Open Access Resources (What they are and how to find them) FIL Interlend 2014LeahMaughan
Talk for the Forum for Interlending Conference 2014 on how to find and evaluate Open Access resouces and their usefulness for Interlibrary Loan/Document Supply
OA in the Library Collection: The Challenge of Identifying and Managing Open ...NASIG
Librarians, researchers, and the general public have largely embraced the concept of open access (OA). Yet, incorporating OA resources into existing discovery and tracking systems is often a complicated process. Open access material can be delivered through a variety of publishing or archival mechanisms, creating certain challenges, particularly for those managing e-resources. Although an increasing proportion of research output is becoming open access each year, organization and discovery of these resources remains imperfect.
The debate between the relative merits of Green and Gold OA is regularly discussed in academic circles but less attention is devoted towards Hybrid OA and the challenges inherent in this model. Most major publishers offer open access through one or more of these models, but open access metadata standards seem to be lacking among these content providers. The presenters will discuss some of these challenges identified in the literature and through other mechanisms, including data gathered by NISO and an original survey. By identifying these issues, the scholarly communication community can work together to improve discovery for end users.
Chris Bulock
Electronic Resources Librarian, SIUE Lovejoy Library
Chris is an Electronic Resources Librarian and NASIG member from the St. Louis area. His research and work are focused on improving the library user's experience. Chris is the recipient of the 2012 HARRASSOWITZ Charleston Conference Scholarship.
Nathan Hosburgh
Discovery & Systems Librarian, Rollins College
Nate Hosburgh is currently the Discovery & Systems Librarian at Rollins College in Winter Park, Florida as part of a revamped Collections & Systems department that includes ILL, collection development, acquisitions, systems, and technical services. Previously, he held positions managing e-resources at Montana State University and managing interlibrary loan & document delivery at Florida Institute of Technology in Melbourne
Identified open access resources such as open access archives, open access books, open access journals, open access courseware, open access search engine and open source software and its actual usefulness in LIS teaching & learning process
Open Access Resources (What they are and how to find them) FIL Interlend 2014LeahMaughan
Talk for the Forum for Interlending Conference 2014 on how to find and evaluate Open Access resouces and their usefulness for Interlibrary Loan/Document Supply
OA in the Library Collection: The Challenge of Identifying and Managing Open ...NASIG
Librarians, researchers, and the general public have largely embraced the concept of open access (OA). Yet, incorporating OA resources into existing discovery and tracking systems is often a complicated process. Open access material can be delivered through a variety of publishing or archival mechanisms, creating certain challenges, particularly for those managing e-resources. Although an increasing proportion of research output is becoming open access each year, organization and discovery of these resources remains imperfect.
The debate between the relative merits of Green and Gold OA is regularly discussed in academic circles but less attention is devoted towards Hybrid OA and the challenges inherent in this model. Most major publishers offer open access through one or more of these models, but open access metadata standards seem to be lacking among these content providers. The presenters will discuss some of these challenges identified in the literature and through other mechanisms, including data gathered by NISO and an original survey. By identifying these issues, the scholarly communication community can work together to improve discovery for end users.
Chris Bulock
Electronic Resources Librarian, SIUE Lovejoy Library
Chris is an Electronic Resources Librarian and NASIG member from the St. Louis area. His research and work are focused on improving the library user's experience. Chris is the recipient of the 2012 HARRASSOWITZ Charleston Conference Scholarship.
Nathan Hosburgh
Discovery & Systems Librarian, Rollins College
Nate Hosburgh is currently the Discovery & Systems Librarian at Rollins College in Winter Park, Florida as part of a revamped Collections & Systems department that includes ILL, collection development, acquisitions, systems, and technical services. Previously, he held positions managing e-resources at Montana State University and managing interlibrary loan & document delivery at Florida Institute of Technology in Melbourne
Identified open access resources such as open access archives, open access books, open access journals, open access courseware, open access search engine and open source software and its actual usefulness in LIS teaching & learning process
Ponència sobre la Preservació i difusió de fotografies mitjançant repositoris. Museu Marítim de Barcelona
Gorka Roldan, coordinador de Projectes del Centre de Serveis Científics i Acadèmics, CESCA i Ricard de la Vega, cap del Servei de Portals i Repositoris CESCA
Preservació i difusió de fotografies mitjançant repositorisRicard de la Vega
Un repositori digital és una eina per organitzar, preservar i difondre continguts digitals, com ara fotografies. D'aquesta manera, esdevé una solució integral enfocada tant a l'adopció de mecanismes de preservació, per conservar els fons a llarg termini, com de difusió al públic a través de la xarxa, de manera fiable i robusta.
Per la seva versatilitat i flexibilitat, els repositoris compleixen molts dels requeriments desitjables en aquest tipus de projectes, permetent per exemple disposar de diferents tipologies d'accés als continguts (accés obert o restringit a una comunitat d'usuaris), realitzar ingestes massives de dades, establir diferents fluxes de gestió de la informació, generar automàticament models de difusió (JPEG) a partir de la ingesta del model de preservació (TIFF), descriure la col·lecció mitjançant un o diversos esquemes de metadades, mecanismes i protocols d'interoperatibitat, etc.
A més, com tota eina informàtica, poden adaptar-se i personalitzar-se si existeixen requisits particulars. En aquest sentit, molts repositoris es basen en programari lliure, fet que facilita aquesta personalització.
El Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya (CESCA) treballa en l'àmbit dels repositoris des de fa deu anys, quan al 2001 va posar en funcionament, amb el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya, el dipòsit de Tesis Doctorals en Xarxa (TDX). Després el van seguir altres projectes cooperatius entre diferents universitats i entitats com el Dipòsit de la Recerca de Catalunya (RECERCAT), les Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO) o els Materials Docents en Xarxa (MDX). També és el soci tecnològic de la Biblioteca de Catalunya (al repositori Patrimoni Digital de Catalunya, PADICAT), de la Fundación Española para la Ciencia y Tecnología (al repositori Revistas Españolas de Ciencia y Tecnología, RECYT) i del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (al repositori Calaix).
A la ponència, després de descriure les característiques bàsiques d'un repositori digital i fer un breu repàs a l'experiència del CESCA amb els diferents estàndards emprats en repositoris, es descriurà com aquesta eina pot servir per preservar i difondre fons fotogràfics, i com la cooperació entre entitats pot ajudar en dues vessants: d'una banda, en la compartició de costos per aconseguir economies d'escala que facilitin disposar d'una infrastructura actualitzada, fiable i robusta, que per una sola entitat seria complex de gestionar, i de l'altra, per posicionar el repositori als cercadors, com ara google.
Ponència presentada en el taller "Divulgar ciencia en el siglo XXI", impartida a la Universitat de Barcelona el 23 de maig de 2012. Eines 2.0 per a la promoció de la recerca científica.
El wiki: una eina per a l'aprenentatge sense mursIRL_ALL
Presentació a càrrec de Júlia Llompart de la Universitat de Massachusetts a les XXIV Jornades per a Professors de Català de l'Institut Ramon Llull el 2010
Repositoris digitals (COBDC 2012), curs de Sandra Reoyo i Ciro LluecaCiro Llueca
Repositoris digitals: disseny i implementació per a biblioteques, arxius i museus (Sandra Reoyo & Ciro Llueca, Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, octubre 2012)
El passat 7 d’octubre de 2014 es va celebrar a la seu del CSUC la 2a edició de l’Intensiu de Col·leccions Digitals, un seminari dirigit per Ciro Llueca, de la Filmoteca de Catalunya, que, per segon any consecutiu, recull una sèrie de bones pràctiques adreçades als professionals de les biblioteques, arxius i museus amb col·leccions patrimonials a internet.
Lluís Anglada, director de Biblioteques, Informació i Documentació del CSUC, explica en aquesta presentació la fusió que va donar lloc al CSUC, a l'inici de 2014, i els serveis que ofereix a la comunitat acadèmica i de recerca.
La formació pràctica docent: una perspectiva comparativaFrancesc Pedró
De les pràctiques professionals a la formació clínica docent, passant pels processos d'inducció. Quines són les pràctiques internacionals? Què en podem aprendre?
Innovació educativa i avaluació: quin paper per a la tecnologia?Francesc Pedró
Diverses raons empenyen la innovació educativa, però avui és necessari que sigui capaç de mostrar evidències dels beneficis que aporta. La innovació suportada per la tecnologia n'és un exemple clar.
More Related Content
Similar to Recursos oberts i ensenyament a distància 2.0
Ponència sobre la Preservació i difusió de fotografies mitjançant repositoris. Museu Marítim de Barcelona
Gorka Roldan, coordinador de Projectes del Centre de Serveis Científics i Acadèmics, CESCA i Ricard de la Vega, cap del Servei de Portals i Repositoris CESCA
Preservació i difusió de fotografies mitjançant repositorisRicard de la Vega
Un repositori digital és una eina per organitzar, preservar i difondre continguts digitals, com ara fotografies. D'aquesta manera, esdevé una solució integral enfocada tant a l'adopció de mecanismes de preservació, per conservar els fons a llarg termini, com de difusió al públic a través de la xarxa, de manera fiable i robusta.
Per la seva versatilitat i flexibilitat, els repositoris compleixen molts dels requeriments desitjables en aquest tipus de projectes, permetent per exemple disposar de diferents tipologies d'accés als continguts (accés obert o restringit a una comunitat d'usuaris), realitzar ingestes massives de dades, establir diferents fluxes de gestió de la informació, generar automàticament models de difusió (JPEG) a partir de la ingesta del model de preservació (TIFF), descriure la col·lecció mitjançant un o diversos esquemes de metadades, mecanismes i protocols d'interoperatibitat, etc.
A més, com tota eina informàtica, poden adaptar-se i personalitzar-se si existeixen requisits particulars. En aquest sentit, molts repositoris es basen en programari lliure, fet que facilita aquesta personalització.
El Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya (CESCA) treballa en l'àmbit dels repositoris des de fa deu anys, quan al 2001 va posar en funcionament, amb el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya, el dipòsit de Tesis Doctorals en Xarxa (TDX). Després el van seguir altres projectes cooperatius entre diferents universitats i entitats com el Dipòsit de la Recerca de Catalunya (RECERCAT), les Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO) o els Materials Docents en Xarxa (MDX). També és el soci tecnològic de la Biblioteca de Catalunya (al repositori Patrimoni Digital de Catalunya, PADICAT), de la Fundación Española para la Ciencia y Tecnología (al repositori Revistas Españolas de Ciencia y Tecnología, RECYT) i del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (al repositori Calaix).
A la ponència, després de descriure les característiques bàsiques d'un repositori digital i fer un breu repàs a l'experiència del CESCA amb els diferents estàndards emprats en repositoris, es descriurà com aquesta eina pot servir per preservar i difondre fons fotogràfics, i com la cooperació entre entitats pot ajudar en dues vessants: d'una banda, en la compartició de costos per aconseguir economies d'escala que facilitin disposar d'una infrastructura actualitzada, fiable i robusta, que per una sola entitat seria complex de gestionar, i de l'altra, per posicionar el repositori als cercadors, com ara google.
Ponència presentada en el taller "Divulgar ciencia en el siglo XXI", impartida a la Universitat de Barcelona el 23 de maig de 2012. Eines 2.0 per a la promoció de la recerca científica.
El wiki: una eina per a l'aprenentatge sense mursIRL_ALL
Presentació a càrrec de Júlia Llompart de la Universitat de Massachusetts a les XXIV Jornades per a Professors de Català de l'Institut Ramon Llull el 2010
Repositoris digitals (COBDC 2012), curs de Sandra Reoyo i Ciro LluecaCiro Llueca
Repositoris digitals: disseny i implementació per a biblioteques, arxius i museus (Sandra Reoyo & Ciro Llueca, Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, octubre 2012)
El passat 7 d’octubre de 2014 es va celebrar a la seu del CSUC la 2a edició de l’Intensiu de Col·leccions Digitals, un seminari dirigit per Ciro Llueca, de la Filmoteca de Catalunya, que, per segon any consecutiu, recull una sèrie de bones pràctiques adreçades als professionals de les biblioteques, arxius i museus amb col·leccions patrimonials a internet.
Lluís Anglada, director de Biblioteques, Informació i Documentació del CSUC, explica en aquesta presentació la fusió que va donar lloc al CSUC, a l'inici de 2014, i els serveis que ofereix a la comunitat acadèmica i de recerca.
Similar to Recursos oberts i ensenyament a distància 2.0 (20)
La formació pràctica docent: una perspectiva comparativaFrancesc Pedró
De les pràctiques professionals a la formació clínica docent, passant pels processos d'inducció. Quines són les pràctiques internacionals? Què en podem aprendre?
Innovació educativa i avaluació: quin paper per a la tecnologia?Francesc Pedró
Diverses raons empenyen la innovació educativa, però avui és necessari que sigui capaç de mostrar evidències dels beneficis que aporta. La innovació suportada per la tecnologia n'és un exemple clar.
Evidencias internacionales sobre el éxito educativoFrancesc Pedró
Análisis de algunos factores que explican el éxito educativo de algunos sistemas escolares desde una perspectiva comparada, y sus implicaciones para las políticas educativas y para la transformación del rol del liderazgo escolar
Innovacions tecnològiques a l’educació. S'acosta la tormenta perfecta?Francesc Pedró
HI ha uns quants indicadors que mostren que s'acosta una tempesta que podria portar a una més gran densitat d'innovacions tecnològiques en educació. La sabrem aprofitar?
¿Cómo aprovechar las potencialiades de los celulares en la escuela? ¿Cómo está cambiando el contexto y por qué hay que revisar el rol de los celulares en la educación?
MWC 2016 - La innovación educativa - Quin paper per a la tecnología?Francesc Pedró
Mostra l'evolució del concepte d'innovació en educació i analitza quin és el paper que la tecnologia i pot jugar en un context en què cal acreditar el valor afegit.
Towards a perfect storm - Technology-supported innovations in educationFrancesc Pedró
A review of some factors indicating that we might be facing the perfect storm in education when it comes to a more efficient use of technology in school education.
La innovación educativa: ¿qué papel para la tecnología?Francesc Pedró
Cómo nuestra aproximación a la innovación educativa ha ido evolucionando hasta quedar fijada en relación a la capacidad de mejorar la calidad de los aprendizajes de los alumnos, acreditando el progreso. Y, en este sentido, cuál es el papel que la tecnología desempeña generando oportunidades para la atención a las necesidades docentes.
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsDaniel Fernández
Vice Verba és una aplicació educativa dissenyada per ajudar els estudiants de llatí a aprendre i practicar verbs llatins d'una manera interactiva i entretinguda.
1. Els Recursos Educatius Oberts i
l’ensenyament a distància 2.0
Francesc Pedró
OECD Centre for Educational Research and Innovation
1
2. Continguts
Què està passant
Qué son i per a què serveixen
Qui els produeix i els utilitza
Per què
Com afecten l’ensenyament a distància?
Què caldria fer
2
3. Què està passant?
• Creix la competència
– Els coneixements I els recursos d’aprenentatge són intangible de
gran valor.
– Propietat intel.lectual esdevé estratègica
• Això no obstant,
– Canvia la nostra percepció del món: usuari-productor
– Individus i institucions els comparteixen a la xarxa, amb format
obert i gratuïtament
• OECD/CERI i Hewlett Foundation
• Traducció aviat disponible
3
7. Els Recursos Educatius Oberts són materials digitals
que s’ofereixen lliurement i en format obert per a ser
usats i reutilitzats.
Tools Content Standards
Shared conventions for
Software for development Materials published for
digital publishing of open
and delivery of resources learning or reference
resources
Content Development Learning Reference Licensing Tools Best Practices
Management Tools • Creative • CMU (design
Courseware Collections
Systems (CMS) • Rice Commons principles)
• MIT OCW • UTOPIA
• USU’s Connexions • Library of
• JHSPH OCW
EduCommons • Notre Dame Congress
• Tufts OCW • Internet
• UMich OCW Archive
• Utah St. OCW • Google Scholar
• Sofia • Wikis
• PLoS and
Groupware Learning other open Interopability
Learning
• H20 (at Management journals • OKI
Objects
Harvard) Systems (LMS) • IMS
• Rice
• Wikis • Sakai Connexions
• USU’s OSLO • Moodle • Merlot
research • UC-Berkeley
videos
7
17. OCWs emergents
United States France Spain
• Harvard Law School Berkman • Telecom Paris • U. Extremadura
Center • Ecole Polytechnique • U. Politécnica de Madrid
• Johns Hopkins • Techniques Avancées • U. Santiago de Compostela
School of Public Health • Ponts et Chaussées • U. Barcelona
• Tufts University • Ecole des Mines de Paris • U. Islas Baleares
• University of Michigan School • Chimie Paris • U. Rovira i Virgili
of Information • Physique-Chimie • U. Jaume I
• U. Murcia
• University of Notre Dame • Agronomie
• U. Alicante
• Utah State University • Statistiques et Economie
• U. Politécnica de Valencia
• Eaux et Forets • U. Autónoma de Madrid
China (CORE) • Arts et Métiers • U. Complutense de Madrid
• Peking University • U. Sevilla
• Tsinghua University Japan
• Beijing Jiaotong University • Keio University Portugal
• Dalian Univ. of Technology • Kyoto University • U. Aveiro
• Central South University • Osaka University
• Xi'an Jiaotong University • Tokyo Institute of Technology Vietnam
• Central Radio & TV Univ. • University of Tokyo • FETP OpenCourseWare
• Sichuan University • Waseda University
• Zhejiang University India
• Beijing Normal University • Rai University
• Somaiya Vidyavihar
17
18. Una nova cultura d’obertura
• OSS, OA, OER
• Disponibles gratis a la xarxa
• Tan poques restriccions d’ús com sigui possible:
– Sense barreres tècniques (disclosed source code)
– Sense barreres de preu (sense subscripcions ni llicències)
– Tan poques barreres legals com sigui possible (open licenses)
18
19. Els productors
Grans
Wikipedia
MIT OCW
OpenLearn MERLOT
Connexions
TeacherTube
Institució Comunitat
Common Content
ParisTech
Univ. of the Open Course
Western Cape
UnEx Petits
19
20. Un moviment de base
• Poques iniciatives
institucionals
• Pocs càrrecs en són Support from management
conscients
200
180
• Entusiastes o 160 Not at all
evangelistes: 140
– La majoria sense cap tipus 120
de suport 100
– Els usuaris són els 80
productors 60
To a great extent
40
20
0
Use of Content Production of Use of OSS Production of OSS
Content 20
21. Type of content produced
Full courses
23%
Learning objects
41%
36%
Part of courses
Type of content used in own teaching
Other
Full courses
6%
15%
41%
Learning objects
38%
Parts of courses
21
22. Motius institucionals
Raons altruïstes
Reducció de despesa gràcies al compartir
“What you give, you receive back improved”
Bones RRPP
showcase per atraure estudiants
Creixent competència que exigeix nous models de
negoci
Estímul a la millora interna, la renovaió i la reutilització
22
23. Motius individuals
1. Raons altruïstes
2. Cultura docent del 68
3. Desig d’esponsoritzar o estimular la innovació
4. Voluntat de compartir amb altres amb fins creatius,
educatius o científics
5. Estratègia per a reforçar la versió comercial del contingut
6. Publicitat, “egoboo” o reputació dins la comunitat de
referència
7. “What is junk to one may be gold to another”
23
25. Models de gestió de qualitat
Obert
Peer review Valoració dels
usuaris
Centralitzat Descentralitzat
Processos interns
Boca orella
Tancat
25
26. Però vi de millor qualitat!
Un moviment de base tant en la producció com en l’ús
Admet múltiples motivacions que convergeixen
Crea nous models de sostenibilitat (i de negoci)
Porta la Web 2.0 a l’educació – “e-learning 2.0”
Els desenvolupaments tecnològics són un repte per a tots
26
27. Què aporten a l’ensenyament a distància
1. El poder no està en el material
2. L’esssència del procés és la interacció
3. Nou paper per al tutor
4. Nous problemes:
– Certificació qualitat
– Seguiment
– Avaluació
27
29. Esperem els vostres comentaris…
Francesc.PEDRO@oecd.org
http://www.oecd.org/edu/oer
29
30. Goals for using open content in own teaching
nt
nt
rta
rta
po
Building sustainable partnerships
po
im
m
ry
i
Un
Ve
Conducting research and development
Creating more flexible materials
Becoming independent of publishers
Assisting developing countries
Outreach to disadvantaged communities
Bringing down costs of course development for the
institution
Bringing down costs for students
Promote scientific research and education as publicly
open activities
Gaining access to the best possible resources
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 30 100%
90%
32. Els usuaris
• Absència de dades (falta de registre)
• MIT i Tufts:
– Alt nivell educatiu (llicenciats)
– Auto-aprenents (MIT 47%, Tufts 43%)
– de Nort Amèrica (57% no)
32
33. Implicaciones políticas
• Internacional
– Interoperabilidad
– Construcción de la base de conocimientos del movimiento OER
– Actividades de concienciación
• Nacional/regional
– Garantizar acceso
– Aproximación holística a los recursos digitales
– Revisar el régimen de copyright
– Publicación abierta de recursos financiados con fondos públicos
• Institucional
– El riesgo de no hacer nada
– Estrategia TIC orientada simultáneamente a OA y OER
– Incentivos para el profesorado (usar y producir) 33
– Formación y apoyo sobre OER e IPR