Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.
Tres escriptors d’Alcover
Antoni Isern i Arnau Alcover, Alt Camp, 1883 - Cabrera de Mataró, 1906 Poeta autodidacte. De família pagesa, es formà ento...
Cosme Vidal i Rosich [ Pseudònim: Josep Aladern] Alcover, Alt Camp, 1869 - Barcelona, 1918 Escriptor, germà de Plàcid i co...
Plàcid Vidal i Rosich Alcover, Alt Camp, 1881 - Barcelona, 1938 Poeta, novel·lista i cronista. Fill d'uns modests taverner...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Tres Escriptors D’alcover

705 views

Published on

Published in: Education, Technology
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Tres Escriptors D’alcover

  1. 1. Tres escriptors d’Alcover
  2. 2. Antoni Isern i Arnau Alcover, Alt Camp, 1883 - Cabrera de Mataró, 1906 Poeta autodidacte. De família pagesa, es formà entorn del grup de J.Puig i Ferrater i P.Vidal i Rosich. Cercant l'èxit literari, emigrà a Barcelona, però, frustrat, se n'anà a França. Tornà a Catalunya, i se suïcidà al castell de Burriac. Poeta ingenu i elemental, publicà Sentiments (1899), amb pròleg d'Hortensi Güell, i Esplets d'ànima jove (1903). Extret de l’ Enciclopèdia Catalana
  3. 3. Cosme Vidal i Rosich [ Pseudònim: Josep Aladern] Alcover, Alt Camp, 1869 - Barcelona, 1918 Escriptor, germà de Plàcid i conegut pel pseudònim de Josep Aladern. D'ideologia republicana i federal, fou el capdavanter del moviment modernista a Reus, on habità intermitentment des del 1893 i on portà a terme tota mena d'activitats, especialment des de la seva llibreria, centre aglutinador del grup modernista local. Hi fundà les col·leccions "Lo Modernisme" (1891) i "Foc Nou" (1905-06) i les revistes "La Gent del Llamp" (1893), "Almanac Modernista de la Literatura Catalana" (1895), "Nova Catalunya" (1896 i 1898) i "Reus Tranquil" (1897) i hi dirigí el diari "Lo Sometent" (1898). El 1899 es traslladà a Barcelona i treballà en "La Veu de Catalunya", "La Renaixença" i, finalment, "El Progreso", alhora que continuava les seves activitats de publicista, fundava "Occitània" (1905) i "Catalònia" (1906), editava el volum Homenatge dels catalans a Enric Ibsen (1906) i col·laborava, sovint amb el pseudònim de Pere Fort, en una bona part de les publicacions de l'època. Polemista, dotat de més entusiasme que de criteri, tractà tota mena de temes: política, literatura, filologia, folklore, etc. Cal citar, d'entre la seva extensa obra, el Diccionari popular de la llengua catalana (1904-06), Los misteris de la llengua catalana esbrinats (1906), el pamflet polèmic Verdaguer reivindicat (1896), els aplecs de poemes Sagramental (1891) i Impietats (1891), i entre les seves narracions, La gent del llamp (1903) i Més gent del llamp (1918). Extret de l’ Enciclopèdia Catalana En aquesta casa van néixer els germans Cosme i Plàcid Vidal
  4. 4. Plàcid Vidal i Rosich Alcover, Alt Camp, 1881 - Barcelona, 1938 Poeta, novel·lista i cronista. Fill d'uns modests taverners, formà part, de molt jove, d'un grup d'escriptors i artistes que, a Reus, s'aplegà al voltant del seu germà Cosme. A 17 anys, publicà un monòleg tràgic, L'escala del crim, i poc temps després es traslladà a Barcelona, on treballà de caixista d'impremta i on participà, amb més passió que fortuna, en l'esclat modernista. El 1904 aparegué el seu primer llibre de poemes: Les grans accions i les soledats. Ben aviat alternà el conreu de la poesia (L'amor artista, 1909, etc) amb el d'un tipus de novel·la idealista i transcendent, que culminà en la trilogia autobiogràfica de Jordi Saura: Les promeses amigues (1910), La cançó dels herois (1915) i Infinit (1917). Col·laborà en diverses revistes minoritàries —"Catalònia", "Lletres", "Panteisme"— i, d'una manera esporàdica, en publicacions de gran tiratge: "El Poble Català", "La Novel·la Nova" i "La Novel·la d'Ara". El 1924 aparegué el seu darrer i més important recull de poemes: L'anhel cantaire. Tipus inadaptat i introvertit, les seves obres de més relleu són una sèrie de retrats i de cròniques de la vida bohèmia modernista: Els singulars anecdòtics (1920; segona edició, augmentada amb una nova sèrie, 1925), L'assaig de la vida (1934) i El convencionalisme de la vida (1972). Extret de l’ Enciclopèdia Catalana Una foto de Plàcid Vidal extreta de Fototeca.cat

×