2. Índex : La preocupació per la vida intel·ligent a d’altres móns: causes i efectes. . Les opinions sobre la vida extraterrestre al llarg dels segles: dels grecs al Projecte Ozma (1959). . Mart: un exemple actual dels canvis d’opinió sobre l’existència de vida extratrerrestre. . La Fórmula de Drake. . La Paradoxa de Fermi. . Limitacions físiques a la comunicació interstel·lar. . Projectes de comunicació actius i passius. .El projecte SETI.
3. Vida intel·ligent a d’altres móns: un camp obert a la xerrameca pseudocientífica vs. Enigma Más Allá Año Cero etc...
4. Convergència de disciplines diverses: ASTRONOMIA : Formació d’estels Planetes extrasolars Escales temporals i de distàncies Tipus de galàxies i zones diferents dins d’una galàxia BIOLOGIA : Què entenem per “vida”? Com va aparéixer la vida a la Terra? Vida en ambients extrems Especulacions sobre altres bases bioquímiques per a la vida ANTROPOLOGIA : Què és la intel·ligència? Els homínids i la intel·ligència FILOSOFIA : Grans principis actronòmico-filosòfics: principi de mediocritat, principi antròpic... Impacte psicològic de l’existència d’altres intel·ligències ALTRES : Projectes científics de participació “oberta” via internet (projecte SETI) Escenaris possibles per al futur de la Humanitat
5. Els “plats voladors”: entre l’enganyifa i l’anàlisi científica hi ha tota la gradació intermèdia. Afirmacions extraordinàries exigeixen evidències extraordinàries Carl Sagan ...
7. Les opinions sobre la vida extratrerrestre al llarg dels segles. Anaxàgores (500-428 a.C.): la panspèrmia .
8. Una dicotomia que ha durat mil·lennis: La Terra és un món entre d’altres atomistes (Demòcrit) S Un univers infinit amb infinits móns habitats. S “ Considerar que la Terra és l’únic món habitat a l’espai infinit és tan absurd com assegurar que en un camp tot sembrat de mill només n’hi germinarà un sol gra ”. (Metrodor de Quios, segle IV a.C.). La Terra és excepcional platònics (Plató) S La Terra és única i imperfecta; només els cels són perfectes. S L’Home i la Terra són el centre de tot. S L’Univers és finit i té un centre. S Aristòtil blasma l’observació i l’evolució biològica.
9. Alguns principis filosòfico-científics clàssics Mediocritat : la Terra i l’Home no ocupen cap lloc privilegiat de l’Univers (és a dir, som vulgars, mediocres...). Plenitud : processos com la formació del planeta Terra, la generació de la vida, l’aparició de la intel·ligència, etc. són típics i, tenint en compte les dimensions i la durada de l’Univers, acaben produint-se tard o d’hora (és a dir: tot el que pot ésser, acaba sent ). Universalitat de le lleis físiques : les lleis bàsiques de la física són vàlides a tot l’Univers. (S’originen en la filosofia grega i recorren tota la nostra cultura científica).
10. Els “canalli” de Schiaparelli Mart: un exemple actual de les oscil·lacions d’opinió sobre l’existència de vida extratrerrestre
11. Els canalli de Schiaparelli esdevenen “canals de reg”: traduttore traditore ...
14. La fotografia astronòmica elimina els factors subjectius en l’observació: hi perd la fantasia, hi guanya la ciència...
15. La civilització marciana és inexistent, però no tot està perdut encara... Els canvis de color de la superfície són interpretats com a variacions estacionals de vegetació inferior. 1962: “detecció” espectroscòpica de clorofila marciana... que resulta ser vapor d’aigua de l’atmosfera de la Terra!
24. La fórmula de Drake 1960: Projecte Ozma (dirigit per Frank Drake): primer intent de detectar senyals dels “altres”. Sis mesos d’exploracions per radiotelescopi no donen cap resultat. 1961: Trobada científica a Green Bank: Drake proposa la fórmula N = R * . f p . n e . f l . f i . f c . L
25.
26. Primera aproximació al càlcul de N : u na anàlisi inicial optimista i sorprenent R * 1 f p < 1 n e = 2 ò 3 de tal manera que: f p . n e 1 “ Si les condicions ho permeten, la vida es forma sempre”: per tant f l = 1 La selecció natural darwiniana porta, de forma “natural” a la vida intel·ligent: f i = 1 Intel·ligència Civilització Ciència i tècnica: f c = 1 Conseqüència: N = L
27. suposant: L = 100.000 anys resulten: 100.000 civilitzacions “comunicables” actualment a la nostra galàxia és a dir: 1 civilització per cada 4 milions d’estels cosa que equival a: 1 civilització (per terme mitjà) en un radi de 500 anys-llum Conseqüències: No té massa sentit enviar missatges (la “conversa” és inviable). Sí que té sentit intentar captar missatges.
28. Projectes SETI : S earch for E xtra T errestrial I ntelligence
29. Actualització dels factors de la fórmula de Drake N = R * . f p . n e . f l . f i . f c . L R * : és el nombre anual mitjà d'estels que es formen durant el temps de vida de la galàxia R * 3 (amb el temps, la taxa de formació d’estels ha anat minvant).
30. N = R * . f p . n e . f l . f i . f c . L f p : és la fracció d'estels amb sistemes planetaris. Planetes extrasolars: ritme accelerat de detecció (a hores d’ara: 80). Discs protoplanetaris a l’entorn d’estels joves. Planetes gegants al 5% d’estels de tipus solar (dades globals).
31.
32. N = R * . f p . n e . f l . f i . f c . L n e : és el nombre mitjà de planetes (per estel amb sistema planetari) que són ecològicament aptes per a originar-s’hi vida. Indetectables amb les tècniques actuals. El cas del Sistema Solar (Terra, Mart?, Europa?): usual o inusual? L’àrea de condicions favorables per a la vida.
38. N = R * . f p . n e . f l . f i . f c . L f i : és la fracció d'aquells planetes on s’ha desenvolupat vida intel·ligent. Què entenem per intel·ligència? L’aparició d’éssers intel·ligents... Camí “predeterminat” per la selecció natural? Cadena de fets atzarosos? Evidències a considerar: S L’únic exemple de vida ha produït intel·ligència. S En termes evolutius, ha trigat molt. S Només ha aparegut un sol colp. S Altres homínids intel·ligents. S Alters formes d’intel·ligència (dofins,...).
39.
40.
41. N = R * . f p . n e . f l . f i . f c . L f c : és la fracció dels anteriors planetes on hi han civilitzacions tècniques desenvolupades. Domini de la ràdio. Interès per comunicar-se (interès pel coneixement en si).
42.
43.
44. Hipòtesi del zoo : ens sotgen però no molesten... Hipòtesi dels visitants antics : vingueren i deixaren restes que no sabem interpretar (piràmides inques,...) o no deixaren cap resta. Hipòtesi del monolit de “2001" : varen vindre, varen deixar “alarmes” i varen marxar. Hipòtesi dels mandrosos : els viatges interestel·lars no tenen interès ni n’hi ha voluntat. Hipòtesi dels amagats : els tenim entre nosaltres però... S No es manifesten (variant de l’hipòtesi del zoo). S Només es manifesten a uns pocs escollits. Hipòtesi de l’excepcionalitat : estem sols a l’Univers. Possibles solucions (clàssiques) a la paradoxa de Fermi
45. Estudis rigorosos sobre la Paradoxa de Fermi A partir de les limitacions físiques a la comunicació. A partir de models de colonització animal.
46. Limitacions físiques a la comunicació interstel·lar Límit absolut: velocitat de la llum en el buit (300.000 km/s). Estels més pròxims: Sistema Pròxima-Alfa Centauri (4 anys-llum). Estel de Barnard (6 anys-llum). Sirius (9 anys-llum). Procyon (11 anys-llum). Radi de 1000 anys-llum: 10 6 estels. Diàmetre de la Via Làctia: 100.000 anys-llum. Distància fins a Andròmeda: 2.700.000 anys-llum.
58. Eventualitat d’un contacte : vertigen intel·lectual . Ampliar els coneixements de la Humanitat. . Esbrinar el futur de la civilització. . Conéixer els límits de l’intel·lecte. . Sensació d’inseguretat i de por globals (?). . Crisi de les religions. . ...
59. Antecedents dels programes SETI actuals Galileu : “els altres planetes són com la Terra”. Segle XIX: projecte de senyal forestal des de Sibèria adreçat als marcians. 1890-...: recerca de senyals de ràdio de Mart. 1914: “ Senyal de ràdio de Mart! ” ( portada del New York Times)... desmentit posteriorment. 1924: projecte de senyal òptic a Mart des del Jungfrau. 1959: projecte OZMA (Francis Drake): durant 2 mesos i usant només una sola longitud d’ona.
60. Els projectes SETI ! Anàlisi dels “sorolls” de ràdio per cercar seqüències inequívocament artificials premeditades. ! Coll de botella: la capacitat de processament de les dades. ! Projectes de “computació distribuïda”: el salvapantalles de SETI@HOME.
62. El salvapantalles de SETI@HOME, programa científic de participació col·lectiva via internet
63. Bibliografia: Sagan, C.; Cosmos ; ed. Planeta (molt suggeridor). Lemmonick, M.; Otros mundos ; ed. Paidós (bàsic). Vàzquez, M. et al.; La búsqueda de vida extraterrestre ; ed. Mac Graw-Hill (complet). Jakosky, B.; La búsqueda de vida en otros planetas ; ed. Cambridge (complet). Webs: HTTP://SETI@HOME.SSL.BERKELEY.EDU HTTP://WWW.SPACE.COM Web de Sky and Telescope
