Estrelles

538 views

Published on

Vida d'estels, grandàries a l'Univers i constel·lacions populars.

Published in: Education, Technology
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
538
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Estrelles

  1. 1. Preguntes sobre l’origen: <ul><li>Quina edat té la matèria que forma el teu cos?. </li></ul><ul><li>Quin és el viatge que ha seguit el metall, del mitjà de transport amb el qual et mous sovint?. </li></ul><ul><li>Quin ha segut el procés que ha format el àtoms del teu esmorzar d’avui?. </li></ul><ul><li>Quin és el camí que ha seguit l’aigua fins arribar a la botella que ara pots beure?. </li></ul>
  2. 2. Resposta: Som pols d’estels; els àtoms més pesats que H i He, es couen a forns nuclears, els estels.
  3. 3. Com és la vida de las estrelles? <ul><li>La vida de l’estel és una batalla de la pressió contra la gravetat </li></ul>Pressió de radiació Gravetat
  4. 4. Què succeeix quan acaba l’H al nucli? La gravetat comença a dominar Capa d’H en ignició Nucli d’He Capa d’H inert El nucli es contrau Les capes exteriors s’expandeixen Fase de gegant roja Estels de tipus solar
  5. 5. Què succeeix amb les estrelles més massives? El nucli va produint elements més i més pesats Nucli de Fe , Ni, S El ferro és l’element més estable: l’estructura de l’estrella col·lapsa sobre el nucli Capa d’H, He Capa de C, O Capa de O, Mg, Si Estels molt massius
  6. 6. Com és la mort d’un estel massiu?: Supernova <ul><li>Quan una estrella gran esgota el seu combustible, la pressió de la radiació supera a la força gravitatòria i esclata, produint-se una de les flamerades més grans de l’Univers...les supernoves. Les quals escampen per l’Univers, tones d’àtoms generats a les reaccions nuclears. </li></ul>
  7. 7. Un esquema de l’evolució estel·lar Contracció Gegant roja Nebulosa planetària Nana blanca Supergegant Supernova Estrella de neutrons o forat negre 0.75 M Sol < M * < 8 M Sol M * > 8 M Sol M * < 1.4 M Sol
  8. 8. <ul><li>L’Univers està format per més de 10.000 milions de Galàxies, a les quals hi ha molts milers de milions d’estels. </li></ul><ul><li>Casa nostra, es troba a l’adreça: </li></ul><ul><li>La Via Làctia </li></ul><ul><li>Sistema Solar </li></ul><ul><li>Planeta Terra </li></ul>On estem nosaltres dins l’Univers? .  
  9. 9. ...però, i les mides de casa nostra? Mart: 0,53 R T Mercuri: 0,38 R T Venus: 0,95 R T Terra
  10. 10. ...i la resta de planetes veïns?... Terra Júpiter: 11,2 R T Saturn: 9,4 R T Urà: 3,98 R T Neptú: 3,8 R T
  11. 11. ...i comparat amb el Sol?... Sol: 110 R T Terra Júpiter
  12. 12. ..així, és molt gran el nostre Sol?.. Sol Sírius Artur (Bover, Bootes) Júpiter té 1 píxel La Terra no és visible en aquesta escala Pol·lux (Bessons)
  13. 13. ..sembla que no és especialment gran.. Sol – 1 pixel Júpiter és invisible en aquesta escala Betelgeuse Antares Aldebarà Rigel
  14. 14. Però, tornem a l’escala humana...la Terra.
  15. 15. La Terra té 4 moviments principals: <ul><li>Rotació sobre el seu eix nord sud : dura 23 hores, 56 minuts i 3,5 segons. Genera el dia i la nit. </li></ul><ul><li>Translació al voltant del Sol : triga 365 dies, 6 hores, 9 minuts i 9 segons. Genera l’any, i col·labora a les estacions. </li></ul><ul><li>Precessió dels pols : moviment del planeta semblant, encara que més lent, al que realitza la part superior d'una baldufa al girar quan el seu eix de rotació no és vertical. Genera que l'eix de la Terra en l'esfera celeste es desplaça seguint un cercle tancat cada 25.800 anys . </li></ul><ul><li>Nutació : La nutació és una lleugera oscil·lació (com un moviment de caboteig ) de l'eix de rotació. </li></ul>
  16. 16. Agrupacions d’estels: constel·lacions. <ul><li>Així i les grans distàncies de l’Univers, no podem caure en l’errada de pensar que els estels que formen les constel·lacions que veiem des de la Terra, es troben a la mateixa distància de nosaltres totes elles. </li></ul>
  17. 17. Circumpolars <ul><li>Constel·lacions que es veuen tot l’any, i cada nit, per girar a prop de l’estel Polar. </li></ul>
  18. 18. L’Òssa gran, òssa petita, el Drac, Cefeu i Cassiopea.
  19. 20. Polar

×