Vist des de fora, forçar una recaiguda en una malaltia per a demostrar l’eficàcia d’un tractament em sembla un problema ètic més immediat que el debat sobre l’esclavatge cyborg. Ni tan sols trobe que s’ajuste ni a la deontologia mèdica ni als principis fonamentals d’un mètode científic que sempre s’ha basat en la demostració d’una hipòtesi, en la verificació perquè no s’ha donat la falsació. Em sembla més lògic que es partira del fet que la teoria funciona i que, en tot cas, s’ha de demostrar que no és així. Tots els neuroestimuladors estaria en posició ON, i s’hauria d’analitzar l’evolució de totes les persones pacients, establir percentatges d’èxit i analitzar els casos on els resultats hagueren estat negatius.
L’únic problema d’aquest plantejament seria que tant l’equip investigador com l’avaluador, que no és res paregut a un tribunal arbitral imparcial i extern a l’experiment, coneixerien les regles del joc i, per tant, hi haurien més facilitats i propensions a la manipulació dels processos i dels resultats. Eixes suspicàcies serien aplicables a l’equip encarregat de repartir els principis actius i els placebos, de garantir i conèixer en tot moment quines persones tindrien el neuroestimulador en OFF o en ON i d’establir el moment del canvi. Sembla, però, que els dubtes no són els mateixos...
Vist des de fora, forçar una recaiguda en una malaltia per a demostrar l’eficàcia d’un tractament em sembla un problema ètic més immediat que el debat sobre l’esclavatge cyborg. Ni tan sols trobe que s’ajuste ni a la deontologia mèdica ni als principis fonamentals d’un mètode científic que sempre s’ha basat en la demostració d’una hipòtesi, en la verificació perquè no s’ha donat la falsació. Em sembla més lògic que es partira del fet que la teoria funciona i que, en tot cas, s’ha de demostrar que no és així. Tots els neuroestimuladors estaria en posició ON, i s’hauria d’analitzar l’evolució de totes les persones pacients, establir percentatges d’èxit i analitzar els casos on els resultats hagueren estat negatius.
L’únic problema d’aquest plantejament seria que tant l’equip investigador com l’avaluador, que no és res paregut a un tribunal arbitral imparcial i extern a l’experiment, coneixerien les regles del joc i, per tant, hi haurien més facilitats i propensions a la manipulació dels processos i dels resultats. Eixes suspicàcies serien aplicables a l’equip encarregat de repartir els principis actius i els placebos, de garantir i conèixer en tot moment quines persones tindrien el neuroestimulador en OFF o en ON i d’establir el moment del canvi. Sembla, però, que els dubtes no són els mateixos...
1. Maria Guasch Morgades CMC
Qüestionari IIª avaluació-2
1. Ciència.
2. Característiques d’una ciència
Una ciènciaés un coneixement comprovat, demostrat i amb capacitat
d’explicar i predir.
Exemples:Biologia, geologia, astronomia...
3. Pseudociència
Una pseudociència és una ciència falsa:
Afany de lucre desmesurat.
Vocabulari farcit de termes científics que realment no tenen sentit.
Cap prova experimental a favor.
No tenen les característiques de la ciència
Exemples: Astrologia, numerologia.
4. Paraciència
Una paraciènciaés una pràctica o una teràpia alternativa, sovint
relacionada amb la medicina, que tot i no tenir totes les característiques
d’una ciència (no tenen explicació racional del perquè funcionen), tenen
percentatges alts de resultats.
Exemples:Acupuntura: Funciona però l’explicació no té sentit.
5. “Cec”, “doble cec” i “triple sec”
Es tracten de sistemes de control o estudi de l’eficàcia d’un medicament.
1
2. Maria Guasch Morgades CMC
El medicament es prova amb un nombre considerable de malalts, dividits
en tres grups: uns prenen el medicament, uns altre una substància que no
té efectes i un tercer grup de control.
Normalment (si el medicament és eficaç), el primer grup (A) millora
bastant. El segon grup (B) també millora, però poc, i degut a l’efecte
placebo. L’últim grup només es per conèixer l’evolució de la malaltia per si
sola.
A B C
Medicament Placebo Grup de control
70% millora 15% millora res
Cec: Els pacients no saben què prenen.
Doble cec: Els metges (ni els pacients) tampoc saben que es dóna als
malalts. S’aconsegueix així que els metges no siguin influenciats.
Triple cec: Els encarregats d’estudiar les dades (ni els metges ni els
pacients) tampoc ho saben.
Aquest procés és molt llarg i fa que el producte sigui molt car.
6. Efecte placebo
7. Teràpies alternatives
8. Banderes vermelles
Argument d’autoritat: Es recolzen de persones famoses o cites tretes
de context.
Coneixements secrets antics: Pretenen recolzar-se en coneixements
secrets antics, però és il·lògic pensar que abans sabien més. Sí que
aquests coneixements han superat la prova del temps, però realment
funcionen?
2
3. Maria Guasch Morgades CMC
Exemple: Terra plana, sacrificis humans, índex de mortalitat infantil
al part.
“Confirmaciónsesgada”: Són comprovacions desviades, recordar
només el que coincideix amb les creences, però oblidar la resta.
Exemple: “La lluna plena embogeix la gent”: Els metges i infermers
només recorden que un dia de lluna plena hi havia molts accidents i
no que, per exemple, la setmana abans havia sigut pitjor.
Confusió de la correlació amb la casualitat: Que dos fets coincideixin
no significa que siguin necessàriament causa-efecte.
Exemple: “La vacunació causa l’autisme”
Pistes falses: En debats o discussions, per exemple, distreuen amb
coses que no porten a enlloc o ataquen a la persona que defensa una
altra opinió (argument ad hominem)
Verborrea: Consisteix en parlar molt i malament, és a dir, a donar un
excés d’informació incorrecta.
Paraules científiques canviades de sentit: Utilitzen paraules
científiques i els hi canvien el sentit de manera incoherent.
Exemple: Parlen d’energies del cos, camps d’energia... que no tenen
sentit, ja que l’energia és la capacitat de realitzar un treball.
Teories conspiratives: Alguns afirmen que hi ha conspiracions per
eliminar tractaments que funcionen, però la ciència mai elimina la
bona ciència.
Natural: No sempre el que és natural és bo, sovint no hi ha avantatges
o són perjudicials o amb efectes secundaris.
9. Com es pot explicar que hi hagi tanta gent que hi cregui?
Respostes fàcils
Són possibilitats: El coneixement són teories que es poden millorar o
poden ser errònies. Hi podrien haver excepcions a una teoria, ja qe no
són perfectes, i els que hi creuen s’aferren a això.
3
4. Maria Guasch Morgades CMC
No som prou crítics: Ens falten eines per ser crítics i diferenciar entre
ciència i pseudociència.
10. Opinió raonada sobre “Aquí hay dragones”
4