Els reptes socials, tecnològics, polítics i econòmics exigeixen respostes creatives i de caràcter preventiu, que situïn la intervenció social al centre de les polítiques. En el cas de les persones grans, cal desenvolupar polítiques per donar respostes preventives i alhora donar sortida al seu gran potencial de solidaritat, de coneixement i d’experiència.
Entre les persones grans hi ha col·lectius amb diferents graus de vulnerabilitat (soledat, aïllament, risc de maltractaments, etc.) que es podrien beneficiar, juntament amb d’altres intervencions, de mentors tant del col·lectiu de persones grans, com del suport de persones joves i així, entre d’altres beneficis, ajudar a mantenir-les al seu entorn. Per altra banda trobem que la mentoria social és una metodologia de foment i millora de la convivència que a d’altres països està molt desenvolupada.
Hem elaborat per la Generalitat de Catalunya un pla de mentoria i acompanyament de les persones grans com un dels pilars bàsics en la seva promoció, participació, prevenció i protecció. Es tracta de desplegar el potencial de suport social de les persones de diferents generacions a través de programes i projectes de proximitat de mentoria social i acompanyament amb altres elements de suport, perquè tant persones grans com joves i famílies amb infants redueixin les situacions de vulnerabilitat.
El pla s’ha elaborat amb recollida de dades qualitatives i quantitatives (revisió documental, entrevistes, enquestes, tècnica Delphi), per copsar l’estat de la qüestió a través de la participació dels agents socials clau (ens locals, consells de la gent gran, xarxes socials, entitats i associacions de persones grans i juvenils, voluntariat, persones expertes, etc.).
Hem revisat els drets i les principals oportunitats i problemes de les persones grans, i delimitat conceptualment la mentoria i l’acompanyament com a modalitats del voluntariat social. Hem aprofundit en tres modalitats de mentoria social que hem prioritzat (entre les pròpies persones grans, dels joves cap a les persones grans i d’aquestes cap als joves i les famílies en situacions de vulnerabilitat social), a partir dels resultats dels instruments utilitzats.
Aquest pla proposa innovacions i alhora millores del que hi ha, fent sinergia amb els recursos i actuacions dels diferents departaments i organismes de la Generalitat, dels ens locals i del món associatiu i del voluntariat en diferents àmbits, no només de la gent gran, per poder implementar programes i projectes de sensibilització, formació i aplicació de la mentoria social i l’acompanyament. La proposta de Pla consta de 12 línies estratègiques, amb els 57 objectius i 273 accions corresponents consensuades a través de la consulta Delphi.
Els reptes socials, tecnològics, polítics i econòmics exigeixen respostes creatives i de caràcter preventiu, que situïn la intervenció social al centre de les polítiques. En el cas de les persones grans, cal desenvolupar polítiques per donar respostes preventives i alhora donar sortida al seu gran potencial de solidaritat, de coneixement i d’experiència.
Entre les persones grans hi ha col·lectius amb diferents graus de vulnerabilitat (soledat, aïllament, risc de maltractaments, etc.) que es podrien beneficiar, juntament amb d’altres intervencions, de mentors tant del col·lectiu de persones grans, com del suport de persones joves i així, entre d’altres beneficis, ajudar a mantenir-les al seu entorn. Per altra banda trobem que la mentoria social és una metodologia de foment i millora de la convivència que a d’altres països està molt desenvolupada.
Hem elaborat per la Generalitat de Catalunya un pla de mentoria i acompanyament de les persones grans com un dels pilars bàsics en la seva promoció, participació, prevenció i protecció. Es tracta de desplegar el potencial de suport social de les persones de diferents generacions a través de programes i projectes de proximitat de mentoria social i acompanyament amb altres elements de suport, perquè tant persones grans com joves i famílies amb infants redueixin les situacions de vulnerabilitat.
El pla s’ha elaborat amb recollida de dades qualitatives i quantitatives (revisió documental, entrevistes, enquestes, tècnica Delphi), per copsar l’estat de la qüestió a través de la participació dels agents socials clau (ens locals, consells de la gent gran, xarxes socials, entitats i associacions de persones grans i juvenils, voluntariat, persones expertes, etc.).
Hem revisat els drets i les principals oportunitats i problemes de les persones grans, i delimitat conceptualment la mentoria i l’acompanyament com a modalitats del voluntariat social. Hem aprofundit en tres modalitats de mentoria social que hem prioritzat (entre les pròpies persones grans, dels joves cap a les persones grans i d’aquestes cap als joves i les famílies en situacions de vulnerabilitat social), a partir dels resultats dels instruments utilitzats.
Aquest pla proposa innovacions i alhora millores del que hi ha, fent sinergia amb els recursos i actuacions dels diferents departaments i organismes de la Generalitat, dels ens locals i del món associatiu i del voluntariat en diferents àmbits, no només de la gent gran, per poder implementar programes i projectes de sensibilització, formació i aplicació de la mentoria social i l’acompanyament. La proposta de Pla consta de 12 línies estratègiques, amb els 57 objectius i 273 accions corresponents consensuades a través de la consulta Delphi.
El Col·laboratori.ess, laboratori d’idees i pràctiques de l’economia social i solidària des de l’acció comunitària, és un espai d’aprenentatge col·lectiu amb dues dimensions: D’una banda, facilitar reflexions sobre els conceptes d’economia social i solidària (a partir d’ara, ESS) i d’acció comunitària. I d’una altra banda, sistematitzar un recull de coneixements a partir de les pràctiques i les experiències de les persones professionals que participen a l’espai. Els participants van ser persones tècniques d’entitats que desenvolupen diferents accions de promoció i dinamització de l’ESS promogudes pel Comissionat d’ECSSiC i la Direcció d’Innovació Socioeconòmica de Barcelona Activa als territoris, i persones tècniques referents de l’àmbit de l’ESS dels districtes.
*Barcelona Activa no es fa responsable dels continguts i opinions presents en aquesta publicació.
El projecte DIMO: Dispositiu Integral per a la Millora de l’Ocupabilitat dirigit a Treballadores Sexuals
Fundació SURT
Programa d’orientació i inserció laboral que vol possibilitar el desenvolupament de competències professionals i millorar de l’ocupabilitat
V Jornada d'educadors socials de centres penitenciaris. Canviem realitats, revoluciona't
Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, 15 de maig de 2013
Social Pedagogy facing inequalities and vulnerabilitiesXavier Úcar
This document discusses the challenges facing social pedagogy. It argues that the focus of social pedagogy should be on empowering participants and valuing their decisions and capabilities, rather than only focusing on deficits. An effective socio-educational relationship is based on shared responsibility and sees participants as able to act upon themselves to improve their situation, not just as recipients. The objective of social pedagogy is to help and accompany people as they work to equip themselves with resources through their own processes and struggles, in order to live dignified lives.
Este documento presenta una charla sobre la historia, identidad y futuro de la animación sociocultural. Explica que la animación sociocultural ha evolucionado de varias corrientes y tiene un enfoque participativo y comunitario. También describe los ámbitos, funciones y retos de esta profesión, incluyendo la necesidad de redefinir su papel social y sus relaciones con otros profesionales a la luz de la adición de "turística" a su ámbito. El documento concluye agradeciendo la atención del público.
More Related Content
Similar to Educació Social: De la inclusió social a la millora de les capacitats
El Col·laboratori.ess, laboratori d’idees i pràctiques de l’economia social i solidària des de l’acció comunitària, és un espai d’aprenentatge col·lectiu amb dues dimensions: D’una banda, facilitar reflexions sobre els conceptes d’economia social i solidària (a partir d’ara, ESS) i d’acció comunitària. I d’una altra banda, sistematitzar un recull de coneixements a partir de les pràctiques i les experiències de les persones professionals que participen a l’espai. Els participants van ser persones tècniques d’entitats que desenvolupen diferents accions de promoció i dinamització de l’ESS promogudes pel Comissionat d’ECSSiC i la Direcció d’Innovació Socioeconòmica de Barcelona Activa als territoris, i persones tècniques referents de l’àmbit de l’ESS dels districtes.
*Barcelona Activa no es fa responsable dels continguts i opinions presents en aquesta publicació.
El projecte DIMO: Dispositiu Integral per a la Millora de l’Ocupabilitat dirigit a Treballadores Sexuals
Fundació SURT
Programa d’orientació i inserció laboral que vol possibilitar el desenvolupament de competències professionals i millorar de l’ocupabilitat
V Jornada d'educadors socials de centres penitenciaris. Canviem realitats, revoluciona't
Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, 15 de maig de 2013
Social Pedagogy facing inequalities and vulnerabilitiesXavier Úcar
This document discusses the challenges facing social pedagogy. It argues that the focus of social pedagogy should be on empowering participants and valuing their decisions and capabilities, rather than only focusing on deficits. An effective socio-educational relationship is based on shared responsibility and sees participants as able to act upon themselves to improve their situation, not just as recipients. The objective of social pedagogy is to help and accompany people as they work to equip themselves with resources through their own processes and struggles, in order to live dignified lives.
Este documento presenta una charla sobre la historia, identidad y futuro de la animación sociocultural. Explica que la animación sociocultural ha evolucionado de varias corrientes y tiene un enfoque participativo y comunitario. También describe los ámbitos, funciones y retos de esta profesión, incluyendo la necesidad de redefinir su papel social y sus relaciones con otros profesionales a la luz de la adición de "turística" a su ámbito. El documento concluye agradeciendo la atención del público.
Social Pedagogy/Social Education: academic status and challenges in EuropeXavier Úcar
This document summarizes the academic status and challenges of social pedagogy/social education in Europe. It provides historical context on the development of social pedagogy in Spain and different streams of thought that influenced its development. These include French, Anglo-Saxon, German, and Latin American influences. It distinguishes social pedagogy from social work and discusses current challenges, which include establishing it as an autonomous discipline, connecting theory and practice, clarifying its relationship to other social professions, and building new knowledge through research.
La pedagogía social en el mundo: actualidad y retos de futuroXavier Úcar
El documento presenta un resumen del discurso del Dr. Xavier Úcar en el 1er Congreso Latinoamericano de Pedagogía Social en la Universidad Autónoma de Santo Domingo. El discurso explora la complejidad de la pedagogía social en el mundo actual y los retos futuros, incluyendo la necesidad de integrar perspectivas individuales y sociales, y construir consensos entre la teoría y la práctica.
Este documento discute la importancia de enseñar a los estudiantes a "leer el mundo", es decir, comprender el contexto social y político más amplio. Cita a Freire sobre cómo la comprensión del mundo precede a la lectura de palabras. Luego plantea preguntas sobre qué significa leer el mundo en la sociedad actual, si es posible enseñar esto y cómo la pedagogía social puede contribuir al aprendizaje de esta lectura crítica del contexto global.
This document discusses social mobilization for social inclusion. It defines social cohesion as the ability of a society to successfully manage relations between individuals and groups. Social cohesion is a shared responsibility of public, private, third and informal sectors through active citizenship. The study of social mobilization has shifted from class struggle to social movements focused on organization, identity, resources and exclusion. From a social pedagogy perspective, social mobilization results from communication between mobilizers and mobilized to increase awareness of needs and opportunities. Volunteering mobilizes resources like time, skills and money, and volunteers receive knowledge, relationships and experience in return. Achieving social inclusion requires participation across all sectors through social mobilization strategies.
Teoría de la Comunidad como elección (2009)Xavier Úcar
Este documento presenta una teoría de la acción comunitaria como elección y proceso de empoderamiento. Explica que la acción comunitaria busca que las personas y comunidades tomen conciencia de sí mismas para transformarse en sujetos capaces de elegir y construir su propio destino. Describe tres niveles de conciencia que son parte del proceso de empoderamiento: la conciencia del ser, del estar y del actuar. El objetivo final es lograr un cambio comunitario y transformación social a través del conocimiento, aprendizaje y cambio de
El documento resume las principales ideas sobre la pedagogía social discutidas por expertos. Explica que la pedagogía social (1) no tiene una definición única, (2) se basa en diferentes teorías y se aplica de maneras variadas en diferentes países, y (3) existe desacuerdo sobre conceptos como sus objetivos y métodos. También identifica "trampas" como malentendidos sobre si es un método o una ciencia y sugiere que se debe ver la pedagogía social como un proceso complejo e integrado.
Socio-cultural professions in Spain: colonization, adaptation or creativity? Xavier Úcar
The document discusses socio-cultural professions in Spain and whether they arose through colonization of people's daily lives, adaptation to social problems, or creative responses to cultural changes. It notes trends like the transition to a "liquid" society, new communication technologies, globalization, and individualism that have impacted culture and politics. Socio-cultural interventions have expanded over time from addressing problems to promoting normality, and professionals' actions have become more technical.
La animación sociocultural es una profesión social dirigida a empoderar a las personas y las comunidades a través de acciones comunitarias. Es una actividad política porque busca que las personas se eduquen a sí mismas y se transformen individual y socialmente. Las administraciones públicas suelen subvencionar proyectos de animación sociocultural realizados por el tercer sector, aceptando tácitamente sus políticas sociales, aunque existe una tendencia hacia modelos más horizontales, interactivos y participativos.
El trabajador social entre la complejidad social y las profesiones de lo socialXavier Úcar
Este documento discute la complejidad de la sociedad moderna y cómo esto afecta el trabajo del trabajador social. La sociedad está cambiando de estructuras sólidas a redes fluidas influenciadas por factores como la globalización, la migración y el individualismo. Esto cambia el significado de ser social y las demandas sobre la intervención social. Los profesionales de lo social deben enfocarse en los derechos humanos y negociar expectativas de manera transparente. También es importante conectar la investigación académica con la práctica para
Methodology of participation in public spacesXavier Úcar
This document discusses methodology for participation in public spaces. It describes how participatory research was conducted in the Carmel neighborhood of Barcelona to understand how different groups use and feel about public spaces. Surveys were conducted with youth, adults, and elderly to create maps of public space functions, emotions, and visions. The participatory research team included representatives from the local government, university, and community to understand public space usage and gather proposals for improvement.
Participative research to create a Local Youth Plan and a sustainable structu...Xavier Úcar
The document outlines a participatory research project to create a Local Youth Plan for Mollet del Vallès, Spain. The plan aims to 1) create a plan to address the needs of local youth, and 2) establish a sustainable network for youth participation. Key aspects of the plan include involving local stakeholders, adapting to youth needs, and taking an interdepartmental approach. The methodology includes analyzing the current situation of youth, gathering input from youth and community groups, and establishing networks for ongoing participation and evaluation. The project engaged over 490 local youth and stakeholders.
Evaluación de proyectos de animación socioculturalXavier Úcar
El documento describe los diferentes tipos de evaluación que se pueden realizar para proyectos y procesos de animación sociocultural, incluyendo la evaluación de contexto, la evaluación de planificación, la evaluación de proceso, la evaluación de resultados, la evaluación diferida y la evaluación de impacto. También explica los diferentes instrumentos y técnicas que se pueden utilizar para llevar a cabo estas evaluaciones, como diarios de campo, entrevistas, cuestionarios y dinámicas de grupo.
Planes de desarrollo comunitario y personas mayoresXavier Úcar
El documento describe planes de desarrollo comunitario y diagnósticos comunitarios. Explica que los planes buscan mejorar la estima de los residentes por su área y favorecer la integración. Los diagnósticos comunitarios identifican variables como la población, economía y servicios de un área para guiar el desarrollo. El documento también destaca la importancia de considerar a las personas mayores y diseñar planes que satisfagan sus necesidades de vivienda, transporte, actividades y apoyo social.
De la caridad a la inclusión: modelos de acción e intervención socioeducativa...Xavier Úcar
El documento describe la evolución de tres modelos de intervención socioeducativa en Europa: 1) el modelo de la caridad se centraba en satisfacer las necesidades básicas de los pobres y marginados; 2) el modelo de justicia social buscaba la igualdad de derechos y oportunidades a través de la asistencia social y servicios; 3) el modelo de inclusión promueve la normalización e integración de todos los ciudadanos mediante un enfoque más amplio que incluye tanto la satisfacción de necesidades como el desarrollo personal.
Formación y profesionalización de la animación sociocultural en EspañaXavier Úcar
El documento describe la evolución de la animación sociocultural en España desde los años 1960 hasta la actualidad. Se detalla cómo surgieron diversas corrientes como la culturalista, del trabajo social, de la educación popular y del desarrollo comunitario que influyeron en el campo. También explica los diferentes niveles de formación requeridos para ejercer como monitor de tiempo libre, director de actividades, técnico superior en animación sociocultural y educador social. Por último, señala que la animación sociocultural se enfocará más en lo social que en lo educativo y que se contr
El documento habla sobre el diseño, gestión y evaluación de programas de intervención socioeducativa como parte fundamental del grado en Educación Social. Propone que este bloque de contenidos se enfoque en tres aspectos interrelacionados: planificación, gestión y evaluación de programas. También recomienda incluir este bloque en las asignaturas actuales con una media de 13 créditos, y estructurarlo en módulos sobre temas como diseño de programas, gestión de proyectos y evaluación.
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsDaniel Fernández
Vice Verba és una aplicació educativa dissenyada per ajudar els estudiants de llatí a aprendre i practicar verbs llatins d'una manera interactiva i entretinguda.
Educació Social: De la inclusió social a la millora de les capacitats
1. EDUCACIÓ SOCIAL:
DE LA INCLUSIÓ SOCIAL A LA
MILLORA DE LES CAPACITATS
Xavier Úcar
Dpt. Pedagogia Sistemàtica i Social
Universitat Autònoma de Barcelona
http://uab.academia.edu/XavierUcar
Palma de Mallorca
Febrer, 2015
VII JORNADES D’EDUCACIO SOCIAL
2. Estructura
1. Què vol dir avui Inclusió social?
Les polítiques de la Inclusió social
2. Quines repostes dona la teoria?
Política i Pedagogía social
3. Què podem fer els educad@s socials?
L’acció/intervenció dels educad@rs socials
3. LES POLÍTIQUES DE LA
INCLUSIÓ SOCIAL
1. Què vol dir avui Inclusió social?
4. El context institucional de la Inclusió social
• De la Pobresa a l’Exclusió social (anys 80-90)
• Exclusió social:
• El sistema social democràtic i de dret (integració social de la
ciutadania)
• El mercat de treball (integració laboral i económica)
• L’Estat del Benestar (integració social)
• La familia i les relacions de proximitat (integració interpersonal)
• Unió Europea: Estratègia de Lisboa (2000). (2000-2010)
• La inclusió social com “antídot” contra l’exclusió social
5. El context institucional de la Inclusió social
• Plantejament o estratègia d’Inclusió activa (Comissió
Europea, 2006,2007)
• una estratègia holística que contribueix a "combinar
suports a la renda en un nivell suficient perquè els
afectats puguin portar una vida digna amb
vinculacions amb el mercat laboral en forma
d'oportunitats d'ocupació o formació professional
i amb un millor accés als serveis socials de
capacitació "(Comissió Europea, 2007, p.2)
6. El context institucional de la Inclusió social
• Estratègia “Europa 2020: una estratègia per a un
creixement intel.ligent, sostenible i integrador” (Comisión
Europea, 2010)
• “Directrius Integrades Europa 2020” (Comisión Europea, 2010)
• Plan Nacional de Acción para la Inclusión Social del
Reino de España (2013-2016)
• La promoción de la inclusión social a través de los fondos
estructurales y de inversión de la UE (período
2014-2020). Guía de orientaciones y recomendaciones
prácticas. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad (2014)
7. El context institucional de la Inclusió social
La promoción de la inclusión social a través de los fondos estructurales y de inversión de
la UE (período 2014-2020). Guía de orientaciones y recomendaciones prácticas.
Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad (2014)
8. El context institucional de la Inclusió social
La promoción de la inclusión social a través de los fondos estructurales y de inversión de
la UE (período 2014-2020). Guía de orientaciones y recomendaciones prácticas.
Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad (2014)
9. El context institucional de la Inclusió social
La promoción de la inclusión social a través de los fondos estructurales y de inversión de
la UE (período 2014-2020). Guía de orientaciones y recomendaciones prácticas.
Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad (2014)
10. El context institucional de la Inclusió social
La promoción de la inclusión social a través de los fondos estructurales y de inversión de
la UE (período 2014-2020). Guía de orientaciones y recomendaciones prácticas.
Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad (2014)
12. QUÈ
DIUEN
ELS
AUTORS
SOBRE
LA
PEDAGOGIA
SOCIAL?
• La
Pedagogia
Social
es
va
basar
en
la
idea
que
es
podien
trobar
solucions
educatives
als
problemes
socials.
•
Interpretació
d’allò
social
com
estigma
•
La
Pedagogia
Social
pretén:
• Prevenir
i
alleugerir
l’exclusió
social
i
altres
deprivacions
(Hämäläinen,
2003)
• L’ajuda
i
assistència
a
les
persones
necessitades
(Hallstedt/
Höggström,
2005)
• Eliminar
l’exclusió
social
(Kraav,
2009)
13. La
TRAMPA
DE
LA
POLÍTICA
o
com
evitar
que
l'Educació
Social
es
converteixi
en
una
coartada
per
a
la
política
• Inspiració i expiració (Nolh)
• Ineficàcia de la Pedagogia Social?
• Múltiples potencialitats de la Pedagogia Social
• La Pedagogia Social no resol els problemes de les persones:
“Són elles les que ho han de fer !!!
• La Pedagogia Social mai podrà ser una resposta per als
problemes estructurals
• Distingir camps d'acció i concretar i negociar objectius i
expectatives
14. Principis de Pedagogia Social
1. Les persones som els protagonistes de les
nostres pròpies vides.
2. Les persones aprenem, creixem i ens
millorem a nosaltres mateixes fent
3. Les relacions interpersonals són
mediadores en els nostres aprenentatges
4. Ningú educa ningú, de la mateixa manera
que ningú empodera a ningú
15. Capability approach
(Sen,2000;Nussbaum,2012)
• La qualitat de vida de les persones, ve donada per les seves
oportunitats reals de fer (capacitats) i de ser (funcionaments)
(Nussbaum, 2012).
• Funcionaments: Són les diferents coses que una persona pot valorar, fer
o ésser.
• Capacitats: Són les diverses combinacions de funcions que una persona
pot aconseguir
La capacitat es un tipus de llibertat: la d’aconseguir
distintes combinacions de funcions
• La combinació de funcions d’una persona reflexa el que realment ha
aconseguit
• El conjunt de capacitats representa la llibertat per aconseguir-lo
17. Què podem fer el es educad@s socials?
• Respostes pedagògiques o socioeducatives
• Reconèixer els nostres límits
• L’educació social no consisteix en educar sinó en
aconseguir que l'altre triï i decideixi educar-se.
En què pot ajudar a les persones i comunitats excloses
el fet de tenir al costat un educad@r social?
18. En què pot ajudar a les persones i comunitats excloses
el fet de tenir al costat un educad@r social?
• La pedagogia social es construeix sobre tres pilars: la
teoria, la pràctica i els valors (Storø,2013)
• Ajudar i acompanyar a les persones a augmentar i
millorar les seves capacitats (llibertats), perquè aquesta
és la manera d'acabar canviant les coses
• Tenir bones raons per a fer el que fem o el que
demanem que facin.
• Ampliar les perspectives i els universos vitals de les
persones perquè ampliant aquelles perspectives
s'amplien les seves capacitats i possibilitats d'acció
19. En què pot ajudar a les persones i comunitats excloses
el fet de tenir al costat un educad@r social?
• La pedagogia social té a veure més amb construir que amb reparar
o compensar (Storø,2013)
• Les persones creixem i millorem no a partir del que ens falta, sinó
precisament, a partir del que tenim, del que valorem i és valorat en
nosaltres pels que ens envolten
• Pedagogia que busca l'aliança estratègica amb el subjecte;
que permet a l'educador presentar-se davant el subjecte com un aliat
fiable
• Qualsevol resposta que pretengui ser realment efectiva ha de ser
integral i integrada. Treball en xarxa com una metodologia apropiada
20. En què pot ajudar a les persones i comunitats excloses
el fet de tenir al costat un educad@r social?
• Treballem sobretot per a i amb les persones (i no tant per als polítics,
les institucions o les entitats que ens contracten)
• No hi ha canvi possible si les persones amb les qui treballem no volen.
• Unes relacions socioeducatives basades en la corresponsabilitat
• Reivindicar, assumir, mostrar i encarnar valors, actituds i
comportaments que semblen pertànyer més a l'àmbit del privat que al
del professional.
• Som professionals dels drets humans
• El veritable canvi, només pot venir dels petits gestos que cada un de
nosaltres, com a professionals i com a persones, fem cada dia en la
relació amb les persones i comunitats a través del nostre treball quotidià
21. Dr. Xavier Úcar Martínez
Dpt. Pedagogia Sistemàtica i Social
Universitat Autònoma de Barcelona
http://uab.academia.edu/XavierUcar
MOLTES MERCES PER
LA SEVA ATENCIÓ!!!!!!