«Adolescències i consums de drogues: rituals de pas i autoatenció en una societat en crisi». I Congrés Català d’infermeria i salut escolar. Organitza: Associació Catalana d’Infermeria i Salut Escolar. Sant Feliu de Guíxols, 18 de setembre de 2015.
Presentació feta a les jornades de la UOC "Jóvenes y adicciones".
La prevenció de drogues en la infància i l'adolescència. Jordi Bernabeu Farrús.
12 de febrer de 2011. Barcelona.
Sessió realitzada a Girona el 22 de novembre a professionals del CSMIJ i CAS al voltant dels usos adolescents de drogues i idees per com a bordar-ho tant individualment, familiar i comunitari.
Comunicació feta al 2n memorial Eduardo Zárate a Mataró: 'Conductes addictives i adolescents'
Programa: http://www.csdm.cat/servlet/FileDispatcher?id=1368183222225
7 de juny de 2013
Presentació feta a les jornades de la UOC "Jóvenes y adicciones".
La prevenció de drogues en la infància i l'adolescència. Jordi Bernabeu Farrús.
12 de febrer de 2011. Barcelona.
Sessió realitzada a Girona el 22 de novembre a professionals del CSMIJ i CAS al voltant dels usos adolescents de drogues i idees per com a bordar-ho tant individualment, familiar i comunitari.
Comunicació feta al 2n memorial Eduardo Zárate a Mataró: 'Conductes addictives i adolescents'
Programa: http://www.csdm.cat/servlet/FileDispatcher?id=1368183222225
7 de juny de 2013
Debat al Punt Jove de Calldetenes (12 de març de 2013) conjuntament amb els Mossos d'Esquadra i en Jaime Prats (Cáñamo/Associació de Tastadors de Cànnabis del Collsacabra). Organitzat per La Pera i moderat per l'Aleix Vila.
L’Associació SomSeniors, amb la col·laboració del Departament de Promoció de les Persones Grans, ha elaborat aquest document amb informació teoricopràctica i recomanacions per combatre l’edatisme vers les persones grans.
Documental i guia didàctica. "Sortim?". Sortir de festa i consum de drogues
El vídeo està després de la diapositiva 5.
Material educatiu que consta d’un documental audiovisual i d’una guia didàctica. Ofereix propostes per fomentar la reflexió entorn dels temes relacionats amb el fet de sortir de festa i els riscos associats.
Sense passar-se de la ratlla traça la genealogia de la normalització dels consums de drogues en el context català, des dels seus inicis a les pistes de ball de final dels vuitanta fins a l’actual assentament cultural de les substàncies. Arran de la difusió de drogues, com la MDMA, la cocaïna, l’speed i el cànnabis, entre joves crescuts a la calor de la Societat de Consum, augmentaren el nombre de consumidors però sense la generalització dels problemes i les addicions pròpies dels heroïnòmans protagonistes dels anys vuitanta. La normalització ha produït un canvi lent però constant en l’escenari dels consums perquè les drogues han passat de simbolitzar marginalitat i delinqüència a representar per alguns col•lectius un element funcional en diversos contexts i temps. Ara les drogues són utilitzades per personesprovinents dels més variats estrats socioeconòmics i culturals, i és en aquest punt, on el llibre centra l’anàlisi per copsar l’actual expressió dels consums.
A través d’un rigorós treball etnogràfic, s’analitzen les estratègies dels consumidors per drogar-se sense desenvolupar problemes severs. És a dir, la immensa majoria dominen les conseqüències negatives, eviten carreres desviades i compleixen amb les responsabilitats adquirides per continuar sent membres competents de la societat. Així doncs, aquest treball representa un desafiament a la lògica prohibicionista i s’emmarca en els nous discursos sobre les polítiques de drogues. En aquest moment històric en què diferents Estats, i molts altres s’ho miren atentament, han abandonat el quimèric prohibicionisme per implementar polítiques de drogues més pragmàtiques i sensates per regular l’accés al cànnabis, Sense passar-se de la ratlla situa la discussió en el nostre context per evidenciar el fracàs del prohibicionisme i plantejar la necessitat de noves polítiques de drogues conseqüents en els actuals usos de drogues.
Las apuestas deportivas han evolucionado de una práctica cultural a un producto de la sociedad de consumo. En la actualidad, las apuestas son accesibles las 24 horas a través de plataformas en línea y forman parte de la socialización de los nativos digitales. Las empresas han visto una oportunidad de negocio en las apuestas deportivas, lo que ha llevado a su gamificación y ha impulsado un aumento exponencial en los ingresos brutos de juego de las apuestas deportivas entre 2009 y 2020.
Debat al Punt Jove de Calldetenes (12 de març de 2013) conjuntament amb els Mossos d'Esquadra i en Jaime Prats (Cáñamo/Associació de Tastadors de Cànnabis del Collsacabra). Organitzat per La Pera i moderat per l'Aleix Vila.
L’Associació SomSeniors, amb la col·laboració del Departament de Promoció de les Persones Grans, ha elaborat aquest document amb informació teoricopràctica i recomanacions per combatre l’edatisme vers les persones grans.
Documental i guia didàctica. "Sortim?". Sortir de festa i consum de drogues
El vídeo està després de la diapositiva 5.
Material educatiu que consta d’un documental audiovisual i d’una guia didàctica. Ofereix propostes per fomentar la reflexió entorn dels temes relacionats amb el fet de sortir de festa i els riscos associats.
Sense passar-se de la ratlla traça la genealogia de la normalització dels consums de drogues en el context català, des dels seus inicis a les pistes de ball de final dels vuitanta fins a l’actual assentament cultural de les substàncies. Arran de la difusió de drogues, com la MDMA, la cocaïna, l’speed i el cànnabis, entre joves crescuts a la calor de la Societat de Consum, augmentaren el nombre de consumidors però sense la generalització dels problemes i les addicions pròpies dels heroïnòmans protagonistes dels anys vuitanta. La normalització ha produït un canvi lent però constant en l’escenari dels consums perquè les drogues han passat de simbolitzar marginalitat i delinqüència a representar per alguns col•lectius un element funcional en diversos contexts i temps. Ara les drogues són utilitzades per personesprovinents dels més variats estrats socioeconòmics i culturals, i és en aquest punt, on el llibre centra l’anàlisi per copsar l’actual expressió dels consums.
A través d’un rigorós treball etnogràfic, s’analitzen les estratègies dels consumidors per drogar-se sense desenvolupar problemes severs. És a dir, la immensa majoria dominen les conseqüències negatives, eviten carreres desviades i compleixen amb les responsabilitats adquirides per continuar sent membres competents de la societat. Així doncs, aquest treball representa un desafiament a la lògica prohibicionista i s’emmarca en els nous discursos sobre les polítiques de drogues. En aquest moment històric en què diferents Estats, i molts altres s’ho miren atentament, han abandonat el quimèric prohibicionisme per implementar polítiques de drogues més pragmàtiques i sensates per regular l’accés al cànnabis, Sense passar-se de la ratlla situa la discussió en el nostre context per evidenciar el fracàs del prohibicionisme i plantejar la necessitat de noves polítiques de drogues conseqüents en els actuals usos de drogues.
Las apuestas deportivas han evolucionado de una práctica cultural a un producto de la sociedad de consumo. En la actualidad, las apuestas son accesibles las 24 horas a través de plataformas en línea y forman parte de la socialización de los nativos digitales. Las empresas han visto una oportunidad de negocio en las apuestas deportivas, lo que ha llevado a su gamificación y ha impulsado un aumento exponencial en los ingresos brutos de juego de las apuestas deportivas entre 2009 y 2020.
La invitación anuncia una presentación del manual "Debate sobre políticas de drogas" el 12 de diciembre a las 19:00 en El Parral en Vitoria Gasteiz, con la participación de Unai Pérez de San Román de la Asociación Ai Laket!!, Martín Barriuso de Pannagh, Xabier Arana del Instituto Vasco de Criminología y Aratz Porras de la Fundación Jeiki, y será moderado por David Pere Martínez Oró de la Fundación Igenus.
El documento habla sobre la cultura del cannabis y su influencia en varias culturas e historias. Menciona como el cannabis ha sido parte integral de las culturas de India, Jamaica y Sudáfrica, y como fue usado en Europa durante la Edad Media y moderna. También discute el exotismo literario y militar de Marruecos, la prohibición mundial, y como el cannabis ha dado lugar a contraculturas y subculturas. Finalmente, considera si realmente podemos hablar de una cultura del cannabis definida y su impacto político.
Este documento presenta una discusión sobre la regulación del cannabis, incluyendo una historia de la prohibición, modelos de regulación posibles, aspectos clave de la regulación, experiencias internacionales como los modelos neerlandés, estadounidenses y uruguayo, y posibles impactos de la legalización.
Discurso en castellano de la Presentación de la Ley de les asociaciones de consumidores de cannabis. Parlament de Catalunya, 28 de junio de 2017. A càrrec de David Pere Martínez Oró. Doctor en Psicologia Social. Coordinador de la Unitat de Polítiques de Drogues de la Universitat Autònoma de Barcelona. En representació de la comissió promotora de la ILP «La Rosa Verda».
Discurs Presentació de la Llei de les associacions de consumidors de cànnabis. Parlament de Catalunya, 28 de juny de 2017. A càrrec de David Pere Martínez Oró. Doctor en Psicologia Social. Coordinador de la Unitat de Polítiques de Drogues de la Universitat Autònoma de Barcelona. En representació de la comissió promotora de la ILP «La Rosa Verda».
Presentació de la Llei de les associacions de consumidors de cànnabis. Parlament de Catalunya, 28 de juny de 2017. A càrrec de David Pere Martínez Oró. Doctor en Psicologia Social. Coordinador de la Unitat de Polítiques de Drogues de la Universitat Autònoma de Barcelona. En representació de la comissió promotora de la ILP «La Rosa Verda».
Procés participatiu pel diagnòstic de la Federació d’Associacions Cannàbiques de Madrid. 13 i 14 de Novembre de 2015.
Montañés, V. & Martínez Oró, D. P. (2016). Enredados. MADFAC y los CSC madrileños ante el reto de las políticas del cannabis. Madrid: MADFAC.
Martínez Oró, D, P. (2010). Bitter sweet. The leap towards cocaine. 21th Annual Conference European Society for Social Drug Research (ESSD). Book of Abstracts. 30 September - 2 October 2010; Dubrovnik, Croatia.
Comunicació. «Entre rayas. La mirada adolescente hacia la cocaína». Fundación de Ayuda contra la Drogadicción Congrés: Hablemos de Drogas. Organitza: Fundació La Caixa i (FAD). Barcelona, 3 de juny de 2009.
Comunicació. «The point of view of the adolescent in front of cocaine. Discourses and attitudes about cocaine consumption» Congrés. 19th annual conference. European Society for Social Research (ESSD). Budapest, 28 de setembre de 2008.
Comunicació. «The point of view of the adolescent in front of cocaine. Discourses and attitudes about cocaine consumption» Congrés. 19th annual conference. European Society for Social Research (ESSD). Budapest, 28 de setembre de 2008.
Este documento discute cómo el consumo de drogas en espacios de fiesta actúa como un dispositivo de control y reproducción social. Aunque los jóvenes ven el consumo de drogas como una forma de liberación, en realidad sólo están reproduciendo las normas sociales permitidas por el poder. Las drogas sujetan a los consumidores a relacionarse en ciertos espacios y momentos, y su consumo no innova ni resiste al poder, sino que lo conserva.
Este documento presenta los resultados de un estudio cualitativo sobre las perspectivas de adolescentes españoles sobre el consumo de cocaína. Se realizaron grupos de discusión con consumidores, no consumidores cercanos a consumidores, y no consumidores alejados. Los hallazgos incluyen las motivaciones para iniciar el consumo, los efectos físicos y sociales percibidos, y las opiniones sobre el consumo responsable y la educación sobre drogas desde diferentes perspectivas.
Entre Rayas. La mirada adolescente hacia la cocaína.
«Adolescències i consums de drogues: rituals de pas i autoatenció en una societat en crisi
1. I CONGRÉS CATALÀ D’INFERMERIA I SALUT ESCOLAR
Sant Feliu de Guixos, 17 de setembre de 2015.
Taula: L’educació per la salut a la infància i l’adolescència: aportacions des de
l’antropologia. Modera Sra. Rosa M. Subirós Teixidor,
Ponència: Adolescències i consums de drogues: rituals de pas i autoatenció en una societat canviant
A càrrec: Dr. David Pere Martínez Oró
Agraïments. Reflexió de la Jornada. Situar la ponència en el marc del Congrés.
Resum
ADOLESCÈNCIES I CONSUMS DE DROGUES: RITUALS DE PAS I AUTOATENCIÓ EN UNA SOCIETAT
CANVIANT
Canvi: es el concepte que condensa la producció de coneixement en les Ciències Socials.
Canvi en el poder: dels Estat-nació a la dictadura dels mercats. Canvi en el treball: de la
regulació laboral a la precarietat. Canvi de valors: de l’ordre religiós a la individualització. Canvi
econòmic: del benestar a la vulnerabilitat. Canvi en el consum: de la necessitat a l’hedonisme
consumista. Canvi polític: de les socialdemocràcies als Estats neoliberals. Canvi en les
institucions: de la protecció a la incertesa. Canvi demogràfic: de les famílies nombroses als
nens tresor. Canvi en la família: del patriarcat a la família plural. Canvi en la adolescència: de
ritual de pas a període d’estància. I, canvi en els consums de drogues: de l’heroïna a la
normalització social dels consums.
En aquest marc de canvi sociocultural, la comunicació reflexionarà sobre la relació de
l’adolescència i el consum de drogues. Si històricament el consum de cànnabis representava
un ritual de pas per escenificar l’arribada a l’adolescència i un mecanisme d’auto atenció per
mitiga les angoixes pròpies de l’adolescència, en els darrers anys hem observat com els
consums de cànnabis han perdut centralitat en molts adolescents. Les prevalences de consum
en totes les substàncies han baixat a excepció del alcohol. Reflexionarem sobre l’alcohol i el
botellón com a fenomen pròpiament juvenil.
En relació als rituals de pas analitzarem com s’han desplaçat cap el consum de TIC i altres
productes de consums carregats simbòlicament i emocionalment (moda, vacances, festivals...).
Això es portarà a evidenciar com el consum de drogues representa una de les principals, sinó
la principal, preocupació dels adults i els pares, però veiem com el risc dels adolescents es
2. desplaça cap a d’altres pràctiques. I en relació als consums reflexionarem com la normalització
ha possibilitat un canvi en el discurs dels pares perquè han consumit o encara consumeixen,
especialment de cànnabis, el què fa que els adolescent si volen transgredir hagin de buscar
altres alternatives.
I, en relació a l’auto atenció reflexionarem com els adolescents s’adapten o s’angoixen, a un
món cada vegada més incert i canviant. A títol introductori esmentar que un/a adolescent que
ara té 18 anys, ha viscut el últim terç de les seva vida, el més central en la construcció de la
identitat i el futur, sota l’influx del «discurs de la crisi», el qual representa la realitat social
mitjançant aspectes negatius i poc engrescadors. Com evolucionarà tot plegat?
Ponència
Objectiu: Reflexió sobre els adolescents, els rituals de pas (canvi), els malestars i les autoatencion.
En un marc sociocultural de canvi.
1. ¿En quina societat es socialitzen els adolescents? Consumista, Líquida, digital, incerta,
nòmada, postindistrual, post-valors, neoliberal, injusta, desigual. Ple de perills i sobretot de pors.
Interegne. «Si la nostra vida està travessada per la incertesa pensar en el futur és tasca angoixant
i només ens podem remetre a pensar en el present, on intentarem mitjançant l’hedonisme del
consum gaudir d’una vida, que sabem que és efímera» Incertesa: “No és només que no sé com
acabarà la partida és que a mitja partida ens canviaran les regles del joc».
Es busca la felicitat però s’acaba amb l’autoajuda.
2. Como són les famílies? I l’educació? Què volem pels nostres adolescents i fills. Fills tresor.
No sabem com educar perquè no sabem el què serà útil. Valors consumistes
En la qüestió de les drogues. L’educació és despòtica: NO.
El professor ha perdut el monopoli del coneixement.
Bauman «Quan una persona s’indigna més perquè un jove crema un container, però no perquè
està a l’atur, alguna cosa no va bé»
3. Ritual de pas de l’adolescència. Adolescència liminal (de canvi) Moltes adolescències.
Adolescents sobre atesos i sobre protagonistes del discurs social perquè els veiem vulnerables i
hi ha molts “pors” externes que en els poden ferir. Si volen experimentar amb els límits. Posar-lis
límits és la millor manera de traspassar-los perquè se’ls indica on hi ha el punt liminal.
Agnés Heller: Sí els joves no creuen en la Revolució ni el canvi estan condemnats a la misèria»
Perquè els joves han de ser consicents que la societat es profundament injusta i desigual.
4. Riscos, danys i pors. En l’àmbit dels consums de drogues risc és igual a dany. El risc és bo.
Perquè hi ha riscos potenciats (emprendre) i riscs satanitzats (drogues). Es tracta de
3. responsabilitat i saber-se relacionar. El control només produeix ruptura. Visualitzem uns riscs i
estem cecs a d’altres al consumisme, als referents i els discurs quotidians dels joves.
Grans discursos de la modernitat: flexibilitat, emprenedoria, innovació, adaptació, o tu o
ningú, o adaptació o marges socials.
5. La necessària experiència amb el risc com a ritual de pas. Si les drogues havien representat
un ritual de pas ara ho és el consumisme i les TIC.
6. Auto atenció El botellón com a discurs auto produït. Fer el què s’espera que s’ha de fer.
Campanyes antialcohol i anti drogues que amaguen la ineficàcia de les polítiques de joventut.
7. Auto atenció Cànnabis. Boc expiatori. Fracàs escolar i pobresa. Vulnerabilitat. Adolescents
menys normatius i abandonats. Altres drogues.
8. Reflexions finals.