1. Diego Velàzquez Diego Rodríguez de Silva y Velázquez

2. Biografia : Va neixer al junt de 1599 a Sevilla i va morir al 1660 a Madrid.És un dels pintors espanyols mes important.Els primer anys a Sevilla va desenvolupar un estil naturalista. Als 24 anys va ser anomenat pintor del rei Felip IV, anys mes tard va ascendir fins a ser pintor de cambra, el cual va ocupar de per vida. Durant les seves estades a la cort reial li va permetre poder estudiar la col·lecció reial de pintura, això i alguna estada a Itàlia el va influenciar per poder fer el seu estil propi. A partir del 1631 va assolir un domini extraordinari de la llum, amb el cual va poder inaugura aquest adarrer període am les obre de: les menines. Gràcies als pintors impressionistes francesos, per els cuals Velàzquez va ser un referent, el pintor va tenir una certa poularitat entre la societat.

3. PRIMER VIATGE A ITÀLIA. El viatge d'estudis a Itàlia va ser autoritzat per Felip IV al juny i es va desenvolupar entre agost de 1629 i gener de 1631. Velázquez va partir amb grans mitjans econòmics-el sou assegurat i diners extra per al viatge-. Des de Barcelona, la comitiva d'Ambrosio Spínola en la qual anava integrat Velázquez, va arribar a Gènova, punt de partida del recorregut del pintor fins a Venècia, Velázquez va admirar als mestres del segle XVI i va copiar algunes obres de Tintoretto.

4. En direcció cap a Roma, es va aturar a Ferrara, Cento-on residia Guercino, un dels grans pintors italians del moment- amb els seus tresors, especialment les obres de Miguel Angel. A la tornada, Velázquez va embarcar a Nàpols. A Roma, principal part de viatge, Velázquez va comptar amb el suport del cardenal Francesco Barberini, per les gestions va ser seva estada en el mateix Vaticà. El cardenal havia estat a Madrid en 1620, es va interessar per l'arquitectura i va ser retratat malenconiós i sever per Velázquez, segons ha criticat Cassiano dal Pozzo. La incomoditat de l'allotjament i la proximitat de l'estiu li va fer posar els seus ulls en Villa Medici, la propietat del Gran Duc de Toscana, on, després d'algunes gestions diplomàtiques, va poder residir alguns mesos.

5. El 1630 Roma era el formiguer artístic del món i en ell, fins al més exquisit pintor de retrats del natural-títol amb que va ser presentat al Duc de Toscana-, hauria d'aprendre. El naturalisme sobrevivia en les manifestacions pintoresques dels bamboccianti i el classicisme romà-bolonyès posseïa la representació de l'art oficial. El desenvolupament de la pintura barroca, amb els seus cicles decoratius a la fresca va fer tornar la vista a Parma i Venècia, generant-se un corrent de neovenecianismo colorista i dinàmic, va impregnar manifestacions pictòriques. En aquest ambient es va desenvolupar l'obra de Pietro de Cortona, Poussin, Claudio Lorena, Bernini o el propi Velázquez. Apolo a la farga de Vulcà (La farga) i La túnica de José són les dues grans pintures fruit del primer viatge a Itàlia, pintades per pur delit personal.

6. El repertori d'ensenyaments acadèmiques que el pintor havia rebut a Sevilla, aparent i sistemàticament negades, es van renovar a Roma en aquestes dues composicions complexes, plenes de nus heroics, en exquisit equilibri i ben coordinada composició.Desapareixen les inconnexió antigues, encara visibles a Los borratxos, les expressions individuals de cada personatge reaccionant davant els esdeveniments, segons la teoria artística italiana. L'atmosfera unitària es vessa en amplis escenaris, desconeguts fins ara en Velázquez, i envolta suaument a les figures, allunyant-se definitivament del tenebrisme.

7. Diego Velazquez

8. Primera etapa a Madrid.

9. El 1621, Velazquez va viatjar a Madrid per formar part de la cort reial, ja que Felip III va morir i Felip IV va volguer fer camvis a la cort reial.

10. Va pintar a Lluís de Gongora, i això va fer que tingues exit com a pintor a la cort reial.

11. Gràcies a Fonseca va poder visitar les col·leccions reials de pintura, d'enorme qualitat, on Carles V i Felip II havien reunit quadres de Ticià , Veronès , Tintoretto i els Bassano .

12. L'estudi de la pintura de Ticia, va tenir una influència decisiva en l'evolució estilística de Velázquez.

13. Va passar del naturalisme auster de l'època sevillana i de les severes gammes terroses a la lluminositat dels grisos plata i blaus transparents de la maduresa.

14. El 1623 es va traslladar a Madrid per treballar a la cort del compteduc d'Olivares.

15. Es va allotjar a casa del seu sogre, Fonseca, a qui va retratar durant la seva estancia alla.

16. El 30 d'agost el rei va posar per primera vegada per a Velázquez. Els esbossos presentats per Velázquez al rei van ser del seu grat, i més encara del gust d' Isabel de Borbó , la reina consort

17. Durant els primers mesos del 1623, Velazquez exercia de pintor de camara, pero havia d'acabar el quadre reial abans del 1624, ja que en començaria un altre.

18. Durant els primers anys a Madrid es va dedicar sobretot als retrats, però cap a l'any 1628 l'artista realitzà la seva primera pintura d'un tema mitològic : El triomf de Bacus.

19. Segona etapa a Madrid Velazqeuz viatge a Itàlia, als 32 anys va iniciar el seu període de maduresa. El 1631, retorna a Madrid. Segons Palomino, immediatament després del seu retorn a la cort es va presentar al comte-duc qui li va ordenar anar a donar les gràcies al rei que no s'ha deixat retratar per un altre pintor en la seva absència. En 1631, va entrar al seu taller un jove ajudant de vint anys, Juan Bautista Martínez del Mazo, nascut a Conca que es va casar amb la filla de Velazquez.

20. El 1632 va pintar un retrat del príncep Baltasar Carlos que es conserva a la Col.lecció Wallace de Londres, derivat d'un retrat anterior El príncep Baltasar Carlos amb un nan, acabat en 1631. En aquest quadre buscava la simplificació del treball pictòric

21. Va participar en els dos grans projectes decoratius del període: el nou Palau del Buen Retiro, impulsat per Olivares, i la Torre de la Parada, un pavelló de caça del rei en les proximitats de Madrid. Durant aquesta epoca va pintar La rendició de Breda.

22. Tant el retrat de Felip IV a cavall com el del príncep es troben entre les obres mestres del pintor.

23. La dècada de 1630 va ser per a Velázquez la de major activitat amb els pinzells; gairebé un terç del seu catàleg pertany a aquest període però Cap a 1640 va disminuir Velázquez va ocupar en 1643 el lloc de Ajuda de Cambra, que suposava el màxim reconeixement dels favors reals, atès que era una de les persones més properes al monarca.

24. La tercera etapa de Madrid : Velázquez torna a Madrid el juny de 1651 després d'innombrables crides per part del rei. Per decorar una de les sales de l'Alcàsser amb motius mitològics va pintar quatre obres de les quals només queda una, "Mercuri i Argos". En aquesta etapa es suposa que també va pintar dues de les seves obres més conegudes. Es tenen dubtes sobre la data de la seva creació, però la majoria dels entesos pensa que va ser en aquests anys. Una de les obres més importants és "Les Hilanderas o Rondalla de Aracne" Al 1656 realitza el que tots estan d'acord a anomenar "la seva obra mestra": "Les Meninas". En aquesta època els seus deures com a cortesà li ocupen tant de temps que moltes de les repeticions dels retrats més o menys oficials se les s'encarregava al seu gendre, el pintor anomenat Mall. El 1659, quan tenia seixanta anys, i després de vèncer algunes dificultats amb la noblesa d'aquell temps, Velázquez és nomenat cavaller de Santiago, el que ho encastella al capdamunt de la vida social espanyola. Velázquez mor, després d'una curta malaltia, el 6 d'agost de 1660. Després de la seva mort, alguns enemics que es va anar fent en vida el van acusar d'haver-se enriquit amb diners de la corona. Els seus béns van ser confiscats, però després d'algunes investigacions, Velázquez va quedar net de culpa. La seva devoció per Itàlia fa pensar que estava una mica constret davant la forma de vida en l'Espanya del segle XVII, davant les obligacions palatines i de la pintura, que anhelava una mica de llibertat. Aquesta llibertat la va demostrar en els traços de la seva pintura.

25. Las meninas. La venus del espejo. Algunes de les obres més representatives:

26. Les filadores: Les filadores és un dels quadres més importants de Velàzquez de la tercera etapa a Madrid, les filadores va ser pintat al 1658, medeix 222cm x 293cm. És una pintura de Velazquez, està feta a l’oli i sobre tela. En un primer pla tenim a la jove Aracne, que és la que està d’esquenes i que treballa molt àgilment; a l'esquerra, fingint ser una anciana, la deessa Minerva que fa servir la filadora, al fons hi podem observar a les mestresses de la casa i al seu darrere hi ha un tapís, al costat de les dones podem veure-hi també un instrument. En aquesta pintura hi predomina majoritàriament la linia corba ja que on estàn situades les filadores està ple d’objectes obalats, els colors són freds i la llum es irreal ja que capta la llum natural distribuint-la de manera homogènia. L’obra està en moviment perquè com podem veure, Minerva com que treballa mol ràpid sembla que tingui sis dits, i una de les altres dones, la cual fa servir la filadora fa girar la roda molt ràpid i sembla que estigui en moviment, aquets detalls són els que Velazquez a volgut plasmar a la pintura. El seu tema és domèstic ja que mostra una escena cuotidiana, també podem dir que la seva funció és decorativa. Aquesta pintura va ser encarregada per a Pedro Arce.

27. L' AIGUADER DE SEVILLA És una obra de la joventut de Velàzquez.

28. En ell ja s'aprecia el talent i intencionalitat de l'artista.

29. Tot i que va pertanyer a a reis españols, després va ser donat al rei Wellington i ara es conserva al museu Wellington.

30. És una de les millors obres abans del seu trasllat a Madrid.

31. Aplica la tècnica del clarobscur que fa que s'observi un clar focus de llum provinent de la banda esquerra.

32. Una de les característiques més importants, és la qualitat dels objectes, com ara el regalim d'aigua que rellisquen pel càntir.

33. L'obra representa les diferents edats de l'home.