Vist des de fora, forçar una recaiguda en una malaltia per a demostrar l’eficàcia d’un tractament em sembla un problema ètic més immediat que el debat sobre l’esclavatge cyborg. Ni tan sols trobe que s’ajuste ni a la deontologia mèdica ni als principis fonamentals d’un mètode científic que sempre s’ha basat en la demostració d’una hipòtesi, en la verificació perquè no s’ha donat la falsació. Em sembla més lògic que es partira del fet que la teoria funciona i que, en tot cas, s’ha de demostrar que no és així. Tots els neuroestimuladors estaria en posició ON, i s’hauria d’analitzar l’evolució de totes les persones pacients, establir percentatges d’èxit i analitzar els casos on els resultats hagueren estat negatius.
L’únic problema d’aquest plantejament seria que tant l’equip investigador com l’avaluador, que no és res paregut a un tribunal arbitral imparcial i extern a l’experiment, coneixerien les regles del joc i, per tant, hi haurien més facilitats i propensions a la manipulació dels processos i dels resultats. Eixes suspicàcies serien aplicables a l’equip encarregat de repartir els principis actius i els placebos, de garantir i conèixer en tot moment quines persones tindrien el neuroestimulador en OFF o en ON i d’establir el moment del canvi. Sembla, però, que els dubtes no són els mateixos...
Vist des de fora, forçar una recaiguda en una malaltia per a demostrar l’eficàcia d’un tractament em sembla un problema ètic més immediat que el debat sobre l’esclavatge cyborg. Ni tan sols trobe que s’ajuste ni a la deontologia mèdica ni als principis fonamentals d’un mètode científic que sempre s’ha basat en la demostració d’una hipòtesi, en la verificació perquè no s’ha donat la falsació. Em sembla més lògic que es partira del fet que la teoria funciona i que, en tot cas, s’ha de demostrar que no és així. Tots els neuroestimuladors estaria en posició ON, i s’hauria d’analitzar l’evolució de totes les persones pacients, establir percentatges d’èxit i analitzar els casos on els resultats hagueren estat negatius.
L’únic problema d’aquest plantejament seria que tant l’equip investigador com l’avaluador, que no és res paregut a un tribunal arbitral imparcial i extern a l’experiment, coneixerien les regles del joc i, per tant, hi haurien més facilitats i propensions a la manipulació dels processos i dels resultats. Eixes suspicàcies serien aplicables a l’equip encarregat de repartir els principis actius i els placebos, de garantir i conèixer en tot moment quines persones tindrien el neuroestimulador en OFF o en ON i d’establir el moment del canvi. Sembla, però, que els dubtes no són els mateixos...
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsDaniel Fernández
Vice Verba és una aplicació educativa dissenyada per ajudar els estudiants de llatí a aprendre i practicar verbs llatins d'una manera interactiva i entretinguda.
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsDaniel Fernández
Vice Verba és una aplicació educativa dissenyada per ajudar els estudiants de llatí a aprendre i practicar verbs llatins d'una manera interactiva i entretinguda.
6. Pseudociència: falsa-ciència. Pràctica que aparenta ser una
ciència, però en realitat no ho és.
Aparentment és una ciència com la medicina:
Fa servir substàncies en determinades
formulacions (“medicaments”).
Els utilitza per tractar els símptomes de
determinades malalties (“terapèutica”).
El coneixement s’adquireix en determinades
institucions d’aprenentatge.
De vegades els homòpates practiquen també la
medicina tradicional.
Però en realitat no ho és perquè:
No hi ha cap investigació científica (assaig clínic)
que aporti evidència dels resultats de
l’homeopatia
7. Per què l’astrologia no és una ciència?
L’astrologia és una disciplina que afirma que els astres determinen el futur i el
caràcter de les persones en funció de la posició que ocupen en el cel en el
moment del naixement de l’individu.
8. No és possible verificar les seves afirmacions perquè fa servir
conceptes que es troben fora de l’experiència sensible.
Influència astral: els astres i els planetes influeixen en la personalitat, les decisions i el
futur dels individus.
De quina manera uns cossos inerts que es
troben a centenars o milers de milions de km
de distància poden tenir influència sobre la
salut, la professió, el caràcter o les decisions de
les persones o dels col·lectius?
Si la influència és un concepte científic (com
magnetisme, gravetat o colesterol) s’hauria de
poder mesurar i modificar.
9. No respecten el principi de coherència i sovint les seves afirmacions
són contradictòries.
Coherència interna Coherència externa
Un mateix científic no pot defensar a la
vegada una afirmació i la contrària.
A i no A
A o no A
Dos científics de la mateixa especialitat
no poden defensar a la vegada una
afirmació i la contrària: A i no A
Seria incoherent que un metge digués
que una persona pot estar malalta o no
estar-ho; o dir que la seva malaltia es
deu als alts nivells de colesterol o
potser als baixos nivells de colesterol
Seria incoherent que un meteoròelg
digués que demà cauran 100 litres per
m2 i un altre que farà un sol esplèndid.
10. Fa prediccions vagues i ambígües, que no permeten comprovar de
manera clara i es compleixen o no.
Efecte Forer
Les persones tedim a
identificar-nos amb
descripcions de personalitat
molt vagues si ens diuen que
ens descriuen a nosaltres
específicament.
11.
12. Només recullen els casos favorables, i tendexien a oblidar les
ocasions en què s’equivoquen
Per molt que la major part de les prediccions que fa un astròleg siguin errònies
n’hi ha prou que encerti una (per probabilitat) per a que les persones
tendeixin a creure en la seva validesa.
Memòria selectiva: ens recordem només dels encerts, no dels errors.
Reformulen ad hoc la hipòtesi inicial en cas que no es compleixi la
predicció.
Quan una hipòtesi no funciona, aleshores es reforma per tal que encaixi amb
el fet que la contradiu. D’aquesta manera es converteix la hipòtesi en
invulnerable.
