Química orgànica

1. QUÍMICA
1 BATXILLERAT
UNITAT 10
LA QUÍMICA DEL CARBONI

2. Isomeria
Dos compostos químics són isòmers quan tenen la mateixa fórmula molecular
simplificada, però fórmules moleculars desenvolupades diferents.
Exemple:

3. Isomeria plana o estructural (I)
Exemple:
La isomeria plana de cadena es produeix
en compostos que tenen la mateixa fórmula,
però que presenten diferents maneres
d’agrupar-se, és a dir, cadenes diferents.
Exemple:
La isomeria plana de funció es dóna
en compostos que tenen la mateixa
fórmula, però diferents grups
funcionals.
La isomeria plana de funció es dóna en compostos que tenen la mateixa fórmula,
però diferents grups funcionals.
Exemple:

4. Isomeria plana o estructural (II)
La isomeria plana de posició es produeix en compostos
que tenen la mateixa fórmula, però que difereixen en la
posició d’un àtom o d’un grup d’àtoms, la posició de dobles o
triples enllaços o la posició d’un grup funcional.
Exemples:
 Posició d’un àtom o grup d’àtoms:
 Posició de dobles o triples enllaços:  Posició d’un grup funcional:

5. Isomeria espacial o estereoisomeria (I)
La isomeria espacial geomètrica es dóna generalment en
compostos amb doble enllaç o bé en cicles en què la
disposició d’àtoms, o grups d’àtoms, al voltant d’un mateix
centre és diferent dels uns als altres.
Exemples:

6. Isomeria espacial o estereoisomeria (II)
La isomeria espacial òptica es dóna en compostos que tenen els àtoms units en la
mateixa posició relativa respecte a un àtom de carboni, però amb una disposició espacial
diferent, de manera que un és la imatge especular de l’altre.
Els dos compostos s’anomenen enantiòmers.
Exemples:

7. Polímers
Tipus de
reaccions
 Polimerització per condensació:
 Polimerització per addició:
 Les macromolècules estan constituïdes per la unió de moltes altres molècules
senzilles.
 Si aquestes molècules senzilles són unitats estructurals idèntiques que es van repetint,
aleshores parlem de polímers, i cadascuna de les unitats estructurals de les quals
deriva el polímer l’anomenem monòmer.
 La polimerització és la reacció química d’obtenció d’un polímer a partir del monòmer.

8. Classificació dels polímers
Segons el tipus de monòmers
 Homopolímers.
 Copolímers.
Segons l’estructura dels polímers
 Polímers lineals.
 Polímers ramificats.

9. Polímers naturals
Polímers
naturals
 Cel·lulosa
 Proteïnes
 Àcids nucleics
 Cotó.
 Lli.
 Raió.
 Globulars.
 Fibroses.
 Àcid desoxiribonucleic (DNA).
 Àcid ribonucleic (RNA).
Molècula de cel·lulosa
Molècula de DNA

10. Polímers sintètics
 Reïnes: polímers de condensació en els quals el monòmer té dos grups funcionals o
més (baquelita).
 Elastòmers o cautxús sintètics: polímers d’addició en els quals el monòmer és una
molècula amb enllaços dobles.
 Fibres: polímers de condensació.

Poliamides. 
Polièsters.

11. Combustibles de motors: combustió interna
Origen dels combustibles
 Fòssil o mineral, del petroli o del gas
natural: benzina, gasoil, querosè, butà,
etc.
 Derivats de productes vegetals
modificats: biocombustibles.
Característiques dels combustibles
dels motors Otto i dièsel
 Índex d’octà.
 Poder calorífic.
 Estat físic.
 Viscositat.
 Valorització de la contaminació:
efectes ecològics segons l’origen.
Tipus de motors de combustió
 Alternatius.
 Reacció interna alternatius:
 Encesa per guspira o motor Otto.
 Encesa per compressió o motor
dièsel.

12. Combustibles
Problemes mediambientals que provoca
la utilització de carbó, petroli
i gas natural
 Són una font d’energia no renovable i
s’estan exhaurint.
 Generen un gran nombre de contaminants
atmosfèrics.
 Degraden les zones en què succeeixen
accidents petrolífers.
 Produeixen diòxid de carboni, que és la
principal causa de l’efecte hivernacle.

13. Biocombustibles
Els biocombustibles són combustibles produïts a partir de la biomassa i, en general, es
consideren energies renovables.
Tipus de
biocombustibles
 Sòlids: fusta, residus de collites, excrements d’animals, etc.
 Líquids: bioalcohol o biodièsel.
 Gasos: biogàs.
Avantatges de l’ús de biocombustibles
 La biomassa és abundant en moltes
regions de la Terra.
 És un recurs renovable que no
produeix emissions netes de diòxid de
carboni.
 Diversifica les activitats agrícoles i
recupera terres desforestades.
Inconvenients de l’ús de
biocombustibles
 Gran quantitat de terres ocupades.
 Efectes negatius sobre la fertilitat del
sòl, pèrdua de la biodiversitat i destrucció
del paisatge.
 Problemes derivats de l’ús de l’aigua i
dels productes agroquímics.
 Encariment de matèries primeres
alimentàries.