSICIONS DEL SOL EN LES ESTACIONS
  2. 2. I. IMPORTÀNCIA DEL MODEL <ul><li>“ La característica més sorprenent d’aquest model </li></ul><ul><li>és, potser, l’ajuda que presta a la memòria de </li></ul><ul><li>l’astrònom, la seua economia conceptual. Qui observe </li></ul><ul><li>el cel tenint present el model de les dues </li></ul><ul><li>esferes, descobrirà que la llista d’observacions es </li></ul><ul><li>converteix per primera vegada en un tot coherent i que d’aquest mode és molt més fàcil recordar els </li></ul><ul><li>diversos elements de tal llista.” </li></ul><ul><li>Thomas S. Khun , La revolució copernicana </li></ul>
  3. 3. LA IDEA FONAMENTAL DEL MODEL. <ul><li>L’esfera celeste és una gran bola imaginària amb la Terra al seu centre. </li></ul><ul><li>La Terra es troba quieta mentre que l’esfera celeste gira al seu voltant (d’ est a oest). </li></ul>
  4. 4. JUSTIFICACIÓ DEL MODEL <ul><li>Per a explicar el moviment celeste són equivalents els dos punts de vista de la diapositiva. </li></ul><ul><li>El model de les dues esferes utilitza el primer per ser més còmode. </li></ul>
  5. 5. Coordenades : latitud i declinació <ul><li>La latitud en l’esfera terrestre es correspon amb la declinació en la celeste. </li></ul><ul><li>Ex. Latitud i declinació de l’equador: 0º; latitud i declinació dels pols: 90º. </li></ul>
  6. 6. Coordenades: longitud i ascensió recta <ul><li>La longitud en l’esfera terrestre es correspon amb l’ascensió recta (A.R.) en la celeste. </li></ul><ul><li>La longitud pot ser W i E i es mesura en graus (0 a 180º) a partir del meridià de Greenwich. </li></ul><ul><li>L’A.R. es mesura en hores (0h a 24h) cap a l’ E, a partir del meridià que passa per l’equinocci Vernal (vol dir de primavera , el Punt d`Aries ) </li></ul><ul><li>Com que 24h són 360º , cada hora d’ A.R. equival a 15º. </li></ul>
  7. 7. ESFERA TERRESTRE <ul><li>Elements Universals </li></ul><ul><li>Pols </li></ul><ul><li>Eix de rotació </li></ul><ul><li>Equador </li></ul><ul><li>Elements locals </li></ul><ul><li>Pla de l‘horitzó </li></ul><ul><li>Meridiana </li></ul><ul><li>Vertical del lloc </li></ul><ul><li>Latitud i longitud d’ O </li></ul>
  8. 8. II. L’ESFERA CELESTE
  9. 11. ESFERA CELESTE <ul><li>Elements universals </li></ul><ul><li>Pols celestes P i P’ </li></ul><ul><li>Eix del món PP’ </li></ul><ul><li>Equador celeste QQ’ </li></ul><ul><li>Elements locals </li></ul><ul><li>Horitzó del lloc </li></ul><ul><li>El zenit Z </li></ul><ul><li>Meridià del lloc </li></ul><ul><li>Altura h d’un astre A </li></ul>
  10. 12. VISTA DEL CEL A PROP DEL POL NORD <ul><li>El moviment aparent de l’esfera celeste es pot apreciar fotografiant el cel a prop del pol celeste. </li></ul><ul><li>Tots els estels completen un cercle en 24 h al voltant del pol, que roman fix. </li></ul>
  11. 13. ESFERA CELESTE DES D’ O <ul><li>L’esfera celeste vista des d’un punt O (coincideix amb G) </li></ul><ul><li>situat en una latitud mitja (per ex. València) de l’hemisferi nord. </li></ul><ul><li>Sobre l’ horitzó nord observem Polaris, és a dir, el pol nord, a una altura h igual a </li></ul><ul><li>la latitud del lloc </li></ul>h
  12. 14. LATITUD I ALTURA DE LA POLAR <ul><li>La raó por la qual l’altura h de Polaris coincideix amb la latitud del lloc és perquè l’altura h de la polar i la latitud del lloc són dos angles aguts que tenen llurs costats mútuament perpendiculars. </li></ul>
  13. 15. EXERCICI 1 <ul><li>Utilitzar la fotocòpia amb les esferes celeste i terrestre </li></ul><ul><li>Marcar els elements universals i locals en ambdues esferes. </li></ul>
  14. 16. III. MOVIMENT D’ESTELS <ul><li>Els estels visibles des d’ O descriuen cercles d’ E a W al voltant de l’eix del món. </li></ul><ul><li>La seua altura màxima (culminació) ocorre quan passa pel meridià d’ O. </li></ul><ul><li>Els estels circumpolars (x) ni ixen ni es ponen; uns altres estels (y, t, u) ixen i es ponen; por fi, hi ha estels (v) que no se veuen des d’ O. </li></ul>
  15. 18. ESFERA CELESTE EN SECCIÓ <ul><li>NS : horitzó d’O </li></ul><ul><li>N PZQ’- S P’Q N : meridià d’ O. </li></ul><ul><li>QQ’ : equador </li></ul><ul><li>PP’ : eix del món </li></ul><ul><li>CC’ : paral·lel d’un estel de declinació 45º ( por ex.Deneb). </li></ul>
  16. 19. EXERCICI 2 <ul><li>Dibuixa dues esferes celestes en secció corresponents a: València ( latitud = 40ºN); S. Petersburg (latitud = 60ºN) </li></ul><ul><li>Dibuixa un diàmetre horitzontal que representa l’horitzó. Marca el N a l’esquerra i el S a la dreta. </li></ul><ul><li>Assenyala P de forma que l’angle NOP coincidisca amb la latitud i dibuixa l’eix del món POP’ </li></ul><ul><li>Assenyala el zenit Z i dibuixa l’equador QQ’ perpendicular a l’eix del món POP’ </li></ul>
  17. 20. EXERCICI 3 <ul><li>Utilitzant l’esfera celeste </li></ul><ul><li>en secció corresponent a </li></ul><ul><li>València, representa-hi: </li></ul><ul><li>El paral·lel que recorre Regulus (Dec = 15º) i el paral·lel que recorre Sirius (Dec = -15º). </li></ul><ul><li>Calcula l’altura màxima d’aquests estels sobre l’horitzó S al seu pas pel meridià de València. </li></ul>
  18. 21. EXERCICI 4 <ul><li>Utilitzant l’esfera celeste </li></ul><ul><li>en secció corresponent a </li></ul><ul><li>S. Petersburg, representa-hi: </li></ul><ul><li>El paral·lel de Deneb (Dec = 45º) </li></ul><ul><li>Ix i es pon aquest estel a S.Petersburg? </li></ul><ul><li>Quines són les seues altures màxima i mínima ? </li></ul>
  19. 22. PER A ACABAR, TRES PREGUNTES MÉS... <ul><li>1) Quina declinació ha de tenir un estel que passe pel zenit de S. Petersburg? </li></ul><ul><li>2) A partir de quina declinació els estels a S. Petersburg són circumpolars? </li></ul><ul><li>3) A partir de quina declinació no es veuen els estels a S. Petersburg? </li></ul>
  20. 23. TEMA 7: ESTUDI DE LES POSICIONS DEL SOL EN LES ESTACIONS
  21. 25. ESTUDI DE LES POSICIONS DEL SOL A LES ESTACIONS EN CADA POSICIÓ DE LA TERRA EN LA SEUA ÒRBITA, EL SOL AL MIGDIA (QUAN CREUA EL MERIDIÀ LOCAL) ES TROBA A UNA ALTURA DISTINTA CADA DIA SOBRE L’HORITZÓ SUD. EN LA FIGURA S’OBSERVA QUE EN LES POSICIONS 2 I 4 ELS RAIGS SOLARS CAUEN PERPENDICULARMENT SOBRE UN PUNT DE L’EQUADOR TERRESTRE (MIGDIA EN AQUELL PUNT). EN LES POSICIONS 1 I 3, CAUEN PERPENDICULARMENT SOBRE UN PUNT SITUAT A LATITUDS -  I +  , RESPECTIVAMENT. CAP PUNT AMB   NO POT REBRE’LS PERPENDICULARMENT.
  22. 26.  ÉS L’ANGLE AMB QUÈ S’INCLINA L’EIX DE ROTACIÓ DE LA TERRA RESPECTE A LA PERPENDICULAR AL PLA DE L’ECLÍPTICA, 23’5  RECONSTRUÏM EL MOVIMENT APARENT DEL SOL SOBRE L’ESFERA CELESTE GENERAL. EL SOL S’HI MOU EN SENTIT ANTIHORARI, FENT UN GIR DE 360º EN UN ANY (1º/DIA)
  23. 28. A PARTIR DE LES FIGURES ANTERIORS, QUAN EL SOL ES TROBA SITUAT SOBRE UN DELS QUATRE PUNTS ESTUDIATS, OBSERVAT DES D’UN PUNT SITUAT A L’HEMISFERI NORD (PER A L’HEMISFERI SUD ES FARIA DE FORMA EQUIVALENT), REALITZA ELS SEGÜENTS MOVIMENTS SOBRE L’ESFERA CELESTE LOCAL:
  24. 29. 2: Punt en Àries (  ) 3: Punt en Càncer (  )
  25. 30. Punt 4: Sol en Balança (  ) Punt 1: Sol en Capricorn (  )
  26. 31. SI OBSERVEM EL CEL SITUATS SOBRE LA SUPERFÍCIE TERRESTRE, TORNEM A UTILITZAR L’ESFERA CELESTE LOCAL, A LA LATITUD  DEL LLOC. ARA EL SOL I ELS ESTELS ES MOUEN AMB EL MOVIMENT DIÜRN.
  27. 32. FI

×