De les pràctiques professionals a la formació clínica docent, passant pels processos d'inducció. Quines són les pràctiques internacionals? Què en podem aprendre?
How innovation happens. Gestió del canvi en les innovacions tecnològiques per...Eva Patrícia Gil Rodríguez
Presentació sobre gestió del canvi en les innovacions tecnològiques per a la docència i l’aprenentatge a les universitats, a CIDUI 2016 (Barcelona, UAB).
Quian és la relació que existeix entre autonomia dels centres escolars i resultats dels alumnes? Quin paper hi juga la direcció escolar i el lideratge als centres?
How innovation happens. Gestió del canvi en les innovacions tecnològiques per...Eva Patrícia Gil Rodríguez
Presentació sobre gestió del canvi en les innovacions tecnològiques per a la docència i l’aprenentatge a les universitats, a CIDUI 2016 (Barcelona, UAB).
Quian és la relació que existeix entre autonomia dels centres escolars i resultats dels alumnes? Quin paper hi juga la direcció escolar i el lideratge als centres?
L’escola com a garant de la inclusió socialNeus Lorenzo
Neus Lorenzo, Begonya Folch, Francesca Burriel (2022). "L’escola com a garant de la inclusió social: Dret a l’error i dret a l’èxit". Pràctiques educatives basades en evidències, programa formatiu. sessió 3. 01/06/2022. EIPSI Project ("Erasmus+", Project number: 2020-1-ES01-KA201-082328).
Materials de presentació, i activitats pràctiques
Flipped Classroom en l'Ensenyament Superior. Rosabel UA
Presentación utilizada en un curso impartido en la Universitat Politècnica de Catalunya, Barcelona, 16 de junio de 2014. Profa. Rosabel Roig Vila, Universidad de Alicante
Formació_Projecte_EIPSI_Centres_Sessió 3_Neus Lorenzo
Lorenzo, N., Folch, B., & Burriel, F. (2022) Pràctiques educatives basades en evidències. L'escola com a garant de la inclusió social: Dret a l'error i dret a l'èxit. Departament d'educació & Transformation Society. Sessió de formació del projecte EIPSI, pels centres educatius de Catalunya.
Presentació que va acompanyar l'exposició "Començar" en les jornades inicials amb els docents del Projecte eduCAT1x1.
Més informació a: http://educat1x1.cat
L’informe “Atenció dels alumnes amb Necessitats Educatives Especials: integració o inclusió?”, desenvolupat conjuntament per la Fundació Impuls i l’Associació Capacitas amb la col•l aboració externa de diverses persones i institucions.Aquest treball és un pas endavant en el compromís de la Fundació Impuls amb la recerca en l’àmbit de l’educació perquè tenim el propòsit de contribuir a la formació dels professionals de l’educació, facilitar la seva tasca docent i la millora de la qualitat educativa del nostre país.
La finalitat de l’informe és realitzar una primera aproximació a la realitat educativa actual, des de la perspectiva del professorat com a agent educatiu implicat directament en l’a tenció d’alumnes amb necessitats educatives especials en el desenvolupament de pràctiques educatives a l’aula.
Com fer viable l’escola a temps complet a Catalunya? Aportacions de la comuni...Fundació Jaume Bofill
En l’informe «Escola a temps complet. Cap a un model d’educació compartida» es van analitzar diverses experiències internacionals d’educació a temps complet amb l’objectiu de conceptualitzar les bases sobre les quals es fonamenta aquest model i estudiar quines serien les condicions necessàries per implementar-lo a Catalunya. L’informe recollia una relació d’accions i d’eines concretes que les avaluacions d’altres països han evidenciat com a fonamentals per a l’èxit d’un model d’educació a temps complet.
Aquesta llista havia de servir de base per posar en contrast de la comunitat educativa catalana i explorar conjuntament les possibilitats d’aplicació d’aquest model en el nostre context. El document que ara presentem és el resultat d’aquest debat conjun
Innovació educativa i avaluació: quin paper per a la tecnologia?Francesc Pedró
Diverses raons empenyen la innovació educativa, però avui és necessari que sigui capaç de mostrar evidències dels beneficis que aporta. La innovació suportada per la tecnologia n'és un exemple clar.
L’escola com a garant de la inclusió socialNeus Lorenzo
Neus Lorenzo, Begonya Folch, Francesca Burriel (2022). "L’escola com a garant de la inclusió social: Dret a l’error i dret a l’èxit". Pràctiques educatives basades en evidències, programa formatiu. sessió 3. 01/06/2022. EIPSI Project ("Erasmus+", Project number: 2020-1-ES01-KA201-082328).
Materials de presentació, i activitats pràctiques
Flipped Classroom en l'Ensenyament Superior. Rosabel UA
Presentación utilizada en un curso impartido en la Universitat Politècnica de Catalunya, Barcelona, 16 de junio de 2014. Profa. Rosabel Roig Vila, Universidad de Alicante
Formació_Projecte_EIPSI_Centres_Sessió 3_Neus Lorenzo
Lorenzo, N., Folch, B., & Burriel, F. (2022) Pràctiques educatives basades en evidències. L'escola com a garant de la inclusió social: Dret a l'error i dret a l'èxit. Departament d'educació & Transformation Society. Sessió de formació del projecte EIPSI, pels centres educatius de Catalunya.
Presentació que va acompanyar l'exposició "Començar" en les jornades inicials amb els docents del Projecte eduCAT1x1.
Més informació a: http://educat1x1.cat
L’informe “Atenció dels alumnes amb Necessitats Educatives Especials: integració o inclusió?”, desenvolupat conjuntament per la Fundació Impuls i l’Associació Capacitas amb la col•l aboració externa de diverses persones i institucions.Aquest treball és un pas endavant en el compromís de la Fundació Impuls amb la recerca en l’àmbit de l’educació perquè tenim el propòsit de contribuir a la formació dels professionals de l’educació, facilitar la seva tasca docent i la millora de la qualitat educativa del nostre país.
La finalitat de l’informe és realitzar una primera aproximació a la realitat educativa actual, des de la perspectiva del professorat com a agent educatiu implicat directament en l’a tenció d’alumnes amb necessitats educatives especials en el desenvolupament de pràctiques educatives a l’aula.
Com fer viable l’escola a temps complet a Catalunya? Aportacions de la comuni...Fundació Jaume Bofill
En l’informe «Escola a temps complet. Cap a un model d’educació compartida» es van analitzar diverses experiències internacionals d’educació a temps complet amb l’objectiu de conceptualitzar les bases sobre les quals es fonamenta aquest model i estudiar quines serien les condicions necessàries per implementar-lo a Catalunya. L’informe recollia una relació d’accions i d’eines concretes que les avaluacions d’altres països han evidenciat com a fonamentals per a l’èxit d’un model d’educació a temps complet.
Aquesta llista havia de servir de base per posar en contrast de la comunitat educativa catalana i explorar conjuntament les possibilitats d’aplicació d’aquest model en el nostre context. El document que ara presentem és el resultat d’aquest debat conjun
Innovació educativa i avaluació: quin paper per a la tecnologia?Francesc Pedró
Diverses raons empenyen la innovació educativa, però avui és necessari que sigui capaç de mostrar evidències dels beneficis que aporta. La innovació suportada per la tecnologia n'és un exemple clar.
Evidencias internacionales sobre el éxito educativoFrancesc Pedró
Análisis de algunos factores que explican el éxito educativo de algunos sistemas escolares desde una perspectiva comparada, y sus implicaciones para las políticas educativas y para la transformación del rol del liderazgo escolar
Innovacions tecnològiques a l’educació. S'acosta la tormenta perfecta?Francesc Pedró
HI ha uns quants indicadors que mostren que s'acosta una tempesta que podria portar a una més gran densitat d'innovacions tecnològiques en educació. La sabrem aprofitar?
¿Cómo aprovechar las potencialiades de los celulares en la escuela? ¿Cómo está cambiando el contexto y por qué hay que revisar el rol de los celulares en la educación?
MWC 2016 - La innovación educativa - Quin paper per a la tecnología?Francesc Pedró
Mostra l'evolució del concepte d'innovació en educació i analitza quin és el paper que la tecnologia i pot jugar en un context en què cal acreditar el valor afegit.
Towards a perfect storm - Technology-supported innovations in educationFrancesc Pedró
A review of some factors indicating that we might be facing the perfect storm in education when it comes to a more efficient use of technology in school education.
La innovación educativa: ¿qué papel para la tecnología?Francesc Pedró
Cómo nuestra aproximación a la innovación educativa ha ido evolucionando hasta quedar fijada en relación a la capacidad de mejorar la calidad de los aprendizajes de los alumnos, acreditando el progreso. Y, en este sentido, cuál es el papel que la tecnología desempeña generando oportunidades para la atención a las necesidades docentes.
11. Hi ha un tercer espai: les escoles de formació
10 anys d’experiència d’escola, 3
projectes de recerca i acaba de
publicar un llibre
5 anys d’experiència
d’escola,3 masters i un
doctorat
4 anys d’experiència
d’escola I acabant el
doctorat
12. SECTOR DE EDUCACIÓN – UNESCO 12
Quins són els factors d’èxit
d’una inducció reexida?
13. 1. Rellevància
• l’alumnat
• la docència
• les famílies
• el centre educatiu
Font: Eirin, García i Montero (2009), sobre Veenmann
14. 2. Significació
• Caràcter selectiu
• Un element més en el sistema de
desenvolupament professional
Photo by Gwenaël Piaser - Creative Commons Attribution-NonCommercial-ShareAlike License https://farm4.staticflickr.com/3587/3319905226_ef1270518f_b.jpg
15. 3. Temps
Photo by Estée Janssens - Creative Commons No known copyright restrictions https://images.unsplash.com/photo-1506784365847-bbad939e9335?ixlib=rb-
0.3.5&q=80&fm=jpg&crop=entropy&cs=tinysrgb&w=1148&fit=max&s=493903b01f9a05745ac4769fb7398ce0
Shanghai 1 any amb mentor (20 hores
setmana), 2 hores setmanals
Grups de treball docents
Observació classes
Singapur 2 anys amb mentor diari
Formació continuada al centre
80% càrrega docent
Ontario 2 anys mentor en grup
França 1 any a mitja jornada, amb tutor
16. 4. Tutor(s) qualificats
Photo by bujiie - Creative Commons Attribution-NonCommercial License https://farm5.staticflickr.com/4075/5440377935_72e2a13bbd_b.jpg
• Tutors triats i formats
• Seguiment estructurat
• Cultura escolar:
• Observació
• Col.laboració
• feedback
17. Fer de tutor no és un afegitó a la feina docent
Photo by bujiie - Creative Commons Attribution-NonCommercial License https://farm5.staticflickr.com/4075/5440377935_72e2a13bbd_b.jpg
20. No és fàcil ser líder pedagògic Fuente: UNESCO, 2017.
Photo by Darron Birgenheier - Creative Commons Attribution-ShareAlike License https://www.flickr.com/photos/28502132@N05 Created with Haiku Deck
0 0.2 0.4 0.6 0.8 1
Definir objectius i expectatives
Assignar recursos estratègicament
Assegurar condicions materials
ensenyament
Liderar formació i desenvolupament
docents
Garantir un entorn endreçat i segur
Effect size (Robinson, 2011)
21. El treball docent no és només hores de pissarra
Horari d’una docent de ciències d’una escola secundària pública a Singapur (2016)
22. Però el lideratge pedagogic ha d’impregnar la cultura escolar
Focus en els resultats
d’aprenentatge
Comprensió clara del que és
l’ensenyament efectiu
Coherència
Flexibilitat
23. Què funciona i a quin cost (ESO)
Font: Educational Endowment Foundation (2016)
-1
1
3
5
7
9
Feedback
individual
Estratègies
meta-cognitives
Tutoria en grup Aprenentatge
cooperatiu
Reducció ratio
<20
Ensenyament
individualitzat
Tutoria
individualitzada
Assistents
docents
Millora edificis Streaming
24. SECTOR DE EDUCACIÓN – UNESCO 24
Quins són els beneficis
d’una inducció reexida?
25. 1. Satisfacció en el treball
2. Compromís i retenció
3. Millor gestió de la classe
4. Motivació alumnes
5. Resultats d’aprenentatge (dos
anys després)
Els beneficis són observables
Font: Ingersoll and Strong 2011; Darling-Hammond et al. 2009.
26. SECTOR DE EDUCACIÓN – UNESCO 26
Moltes gràcies
F.Pedro@UNESCO.org
Ja disponible a:
/francescpedro
Més a:
@FrancescPedroED
/francesc.pedroED
Abandonament professió als US (Ingersoll, 2013):
9,5 % abans del primer any
40-50% durant els primers cinc anys
20 anys enrere
Avaluació docents, centrada en el valor afegit
Teach for America, 5 setmanes més 137 hores de classe (certificació) –matemàtiques IES, 2013. Comsi haguessin donat 2,6 mesos més de classe
Anglaterra: National College for Teaching and Leadership, una agencia executiva del Departament d’Educació que apareix com a autoritat competent respecta a la professió docent. Aquesta agència és la encarregada de l’acreditació de les institucions formadores i del control de la qualitat de la formació del professorat, a més de controlar la oferta i la demanda dels llocs de formació i gestionar el pressupost del govern destinat a la formació docent.
Qualified Teacher Status (QTS
Programa de formació centrats en l’escola (School-centred Initial Teacher Traininf, SCITT). És un curs de formació per la docència (un any) que s’imparteix en els centres escolars (a diferència de l’anterior que s’imparteix a les universitats). Les escoles lideren el disseny de la formació docent, reben el finançament per implementar-la i decideixen si treballar o no amb les universitats.
Programes per professorat graduat. Els estudiants treballen a l’escola i reben un salari com professor no qualificat, mentre realitzen una formació individualitzada que els permet aconseguir el QTS. És l’escola la que valora les necessitats d’aprenentatge del candidat i dissenya el seu pla de formació. L’entrada en aquest sistema és de caràcter competitiu: a cada curs s’ofereix un nombre de places limitades. La durada és d’un any. És un programa que està dirigit especialment per les persones que volen canviar la seva carrera professional i entrar a la docència. Aquestes escoles reben ajudes econòmiques per finançar el salari del professorat.
Del fer classe... A l’assegurar l’èxit de l’alumne
I don’t teach physics; I teach my pupils how to learn physics (Singapur)
Llei 1970
De la secundària a la Universitat
Millors salaris
Però tendència a la inflació acadèmica
40% docents OCDE no han fet mai classe davant d’un company/a
De les pràctiques a la inducció
De la inducció a la formació dual-model clínic
Pràctiques primària 50 crèdits de 240
Inducció: afegir un any més, 60 crèdits
Pràctiques secundària: 16 crèdits de 300
Inducció: afegir un any més
Però en els països més avançats la inducció dura 2 anys I és selectiva (4 a Ontario)
Teacher training -school teachers are also especially selected to teach in the training schools; they typically have more experience as teachers and many of them are actively involved in academic research. While the formal qualifications are that one has to have worked for two years as a teacher; however, the norm is that teacher training teachers are highly accomplished, experienced
Escoles experimentals?
De les pràctiques a la inducció
De la inducció a la formació dual-model clínic
Eirin, García i Montero (2009) utilitzant la graella de Veenmann en una població de mestres novells, indiquen que aquests problemes i preocupacions es poden agrupar en 4 grans apartats.
Preocupació relacionada amb l’alumnat: problemes de disciplina, motivació de l’alumnat, treball amb les diferències individuals, és a dir atenció a la diversitat en general
Preocupació relacionada amb la docència: organització del treball a classe, planificació del procés d’ensenyament-aprenentatge, utilització de les diferents metodologies, coneixement del contingut a ensenyar
Preocupació relacionada amb les famílies
Preocupació relacionada amb el centre educatiu: relacions amb els col·legues, coneixement de les normes i costums de l’escola, treball burocràtic, relacions amb el director
Aporta respostes a les grans preocupacions del docent novell:
l’alumnat: problemes de disciplina, motivació de l’alumnat, treball amb les diferències individuals, és a dir atenció a la diversitat en general
la docència: organització del treball a classe, planificació del procés d’ensenyament-aprenentatge, utilització de les diferents metodologies, coneixement del contingut a ensenyar
les famílies
el centre educatiu: relacions amb els col·legues, coneixement de les normes i costums de l’escola, treball burocràtic, relacions amb el director
Té implicacions per a la carrera:
- decisió director (Shanghai o França)
- dues avaluacions anuals (Ontario)
És un graó en el sistema de desenvolupament professional
D’un a quatre anys
França: master 2 anys
3. Pràctiques en el primer curs i en el segon, una formació en alternança o formació dual. En el primer curs, s’ubiquen les pràctiques d’observació i les pràctiques acompanyades que duren entre quatre i sis setmanes. Durant el segon semestre d’aquest primer any, els estudiants poden passar un examen de contractació per accedir a la funció docent als centres educatius. Els que no han aprovat tenen un període de pràctiques entre 8 i 12 setmanes. Els estudiants que l’aproven poden gaudir d’una formació en alternança remunerada segons l’edat i els seus resultats en el màster. La mitjana del sou es situa al voltant dels 1.000€. A l’ESPE fan un formació entre 250 i 300 hores mentre que al centre educatiu tenen un contracte de mitja jornada. Els estudiants són responsables d’una aula de forma totalment autònoma sense la presència d’un altre docent. Però, tenen un tutor a l’escola i un tutor a l’ESPE Aquests estudiants són anomenats Funcionaris de pràctiques. S’avaluen les pràctiques mitjançant un jurat acadèmic.
Tutors formats I seguiment estructurat (Jensen, 2012) – Master teachers Corea, Singapur
Cultura d’observació, collaboració I feedback.
Tutors formats I seguiment estructurat (Jensen, 2012) – Master teachers Corea, Singapur
Cultura d’observació, collaboració I feedback.
Pràctiques primària 50 crèdits de 240
Inducció: afegir un any més, 60 crèdits
Pràctiques secundària: 16 crèdits de 300
Inducció: afegir un any més
Però en els països més avançats la inducció dura 2 anys I és selectiva (4 a Ontario)
Toronto: pla individual d’inducció proposat per la direcció:
Ensenyament llengua I mates
Identificació alumnes en risc
Gestió aula
Avaluació
Comunicació families
Atenció diversitat alumnes
Schools in countries such as Singapore build significant time for teacher professional learning into their schedules. This is Rosmiliah’s schedule set over a two week period.
(Total:~36 hrs in school: ~12hrs teaching; ~5 hrs co-curricular; ~19 hrs professional learning & planning)
Pràctiques primària 50 crèdits de 240
Inducció: afegir un any més, 60 crèdits
Pràctiques secundària: 16 crèdits de 300
Inducció: afegir un any més
Però en els països més avançats la inducció dura 2 anys I és selectiva (4 a Ontario)