Tema 2

1. INDEX
1. La Veritat
2. Reflexió a damunt de la Paraula
3. El llenguatge filosòfic
4. La veritat i el coneixement
5. Vocabulari
6. La negació de la veritat
7. Llenguatge i coneixement filosòfic
1/26

2. 1. La Veritat
Què és la veritat?
El terme VERITAT s’utilitza com:
- Concepte contrari a la MENTIDA
- Concepte que defineix la realitat de les coses.
LA VERITAT només es UNA.
2/26

3. La Paraula
La paraula és la que defineix la VERITAT
Dona sentit a les idees
Però també lleva el sentit a les idees
Per a definir la veritat utilitzem la PARAULA, però
depenent del sentit que per a NOSALTRES tingue la
paraula li donarem un sentit, una visió mental, un
pensament,… a eixa paraula, que és un reflexe
d’altres idees.
Per tant tindrem una visió particular del que és la
VERITAT.
3/26

4. Per tot això hem de saber que:
• Abans de parlar d’alguna cosa, hem de definir
l’objete d’estudi.
• Que el ús de la paraula desgasten el seu sentit
• Qué la paraula es font de malentesos
El petit princep
4/26

5. 3. El llenguatge filosòfic
La filosofia pren totes les precaucions per definir
previament el seu objecte d’estudis
• De totes maneres les paraules no deixen de
ser un intent de plasmar idees.
• Les idees no es veuen, se entenen per la
utilització adient que es fa d’elles.
5/26

6. La Veritat i el Coneixement
La filosofia com "amor al saber" suposa
una incansable “recerca de la veritat".
En aquest sentit, la precaució del
filòsof no és fugir de la ignorància,
sino més be no caure en l’error.
Això explica perque la majoria de
sistemes filosòfics comencen
plantetjant-se qüestions
metodològiques
6/26

7. Limitacions de la veritat
• Qué podem coneixer?,
Podem coneixer amb veritat?
• Com podem tindre la certesa de no errar?
uivocarnos?
7/26

8. Vocabulari
• Veritat: Es distingueix entre veritat moral, ontològica (que està en la
realitat) i veritat lògica o gnoseològica (que està en el enteniment). La
veritat gnoseològica es defineix com adecuació d’un jui amb la realitat.
• Certesa: Estat de ferme adhesió de la ment a alguna cosa coneguda, sense
temer a errar. Es pot arribar mitjançant l’evidència.
• Dubte : Estat en el que la inteligència oscila entre l’afirmación i la negació
d’una determinada proposició. Implica una suspensió del jui.
• Evidència : Presència davant el subjecte d’una realitat inequívoca.
• Error : Afirmar allò fals com a veritat.
8/26

9. • Falsedat : Qualitat del juí que no es correspon amb la realitat.
• Gnoseologia : Disciplina filosòfica que consistix en l'estudi del
coneixement humà des de la perspectiva de la veritat. En este
sentit, aborda qüestions com el procés del coneixement humà, els
seus límits, abast, relació amb l'objecte i el subjecte, etc.
També rep els noms de Crítica i Teoria del coneixement.
• Ignoracia : Absència de saber, carència de coneixement.
• Opinió : Estat de la ment que s'inclina per la veracitat d'un
juí sense excloure del tot que este puga ser fals.
9/26

10. La negació de la veritat
Relativisme i subjectivisme són dues formes encobertes
d'escepticisme
Són responsables que hui en dia molts pensen que la
veritat és allò útil, que està de moda, allò que opina
la majoria o el que a cada un li pareix o li convé en
cada moment.
Este Relativisme i subjectivisme, que originàriament es
donen en el pla del coneixement, repercuteix
necessàriament en l'esfera de l'obrar, per la
qual cosa tenen importants conseqüències
d'orde ètic o moral.
10/26

11. Escepticisme : Postura que nega l'existència de la veritat o
bé la capacitat de la raó humana per a accedir a ella.
Relativisme : Corrent de pensament que limita la validesa
de la veritat fent-la dependre de factors com ara la
influència del mig, l'esperit del temps, la pertinença a
un determinat cercle cultural o social, etc.
Subjectivisme : Corrent de pensament que limita
la validesa de la veritat al propi subjecte que
coneix i jutja.
11/26

12. Llenguatge i coneixement filosòfic
Les paraules són sons que consten d'un significat, és a
dir, són signes lògics o símbols, formats per
significant i referent o significat: paraules, dibuixos,
signes i símbols
La “Proposició” no consta de paraules com l'oració, ni
es confon amb la situació objectiva com li ocorre a
les oracions que poden tindre distints sentits, és a
dir, significar distintes proposicions.
12/26

14. FALACIES I PARADOXES
Una fal·làcia és un argument que pareix vàlid, però no ho és.
Algunes fal·làcies es cometen intencionalment per a persuadir o
manipular als altres, mentres que altres es cometen sense intenció
degut a descuits o ignorància.
De vegades les fal·làcies poden ser molt subtils i persuasives, per la
qual cosa s'ha de posar molta atenció per a detectar-les.
El que un argument siga fal·laç no implica que les seues premisses o la
seua conclusió siguen falses ni que siguen verdaderes.
L'estudi de les fal·làcies es remunta almenys fins a
Aristòtil
Les fal·làcies són d'interés no sols per a la
lògica, sinó també per a la política, la retòrica,
el dret, la ciència, la religió, el periodisme…
14/26

15. Argumentum ad verecundiam
15/26

16. Falacia Ad hominem
16/26

17. Falacia Ad populum
Que muchos lo
crean no significa
que sea verdad.
Tampoco que lo
hayan creído mucho
tiempo
17/26

18. Falacia Ad Ignorantiam
18/26

19. Falacia Ad baculum
Se sostiene
una
determinada
conclusión no
aportando
razones sino a
través de la
coacción, la
amenaza o el
miedo
19/26

20. Falacia de Generalización indebida
20/26

21. Falacia de Falsa Causa
21/26

22. Falacia semántica
22/26

23. Falacia circular
23/26

24. T'atrevixes a fer un
curtmetratge
explicant les
fal·làcies?
24/26

25. Les paradoxes lògiques
Les paradoxes són enunciats que
afirmen quelcom, però quan intentes
decidir si són verdaderes o falses, generen un
cercle viciós de contradiccions.
Per exemple: La paradoxa del mentider:
"Este enunciat és fals"
La paradoxa del mentider s'elimina
quan s'establix que cap enunciat
pot parlar de la seua pròpia veritat
o falsedat 25/26

26. Si ho has entés hauries de saber…
• Diferenciar entre veritat, paraula i idea
• Definir: Veritat, certesa,dubte, error,
evidència, falsetat, gnoseologia, ignorància,
opinió.
• Explicar la relació entre subjectiviste,
escepticisme i relativisme
• Els tipus de falacies existents
26/26