1. Jorge Leiva Rubio
Cristina Suárez Tordera

2. Qué és la Renaixença?
La Renaixença és un moviment cultural valencià del
segle XIX. El seu nom sorgeix de la voluntat de fer
renàixer el valencià com a llengua literària i de cultura
després de segles de diglòssia
Els orígens: Etapa inicial (1833-1859)
Els orígens sobre la Renaixença al País Valencià s'han centrat com un moviment
autòcton.
Joan Fuster el 1956 afirma que "La Renaixença valenciana serà un fillol de la
Renaixença del Principat, mentre que Sanchis Guarner considera que l'origen de la
Renaixença valenciana està motivat en gran part per l'arribada de Marià Aguiló com
a cap de la biblioteca universitària, qui va engrescar dos joves estudiants de Dret:
Teodor Llorente i Vicent Wenceslau Querol a escriure versos en vernacle .
Estudis recents de Vicent Simbor Roig (professor de la Universitat de València)
confirmen que la Renaixença valenciana va ser un moviment nascut autònom, amb
una etapa inicial de 1833 a 1859, l'any de la incorporació i immediat cabdillatge de
Teodor Llorente, que enceta una nova etapa: l'etapa de la maduresa

3. Etapa de plenitud (1859-1909)
Vicent Simbor en el 1859 celebra el primer certamen poètic i el primer èxit de Llorente, tothom
coincideix a establir aquesta data com a inici de l'etapa de plenitud de la Renaixença
valenciana. Quant a la data de finalització hi ha diversitat d'opinions. Així hom estableix el
1893, mort de Constantí Llombart. O el 1902, any en què el Vicepresident de Lo Rat Penat
pronuncia el discurs titulat De Regionalisme i Valentinicultura que incita, per fi, a la
implicació política dels renaixencistes. O el 1904, fundació de l'entitat política
“València Nova” que es proposa forjar una Solidaritat Valenciana a l'estil de la
catalana. O el 1909 any de l'exposició regional i en què Llorente és coronat com a
poeta oficial de València i vitorejat als crits de “Visca la llengua valenciana!”, “Visca
València Lliure!” que foren contestats per la comitiva oficial al crit de “Viva Valencia
espanyola!”.
En aquesta etapa de plenitud distingim dos moments diferent: un primer, de 1859 a
1874, dominat per Llorente i el seu grup conservador; i un segon, de 1874 a
1909, en què s’incorpora Constantí Llombart i el seu grup progressista.

4. Lideratge de Llorente i el seu grup conservador (1859-1874)
A partir de la celebració del certamen poètic en commemoració del IV
centenari de la mort d'Ausiàs March (el 1859), la Reinaxença al País
Valencià entra en una nova etapa hegemonitzada per un nou grup
d'escriptors que s'incorporen al moviment renaixencista a partir de la
dècada dels cinquanta i que reconeixen en Teodor Llorente com a
líder. A banda el mateix Teodor Llorente, es tracta de
Vicent W. Querol, Jacint Labaila, Rafael Ferrer i Bigné i Fèlix
Pizcueta.
És a partir d’aquest moment que la Renaixença valenciana assumeix
un programa concret controlat per un líder i els seus seguidors. Per
poder assolir els seus objectius els renaixencistes compten amb el
control de diversos periòdics (“La Opinión” i “Las Provincias” en mans
de Llorente) i amb tot el poder de la classe dirigent. No obstant
això, aquest poder no va ser en la pràctica usat per a res que no fos
la desvirtuació de la mateixa Renaixença: el grup llorentí li marcà
unes pautes que l'havien de conduir irremeiablement a l'anihilació.
Tampoc els escriptors de la premsa política i satírica ni els sainetistes
es plantejaren ser una possible alternativa, ja que mai sentiren que
les seues obres en català formaren part d’aquella Renaixença
proclamada per Llorente, més aviat ambdós grups es menyspreaven.

5. Poema de Teodor Llorente
l'any 1865 Teodor Llorente publica al Calendari Català el poema «Als poetes de
Catalunya»:
Mes no vullgau que tornen de nou los antics segles,
puix morts estan per sempre los Jaumes i
Borrells; en los seus fets gloriosos busquem lliçons i
regles, i en compte de plorar-los tornem-se dignes
d'ells.
Dels venerats sepulcres no remogam les
cendres; deixem dins d'ells l'espasa, que el temps ja
rovellà; i oixcam, perqué tal volta més clars deixen
entendre's allí los sants oracles del dia de demà.
Lo ceptre i la diadema perderes, Barcelona; mes no
plores, ¡oh pàtria!, l'immerescut afront: deixa que el
riu dels segles s'emporte una corona que estreta vui
seria per a ton noble front.

6. L'aparició de Constantí Llombart i el seu grup progressista
(1874-1909)
L'aparició de Constantí Llombart
dóna un tomb a la Renaixença
valenciana per la seua tasca
d'ajuntar i cohesionar primer el
grup populista o progressista, i
posteriorment als dos grups: el
conservador de Llorente i el seu
grup progressista. En efecte, el
1874 Llombart trau al carrer la
revista «Lo Rat-Penat: Calendari
llemosí», la primera revista
valenciana cultural escrita en
català Una vegada articulat
aquest grup progressista calia
vertebrar els dos grups existents:
el conservador de Llorente i el
progressista de Llombart. Amb
aquesta intenció funda Llombart
Lo Rat Penat el 31 de juliol de
1878.

7. Esperem que us haja
agradat