SlideShare a Scribd company logo
SECTOR DE EDUCACIÓN – UNESCO
La formació pràctica docent:
una perspectiva comparativa
Francesc Pedró4 Novembre 2017
Inducció poc efectiva?
• Aillament
• Pèrdua de confiança
• Menysteniment formació
inicial rebuda
Font: Hay Group, 2013
SECTOR DE EDUCACIÓN – UNESCO 3
La formació inicial
docent està en crisi
Són el burn-out i l’abandonament de la professió indicadors
del malfuncionament de la FID?
La pressió avaluadora externa afecta la definició de
la professió docent
SECTOR DE EDUCACIÓN – UNESCO 6
N’hi hauria prou amb
cinc setmanes a
l’estiu?
Avui, la mesura de la qualitat docent és
l’èxit de l’alumne
La història recent de la FIP ens explica part de la crisi
SECTOR DE EDUCACIÓN – UNESCO 9
L’element crític és el
component
professional pràctic de
la formació
Pràctiques, inducció o formació clínica?
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
Pràctiques Inducció Formació clínica
Primària
Escola Universitat
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
Pràctiques Inducció Formació clínica
Secundària
Escola Universitat
Hi ha un tercer espai: les escoles de formació
10 anys d’experiència d’escola, 3
projectes de recerca i acaba de
publicar un llibre
5 anys d’experiència
d’escola,3 masters i un
doctorat
4 anys d’experiència
d’escola I acabant el
doctorat
SECTOR DE EDUCACIÓN – UNESCO 12
Quins són els factors d’èxit
d’una inducció reexida?
1. Rellevància
• l’alumnat
• la docència
• les famílies
• el centre educatiu
Font: Eirin, García i Montero (2009), sobre Veenmann
2. Significació
• Caràcter selectiu
• Un element més en el sistema de
desenvolupament professional
Photo by Gwenaël Piaser - Creative Commons Attribution-NonCommercial-ShareAlike License https://farm4.staticflickr.com/3587/3319905226_ef1270518f_b.jpg
3. Temps
Photo by Estée Janssens - Creative Commons No known copyright restrictions https://images.unsplash.com/photo-1506784365847-bbad939e9335?ixlib=rb-
0.3.5&q=80&fm=jpg&crop=entropy&cs=tinysrgb&w=1148&fit=max&s=493903b01f9a05745ac4769fb7398ce0
Shanghai 1 any amb mentor (20 hores
setmana), 2 hores setmanals
Grups de treball docents
Observació classes
Singapur 2 anys amb mentor diari
Formació continuada al centre
80% càrrega docent
Ontario 2 anys mentor en grup
França 1 any a mitja jornada, amb tutor
4. Tutor(s) qualificats
Photo by bujiie - Creative Commons Attribution-NonCommercial License https://farm5.staticflickr.com/4075/5440377935_72e2a13bbd_b.jpg
• Tutors triats i formats
• Seguiment estructurat
• Cultura escolar:
• Observació
• Col.laboració
• feedback
Fer de tutor no és un afegitó a la feina docent
Photo by bujiie - Creative Commons Attribution-NonCommercial License https://farm5.staticflickr.com/4075/5440377935_72e2a13bbd_b.jpg
L’exemple d’una tutora finlandesa
5. Lideratge pedagògic
No és fàcil ser líder pedagògic Fuente: UNESCO, 2017.
Photo by Darron Birgenheier - Creative Commons Attribution-ShareAlike License https://www.flickr.com/photos/28502132@N05 Created with Haiku Deck
0 0.2 0.4 0.6 0.8 1
Definir objectius i expectatives
Assignar recursos estratègicament
Assegurar condicions materials
ensenyament
Liderar formació i desenvolupament
docents
Garantir un entorn endreçat i segur
Effect size (Robinson, 2011)
El treball docent no és només hores de pissarra
Horari d’una docent de ciències d’una escola secundària pública a Singapur (2016)
Però el lideratge pedagogic ha d’impregnar la cultura escolar
 Focus en els resultats
d’aprenentatge
 Comprensió clara del que és
l’ensenyament efectiu
 Coherència
 Flexibilitat
Què funciona i a quin cost (ESO)
Font: Educational Endowment Foundation (2016)
-1
1
3
5
7
9
Feedback
individual
Estratègies
meta-cognitives
Tutoria en grup Aprenentatge
cooperatiu
Reducció ratio
<20
Ensenyament
individualitzat
Tutoria
individualitzada
Assistents
docents
Millora edificis Streaming
SECTOR DE EDUCACIÓN – UNESCO 24
Quins són els beneficis
d’una inducció reexida?
1. Satisfacció en el treball
2. Compromís i retenció
3. Millor gestió de la classe
4. Motivació alumnes
5. Resultats d’aprenentatge (dos
anys després)
Els beneficis són observables
Font: Ingersoll and Strong 2011; Darling-Hammond et al. 2009.
SECTOR DE EDUCACIÓN – UNESCO 26
Moltes gràcies
F.Pedro@UNESCO.org
Ja disponible a:
/francescpedro
Més a:
@FrancescPedroED
/francesc.pedroED

More Related Content

Similar to La formació pràctica docent: una perspectiva comparativa

Lideratge per a l'aprenentatge. Joan Badia #AgostMe21
Lideratge per a l'aprenentatge. Joan Badia #AgostMe21Lideratge per a l'aprenentatge. Joan Badia #AgostMe21
Lideratge per a l'aprenentatge. Joan Badia #AgostMe21
MenorcaEdu21
 
L’escola com a garant de la inclusió social
L’escola com a garant de la inclusió socialL’escola com a garant de la inclusió social
L’escola com a garant de la inclusió social
Neus Lorenzo
 
Flipped Classroom en l'Ensenyament Superior.
Flipped Classroom en l'Ensenyament Superior. Flipped Classroom en l'Ensenyament Superior.
Flipped Classroom en l'Ensenyament Superior.
Rosabel UA
 
Seminari de coord pile ceb sessió 6
Seminari de coord pile ceb sessió 6Seminari de coord pile ceb sessió 6
Seminari de coord pile ceb sessió 6aingles
 
Com pot l'avaluació millorar l'aprenentatge de l'alumnat - Eugeni Garcia (PPT...
Com pot l'avaluació millorar l'aprenentatge de l'alumnat - Eugeni Garcia (PPT...Com pot l'avaluació millorar l'aprenentatge de l'alumnat - Eugeni Garcia (PPT...
Com pot l'avaluació millorar l'aprenentatge de l'alumnat - Eugeni Garcia (PPT...Fundació Jaume Bofill
 
URV_2022_epons_290322.pdf
URV_2022_epons_290322.pdfURV_2022_epons_290322.pdf
URV_2022_epons_290322.pdf
Universitat de Barcelona
 
Formació_Projecte_EIPSI_Centres_Sessió 3_
Formació_Projecte_EIPSI_Centres_Sessió 3_Formació_Projecte_EIPSI_Centres_Sessió 3_
Formació_Projecte_EIPSI_Centres_Sessió 3_
Neus Lorenzo
 
K1 k2 e+_centres_escolars
K1 k2 e+_centres_escolarsK1 k2 e+_centres_escolars
K1 k2 e+_centres_escolars
rcastel7
 
Investigació i innovació 1
Investigació i innovació 1Investigació i innovació 1
Investigació i innovació 1phidalg2
 
Borismircomenarprojecteeducat1x1 Desembre2009 091220162030 Phpapp02
Borismircomenarprojecteeducat1x1 Desembre2009 091220162030 Phpapp02Borismircomenarprojecteeducat1x1 Desembre2009 091220162030 Phpapp02
Borismircomenarprojecteeducat1x1 Desembre2009 091220162030 Phpapp02Baix
 
"Començar" Projecte eduCAT1x1
"Començar" Projecte eduCAT1x1"Començar" Projecte eduCAT1x1
"Començar" Projecte eduCAT1x1
Boris Mir
 
Part 1-PORTFOLIO-Sessio Cloenda - Illes Balears
Part 1-PORTFOLIO-Sessio Cloenda - Illes BalearsPart 1-PORTFOLIO-Sessio Cloenda - Illes Balears
Part 1-PORTFOLIO-Sessio Cloenda - Illes Balears
Neus Lorenzo
 
Escola inclusiva
Escola inclusivaEscola inclusiva
Escola inclusiva
Fundación Impuls
 
Memòria del Curs
Memòria del CursMemòria del Curs
Memòria del Curs
Escola Abel Ferrater
 
Sessió 3 Seminari d'intercanvi, centres PILE 1r any. Curs 13-14
Sessió 3 Seminari d'intercanvi, centres PILE 1r any. Curs 13-14Sessió 3 Seminari d'intercanvi, centres PILE 1r any. Curs 13-14
Sessió 3 Seminari d'intercanvi, centres PILE 1r any. Curs 13-14
aliciaaguilarsanz
 
Com fer viable l’escola a temps complet a Catalunya? Aportacions de la comuni...
Com fer viable l’escola a temps complet a Catalunya? Aportacions de la comuni...Com fer viable l’escola a temps complet a Catalunya? Aportacions de la comuni...
Com fer viable l’escola a temps complet a Catalunya? Aportacions de la comuni...
Fundació Jaume Bofill
 
Erasmus+ - Presentació als Serveis Territorials d'Ensenyament a Girona
Erasmus+ - Presentació als Serveis Territorials d'Ensenyament a GironaErasmus+ - Presentació als Serveis Territorials d'Ensenyament a Girona
Erasmus+ - Presentació als Serveis Territorials d'Ensenyament a GironaFrancesc Vila i Batallé
 
Presentació Erasmus+
Presentació Erasmus+Presentació Erasmus+
Presentació Erasmus+rcastel7
 

Similar to La formació pràctica docent: una perspectiva comparativa (20)

Lideratge per a l'aprenentatge. Joan Badia #AgostMe21
Lideratge per a l'aprenentatge. Joan Badia #AgostMe21Lideratge per a l'aprenentatge. Joan Badia #AgostMe21
Lideratge per a l'aprenentatge. Joan Badia #AgostMe21
 
L’escola com a garant de la inclusió social
L’escola com a garant de la inclusió socialL’escola com a garant de la inclusió social
L’escola com a garant de la inclusió social
 
Flipped Classroom en l'Ensenyament Superior.
Flipped Classroom en l'Ensenyament Superior. Flipped Classroom en l'Ensenyament Superior.
Flipped Classroom en l'Ensenyament Superior.
 
Seminari de coord pile ceb sessió 6
Seminari de coord pile ceb sessió 6Seminari de coord pile ceb sessió 6
Seminari de coord pile ceb sessió 6
 
Com pot l'avaluació millorar l'aprenentatge de l'alumnat - Eugeni Garcia (PPT...
Com pot l'avaluació millorar l'aprenentatge de l'alumnat - Eugeni Garcia (PPT...Com pot l'avaluació millorar l'aprenentatge de l'alumnat - Eugeni Garcia (PPT...
Com pot l'avaluació millorar l'aprenentatge de l'alumnat - Eugeni Garcia (PPT...
 
URV_2022_epons_290322.pdf
URV_2022_epons_290322.pdfURV_2022_epons_290322.pdf
URV_2022_epons_290322.pdf
 
Formació_Projecte_EIPSI_Centres_Sessió 3_
Formació_Projecte_EIPSI_Centres_Sessió 3_Formació_Projecte_EIPSI_Centres_Sessió 3_
Formació_Projecte_EIPSI_Centres_Sessió 3_
 
K1 k2 e+_centres_escolars
K1 k2 e+_centres_escolarsK1 k2 e+_centres_escolars
K1 k2 e+_centres_escolars
 
Investigació i innovació 1
Investigació i innovació 1Investigació i innovació 1
Investigació i innovació 1
 
Borismircomenarprojecteeducat1x1 Desembre2009 091220162030 Phpapp02
Borismircomenarprojecteeducat1x1 Desembre2009 091220162030 Phpapp02Borismircomenarprojecteeducat1x1 Desembre2009 091220162030 Phpapp02
Borismircomenarprojecteeducat1x1 Desembre2009 091220162030 Phpapp02
 
"Començar" Projecte eduCAT1x1
"Començar" Projecte eduCAT1x1"Començar" Projecte eduCAT1x1
"Començar" Projecte eduCAT1x1
 
Part 1-PORTFOLIO-Sessio Cloenda - Illes Balears
Part 1-PORTFOLIO-Sessio Cloenda - Illes BalearsPart 1-PORTFOLIO-Sessio Cloenda - Illes Balears
Part 1-PORTFOLIO-Sessio Cloenda - Illes Balears
 
Presentació Erasmus+ als Serveis Territorials
Presentació Erasmus+ als Serveis TerritorialsPresentació Erasmus+ als Serveis Territorials
Presentació Erasmus+ als Serveis Territorials
 
Escola inclusiva
Escola inclusivaEscola inclusiva
Escola inclusiva
 
Memòria del Curs
Memòria del CursMemòria del Curs
Memòria del Curs
 
Sessió 3 Seminari d'intercanvi, centres PILE 1r any. Curs 13-14
Sessió 3 Seminari d'intercanvi, centres PILE 1r any. Curs 13-14Sessió 3 Seminari d'intercanvi, centres PILE 1r any. Curs 13-14
Sessió 3 Seminari d'intercanvi, centres PILE 1r any. Curs 13-14
 
Com fer viable l’escola a temps complet a Catalunya? Aportacions de la comuni...
Com fer viable l’escola a temps complet a Catalunya? Aportacions de la comuni...Com fer viable l’escola a temps complet a Catalunya? Aportacions de la comuni...
Com fer viable l’escola a temps complet a Catalunya? Aportacions de la comuni...
 
Presentació ERASMUS +
Presentació ERASMUS +Presentació ERASMUS +
Presentació ERASMUS +
 
Erasmus+ - Presentació als Serveis Territorials d'Ensenyament a Girona
Erasmus+ - Presentació als Serveis Territorials d'Ensenyament a GironaErasmus+ - Presentació als Serveis Territorials d'Ensenyament a Girona
Erasmus+ - Presentació als Serveis Territorials d'Ensenyament a Girona
 
Presentació Erasmus+
Presentació Erasmus+Presentació Erasmus+
Presentació Erasmus+
 

More from Francesc Pedró

Innovació educativa i avaluació: quin paper per a la tecnologia?
Innovació educativa i avaluació: quin paper per a la tecnologia?Innovació educativa i avaluació: quin paper per a la tecnologia?
Innovació educativa i avaluació: quin paper per a la tecnologia?
Francesc Pedró
 
Data-driven Instruction. Benefits and Limitations.
Data-driven Instruction. Benefits and Limitations.Data-driven Instruction. Benefits and Limitations.
Data-driven Instruction. Benefits and Limitations.
Francesc Pedró
 
Innovación educativa y evaluación. ¿Qué papel para la tecnología?
Innovación educativa y evaluación. ¿Qué papel para la tecnología?Innovación educativa y evaluación. ¿Qué papel para la tecnología?
Innovación educativa y evaluación. ¿Qué papel para la tecnología?
Francesc Pedró
 
Evidencias internacionales sobre el éxito educativo
Evidencias internacionales sobre el éxito educativoEvidencias internacionales sobre el éxito educativo
Evidencias internacionales sobre el éxito educativo
Francesc Pedró
 
Innovacions tecnològiques a l’educació. S'acosta la tormenta perfecta?
Innovacions tecnològiques a l’educació. S'acosta la tormenta perfecta?Innovacions tecnològiques a l’educació. S'acosta la tormenta perfecta?
Innovacions tecnològiques a l’educació. S'acosta la tormenta perfecta?
Francesc Pedró
 
Los celulares en la innovación pedagógica
Los celulares en la innovación pedagógicaLos celulares en la innovación pedagógica
Los celulares en la innovación pedagógica
Francesc Pedró
 
MWC 2016 - La innovación educativa - Quin paper per a la tecnología?
MWC 2016 - La innovación educativa - Quin paper per a la tecnología?MWC 2016 - La innovación educativa - Quin paper per a la tecnología?
MWC 2016 - La innovación educativa - Quin paper per a la tecnología?
Francesc Pedró
 
Towards a perfect storm - Technology-supported innovations in education
Towards a perfect storm - Technology-supported innovations in educationTowards a perfect storm - Technology-supported innovations in education
Towards a perfect storm - Technology-supported innovations in education
Francesc Pedró
 
La innovación educativa: ¿qué papel para la tecnología?
La innovación educativa: ¿qué papel para la tecnología?La innovación educativa: ¿qué papel para la tecnología?
La innovación educativa: ¿qué papel para la tecnología?
Francesc Pedró
 
Tecnología y educación en América Latina
Tecnología y educación en América LatinaTecnología y educación en América Latina
Tecnología y educación en América Latina
Francesc Pedró
 
Prospectiva escolar
Prospectiva escolarProspectiva escolar
Prospectiva escolar
Francesc Pedró
 
Els indicadors de l'educació: què són i per a què serveixen?
Els indicadors de l'educació: què són i per a què serveixen?Els indicadors de l'educació: què són i per a què serveixen?
Els indicadors de l'educació: què són i per a què serveixen?
Francesc Pedró
 
La tecnología y la transformación de la educación
La tecnología y la transformación de la educaciónLa tecnología y la transformación de la educación
La tecnología y la transformación de la educación
Francesc Pedró
 
Liderazgo pedagógico y evaluación escolar
Liderazgo pedagógico y evaluación escolarLiderazgo pedagógico y evaluación escolar
Liderazgo pedagógico y evaluación escolar
Francesc Pedró
 
Estudio de la UNESCO sobre tecnología y educación en América Latina
Estudio de la UNESCO sobre tecnología y educación en América LatinaEstudio de la UNESCO sobre tecnología y educación en América Latina
Estudio de la UNESCO sobre tecnología y educación en América Latina
Francesc Pedró
 
Estudio UNESCO sobre las políticas de monitoreo y evaluación de la calidad de...
Estudio UNESCO sobre las políticas de monitoreo y evaluación de la calidad de...Estudio UNESCO sobre las políticas de monitoreo y evaluación de la calidad de...
Estudio UNESCO sobre las políticas de monitoreo y evaluación de la calidad de...
Francesc Pedró
 
Innovación y calidad de la educación
Innovación y calidad de la educaciónInnovación y calidad de la educación
Innovación y calidad de la educación
Francesc Pedró
 
Recerca i innovació en educació: tendències internacionals.
Recerca i innovació en educació: tendències internacionals.Recerca i innovació en educació: tendències internacionals.
Recerca i innovació en educació: tendències internacionals.
Francesc Pedró
 
Autonomía escolar: las evidencias internacionales
Autonomía escolar: las evidencias internacionalesAutonomía escolar: las evidencias internacionales
Autonomía escolar: las evidencias internacionales
Francesc Pedró
 
Políticas tecnológicas en educación en América Latina
Políticas tecnológicas en educación en América LatinaPolíticas tecnológicas en educación en América Latina
Políticas tecnológicas en educación en América Latina
Francesc Pedró
 

More from Francesc Pedró (20)

Innovació educativa i avaluació: quin paper per a la tecnologia?
Innovació educativa i avaluació: quin paper per a la tecnologia?Innovació educativa i avaluació: quin paper per a la tecnologia?
Innovació educativa i avaluació: quin paper per a la tecnologia?
 
Data-driven Instruction. Benefits and Limitations.
Data-driven Instruction. Benefits and Limitations.Data-driven Instruction. Benefits and Limitations.
Data-driven Instruction. Benefits and Limitations.
 
Innovación educativa y evaluación. ¿Qué papel para la tecnología?
Innovación educativa y evaluación. ¿Qué papel para la tecnología?Innovación educativa y evaluación. ¿Qué papel para la tecnología?
Innovación educativa y evaluación. ¿Qué papel para la tecnología?
 
Evidencias internacionales sobre el éxito educativo
Evidencias internacionales sobre el éxito educativoEvidencias internacionales sobre el éxito educativo
Evidencias internacionales sobre el éxito educativo
 
Innovacions tecnològiques a l’educació. S'acosta la tormenta perfecta?
Innovacions tecnològiques a l’educació. S'acosta la tormenta perfecta?Innovacions tecnològiques a l’educació. S'acosta la tormenta perfecta?
Innovacions tecnològiques a l’educació. S'acosta la tormenta perfecta?
 
Los celulares en la innovación pedagógica
Los celulares en la innovación pedagógicaLos celulares en la innovación pedagógica
Los celulares en la innovación pedagógica
 
MWC 2016 - La innovación educativa - Quin paper per a la tecnología?
MWC 2016 - La innovación educativa - Quin paper per a la tecnología?MWC 2016 - La innovación educativa - Quin paper per a la tecnología?
MWC 2016 - La innovación educativa - Quin paper per a la tecnología?
 
Towards a perfect storm - Technology-supported innovations in education
Towards a perfect storm - Technology-supported innovations in educationTowards a perfect storm - Technology-supported innovations in education
Towards a perfect storm - Technology-supported innovations in education
 
La innovación educativa: ¿qué papel para la tecnología?
La innovación educativa: ¿qué papel para la tecnología?La innovación educativa: ¿qué papel para la tecnología?
La innovación educativa: ¿qué papel para la tecnología?
 
Tecnología y educación en América Latina
Tecnología y educación en América LatinaTecnología y educación en América Latina
Tecnología y educación en América Latina
 
Prospectiva escolar
Prospectiva escolarProspectiva escolar
Prospectiva escolar
 
Els indicadors de l'educació: què són i per a què serveixen?
Els indicadors de l'educació: què són i per a què serveixen?Els indicadors de l'educació: què són i per a què serveixen?
Els indicadors de l'educació: què són i per a què serveixen?
 
La tecnología y la transformación de la educación
La tecnología y la transformación de la educaciónLa tecnología y la transformación de la educación
La tecnología y la transformación de la educación
 
Liderazgo pedagógico y evaluación escolar
Liderazgo pedagógico y evaluación escolarLiderazgo pedagógico y evaluación escolar
Liderazgo pedagógico y evaluación escolar
 
Estudio de la UNESCO sobre tecnología y educación en América Latina
Estudio de la UNESCO sobre tecnología y educación en América LatinaEstudio de la UNESCO sobre tecnología y educación en América Latina
Estudio de la UNESCO sobre tecnología y educación en América Latina
 
Estudio UNESCO sobre las políticas de monitoreo y evaluación de la calidad de...
Estudio UNESCO sobre las políticas de monitoreo y evaluación de la calidad de...Estudio UNESCO sobre las políticas de monitoreo y evaluación de la calidad de...
Estudio UNESCO sobre las políticas de monitoreo y evaluación de la calidad de...
 
Innovación y calidad de la educación
Innovación y calidad de la educaciónInnovación y calidad de la educación
Innovación y calidad de la educación
 
Recerca i innovació en educació: tendències internacionals.
Recerca i innovació en educació: tendències internacionals.Recerca i innovació en educació: tendències internacionals.
Recerca i innovació en educació: tendències internacionals.
 
Autonomía escolar: las evidencias internacionales
Autonomía escolar: las evidencias internacionalesAutonomía escolar: las evidencias internacionales
Autonomía escolar: las evidencias internacionales
 
Políticas tecnológicas en educación en América Latina
Políticas tecnológicas en educación en América LatinaPolíticas tecnológicas en educación en América Latina
Políticas tecnológicas en educación en América Latina
 

La formació pràctica docent: una perspectiva comparativa

  • 1. SECTOR DE EDUCACIÓN – UNESCO La formació pràctica docent: una perspectiva comparativa Francesc Pedró4 Novembre 2017
  • 2. Inducció poc efectiva? • Aillament • Pèrdua de confiança • Menysteniment formació inicial rebuda Font: Hay Group, 2013
  • 3. SECTOR DE EDUCACIÓN – UNESCO 3 La formació inicial docent està en crisi
  • 4. Són el burn-out i l’abandonament de la professió indicadors del malfuncionament de la FID?
  • 5. La pressió avaluadora externa afecta la definició de la professió docent
  • 6. SECTOR DE EDUCACIÓN – UNESCO 6 N’hi hauria prou amb cinc setmanes a l’estiu?
  • 7. Avui, la mesura de la qualitat docent és l’èxit de l’alumne
  • 8. La història recent de la FIP ens explica part de la crisi
  • 9. SECTOR DE EDUCACIÓN – UNESCO 9 L’element crític és el component professional pràctic de la formació
  • 10. Pràctiques, inducció o formació clínica? 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 Pràctiques Inducció Formació clínica Primària Escola Universitat 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 Pràctiques Inducció Formació clínica Secundària Escola Universitat
  • 11. Hi ha un tercer espai: les escoles de formació 10 anys d’experiència d’escola, 3 projectes de recerca i acaba de publicar un llibre 5 anys d’experiència d’escola,3 masters i un doctorat 4 anys d’experiència d’escola I acabant el doctorat
  • 12. SECTOR DE EDUCACIÓN – UNESCO 12 Quins són els factors d’èxit d’una inducció reexida?
  • 13. 1. Rellevància • l’alumnat • la docència • les famílies • el centre educatiu Font: Eirin, García i Montero (2009), sobre Veenmann
  • 14. 2. Significació • Caràcter selectiu • Un element més en el sistema de desenvolupament professional Photo by Gwenaël Piaser - Creative Commons Attribution-NonCommercial-ShareAlike License https://farm4.staticflickr.com/3587/3319905226_ef1270518f_b.jpg
  • 15. 3. Temps Photo by Estée Janssens - Creative Commons No known copyright restrictions https://images.unsplash.com/photo-1506784365847-bbad939e9335?ixlib=rb- 0.3.5&q=80&fm=jpg&crop=entropy&cs=tinysrgb&w=1148&fit=max&s=493903b01f9a05745ac4769fb7398ce0 Shanghai 1 any amb mentor (20 hores setmana), 2 hores setmanals Grups de treball docents Observació classes Singapur 2 anys amb mentor diari Formació continuada al centre 80% càrrega docent Ontario 2 anys mentor en grup França 1 any a mitja jornada, amb tutor
  • 16. 4. Tutor(s) qualificats Photo by bujiie - Creative Commons Attribution-NonCommercial License https://farm5.staticflickr.com/4075/5440377935_72e2a13bbd_b.jpg • Tutors triats i formats • Seguiment estructurat • Cultura escolar: • Observació • Col.laboració • feedback
  • 17. Fer de tutor no és un afegitó a la feina docent Photo by bujiie - Creative Commons Attribution-NonCommercial License https://farm5.staticflickr.com/4075/5440377935_72e2a13bbd_b.jpg
  • 20. No és fàcil ser líder pedagògic Fuente: UNESCO, 2017. Photo by Darron Birgenheier - Creative Commons Attribution-ShareAlike License https://www.flickr.com/photos/28502132@N05 Created with Haiku Deck 0 0.2 0.4 0.6 0.8 1 Definir objectius i expectatives Assignar recursos estratègicament Assegurar condicions materials ensenyament Liderar formació i desenvolupament docents Garantir un entorn endreçat i segur Effect size (Robinson, 2011)
  • 21. El treball docent no és només hores de pissarra Horari d’una docent de ciències d’una escola secundària pública a Singapur (2016)
  • 22. Però el lideratge pedagogic ha d’impregnar la cultura escolar  Focus en els resultats d’aprenentatge  Comprensió clara del que és l’ensenyament efectiu  Coherència  Flexibilitat
  • 23. Què funciona i a quin cost (ESO) Font: Educational Endowment Foundation (2016) -1 1 3 5 7 9 Feedback individual Estratègies meta-cognitives Tutoria en grup Aprenentatge cooperatiu Reducció ratio <20 Ensenyament individualitzat Tutoria individualitzada Assistents docents Millora edificis Streaming
  • 24. SECTOR DE EDUCACIÓN – UNESCO 24 Quins són els beneficis d’una inducció reexida?
  • 25. 1. Satisfacció en el treball 2. Compromís i retenció 3. Millor gestió de la classe 4. Motivació alumnes 5. Resultats d’aprenentatge (dos anys després) Els beneficis són observables Font: Ingersoll and Strong 2011; Darling-Hammond et al. 2009.
  • 26. SECTOR DE EDUCACIÓN – UNESCO 26 Moltes gràcies F.Pedro@UNESCO.org Ja disponible a: /francescpedro Més a: @FrancescPedroED /francesc.pedroED

Editor's Notes

  1. Inducció poc efectiva (Hay Group, 2013) Aillament Pèrdua de confiança Desafecció formació inicial rebuda
  2. Abandonament professió als US (Ingersoll, 2013): 9,5 % abans del primer any 40-50% durant els primers cinc anys
  3. 20 anys enrere Avaluació docents, centrada en el valor afegit
  4. Teach for America, 5 setmanes més 137 hores de classe (certificació) –matemàtiques IES, 2013. Comsi haguessin donat 2,6 mesos més de classe Anglaterra: National College for Teaching and Leadership, una agencia executiva del Departament d’Educació que apareix com a autoritat competent respecta a la professió docent. Aquesta agència és la encarregada de l’acreditació de les institucions formadores i del control de la qualitat de la formació del professorat, a més de controlar la oferta i la demanda dels llocs de formació i gestionar el pressupost del govern destinat a la formació docent.  Qualified Teacher Status (QTS  Programa de formació centrats en l’escola (School-centred Initial Teacher Traininf, SCITT). És un curs de formació per la docència (un any) que s’imparteix en els centres escolars (a diferència de l’anterior que s’imparteix a les universitats). Les escoles lideren el disseny de la formació docent, reben el finançament per implementar-la i decideixen si treballar o no amb les universitats.  Programes per professorat graduat. Els estudiants treballen a l’escola i reben un salari com professor no qualificat, mentre realitzen una formació individualitzada que els permet aconseguir el QTS. És l’escola la que valora les necessitats d’aprenentatge del candidat i dissenya el seu pla de formació. L’entrada en aquest sistema és de caràcter competitiu: a cada curs s’ofereix un nombre de places limitades. La durada és d’un any. És un programa que està dirigit especialment per les persones que volen canviar la seva carrera professional i entrar a la docència. Aquestes escoles reben ajudes econòmiques per finançar el salari del professorat. 
  5. Del fer classe... A l’assegurar l’èxit de l’alumne I don’t teach physics; I teach my pupils how to learn physics (Singapur)
  6. Llei 1970 De la secundària a la Universitat Millors salaris Però tendència a la inflació acadèmica
  7. 40% docents OCDE no han fet mai classe davant d’un company/a De les pràctiques a la inducció De la inducció a la formació dual-model clínic
  8. Pràctiques primària 50 crèdits de 240 Inducció: afegir un any més, 60 crèdits Pràctiques secundària: 16 crèdits de 300 Inducció: afegir un any més Però en els països més avançats la inducció dura 2 anys I és selectiva (4 a Ontario)
  9. Teacher training -school teachers are also especially selected to teach in the training schools; they typically have more experience as teachers and many of them are actively involved in academic research. While the formal qualifications are that one has to have worked for two years as a teacher; however, the norm is that teacher training teachers are highly accomplished, experienced Escoles experimentals?
  10. De les pràctiques a la inducció De la inducció a la formació dual-model clínic Eirin, García i Montero (2009) utilitzant la graella de Veenmann en una població de mestres novells, indiquen que aquests problemes i preocupacions es poden agrupar en 4 grans apartats.   Preocupació relacionada amb l’alumnat: problemes de disciplina, motivació de l’alumnat, treball amb les diferències individuals, és a dir atenció a la diversitat en general   Preocupació relacionada amb la docència: organització del treball a classe, planificació del procés d’ensenyament-aprenentatge, utilització de les diferents metodologies, coneixement del contingut a ensenyar   Preocupació relacionada amb les famílies   Preocupació relacionada amb el centre educatiu: relacions amb els col·legues, coneixement de les normes i costums de l’escola, treball burocràtic, relacions amb el director 
  11. Aporta respostes a les grans preocupacions del docent novell: l’alumnat: problemes de disciplina, motivació de l’alumnat, treball amb les diferències individuals, és a dir atenció a la diversitat en general  la docència: organització del treball a classe, planificació del procés d’ensenyament-aprenentatge, utilització de les diferents metodologies, coneixement del contingut a ensenyar  les famílies  el centre educatiu: relacions amb els col·legues, coneixement de les normes i costums de l’escola, treball burocràtic, relacions amb el director
  12. Té implicacions per a la carrera: - decisió director (Shanghai o França) - dues avaluacions anuals (Ontario) És un graó en el sistema de desenvolupament professional
  13. D’un a quatre anys França: master 2 anys 3. Pràctiques en el primer curs i en el segon, una formació en alternança o formació dual. En el primer curs, s’ubiquen les pràctiques d’observació i les pràctiques acompanyades que duren entre quatre i sis setmanes. Durant el segon semestre d’aquest primer any, els estudiants poden passar un examen de contractació per accedir a la funció docent als centres educatius. Els que no han aprovat tenen un període de pràctiques entre 8 i 12 setmanes. Els estudiants que l’aproven poden gaudir d’una formació en alternança remunerada segons l’edat i els seus resultats en el màster. La mitjana del sou es situa al voltant dels 1.000€. A l’ESPE fan un formació entre 250 i 300 hores mentre que al centre educatiu tenen un contracte de mitja jornada. Els estudiants són responsables d’una aula de forma totalment autònoma sense la presència d’un altre docent. Però, tenen un tutor a l’escola i un tutor a l’ESPE Aquests estudiants són anomenats Funcionaris de pràctiques. S’avaluen les pràctiques mitjançant un jurat acadèmic. 
  14. Tutors formats I seguiment estructurat (Jensen, 2012) – Master teachers Corea, Singapur Cultura d’observació, collaboració I feedback.
  15. Tutors formats I seguiment estructurat (Jensen, 2012) – Master teachers Corea, Singapur Cultura d’observació, collaboració I feedback.
  16. Pràctiques primària 50 crèdits de 240 Inducció: afegir un any més, 60 crèdits Pràctiques secundària: 16 crèdits de 300 Inducció: afegir un any més Però en els països més avançats la inducció dura 2 anys I és selectiva (4 a Ontario)
  17. Toronto: pla individual d’inducció proposat per la direcció: Ensenyament llengua I mates Identificació alumnes en risc Gestió aula Avaluació Comunicació families Atenció diversitat alumnes
  18. Schools in countries such as Singapore build significant time for teacher professional learning into their schedules. This is Rosmiliah’s schedule set over a two week period. (Total:~36 hrs in school: ~12hrs teaching; ~5 hrs co-curricular; ~19 hrs professional learning & planning)
  19. Pràctiques primària 50 crèdits de 240 Inducció: afegir un any més, 60 crèdits Pràctiques secundària: 16 crèdits de 300 Inducció: afegir un any més Però en els països més avançats la inducció dura 2 anys I és selectiva (4 a Ontario)