Sessió realitzada a Girona el 22 de novembre a professionals del CSMIJ i CAS al voltant dels usos adolescents de drogues i idees per com a bordar-ho tant individualment, familiar i comunitari.
Presentació feta a les jornades de la UOC "Jóvenes y adicciones".
La prevenció de drogues en la infància i l'adolescència. Jordi Bernabeu Farrús.
12 de febrer de 2011. Barcelona.
Comunicació feta al 2n memorial Eduardo Zárate a Mataró: 'Conductes addictives i adolescents'
Programa: http://www.csdm.cat/servlet/FileDispatcher?id=1368183222225
7 de juny de 2013
Sessió realitzada a Girona el 22 de novembre a professionals del CSMIJ i CAS al voltant dels usos adolescents de drogues i idees per com a bordar-ho tant individualment, familiar i comunitari.
Presentació feta a les jornades de la UOC "Jóvenes y adicciones".
La prevenció de drogues en la infància i l'adolescència. Jordi Bernabeu Farrús.
12 de febrer de 2011. Barcelona.
Comunicació feta al 2n memorial Eduardo Zárate a Mataró: 'Conductes addictives i adolescents'
Programa: http://www.csdm.cat/servlet/FileDispatcher?id=1368183222225
7 de juny de 2013
La encuesta ESTUDES de 2010 muestra que el consumo de alcohol, tabaco y cannabis sigue siendo más alto entre estudiantes españoles de 14 a 18 años, aunque ha disminuido para la mayoría de sustancias. La encuesta, realizada cada dos años desde 1994, es una de las más grandes a nivel mundial y ha ayudado a orientar intervenciones para reducir el consumo de drogas entre los jóvenes.
Este documento discute la importancia de crear un clima escolar positivo que promueva la inclusión y reduzca la exclusión, especialmente en una sociedad diversa. Señala que es necesario evitar etiquetar a los estudiantes y enfocarse en soluciones reales como fomentar habilidades sociales, gestionar conflictos de manera positiva, y educar para entender a los demás y el mundo de manera más compleja.
Avui la Subdirecció General de Drogodependències de la Generalitat ha organitzat una jornada al voltant dels programes edcuatius alternatius a les sancions administratives per consum de drogues adreçats a adolescents (menors d'edat).
Deixem la presentació de la sessió que hem fet que tenia com a finalitat plantejar una revisió del treball preventiu, educatiu i d'acompanyament que es fa amb les noies i nois sancionats.
Debat al Punt Jove de Calldetenes (12 de març de 2013) conjuntament amb els Mossos d'Esquadra i en Jaime Prats (Cáñamo/Associació de Tastadors de Cànnabis del Collsacabra). Organitzat per La Pera i moderat per l'Aleix Vila.
«Adolescències i consums de drogues: rituals de pas i autoatenció en una societat en crisi». I Congrés Català d’infermeria i salut escolar. Organitza: Associació Catalana d’Infermeria i Salut Escolar. Sant Feliu de Guíxols, 18 de setembre de 2015.
El Servei de Salut Pública treballa, des de fa anys, en la prevenció dels usos de drogues entre la població general, amb especial èmfasi a la població jove i adolescent. L'any 2007 es posa en marxa l'estratègia municipal Granollers_Acció Municipal en el consum de drogues 2007-2010. I en aquest marc es creen -entre d'altres- dos serveis que permeten un apropament al col·lectiu adolescent consumidor: (1) el Servei Municipal d'Informació i Assessorament sobre Drogues; i el (2) Programa de Mesures Alternatives per a menors sancionats per consum de drogues1.
A partir de l'experiència d'aquests dos Serveis hem realitzat diferents entrevistes obertes a adolescents i joves amb la finalitat de conèixer la realitat que envolta als adolescents consumidors de cànnabis.
La encuesta ESTUDES de 2010 muestra que el consumo de alcohol, tabaco y cannabis sigue siendo más alto entre estudiantes españoles de 14 a 18 años, aunque ha disminuido para la mayoría de sustancias. La encuesta, realizada cada dos años desde 1994, es una de las más grandes a nivel mundial y ha ayudado a orientar intervenciones para reducir el consumo de drogas entre los jóvenes.
Este documento discute la importancia de crear un clima escolar positivo que promueva la inclusión y reduzca la exclusión, especialmente en una sociedad diversa. Señala que es necesario evitar etiquetar a los estudiantes y enfocarse en soluciones reales como fomentar habilidades sociales, gestionar conflictos de manera positiva, y educar para entender a los demás y el mundo de manera más compleja.
Avui la Subdirecció General de Drogodependències de la Generalitat ha organitzat una jornada al voltant dels programes edcuatius alternatius a les sancions administratives per consum de drogues adreçats a adolescents (menors d'edat).
Deixem la presentació de la sessió que hem fet que tenia com a finalitat plantejar una revisió del treball preventiu, educatiu i d'acompanyament que es fa amb les noies i nois sancionats.
Debat al Punt Jove de Calldetenes (12 de març de 2013) conjuntament amb els Mossos d'Esquadra i en Jaime Prats (Cáñamo/Associació de Tastadors de Cànnabis del Collsacabra). Organitzat per La Pera i moderat per l'Aleix Vila.
«Adolescències i consums de drogues: rituals de pas i autoatenció en una societat en crisi». I Congrés Català d’infermeria i salut escolar. Organitza: Associació Catalana d’Infermeria i Salut Escolar. Sant Feliu de Guíxols, 18 de setembre de 2015.
El Servei de Salut Pública treballa, des de fa anys, en la prevenció dels usos de drogues entre la població general, amb especial èmfasi a la població jove i adolescent. L'any 2007 es posa en marxa l'estratègia municipal Granollers_Acció Municipal en el consum de drogues 2007-2010. I en aquest marc es creen -entre d'altres- dos serveis que permeten un apropament al col·lectiu adolescent consumidor: (1) el Servei Municipal d'Informació i Assessorament sobre Drogues; i el (2) Programa de Mesures Alternatives per a menors sancionats per consum de drogues1.
A partir de l'experiència d'aquests dos Serveis hem realitzat diferents entrevistes obertes a adolescents i joves amb la finalitat de conèixer la realitat que envolta als adolescents consumidors de cànnabis.
Xerrada "I si fuma porros, què?" realitzada en el marc del Pla Educatiu de Vic a l'IES Callís el 28 d'abril a les 21h del vespre. Per Jordi Bernabeu Farrús.
Documental i guia didàctica. "Sortim?". Sortir de festa i consum de drogues
El vídeo està després de la diapositiva 5.
Material educatiu que consta d’un documental audiovisual i d’una guia didàctica. Ofereix propostes per fomentar la reflexió entorn dels temes relacionats amb el fet de sortir de festa i els riscos associats.
De les necessitats adolescents a les pretensions adultesadministracion
Esquema xerrada amb pofessionals de la salut que s'ocupen de la sexualitat adolescent. Abordatge i prevenció dels ITS i la contracepció d'emergència.
BCN 13.03.15
El acompañamiento socioeducativa a la infancia construida desde la redOportu...Jordi Bernabeu Farrús
Este documento clasifica los diferentes problemas relacionados con el uso de la tecnología en la infancia y adolescencia en cuatro categorías: problemas conductuales, introvertidos, de relación y sobreexposición del yo. También discute los riesgos y oportunidades que plantean las redes sociales y dispositivos móviles, y la importancia del acompañamiento socioeducativo para un uso saludable de la tecnología.
L'impacte de les noves tecnologies en infants, adolescents i joves: oportunit...Jordi Bernabeu Farrús
El 4 d’octubre, DIXIT Vic presentarà la conferència “L'impacte de les noves tecnologies en infants, adolescents i joves: oportunitats i riscos” en la que s’exposaran i es debatran els diferents aspectes vinculats a l’ús que els infants i adolescents fan de l’entorn digital.
Durant la xerrada es tractaran temes com la quantitat d’hores que passen al davant del mòbil, l’ordinador o qualsevol altre dispositiu, el contingut dels missatges, les relacions que hi estableixen i les problemàtiques més comunes. L’objectiu de la xerrada és orientar a les famílies i referents pel què fa als usos de les xarxes socials, dispositius mòbils, videojocs i de les pantalles.
L’acte anirà a càrrec de Jordi Bernabeu, psicòleg especialitzat en l’atenció als adolescents i joves, sobretot pel què fa a la prevenció en el consum de drogues i usos d’Internet, xarxes socials i altres pantalles. Al llarg de la sessió aportarà pautes per fomentar l’ús responsable, sensat i constructiu de les TIC, i donarà una visió positiva i crítica.
Data: 4 d’octubre de 2017 de les 19 a les 20.30h.
Lloc: Sala Segimon Serrallonga de la UVic-UCC.C/ Perot Rocaguinarda, 17, 08500, Vic – Masia Torre dels Frares
Inscripció: les places són limitades i cal inscripció prèvia emplenant el següent formulari
Organitza: DIXIT Vic Centre de Documentació de Serveis Socials
Hi col·labora: Obra Social “la Caixa”, Osona amb la Salut Mental i la Càtedra Tic Salut de la UVic-UCC
Este documento resume las principales ideas sobre el uso de drogas en la adolescencia en 3 oraciones:
1) Los consumos de drogas en la adolescencia ocurren en un contexto de vidas cada vez más complicadas y prolongadas, en una sociedad de consumo que normaliza el uso de sustancias.
2) Existe un discurso anclado en problemas del pasado como la adicción y sobredosis que no captura completamente los matices del consumo adolescente actual, incluyendo factores como la experimentación y el placer.
3) Abordar el tema requiere entender cada
Este documento discute los desafíos que enfrentan los profesionales que trabajan con adolescentes en la actualidad debido a los rápidos cambios sociales y contextuales. Advierte sobre dos errores comunes: 1) Atribuir los cambios en el contexto como causas de trastornos en lugar de procesos normales de desarrollo, y 2) Requerir que los adolescentes se ajusten al contexto anterior en lugar de apoyarlos a desarrollar nuevas habilidades para el contexto actual. Propone que los profesionales deben acompañar a
Este documento permite la reproducción total o parcial de su contenido siempre que se cite al autor y se incluya la nota de copyleft. Todas las fotografías fueron extraídas de Internet. Se presenta información sobre adicción a Internet y videojuegos, horas dedicadas a estos, y comorbilidad con otros trastornos. También se incluyen criterios diagnósticos de adicción a Internet y sugerencias para un tratamiento similar al de las adicciones a sustancias.
Este documento resume las principales formas en que los adolescentes usan las redes sociales y los posibles problemas asociados con un uso excesivo. También ofrece consejos para que los padres ayuden a sus hijos a usar la tecnología de manera segura y moderada, estableciendo normas claras sobre el tiempo de pantalla y tipo de contenidos permitidos.
2. USOS
ADOLESCENTS
DE
DROGUES
Està permesa, i vivament aconsellada, la reproducció total o parcial dels continguts d’aquest
document. L'única condició és que figuri primer el nom de l'autor i/o les referències a d’altres autors
i després el de tots els qui hi hagin introduït millores. Totes les còpies han de portar aquesta nota de
copyleft. No estan permesos els usos comercials. Totes les fotografies han estat extretes d’internet
(si en alguns casos existeix qualsevol queixa feu-me-la arribar).
h?p://www.sobredrogues.net/cejfe
h?p://www.slideshare.net/sobredrogues/cejfe
Formació PROGESS // Juny14
4. 1.
De
les
demandes
2.
De
les
diferents
formes
de
vulnerabilitat
3.
De
la
lectura
adulta
sobre
l'adolescència
4.
Dels
ajustos
i
desajustos
de
molts
adolescents
i
joves
5.
De
la
lectura
que
fem
de
les
drogues
6.
Del
nostre
context
d'intervenció
7.
De
les
respostes
de
l'Administració
8.
De
les
possibles
propostes
9.
D'algunes
conclusions,
o
reflexions
6. • Adolescents
que
compleixen
mesures
de
jusScia;
o
mesures
alternaUves
a
sancions
administraUves
(per
consum
de
drogues)
• Adolescents
que
la
‘lien’
en
els
seus
contextos
formals
i
informals
• Adolescents
que
molesten
a
adults
amb
poca
paciència
i/o
tolerància
• Adolescents
acollits
en
el
sistema
de
protecció
• Famílies
amb
dificultats
per
controlar
les
actuacions
dels
seus
fills
8. 1. Treballar
per
ser
conegut
2. L’acompanyament
i
dinamització:
• El
paper
de
l’adult:
proper
i
posiUu
>>
referència
• Intromissió
equilibrada/pensada
3. Els
però
de
la
relació
educaUva
(dilemes)
4. Els
criteris
de
la
intervenció
9. Quan
prevenir
no
només
és
fomentar
l’absUnència
Potenciar
la
responsabilitat
Fomentar
l’autonomia
Evitar-‐se
problemes
#Acompanyament
14. Asociats a nivell individual
* Consum prematur (edat)
* Problemes de salut mental, físic o emocional
* Actituds personals vers el consum
* Característiques personals relacionades con els nivells d’autoestima i conductes favorables al risc, alienació rebeldia, etc.
Associats a nivell familiar
* Consum de drogues per part dels pares
* Actituts favorables al consum per part de la família
* Problemes familiars
* Històries familiars de consum problemàtic de drogues
* Dificultats de relació/conflicte familiar
* Models familiars: sobreprotecció, abandonament familiar, etc.
* Estatus socioeconòmic familiar
FACTORS DE RISC"
Adaptat de Hawkins i altres (1992), Petersona i altres (1992), Moncada (1997).
Associats a nivell grupal o d’amics
* Amics consumidors
* Canvis sospitosos pel que fa a amics i relacions
* Actituts favorables al consum
* Conductes il.legals o delictives
* Dificultats de relació amb el grup d’iguales
Associats a nivell de context social
* Abandonament dels estudis
* Fracàs escolar
* Canvis en el rendiment acadèmic i actitud a l’escola
* Desocupació laboral
* Dificultats socials i econòmiques
* Alta disponibilitat i accessibilitat a drogues
* “Transicions i desplaçaments vitals”
22. Probablement
estem
fent
una
lectura
de
l’adolescència
i
joventut
segons
paràmetres
d’epoques
anGgues
I
l’adolescència
actual
esdevé
una
etapa
per
se,
diferent
a
l’infància
i
la
joventut,
amb
les
seves
necessitats
educaGves
i
de
conceptualització.
Amb
les
dificultats
pròpies
d’acceptar
els
canvis
de
les
generacions
que
ens
succeeixen
(Jaume
Funes,
2010).
23. Una
adolescència
i
joventut
cada
vegada
més
llarga
De
la
sociologia
del
treball
a
la
sociologia
de
l’oci
Soberans
del
consum
#hiperconsumisme
(Fernando
Conde,
1999
//David
Pere
Mar>nez,
2013)
24. El
problema
de
la
hiperprotecció...
#nens_tresor
(Domingo
Comas,
2006)
37. El
discurs
que
es
genera
al
voltant
de
les
drogues
segueix
condicionat
per
l’experiència
viscuda
anys
anteriors
amb
els
consums
problemàGcs
d’heroïna
i
VIH-‐
SIDA
(Oriol
Romaní,
1999,
2011)
38. Amb
tot
el
que
això
comporta:
idea
d’addicció,
sobredosi,
VIH,
etc.).
I
actualment
el
panorama
és
totalment
diferent.
Com
les
noves
formes
d’exclusió
i
inclusió
39. Una
generació
d’adolescents
tranquils
pel
que
a
drogues
es
refereix
Que
els
persegueix
l’ombra
del
‘constant
i
precoç
augment
del
consum’
48. 1.
Darrere
de
molts
consums
de
drogues
existeixen
més
problemes
familiars
i/o
socials
que
no
pas
de
drogues
i/o
de
salut
mental.
2.
Compte
amb
l'excèssiva
tendència
al
diagnòsGc
i
al
protagonisme
de
les
substàncies:
sovint
és
necessària
però
alhora
jusUfica,
eUqueta
i
condiciona.
49. 3.
Els
usos
de
drogues
poden
tenir
diferents
graus
de
gravetat/
problemaGcitat.
4.
Els
consums
de
drogues
problemàUcs
solen
ser
el
resultat
d'uns
hàbits
de
consum
lligats
a
uns
esGls
de
vida
determinats,
en
uns
contextos
concrets.
5.
Existeixen
riscos
i
problemes
més
importants
que
l'addició.
50. El
problema
són
els
amics…
És
molt
influenciable…
La
culpa
la
té
el
PQPI/UEC…
El
pare
no
m’ajuda.
Em
sento
sola…
No
el
puc
controlar…
EsUc
desesperat…
Què
vagi
a
un
centre…
Els
serveis
públics
no
s’hi
posen…
Com
descriuen
els
problemes
els
implicats?
#Les_famílies
51. Fumo
perquè
m’agrada…
No
hi
ha
per
tant…
Ho
sé
portar…
A
mi
no
m’afecta…
No
deixaré
de
fumar…
Deixa’m
fumar
a
casa…
La
policía
va
a
per
nosaltres…
Fumo
per
oblidar…
Delinqueixo
per
consumir
drogues…
Com
descriuen
els
problemes
els
implicats?
#Elles
#Ells
53. • Quan
el
protagonista
no
viu
la
seva
situació
com
a
problema
la
moGvació
és
escassa.
• Quan
professionalment
ens
costa
donar
un
discurs
sensat
al
voltant
de
les
drogues
(i
de
les
adolescències).
• Quan
tot
sembla
‘arreglar-‐se’
a
parUr
de
normes
i
regulacions.
• Quan
ens
basem
en
el
‘el
paradigma
cienfic’
per
jusUficar
qüesUons
• Quan
socialment
existeixen
diferents
discursos
al
voltant
de
la
qüesGó.
55. • Centrem-‐nos
més
en
els
usos
que
en
les
pròpies
substàncies
• L’adicció
no
ha
de
ser
el
problema
més
important
("i
finalitzador
del
procés
problemàUc”)
• Alguns
usos
son
més
greus
que
altres:
quins
usos
són
els
que
realment
donen
problemes?
• No
uUlitzem
la
regulació
legal
de
les
drogues
com
a
excusa
per
abstenir-‐se
• La
reducció
de
riscos
com
a
element
transversal
de
tota
la
intervenció
prevenUva.
• L’evidència
cienfica
ens
ajuda
però
no
resol
la
qüesUó
57. 1.
Ajustar
l’enfocament
de
la
mirada.
2.
Apendre
a
veure,
a
observar,
a
conèixer
els
significats
i
els
senGts
de
les
seves
vides,
a
saber
preguntar
sobre
el
que
viuen.
3.
Tenir
conflictes
no
és
tenir
problemes.
4.
L’adolescència
potser
també
també
un
temps
de
malestars.
5.
L’escola
(o
els
centres
de
formació)
com
un
important
territori
per
intervenir.
6.
Construir
espais
d’influència
educaGva
al
seu
voltant.
7.
Suprimir
la
distància,
construir
la
proximitat.
Acceptar
converUr-‐se
en
adults
propers.
#Referents_virtuals_d_adolescents_digitals
8.
Acompanyar
(que
no
derivar).
9.
Controlar
l’angoixa
que
ens
provoquen
els
seus
riscos.
GaranGtzar
que
no
s’estan
fent
mal.
10.
Deixar
de
considerar-‐los
menors
i
tractar-‐los
com
a
subjectes
responsables.
Que
es
construeixin
els
seus
propis
límits.
Decàleg
d’idees
per
a
la
intervenció
socioeducaGva
(adaptació
de
Funes,
2010)
#Acompanyament
#Referència
#Comunitat
#UUlitat
#Responsabilitat
61. • Del
“ja
sé
que
em
passo”
a
“la
moUvació
al
canvi”.
• Del
“ho
porto
bé”
al
”porta-‐ho
millor”.
• De
“l'esUc
estancat”
al
“canvia
de
context”.
• De
“el
problema
són
les
drogues”
a
“el
problema
ets
tu”.
• Del
“Vaig
per
lliure”
a
“pautes
d’ús”.
‘La
manera
més
segura
//
per
evitar-‐te
problemes
passa
per
no
consumir-‐les’
A
nivell
individual
62. • ArUcular
estratègies
de
prevenció
universal
amb
d’altres
de
caràcter
selecUu
i
indicat
• Anar
molt
més
enllà
de
l’àmbit
escolar
• Esdevenir
referents
a
la
xarxa
A
nivell
grupal
• Integrar
l’oci
amb
la
‘qüoUdianitat’
(fugir
dels
atracóns
i
desconnexions
de
cap
de
setmana)
• Programes
específics
i
inespecífics
per
contextos
específics
A
nivell
de
context
63. • Augmentar
estratègies
de
detecció
precoç
i
prevenció
indicada
• Fomentar
espais
de
reflexió
per
a
la
família
• Oferir
ocupacions
formals
que
oganitzin
la
inserció
sòcioprofessional
• Espais
de
tractament
que
contemplin
la
reducció
de
danys
com
a
estratègia
de
treball
transversal
A
nivell
comunitari
69. Jaume
Funes.
9
ideas.
Educar
en
la
adolescencia
Graó.
2011
h?p://books.google.es/books/about/9_ideas_clave_Educar_en_la_adolescencia.html?id=uMK8JKTwQeQC&redir_esc=y
David
Pere
MarSnez
Oró
i
Joan
Pallarés.
¿Beber
para
crecer?
Editorial
Milenio.
2013.h?p://periferics.blogspot.com.es/2013/03/llibre-‐beber-‐para-‐crecer-‐el-‐consumo-‐de.html
Dolors
Reig.
Jóvenes
en
la
era
de
la
hiperacGvidad.
Fundación
Telefónica.
2013.
h?p://www.dreig.eu/caparazon/2013/05/17/jovenes-‐en-‐la-‐era-‐de-‐la-‐hiperconecUvidad/
Fernando
Conde.
Los
hijos
de
la
desregulazación.
Jóvenes,
usos
y
abusos
en
los
consumos
de
drogas
CREFAT.
1999.
h?p://www.cruzroja.es/crefat/documentos_crefat/Tomo6.pdf
Sara
Moreno.
Atrapats
en
la
joventut.
ARA.
2/12/12.
h?p://www.ara.cat/premium/tema_del_dia/Atrapats-‐joventut_0_821317901.html
Domingo
Comas
i
Miren
Josune
Aguinaga.
La
generación
premeditada.
Temas
para
el
debate.
2006.
h?p://dialnet.unirioja.es/servlet/arUculo?codigo=1959497
Victòria
Camps.
Creure
en
l’educació:
l’assgnatura
pendent.
Edicions
62.
2008.
h?p://www.edicions62.cat/ca/llibre/creure-‐en-‐l-‐educacio_10195.html
Aleix
Saló.
Fills
dels
80.
La
generació
bombolla.
Edicions
Glenat.
2009.
h?p://www.casadellibro.com/libro-‐fills-‐dels-‐80-‐la-‐generacio-‐bombolla/9788483577912/1653896
70. Manel
Fontdevila.
La
crisis
está
siendo
un
éxito.
AsUberri.
2012.
h?p://www.asUberri.com/ficha_prod.php?cod=lacrisisestasiendounexito
Roto.
Viñetas
para
una
crisis.
Editorial
Mondadori.
2011.
h?p://www.casadellibro.com/libro-‐vinetas-‐para-‐una-‐crisis/9788439725404/1884296
Bernardo
Erlich.
El
País.
8/3/12.
h?ps://www.flickr.com/photos/jordibernabeu/6588988285/in/set-‐72157629288138861/
Ministerio
de
Salud.
Plan
Nacional
Sobre
Drogas.
• Encuesta
domicilaria
sobre
alcohol
y
drogas
en
España.
2011.
• Encuesta
estatal
sobre
uso
de
drogas
en
enseñanzas
secundarias.
2012.
Observatorio
Español
sobre
Drogas.h?p://www.pnsd.msssi.gob.es/Categoria2/observa/estudios/home.htm
Romaní,
O.
(2011).
Jóvenes
y
riesgos:
unas
relaciones
ineludibles.
Bellaterra.
Romaní,
O.
(1999).
Las
drogas,
sueños
y
razones.
Ariel.