3. Música ( Mousike - Musa): · art del so · dansa · teatre · poesia La música acompanyava a les fàbules i llegendes. Era una part de la percepció grega de com la seva raça havia sigut creada. És per això que la música era present en els Jocs Pítics, els Olímpics, les cerimonies religioses, activitats lúdiques,… Donaven més importància al ritme que a la melodia. La música grega es limitava a repetir una estrofa sense alterar ni una nota. La música grega al principi era sobretot vocal. Donaven molta importància al valor eduacatiu i moral de la música.
4. ARTISTES GRECS: · MESOMEDES DE CRETA poeta líric grec i compositor de principis s.II · EURÍPIDES · ESQUILO · SÓFOCLES · ARISTÓXENO DE TRENTO filósof i teòric grec
5.
6. Partitura grega d’Epitafio de Seikilos (s.II a.C) "Brilla, mientras estés vivo,no estés triste,porque la vida es por cierto breve,y el tiempo exige su retribución" Es comença a escriure música entre el segle V i IV a.C, mitjançant un alfabet que distingia les notacions vocals de les instrumentals.
7. INFLUÈNCIA DE LA MÚSICA: · Mesopotàmica · Egípcia · Etrusca · Indoeuropea
10. krótala Tipologia i descripció: Instrument de percussió que tenia un paper molt important en el ritme de la poesia i oració de l’antiga Grècia. Utilitzat per acompanyar principalment a l’aulós, consta de dos plats originàriament de pedra i ceràmica tot i que posteriorment se’n construïren de metall i fusta. És un antecedent clar de les actuals castanyoles espanyoles, ja que les dues peces, subjectades amb una sola mà, creaven un so sec com quan es pica de mans. S’usaven per acompanyar en forma de ritme les oracions i cançons en festivals i reunions, així com també és destacable la seva limitació a les dones i als satyrs ( Σάτυροι – Sátyroi . Grup masculí companys de Cacerola i Dionysus relacionats amb la poesia i alhora amb l’impuls sexual).
11. krótala Mite: Des dels seus orígens, ha estat associat a Donís, així com a l’estereotip de misteri, emoció i celebració. Obres d’art: De fet, aquesta associació al món del vi ve precedit de la troballa de copes de vi en les que s’han conservat pintures gregues on s’exemplifiquen escenes de celebració en el què hi apareix la krótala .
12. kúmbala Tipologia i descripció: Instrument de percussió molt semblant a la krótala, de la qual el diferencia la subjecció amb per darrere amb els dits de cada un dels platets. Aportaven una gamma de sons més dinàmica i elevada a la de les krótales. Els comercians minoics la dugueren fins a terres hel·lèniques o popularment coneguda per Hélade per elevar litúrgicament a la deesa Cibeles. Representacio pictorica de la kumbala a l-edat mitjana
13. Seîstron Tipologia i descripció: Instrument de percussió semblant a un sonall amb una estructura en forma de U en els qual s’hi col·locaven uns filferros i alhora cascabells que sonaven al ser sacsejats. Tenen un antecedent clarament egipci. Representacio pictorica dels antecedents egipcis
14. kroúpala scabella Tipologia i descripció: Instrument de percussió en forma de sandàlia que al colpejar-la contra el terra emitía un so sec. Era utilitzada per a seguir el ritme en les dançes i oracions conjuntes. Sonall Tipologia i descripció: Instrument de percussió col·locats als membres inferiors dels músics, que al moure's, els saccejaven. Mite: Tots aquests elements musicals eren usats eper portar el compàs de les dances en honor a Dionís.
15. Týmpanon Tipologia i descripció: Instrument de percussió dintre la tipologia dels membranòfons el qual exten la seva membrana sovint de pell d'animal sobre un arc o cilindre realitzat anteriorment en fusta. La seva comparació més propera amb l'actualitat és el popular pandero. Anònim - 375-350 a.C aprox. - material: terracota descobert el 1892
16. rhóptron Tipologia i descripció: Instrument de percussió semblant al týmpanon, ja que es tracta d'un tambó Anònim - mosaic
19. Alt relleu que mostra la figura d’un satir tocant l’aulos
20. Intèrpret d’aulos. Anònim. Figura negra sobre fons blanc, 480 a.C aproximàdament. Prové de la tumba nº22 de la necrópolis Gaggera de Selinunte, Sicilia.
21. Peça de l’ajuar de la tomba 17, en el que se representen dos joves dels quals un sosté una kylix, mentre l’altre toca l’aulos. És un contenidor d’estil sever, del cercle d’Epktetkos.
22. Pelike, del sepolcreto del la Certosa, atribuïda la pintor de Leningrado, 470.450 a.C., mostra una escena de gimnàs.
28. Original de salpinx, de la g`rècia helenística . Medeix 155cm d’altura I fa un diàmetre de 7,8 cm Esta realitzada amb bronze , I es troba en el Museum of Fine Arts, Boston
29. Pintura en paret trobada al Museu de Delos. Home tocant el salpinx
30. Ceràmica grega amb un soldat (hoplita) tocant el salpinx. Finals del s. VI , principis del s.V a.C. Museu arqueològic regional Antonio Salinas de Palermo.
32. Son instruments compostos per cordes que vibren produint un so, que sovint s’amplifica gràcies a una caixa de ressonància. 3 modalitats: Lires , Cítaras i Arpes.
33. La lira És un instrument on les cordes se situen paral·leles a una caixa de ressonància, fabricada amb una closca de tortuga. Les cordes s’allarguen més enllà per uns braços fets de fusta o amb banyes de cabra o algun altre animal fins arribar a una petita travessa a la part superior. Normalment tenien set cordes, que es puntejaven amb un plectre.
34. De la mateixa modalitat que la lira hi ha el bàrbiton , que tenia també set cordes, llargs braços flexibles i una caixa de ressonancia estreta. L’instrument s’associava al culte del deu Dionís i per això es tocava en banquets i festes, entre altres.
35. La mitologia grega atribueix el descobriment de la lira al deu Hermes que es va adonar de com vibrava un tendó sec lligat a la closca d’una tortuga. Representació de Erato, musa de la poesía lírica, tocan la lira.
36. L’heroi grec Orfeo, va utilitzar la seva veu acompanyada de la lira per encantar a Caronte, a Carcerbero i a Perséfona (deesa del regne de les ombres) i així entrar al Hades a intentar rescatar la seva estimada Eurídice.
38. La citara (kitháhra) Molt semblant a la lira, però de construcció més sòlida, amb caixa de fusta amb fornma semicircular o trapezioidal. Tenia el plectre lligat amb un cordill a la caixa per no perdre’l. Dos tipus de citara: “ Citara de Cuna” ,amb una caixa de ressonància en forma de ferradura i que acostumava a tenir uns ulls pintats. Era d’us domèstic i també pedagògic. L’altre tipus era més gran i disposava d’una caixa de ressonància plana per la part frontal, recta a la base i cóncava per la part posterior. El número de cordes variava de set a dotze i era l’instrument dels citaires professionals. Representació Romana d’una dona tocan la citara
39. La citara és l’instrument consagrat del deu Apol·lo. Aquest, va ser el protagonista d’un repte d’habilitat musical amb Marsias. Els contrincants van pactar que qui resultés vencedor disposaria de la vida del derrotat. I així va ser com Apol·lo va degollar a Marisas i va penjar la seva pell d’un arbre perquè servís d’exemple. Es diu, que es va plorar tant la mort de Marisas, que les llàgrimes van formar un riu a Frigia, que prengué el seu nom. Apolo sentado con la lira en la mano, mientras celebra una libación. Kylix, Ca. 470 a.C. Museo Arqueológico de Delfos
40. L'arpa La diferencia principal que existeix entre l’arpa i la lira o la citara escau en la forma triangular i en la longitut desigual de les cordes de l’arpa, que cauen de forma perpendicular sobre el taulell armònic. Segons podem veure a les pintures conservades, hi ha dos tipus d’arpa: l’arpa d’àngle i l’altre,Trigonom, que està provista d’una columna frontal de recolzament. "Arpista de Keros", escultura de mármol proveniente del período Egeo, documenta su presencia en la antigua Grecia hacia el año 2000 a.C
41. Terpsícore era la musa de la dança, la poesia lleugera propia dels balls, del cant coral i a més se li atribuïa l’arpa com a instrument característic. La llegenda explica que Terpsícore, juntament amb Aqueloo o Forcis van ser els progenitors de les Sirenes, i que aquestes van gozar competir amb les muses en ÷ambit musical. Finalment, les sirenes van ser derrotades i desplomades, així que van marxar a les costes de Sicilia, des d’on amb el seu cant exercien una atracció tant forta sobre els mariners que no podien evitar estrellar les seves naus contra les roques.
42. Terpsícore, musa de la música i de la dança , oli sobre tela de Jean.Marc Nattier, 1739
45. "La música és un deliciós plaer, ja sigui sola o acompanyada de cants (...). Això sería suficient per si sol per introduïr-la a la educació (...)." ARISTÒTIL, Política V, 5.
