1. DE LA MÚSICA MEDIEVAL A LA RENAIXENTISTA

2. Característiques de la música medieval Període molt llarg que va del segle V al XV. Predomina la música vocal. El cant gregorià, que es desenvolupa als monastirs i esglésies, va viure un màxim esplendor fins el segle IX. És una música que es basa en la modalitat: les melodies no són tonals, sinó que modals.

3. Com que la vida cultural tenia lloc als monestirs (els monjos eren els únics que sabien llegir i escriure), els avenços en la notació es donen en la música religiosa. Desenvolupament i perfeccionament de la notació musical. Amb l'aparició de la polifonia, caldrà que les figures tinguin una durada proporcional i que aparegui el compàs .

4. L'origen de les claus són lletres llatines: Origen del compàs: 3 elements es considerava l'ordre perfecte i dos imperfecte

5. El llatí és la llengua utilitzada per l'església, mentre que la música profana s'expressa en llengües romàniques amb una temàtica de caire totalment oposada a la música religiosa (canten a l'amor, la guerra...)‏ A partir del segle IX la música profana comença a tenir un major relleu Apareixen els trobadors, músics que canten a l'amor, principalment en els castells. Les primeres mostres que en tenim són del segle XI.

6. Fan una música rítmica i s'acompanyen d'instruments (llaüts, arpes i instruments d'arc i percussió). Hi ha gran riquesa i varietat d'instruments, els quals, sempre subordinats a la veu, s'usen per acompanyar-la i donar-li color. http:// www.instrumentsmedievaux.org /

7. Neix la polifonia A finals del segle XI apareix la polifonia (composició a diverses veus), la qual desplaça progressivament la monodia. La polifonia és molt elemental i aspre. En la música religiosa i de manera inicial consistia en afegir una 4ª o 5ª a una altra melodia ja existent d'origen gregorià. En els segles posteriors aquesta polifonia incipient s'anirà desenvolupant i enriquint-se i ja no serà depenent del cant gregorià.

8. El desenvolupament de la música polifònica coincideix amb la verticalitat i l'esveltesa de l'arquitectura gòtica. Al segle XIV, la polifonia arriba a la música civil i adquireix una gran varietat i complicació rítmica.

9. A partir dels segles XII i XIII (Ars Antiqua) les melodies estan escrites per un compositor i tenen major varietat rítmica. Ja no hi haurà una melodia principal on es superposin les altres. En el segle XIV i XV (Ars Nova) hi ha moltes més possibilitats rítmiques en haver-hi canvis importants en la notació (apareix la mínima i la semimínima)‏

10. En el segles XIII i XIV apareix la notació proporcional. Hi havia la maxima, longa, brevis i semibrevis (de color negre). Al segle XV s'amplien a 8 i seran blanques.

11. Formes musicals MONODIA: Música religiosa: cant gregorià Música civil: música de dansa i cançons de trobadors (el mopviment trobadoresc apareix a la cort amb els nobles i els senyors feudals)‏ POLIFONIA: Música religiosa: organum, conductus i motet Música civil: motet, balada i cànon.

12. Compositors http://grups.blanquerna.url.edu/m38/2/index.htm El Comte d'Aquitània, GUILLEM IX de POITIERS (sud de França, 1086-1127): és el primer trobador que es coneix. ADAM de la HALLE (Nàpols 1240-1286): Trobador francès. La seva obra inclou cançons i "Le jeux de Robin et Marion", pàgina considerada antecedent de l'òpera còmica. LÉONIN (París s. XII): Amb ell s’arriba al punt culminant del nou art polifònic. Va ser un dels millors creadors d'organum a dues veus.

13. PÉROTIN (París s. XIII): Compositor francès. Un dels més distingits creadors del contrapunt. Se li atribueix la creació del motet medieval. Utilitzà estructures musicals de tres i quatre veus construint les sòlides bases de l’escriptura polifònica. ALFONS X el savi (1230 -1284): Va realitzar un manuscrit ple d’il·lustracions i miniatures en el qual es poden trobar més de quatre-centes melodies de lloança a la Mare de Déu, que solien acompanyar-se amb instruments. GUILLAUME DE MACHAUT (França 1300 -1377): es considera el més qualificat representant de l'Ars Nova a França. La seva missa constitueix un model de la primera etapa de la polifonia vocal.

14. Característiques de la música renaixentista Es produeix entre el segle XV i el segle XVII. En l’època medieval les terceres estaven considerades dissonàncies, en canvi en la música renaixentista fou una dependència. La polifonia es va usar de forma més elaborada i van ampliar el nombre de veus. L’us creixent dels intervals de quinta van provocar alguns conflictes.

15. Formes Les formes més importants foren les misses i els motets. La música profana va tenir cada vegada més difusió amb una amplia difusió de formes com el madrigal espiritual i el laude.

16. La llista de formes seculars és llarga i inclou la caccia, la cançó en les seves diferents formes (rondó, virolai, bergerette , balada, música mesurada), la canzonetta, la nadala, la villanella , la villota , i la cançó de llaüt. També existien formes de motet mixtes, com el motet-cançó i el motet secular.

17. Cap al final del període, apareixen els primers precursors dramàtics de l' òpera com la monodia , la comèdia madrigal i l' intermedi .

18. COMPOSITORS

19. Principals compositors