2. EL SOL
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar. La Terra i tots els altres planetes del sistema solar
orbiten al seu voltant. Els planetes menors, els cometes, els meteoroides i tot el medi interplanetari que
hi ha enmig també orbiten el Sol.
Com que és l'estel més pròxim a la Terra (es troba a 150 milions de km), és també l'astre més brillant
del firmament. La seva presència o absència en el cel determina el dia i la nit, respectivament. L'energia
radiada pel Sol és aprofitada pels éssers fotosintètics, els quals constituïxen la base de la cadena
alimentària. Així, és la principal font d'energia de la vida. També aporta l'energia que manté en
funcionament els processos climàtics.
És un estel de la seqüència principal, de classe espectral G2, cosa que indica que és una mica més
gran i calent que un estel mitjà. És una immensa esfera de plasma formada majoritàriament per
hidrogen i heli. Radia una gran quantitat d'energia a l'espai mitjançant processos nuclears de fusió. Es
va formar fa uns 4.500 milions d'anys, al mateix temps que el sistema solar, i arribarà al final de la seva
vida d'aquí a uns 5.000 milions d'anys més. Arribat aquell moment, es convertirà en una gegant
vermella i després en una nana blanca.
Malgrat que és un estel de mida mitjana, és l'únic que es resol a simple vista des de la Terra, amb un
diàmetre angular de 32' 35" minuts d'arc en el periheli i 31' 31" en l'afeli. El que dóna un diàmetre mitjà
de 32' 03". Per una estranya coincidència, la combinació de grandàries i distàncies del Sol i la Lluna són
tals que, vistos des de la Terra, tenen aproximadament la mateixa grandària aparent.
3. SITUACIÓ A LA GALÀXIA
El Sol és prop de la part interna del Braç d'Orió de la Via Làctia, al Núvol Interestel·lar Local o Cinturó
de Gould, a una distància hipotètica de 7,62±0,32 kpc (24.800 anys llum) del Centre Galàctic. La
distància entre el braç local i el següent braç (el de Perseus és d'uns 6.500 anys llum.[13] El Sol, i per
tant el Sistema Solar es troben en el que els científics anomenen la zona habitable de la galàxia.
EL SOL
4. ESTRUCTURA DEL SOL
El Sol està format per:
1) nucli
2) zona radiant
3) zona convectiva
4) fotosfera
5) cromosfera
6) corona
5. ZONA RADIANT
És la zona exterior al nucli en què el transport de l'energia generada en l'interior es produïx per radiació
cap al límit exterior de la zona radiativa. Esta zona està composta de plasma, és a dir, grans quantitats
d'hidrogen i heli ionitzat. Com la temperatura del Sol decreix del centre (10-20 milions de graus) a la
perifèria (6000 graus en la fotosfera), és més fàcil que un fotó qualsevol es moga del centre a la
perifèria que no al revés. Es calcula que un fotó qualsevol inverteix un milió d'anys, movent-se a la
velocitat de la llum a arribar la superfície i manifestar-se com a llum visible.
6. FOTOSFERA
La fotosfera és la zona des de la que s'emet pràcticament tota la llum visible del Sol i es considera com
la «superfície» solar, la qual, vista amb el telescopi, es presenta formada per grànuls brillants que es
projecten sobre un fons mes fosc.
7. CROMOSFERA
La cromosfera és la regió de l'"atmosfera" solar situada entre la fotosfera i la corona solar. És una capa
relativament fina, de només 2.000 km de gruix, que està dominada per un espectre de línies d'absorció i
emissió. El nom "cromosfera" ve del grec chromos que significa color, perquè la cromosfera és visible
com un flaix de color al principi i al final dels eclipsis totals de Sol.
8. CORONA SOLAR
La corona solar és la part més exterior de l'atmosfera solar. Mesura més d'un milió de quilòmetres i pot
observar-se durant els eclipsis solars o utilitzant un dispositiu capaç d'ocultar la llum del Sol i denominat
coronògraf. Fins a 1930 l'única forma d'observar la corona era possible quan la Lluna eclipsava el Sol
totalment. Gràcies a la invenció, el 1930 d'un enginyós dispositiu per a produir eclipsis artificials, els
anomenats coronògrafs, es va poder estudiar de forma més accessible el fenomen de la corona solar.
9. VENT SOLAR
El vent solar és un flux de partícules carregades (és a dir, plasma) que sorgeixen de la part superior de
l'atmosfera solar i s'estenen per tot el sistema solar. Està format majoriatàriament per protons i electrons
d'alta energia (500 keV).
