2.
El carboni
Isòtops del carboni
Importància del carboni pels éssers vius
Estat en la natura
Diamant
Grafit
Ful·lerè
Diferències físiques i químiques entre el carboni grafit i diamant
Aplicacions del carboni
Hidrocarburs
Terpè
La tècnica del carboni 14
Jaciment arqueològic a l’Esquerda
Els polímers
Llistat de plàstics habituals
3. El carboni és un element químic no-metall de
símbol C. El seu nombre atòmic és 6 i el
nombre màssic 12.
El nom de carboni prové del llatí, “carbó”.
En la taula periòdica està situat en el grup 14,
període 2.
4.
5.
6. El carboni és un component vital pels éssers
vius, ja que aproximadament 10 milions de
compostos orgànics estan formats per
estructures de carboni.
7. El carboni pot trobar-se en la naturalesa en
diferents formes al·lotròpiques:
Diamant
Grafit
Ful·lerè
8. El diamant és la segona forma
més estable del carboni,
després del grafit. És un carbó
cristal·litzat natural que es
caracteritza per ser el mineral
més dur. Si es sotmetés al foc,
només quedarien cendres. Els
seus àtoms estan vinculats per
enllaços molt forts i curts,
anomenats enllaços covalents.
9. La paraula grafit prové del
grec, “graphein” que
significa escriure.
Té una estructura laminar.
El grafit és més estable
que
el
diamant
a
temperatura ambient.
10. És la tercera forma més
estable del carboni, va
ser
descobert
fa
relativament poc, al
1985. El ful·lerè més
conegut està format per
60 àtoms de carboni,
anomenat buckyesferes i
el cilíndric nanotubs.
11. Característiques
Grafit
Diamant
Forma: Hexagonal
Forma: Octaèdrica
Color: Negre Metàl·lic-gris
Color: Transparent
Ratlla: Negre
Ratlla: Sense color
Duresa: 1-2
Duresa: 10
Transparència: No
Transparència: Si
Fractura: Escamosa
Fractura: Concoïdal
Densitat: 2,10 g/cm3
Densitat: 3,5 g/cm3
El grafit i el diamant es podrien considerar químicament
iguals, ja que els dos estan formats per carboni.
12. Aplicacions del carboni
Combustible fòssil
L’ aplicació principal.
La forma més normal en la que es
presenten és en forma de gas o de
petroli. Són obtingudes a través de
diferents processos de refineria.
Com es pot deduir, cada vegada
s’imposen més a la vida quotidiana,
encara que no siguin energies
renovables.
Mines de llapis
Es presenta en forma de carboni
grafit. Aquesta varietat, es pot trobar
en el pigment d’un llapis, en la mina.
13. Nano tecnologia
Els nanotubs també es poden
aplicar en el camp científic per
poder desenvolupar la tecnologia,
com ara la nanotecnologia. En la
nanotecnologia es manipula
matèria a una escalar menor
(nanòmetres).
Datació per radiocarboni
Es troba en forma de isòtop 14.
Aquesta aplicació és molt útil pels
arqueòlegs, ja que és un instrument
necessari per determinat l’edat de
descobriments arqueològics a
través de
la radiomètrica.
14.
15. Els hidrocarburs són els derivats del carboni
més senzills. Resulten únicament la unió
d’àtoms d’hidrogen amb àtoms de carboni. La
paraula hidrocarbur prové del grec i llatí,
“hidro” significa aigua i “carbur” vol dir carbó.
Un exemple d’hidrocarbur és el terpè.
16. La seva fórmula és C5H8, és a dir, té 5 àtoms de
carboni i 8 d’hidrogen. Tenen diferents usos: pot
representar olis essencials, que es poden trobar
a plantes en forma de substàncies líquides, com
per exemple en els eucaliptus. Això es pot
utilitzar en additius que es troben en menjars,
també per fer fragàncies en perfumeries i fins i
tot per l’ús de la medicina tradicional.
17.
18. La Terra rep radiacions còsmiques, això pot
modificar el diòxid de carboni, la qual s’ inhala i
passa a formar un cert volum de la matèria
orgànica. Pels arqueòlegs aquest mètode els hi
és útil, ja que el radioactiu (C14) es desintegra
dins de la matèria i per l’antiguitat, es pot
deduir l’edat d’un fòssil o ruïna.
19.
20. Al setembre del 2011 es va trobar un llenç de
muralla del segle V a.C. a l’Esquerda (Osona).
L’arqueòloga va ser Montserrat Rocafiguera,
l’arqueòleg Oriol Amorós i uns 30 alumnes
universitaris del País Basc i Oviedo van ajudar en
l’excavació. Gràcies a la tècnica del carboni 14 es
va saber que la muralla era del segle V a.C.
21.
22.
23. Els polímers són macromolècules que estan
formades per la unió de molècules més petites,
anomenades monòmers.
Segons la seva estructura o propietats es poden
dividir de la següent forma:
Plàstics: Són polímers similars als elastòmers,
són modelables, elàstics i flexibles.
Elastòmers: Són polímers que mostren un
comportament elàstic, al forçar-los doblegant-los
tornen a la seva forma original.
