literatura catalana segles XVI,XVII,XVIII

1. SEGLE XVI

2. HISTÒRIA ECONOMIA CULTURA
POLÍTICA -Crisi que no es recuperarà -Renaixement
-Segle XV (1410) fins a mitjans del segle -Erasmisme
–- Mort Martí l’Humà, XVIII -Interès per Ramon Llull
sense descendència i -Desplaçament del comerç a
hereta el tron Ferran -Influència de la poesia
l’Atlàntic
d’ Antequera d’Ausiàs March
- Compromís de Casp ___________
-Guerres: L’aristocràcia i els
intel·lectuals marxen on
-Civil contra Joan II hi ha la cort
-Remences, Ferran el (castellanització)
catòlic.
-SEGLE XVI Classes populars i la
-Guerra dels clerecia es mantenen
agermanats fidels a la llengua
-Absolutisme catalana
Aústries
-Bandolerisme

3. Les institucions Bilingüisme
catalanes es mantenen: Cort al País Valencià (ús
del castellà)
•Cancelleria reial El castellà esdevé una
mena de Koiné de la
• Absència de govern llengua literària, com
abans havia passat amb
propi en el país. el provençal i el gallec
•Virreis
Confusió del nom de la
LLENGUA CATALANA en
llemosina (antic
provençal).
Durarà fins a la
Renaixença (s. XIX)

4.  L’aristocràcia i els intel·lectuals creen una literatura culta, en llatí, castellà o català,
però són incapaços de construir una tradició cultural catalana eficient
 Les classes populars produeixen i consumeixen una cultura d’expressió catalana
___________
LA IMPREMTA, gràcies a la impremta s’han conservat força obres de literatura popular.

5.  Poesia de certamen:
 Vella tradició trobadoresca
 Poc valor literari
 Castellanització de les formes poètiques
 Poesia sota el mestratge d’Ausiàs March

6. Pere Serafí
Milà i Fontanals l’anomena “poeta de transició entre
l’escola catalana i la castellana”.
 Formes tradicionals –populars- (Goigs)
 Predilecció gèneres i formes mètriques italianes, sonet
 Estil d’influència castellana, introducció de
castellanismes
 També influència d’Ausiàs March, per exemple ús del
decàsil·lab

7.  Poema de base popular
 Se’n coneixen 5 versions
 La de Pere Serafí és la més simple i fidel
 Estil melangiós

8.  Despuig Cristòfol, Col·loquis de la insigne ciutat de
Tortosa. (1510-1580)
 Prosista més important del XVI
 La seva obra reflecteix l’ambient social i històric del seu
temps
 Els Col·loquis pretenen 3 coses:
 1.- Defensar l’excel·lència, bellesa, riquesa i importància
històrica de la seva ciutat
 2.- Exaltació de Catalunya en el present i passat i lloar la
llengua catalana
 3.- Profundament espanyol, no tolera que s’identifiqui
Espanya amb Castella

9.  Formalment són 6 diàlegs entre tres personatges
 Despuig coneix bé els clàssics, els autors del
Renaixement i la tradició literària catalana

10. SEGLE XVII

11. HISTÒRIA POLÍTICA ECONOMIA CULTURA
-Expulsió dels moriscos - Tensió i problemes -Cultura subsidiària
(1609) econòmics i socials literàriament, estilística i
-Guerra dels Segadors ideològica de la
castellana.
-Llengua: el castellà és
la llengua de prestigi,
arriba pel comerç.
-“Escuela poètica
castellana”

12.  POESIA: Francesc Vicent Garcia (1579-1623),
rector de Vallfogona
 Dos estils: un de culte i un altre d’obcè i
escatològic –vallfogonisme-
 PROSA. Tractats militars
 Catecismes

13. SEGLE XVIII

14. HISTÒRIA POLÍTICA ECONOMIA CULTURA
-Guerra de Successió -La burgesia pacta amb -Dos períodes:
(1701-1714) que clou la l’Imperi
hª de la corona -Creixement econòmic -1.- Esmorteïment total
catalanoaragonesa. (Carles III) -Tancament universitat
-Dinastia borbònica de Barcelona (s’obre la
-Decrets de Nova Planta de Cervera, per la seva
Regne de València 1707 fidelitat a Felip V)
Catalunya 1716 -2.- Finals de segle:
simptomes de
reivindicacions
_______
històriques i
lingüístiques. –Acadèmia
Les institucions pròpies de Bones lletres- (1752)
són abolides. -Aquest lleu
El català deixa de ser la redreçament marca el
llengua “oficial” dels camí vers la
Països Catalans RENAIXENÇA

15.  Dramaturg menorquí Joan Ramis
 Baró de Maldà, Calaix de sastre

17.  Poesia creada pel poble a partir de la seva necessitat d’expressar
unes vivències humanes elementals i permanents i en la qual es
reconeix com a tal poble.
Segons el Romanticisme, la poesia popular seria fruit de la creació
espontània i anònima del poble, que hi expressaria la seva
mentalitat i la consciència de la pròpia personalitat nacional. Per als
positivistes, en canvi, el poble no crea, sinó que rep, adapta i
transmet la poesia dels doctes. […] Una poesia d’aquest gènere
[popular] és en realitat atemporal i no té una pàtrica concreta, si no
és la de la llengua que l’expressa.
Josep Romeu i Figueras
SOLC

18.  Arriba per via oral
 Gràcies a la impremta se n’han conservat
mitjançant “fulls solts” i en cançoners castellans
 La majoria de cançons i romanços van ser
recopilats al segle XIX –Romanticisme-

19.  Els Segadors (1640)
 Bach de Roda (1713)
 El comte Arnau
 L’Hereu Riera (ball de bastons)
 El rei mariner
 CANÇONS DE BANDOLERS I LLADRES DE CAMÍ RAL
 Identificació del bandoler per part del poble –supervivència dels
atributs que caracteritzava el cavaller medieval.
 Bandoler idealitzat amb una lliçó moralitzadora
 “Quan jo n’era petitet”, “Una cançó vull cantar/ no hi ha molt que
s’és dictada”

20.  Gènere poètic semipopular d’arrel medieval (Crònica de Ramon
Muntaner)
 Formes cantades amb melodies senzilles, recorden les litúrgiques.
Inicialment esballaven.
 La seva estructura es fixà a finals del segle XVII
 CONTINGUT, gènere narratiu:
 Caire religiós, vinculats a les escenificacions religioses
 FORMA (model cançons de dansa i balada trobadoresques):
 7/8 estrofes (cobles), versos heptasíl·labs, amb una tornada inicial de 4
versos, al final de cada cobla repeteixen els 2 versos finals de la cobla
inicial (retronxa)

21.  Les Nadales anteriors al segle XV s’han perdut,
només se’n conserven algunes en manuscrits
 Segles XVI i XVII, influència Villancicos.
 Les que es canten avui són dels segles XVIII i XIX

22.  Cançoner profà
 Cançons breus, improvitzades mentre es
treballava al camp.
 A les Illes Balears es diuen “Gloses/glosses” i al
País Valencià “cobles”
 Gran varietat temàtica:
 Cançons d’amor, despit, bressol d’enyorança,
felicitacions …
 Formalment consten de 4 versos heptasíl·labs,
amb rima assonant i consonant

23.  Cançons profanes,però vinculades a la religió
perquè es cantaven a les cofraries de la Mare de
déu del Roser.
 Tenen un sentit de lloança
 Formalment consta de 8 versos heptasíl·labs i
rima assonant

24.  Teatre de caire particular: sainet (Catalunya;
Entremesos a les Illes i al País Valencià
 Representacions solien fer-se per Pasqua,
carnaval, Corpus o Quaresma
 El profà es representava en magatzems, sales,
patis i balls
 El religiós en convents o a l’interior deles
esglésies: Pastorets, passions, …

25.  Base del teatre del segle XIX i del teatre culte en
general: Teatre polític, la comèdia de costums i les
sarsueles
 Peça en un acte, anònim i d’estructura molt
rudimentària. Primer s’escriviren en vers i després en
prosa.
 Temàtica: la vida quotidiana i tipificada. Vida picaresca;
el banyut; costums populars
 Diàlegs que reprodueixen el parla de l’època.
 Actors només masculins

26.  Surt a finals del segle XVIII.
 Base teatre culte XIX

27.  La UNESCO ha reconegut 2 textos teatrals de
temàtica religiosa.
 EL MISTERI D’ELX
 LA PATUM DE BERGA