L’APARELL DIGESTIU
PARTS
BOCA
VESTÍBUL:
- Galtes
- Llavis
- Genives
- Dents
BOCA:
- Paladar
- Llengua
DENTS
PARTS:
- Esmalt
- Dentina
- Pulpa
DENTS
TIPUS:
- Incisius
- Canins
- Premolars
- Molars
DENTS
INCISIUS CANINS PREMOLARS MOLARS
DENTICIÓ
1a
SUPERIOR 4 2 4 0
INFERIOR 4 2 4 0
TOTAL 20 8 4 8 0
DENTICIÓ
2a
SUPERIOR 4 2 4 6
INFERIOR 4 2 4 6
TOTAL 32 8 4 4 12
LLENGUA
FARINGE
Parts:
Nasofaringe
Orofaringe
Larinofaringe
ESÒFAG
Porció cervical
Porció toràcica
Part diafragmàtica
Part abdominal
ESTÓMAC
PARTS:
Esòfag
Vàlvules:
- cardias
- picos
Parts:
- Fundus
- Cos
- Porció pilórica
INTESTÍ PRIM
 Duodé 25 cm
 Yeyú-ileo 4 – 5m
INTESTÍ GRUIXUT
Parts:
- Part ascendent
- Part transversa
- Part descendent
- íleo-pèlvica
(recte)
RECTE
 2 Porcions:
- Pelviona
- Perineal
NECESSITATS NUTRICIONALS I D’HIDRATACIÓ
EN L’ESPORT
ENTRENAMENT
DIETA
DESCANS
CONCEPTES BÀSICS:
BALANÇ CALÒRIC:
- Diferència entre despesa energètica-ingesta
energètica
DESPESSA ENERGÈTICA:
- Despesa Basal – Despesa física
TIPUS DE COMBUSTIBLE
MACRONUTRITENTS:
- Hidrats de Carboni
- Proteïnes
- Greixos
MICRONUTRIENTS:
- Vitamines
- Minerals
MACRONUTRIENTS
HIDRATS DE CARBONI
FUNCIÓ:
- Aportar energia
TIPUS:
- Monosacàrids: glucosa, fructosa
- Disacàrids: sacarosa, lactosa, maltosa
- Polisacàrids: glucògen
ÍNDEX GLUCÈMIC:
Diferencia el diferents tipus de Hidrats de
Carboni (HDC).
Com més alt sigui, més ràpid aportarà energia
abans però amb poca durada.
Si són d’index baix, ser{ de digestió més lenta
però s’aprofitar{ a més llarg termini
ALIMENTS RICS EN HDC:
 Fruites
 Verdures
 Cereals
 Llegums
 Pa, pasta
 Sèmola
 Sucres, mel
 Begudes edulcorades
 Pastissos, gelats
PROTEÏNES (AMINOÀCIDS)
ESENCIALS:
- Origen extern
NO ESENCIALS:
- Origen intern
FUNCIONS:
 Estructural (colàgen i queratina)
 Reguladora (insulina hormona del creixement)
 Transportadora (hemoglòbina)
 Defensiva (anticossos)
 Enzimàtica (sacarosa i pepsina)
 Contràctil (actina i miosina)
ORIGEN:
Animal
Vegetal
ALIMENTS RICS EN
PROTEÏNES:
Carns
Peixos (incluit la melva)
GREIXOS/LÍPIDS GLICERINA
Funcions:
- Energètica
- Estructura
Tipus:
- Saturades
- Insaturades:
- Monoinsaturades: oli d’oliva, fuits secs
- Polinsaturades: peix blau, llavors
MICRONUTRIENTS
TIPUS
Vitamines:
Fruites (de temporada)
Minerals:
Hortalisses
Vegetals
Llegums
HIDRATACIÓ I PRÀCTICA
ESPORTIVA
Begudes isotòniques
Aigua vs isotòniques:
Desprès de fer exercici és més aconsellable veure
begudes isotòniques .
DIETA MEDITERRÀNIA
DIETA DE LA ZONA
MÉS RECOMENABLE
40% HDC
30% Proteïnes
30% Greixos
DIETA ESCANDINAVA
Buidar el cos completament i omplir-lo de cop
Dieta utilitzada més freqüentment per
maratonians o muntanyistes
RECOMANACIONS ABANS D’UN PARTIT:
Esmorzar:
3 – 4h abans
Sucs
Fruita
Torrades
Proteïnes (pernil, tonyina)
RECOMANACIONS DURANT EL PARTIT:
Fruita i plàtans
Begudes isotòniques
POST-COMPETICIÓ:
Fruita
Aigua
Batuts
NO RECOMENAT:
Begudes ensucrades i
gasoses
Rebosteria industrial
3 àpats
Dolços industrials
Gelats industrials
Aliments de dintre d’una
bossa de plàstic
RECOMANACIONS:
5 àpats.
Percentatges 55-35-15 / 40-30-30
Més micronutrients, més verdures, més
proteïnes.
Sopar lleuger.
Eliminar brossa.
Aigua i fruita abans dels àpats.
METABOLISME ENERGÈTIC
Dues vies energètiques:
Via aeròbica
Via anaeròbica
VIA ANAERÒBICA
Alàctica: No utilitza oxigen, capacitat baixa i gran
potencia. Menys de 20”.
Làctica: Utilitza la glucosa, potencia menor i
major capacitat. Entre 30” i 3 minuts.
VIA AERÒBICA
Presència de oxigen, dipòsits de glucosa limitats.
Potència molt baixa i capacitat molt alta.
Recuperació molt lenta.
FASES DEL METABOLISME
Capacitat
Potència
Inèrcia
Recuperació
FASES DEL METABOLISME ENERGÈTIC
SISTEMA ENDOCRÍ
Glàndules endocrines: pàncrees, ovaris,
testicles, tiroides...
Glàndules exocrines: mamaries, salivals...
Glàndules helocrines: rebutgen el que esta
mort
SISTEMA ENDOCRÍ
Dintre del sistema endocrí trobem les hormones.
HORMONES: substància química produïdes per
les glàndules endocrines. Allibera la glàndula i
té funció de transmissió del funcionament.
Exemples: insulina, adrenalina, hormona de
creixement, testosterona...
SISTEMA RENAL
FUNCIÓ:
Depuració
Conducció
Emmagatzematge.
SISTEMA RENAL
PARTS:
Ronyons: Depurar els líquids per convertir-lo en
orina i mea. Regula els líquids.
SISTEMA RENAL
Urèter: Té una llargada de 25 – 30 cm. Porta
l’orina desde el ronyo fins a la bufeta.
SISTEMA RENAL
Bufeta: Emmagatzema l’orina.
SISTEMA RENAL
Uretra: Part interior del pene. Connecta de la
bufeta a l’exterior.
SISTEMA NERVIÓS
Sistema nerviós central: Controla l’acte motor.
Sistema nerviós perifèric: Controls dels
sistemes i aparells del cós.
SISTEMA NERVIÓS CENTRAL
Parts:
Medul·la espinal
Encèfal
ENCÈFAL
PARTS:
Cervell
Cerebel
Bulb raquidi
Pont de varolio
SISTEMA NERVIÓS PERIFÈRIC
Simpàtic: 8 cervicals, 12 dorsal, 5 lumbars, 5
sacres i 1 coccigi.
Parasimpàtic : La seva funció és relaxar i inhibir

SISTEMES COS HUMÀ