SlideShare a Scribd company logo
L’adolescència
Jordi	
  Bernabeu	
  Farrús	
  [#Salut_Pública	
  @granollers	
  //	
  #Uvic]	
  
@jordibernabeu	
  @sobredrogues	
  jbernabeu@ajuntament.granollers.cat	
  	
  
Ginebró.	
  18	
  de	
  desembre	
  de	
  2017.	
  
Està permesa, i vivament aconsellada, la reproducció total o parcial dels continguts d’aquest
document. L'única condició és que figuri primer el nom de l'autor i/o les referències a d’altres autors
i després el de tots els qui hi hagin introduït millores. Totes les còpies han de portar aquesta nota de
copyleft. No estan permesos els usos comercials. Totes les fotografies han estat extretes d’internet
(si en alguns casos existeix qualsevol queixa feu-me-la arribar).	
  	
  
h<p://www.sobredrogues.net/	
  
h<p://www.slideshare.net/jordibernabeu	
  	
  
	
  	
  
I el consum d’alcohol i drogues
>>	
  Educar	
  sobre	
  allò	
  que	
  diem	
  que	
  
no	
  han	
  de	
  fer	
  però	
  volem	
  que	
  
aprenguin	
  a	
  fer	
  
	
  
>>	
  Apendre	
  a	
  beure	
  quan	
  està	
  
prohibit	
  beure	
  
Dues grans contradiccions	
  
La	
  mirada	
  adulta	
  a	
  l’adolescència	
  i	
  joventut	
  
Sobre	
  l’alcohol	
  
Intervenir	
  [prevenir]	
  sobre	
  els	
  riscos	
  
ADOLESCENTS
JOVES
mirades
Extret de @DroguesXP
Xerrada drogues/alcohol famílies
Una	
  adolescència	
  i	
  joventut	
  	
  
cada	
  vegada	
  més	
  llarga	
  
De	
  la	
  sociologia	
  del	
  treball	
  a	
  la	
  sociologia	
  de	
  
l’oci	
  
Soberans	
  del	
  consum	
  #hiperconsumisme	
  
	
  
(Fernando	
  Conde,	
  1999	
  //David	
  Pere	
  Mar4nez,	
  2013)	
  
•  “La festa” és un espai on conviu la tríada diversió, consum i risc.
•  El consum és percebut com una activitat atractiva.
•  Existeix consciència de risc. S’anomenen diferent i el coneixement es
construeix a partir de l’experiència i l’informació transmesa d’igual a igual.
•  El coneixement dels riscos millora la capacitat de gestió per a modificar hàbits
i pràctiques.
•  Es desconeix com reduir-los.
Spora 2007
Què diuen alguns estudis?
•  Lee	
  (2007):	
  Evitar	
  l’avorriment	
  com	
  a	
  factor	
  
protector	
  en	
  adults	
  joves	
  
•  Rogers	
  et	
  al.	
  (2008):	
  AcVvitats	
  extraescolars	
  i	
  
acVvitats	
  socials	
  apareix	
  com	
  a	
  especial	
  factor	
  
de	
  protecció	
  (sobretot	
  en	
  noies)	
  
Experimentar,	
  experimentaran	
  
No	
  els	
  podem	
  tenir	
  en	
  campanes	
  de	
  vidre	
  
	
  
Altra	
  cosa	
  és:	
  	
  
com	
  incorporem	
  progressivament	
  les	
  responsabilitats	
  
L’hiperprotecció	
  
(Jaume	
  Funes	
  2017)	
  
L’individualisme	
  
(Victòria	
  Camps,	
  2008)	
  
JO
Decideixo
Faig el que vull
Vull viure
Vull disfrutar
Vull experimentar
Vull passar-m’ho bé
I perquè m’agrada!
La	
  crisi	
  de	
  #noció_de_futur	
  	
  
‘Atrapats	
  en	
  la	
  seva	
  joventut’	
  	
  
	
  
(Sara	
  Moreno,	
  2013)	
  
	
  
	
  
[FAD,	
  2013]	
  
[FAD,	
  2013]	
  
Betevé.	
  
31/10/17	
  
Xerrada drogues/alcohol famílies
Consum de cànnabis i abandonament prematur dels estudis
Què diuen els propis adolescents i joves?
Abandonament prematur dels estudis	
  
Tarabini	
  et	
  al.	
  (2015)	
  
	
  
•  Composició	
  social	
  dels	
  centres	
  
•  Mecanismes	
  d’atenció	
  a	
  la	
  diversitat	
  
•  ExpectaVves	
  i	
  creences	
  comparVdes	
  entre	
  el	
  
professorat	
  
	
  
	
  
	
  
	
  
L’entorn	
  digital	
  ho	
  fa	
  tot	
  més	
  visible…	
  
(Pel	
  que	
  sembla	
  més	
  ‘normalitzat’)	
  
	
  
Xerrada drogues/alcohol famílies
smartphone #integrat
‘Al 2020 es calcula que un 80% de la població mundial tindrà smartphone’
The Economist (2015)
Xerrada drogues/alcohol famílies
Xerrada drogues/alcohol famílies
Xerrada drogues/alcohol famílies
Xerrada drogues/alcohol famílies
Xerrada drogues/alcohol famílies
Promoció de begudes alcohòliques
–  Regulació sobre espais de promoció pública (fires, exposicions)
–  Prohibició de l’oferiment i el tast gratuït
–  Prohibició de l’accés de no acompanyats de persones majors
d’edat.
–  Prohibida la promoció de begudes alcohòliques en establiments,
locals i altres espais autoritzats, tipus “barra lliure”, “2 × 1”, “3 ×1”,
que incitin al consum abusiu o il·limitat.
Restriccionsalapromocióilapublicitat
Llei 20/1985, de 25 de
juliol, de prevenció i
assistència en matèria de
substàncies que poden
generar dependència
[modificada per la Llei
10/1991, de 10 de maig]
Llei 9/2011, del 29 de
desembre, de promoció
de l’activitat econòmica.
[modifica la Llei 20/1985]
Xerrada drogues/alcohol famílies
‘S’ha comprovat que entorns permissius
amb la disponibilitat i el consum de
drogues, on s’ofereixen descomptes i
ofertes de begudes alcohòliques, amb
mesures higièniques deficients, amb excés
d’aforament, música alta i professionals
poc formats es relacionen amb l’aparició
de nivells alts d’intoxicació per
sustàncies i amb l’aparició de conductes
violentes.’
ALCOHOL
DROGUES
visions
Una	
  generació	
  d’adolescents	
  tranquils	
  pel	
  
que	
  a	
  drogues	
  es	
  refereix	
  	
  
	
  
Que	
  els	
  persegueix	
  l’ombra	
  del	
  	
  
‘constant	
  i	
  precoç	
  augment	
  del	
  consum’	
  
	
  
Que	
  ens	
  obliga	
  a	
  fer	
  lectures	
  diferents	
  
	
  
ARA	
  
11	
  de	
  febrer	
  de	
  2016	
  
Reducció/Augment dels consums
<>
Normalització social
	
  
1 >> Menys valor com acte de transgressió
2 >> Altres elements que compleixen funcions de ritual de pas
3 >> Menys pes del binomi joves-drogues
(consums adults)
David	
  Pere	
  Margnez	
  Oró	
  
Sense	
  passar-­‐se	
  de	
  la	
  ratlla.	
  La	
  normalització	
  del	
  consum	
  de	
  drogues	
  (2015)	
  
Consum de cànnabis i abandonament prematur dels estudis
Què diuen els propis adolescents i joves?
Consum de cànnabis per part
d’adolescents i joves	
  
•  Es	
  mostra	
  un	
  descens	
  lleuger	
  del	
  consum.	
  De	
  fet,	
  
s’afirma	
  que	
  el	
  consum	
  de	
  cànnabis	
  entre	
  
l’alumnat	
  de	
  secundària	
  obligatòria	
  i	
  
postobligatòria	
  s'ha	
  reduït	
  a	
  més	
  d’un	
  33%	
  en	
  la	
  
úlVma	
  dècada.	
  
•  Augmenta	
  en	
  dos	
  punts	
  la	
  proporció	
  d’estudiants	
  
que	
  han	
  consumit	
  en	
  els	
  úlVms	
  30	
  dies	
  (18,6%).	
  	
  
Font:	
  ESTUDES	
  (2014)	
  
	
  
	
  
Baròmetre del CIS
3 problemes principals a Espanya (Multirresposta %)
L'atur L'atur 1
29
2
3
4
5
6
7
8
9
10
La corrupció i el frau
Els problemes d'índole
econòmica
Els/les polítics/es, els
partits i la política
La sanitat
L'educació
Els problemes
d'índole social
Manca de govern
Probl. relacionats amb la
qualitat de l'ocupació
Les pensions
Les drogues
Les drogues
La inseguretat
ciutadana
El terrorisme d’ETA
L'educació
Els problemes
d'índole econòmica
Les pensions
Els problemes
d'índole social
Problemes de l'agric.,
ramaderia i pesca
La corrupció i el frau
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
75,6%
43,4%
22,8%
19,4%
12,0%
10,4%
8,9%
6,4%
5,9%
4,2%
0,4%
91,0%
49,0%
36,3%
30,1%
10,9%
10,1%
6,0%
3,5%
3,2%
2,5%
Juliol 2016Juny 1988
33
Xerrada drogues/alcohol famílies
Xerrada drogues/alcohol famílies
 	
  
36	
  
Lugares	
  donde	
  se	
  consume	
  y	
  donde	
  se	
  consigue	
  alcohol	
  y	
  Vpos	
  de	
  
bebida.	
  ESTUDES	
  (14-­‐18	
  años),	
  2012/2013.	
  	
  
FUENTE:	
  ESTUDES	
  2012/2013.	
  Observatorio	
  Español	
  sobre	
  Drogas.	
  DGPNSD.	
  MSSSI.	
  
Tipo	
  de	
  bebida	
  según	
  día	
  de	
  la	
  semana	
  	
  
(consumo	
  en	
  el	
  úl]mo	
  mes)	
  
§ 	
  El	
  lugar	
  donde	
  más	
  %	
  de	
  menores	
  consigue	
  alcohol	
  es	
  el	
  supermercado	
  (61,8%),	
  seguido	
  de	
  
bares/pubs	
  (57,7%).	
  
§ 	
  6	
  de	
  cada	
  10	
  menores	
  consumen	
  alcohol	
  en	
  bares/pubs	
  y	
  5	
  de	
  cada	
  10	
  en	
  discotecas.	
  El	
  57%	
  
consume	
  en	
  espacios	
  abiertos.	
  	
  	
  	
  
§ 	
  En	
  fin	
  de	
  semana	
  se	
  beben	
  más	
  combinados	
  y	
  entre	
  semana	
  predomina	
  la	
  cerveza.	
  	
  
%	
  de	
  menores	
  (14-­‐17	
  años)	
  que	
  han	
  conseguido	
  y	
  consumido	
  
alcohol	
  (en	
  el	
  úl]mo	
  mes)	
  en	
  diferentes	
  lugares	
  
	
  
	
  	
   CONSEGUIDO	
   CONSUMIDO	
  	
  
Bares	
  o	
  pubs	
   57,7	
   61,4	
  
Discotecas	
   47,1	
   52,1	
  
Domicilio	
  (de	
  otros/propio)	
   24,0	
  /	
  16,8	
   39,9	
  /20,6	
  
Supermercados	
   61,8	
   	
  -­‐	
  
Espacios	
  públicos	
  abiertos	
  
(calles,	
  parques,	
  playas)	
  	
  	
   	
  -­‐	
   57,3	
  
FUENTE:	
  ESTUDES	
  2012/2013.	
  Observatorio	
  Español	
  sobre	
  Drogas.	
  DGPNSD.	
  MSSSI.	
  
§ 	
  Mas	
  de	
  la	
  mitad	
  de	
  
los	
  jóvenes	
  de	
  16	
  
años	
  se	
  ha	
  
emborrachado	
  en	
  el	
  
úlVmo	
  año.	
  	
  
§ 	
  El	
  %	
  de	
  estudiantes	
  
que	
  se	
  emborrachan	
  
aumenta	
  con	
  la	
  edad.	
  	
  
Porcentaje	
  de	
  “BORRACHERAS”	
  en	
  menores	
  (14-­‐17	
  años),	
  	
  
en	
  el	
  úlVmo	
  año,	
  según	
  sexo	
  y	
  edad.	
  ESTUDES,	
  2012/2013.	
  
14	
  años	
  	
  
26%	
  
15	
  años	
  	
  
40%	
  
16	
  años	
  	
  
53%	
  
17	
  años	
  	
  
63%	
  
§ 	
  A	
  los	
  14,	
  15	
  y	
  16	
  
años,	
  el	
  %	
  de	
  CHICAS	
  	
  
que	
  se	
  emborracha	
  
es	
  MAYOR	
  que	
  el	
  de	
  
los	
  chicos.	
  	
  	
  
FUENTE:	
  ESTUDES	
  2012/2013.	
  Observatorio	
  Español	
  sobre	
  Drogas.	
  DGPNSD.	
  MSSSI.	
  
Porcentaje	
  de	
  diferentes	
  consumos	
  (úlVmo	
  mes),	
  según	
  se	
  haya	
  hecho	
  
botellón	
  o	
  no	
  (úlVmo	
  mes).	
  ESTUDES	
  (14-­‐18	
  años),	
  2012/2013.	
  
97,2
74,1
58,5
29,8
2,9
43,5
9,5
4,7 3,2
0,3
Alcohol Binge drinking Borracheras Cannabis Cocaína
SI BOTELLÓN NO BOTELLÓN
§ 	
  Son	
  más	
  habituales	
  los	
  consumos	
  intensivos	
  (borracheras	
  y	
  binge	
  drinking)	
  entre	
  los	
  que	
  
“hacen	
  botellón”	
  que	
  entre	
  los	
  que	
  no	
  lo	
  hacen.	
  	
  
§ 	
  También	
  consumen	
  en	
  mayor	
  porcentaje	
  otras	
  sustancias	
  como	
  cannabis	
  o	
  cocaína.	
  
Xerrada drogues/alcohol famílies
Xerrada drogues/alcohol famílies
Xerrada drogues/alcohol famílies
Xerrada drogues/alcohol famílies
L’EMCDDA define como ‘consumo de riesgo’ el consumo
realitzado en 20 días o más durante los últimos 30 días
(‘consumo diario o casi diario’)
Font:	
  Joan	
  Colom	
  (Abril	
  de	
  2016)	
  
Demandes	
  
@sobredrogues	
  
•  Qualsevol	
  consum	
  és	
  un	
  problema?	
  
•  A	
  parVr	
  de	
  quin	
  consum	
  parlem	
  d’addicció?	
  
•  Quin	
  paper	
  juga	
  el	
  consum?	
  
•  I	
  la	
  salut	
  mental?	
  
•  A	
  qui	
  recorren	
  quan	
  tene	
  un	
  problema?	
  
Qué riesgos puede comportar
el consumo de cànnabis?
Afectación en la memòria a corto plazo
Reducción de la atención
Disminución de la capacidad verbal
Menor capacidad en la resolución de problemas
El desarrollo de la afectación cognitiva guarda más
relación con la duración que con la cantidad
Solowij,	
  2002	
  
Cogni]vo	
  
Començar no necessàriament implica
problemes, si es tracta d’un aprenentatge
tranquil
El problema és passar-se…
Experimentació	
  
Experiència	
  
Influència	
  
•  Informació	
  
•  Ac]tuds	
  
•  Percepció	
  d’u]litat	
  
•  Coneixement	
  
•  Creençes	
  
•  Conviccions	
  
JaumeFunes	
  (2011)	
  
Azjen	
  i	
  Fishbein	
  (1985,	
  1990)	
  
	
  
Xerrada drogues/alcohol famílies
Esteu	
  aquí	
  	
  
‘Mica	
  en	
  mica’	
  ‘Esperem-­‐nos’	
  
‘Prudència’	
  
Comorbilitat	
  65-­‐70%	
  TUS	
  –	
  TM	
  >>	
  L’ou	
  o	
  la	
  gallina?	
  
Xerrada drogues/alcohol famílies
Xerrada drogues/alcohol famílies
Daño	
  del	
  
cannabis	
  
El	
  consumo	
  de	
  
cannabis	
  precede	
  los	
  
problemas	
  de	
  salud	
  
mental	
  
Auto	
  
medicación	
  
Personas	
  con	
  TM	
  
consumen	
  para	
  
reducir	
  malestares	
  y/o	
  
problemas	
  
Causa	
  
compar]da	
  
Resultado	
  de	
  factores	
  
genéVcos	
  y	
  
ambientales	
  asociados	
  
a	
  ambos	
  problemas	
  
Griffith-­‐Lendering,	
  Huijbregts,	
  Mooijaart,	
  Vollebergh	
  i	
  Swaab,	
  2011	
  
	
  
SALUD	
  MENTAL	
  –	
  PATOLOGÍA	
  DUAL-­‐	
  CONSUMO	
  DE	
  CANNABIS	
  
Vía	
  Matalí,	
  2016	
  
Xerrada drogues/alcohol famílies
Xerrada drogues/alcohol famílies
Idees prèvies
Els problemes de conducta lliguen amb
malestars
•  Tensions familiars
•  Edats precoces (consum, etc)
•  Temperaments difícils (ja des de la infància)
•  Agressivitat com a forma de resposta
conductual
•  L’impacte de la crisi
Idees prèvies
L’eqüació: consum + desocupació +
problemes + malestars.
Els malestars sovint tenen caràcter provisional
1/ L’origen dels problemes és divers
(multicausal)
2/ Els problemes de comportament:
el noi/noia pateix
La idea:

Darrere de qualsevol conducta problemàtica hi ha malestar
[#patiment].

La traducció:

Un no està malament perquè és addicte. 
És addicte perquè està malament.

L’aplicació:

1.  Escoltar-se: ‘com estic? // què em passa? // per què em passa?’
2.  Guanyar seguretat (autoestima): ‘puc i vull. Tot i que em
costarà’.
3.  Relacionar-me positivament: evitar contextos problemàtics
4.  Pertànyer a algú o alguns: ‘algú m’acompanya’
5.  Posar paraules al malestar: narrar què està passant
6.  Imaginar-se un futur en positiu:’ té sentit el que em ve’
El	
  cicle	
  vital	
  
	
  
IdenVtats	
  provisionals	
  (s’estan	
  construint)	
  
L’equilibiri	
  i	
  la	
  moderació:	
  producte	
  de	
  dos	
  extrems	
  
Del	
  possible	
  malestar	
  al	
  di•cil	
  trastorn	
  
El	
  risc	
  0	
  no	
  existeix:	
  els	
  riscos	
  es	
  gesVonen	
  
La	
  responsabilitat,	
  entre	
  d’altres,	
  correlaciona	
  amb	
  
l’experiència	
  
	
  
Jaume	
  Funes	
  (2010)	
  
	
  
	
  
Els	
  seus	
  malestars	
  
impliquen	
  pa]ment	
  
Passar	
  comptes	
  
Ràbia	
  acumulada	
  o	
  descontrol	
  de	
  la	
  conducta?	
  
Psiquiatrització	
  del	
  malestar	
  
Acompanyar	
  contenint	
  
	
  
Jaume	
  Funes	
  (2015)	
  
	
  
	
  
El problema són els amics…
És molt influenciable…
La culpa la té el PQPI/UEC…
El pare no m’ajuda. Em sento sola…
No el puc controlar…
Estic desesperat…
Què vagi a un centre…
Els serveis públics no s’hi posen…
Com descriuen els problemes
els implicats? #Les_famílies
Fumo perquè m’agrada…
No hi ha per tant…
Ho sé portar…
A mi no m’afecta…
No deixaré de fumar…
Deixa’m fumar a casa…
La policía va a per nosaltres…
Com descriuen els problemes
els implicats? #Elles
#Ells
“Desapego”
 “Apego”
Exigència
Permissivitat
“Rígid”"
“Dictador”
“Agobiant”"
“Pesat”
“Passota”"
“Passa…”
“Hiperprotector”"
“Protector”
Interaccions familiars. I com ho viuen
els fills...
Ens arriba la consulta/demanda
Apareix la conducta problema: “fuma”
Els pares es volen “eliminar” la
conducta problemàtica
Perd èmfasi la relació familiar "
S’incrementa pressió"
Importància del consum
El fill es veu com a problema
La relació es deteriora
 El fill no sent comprensió
La conducta “problema” s’intensifica
En la família…
 En el fill…
La relació problemàtica
Proveer
argumentos
De las justificaciones
Excusas
	
  
A tales argumentos
Razones
Simons	
  y	
  colaboradores	
  (1998)	
  desarrollaron	
  el	
  Marihuana	
  MoTves	
  Measure	
  
(MMM).	
  El	
  análisis	
  factorial	
  exploratorio	
  del	
  MMM	
  soportava	
  la	
  presencia	
  de	
  
cinco	
  subescalas:	
  Enhancement,	
  Coping,	
  Conformity,	
  Social	
  i	
  Expansion	
  
	
  
Enhancement	
  >>	
  Consumo	
  para	
  mejorar	
  los	
  senVmientos	
  posiVvos	
  
Social	
  >>	
  Consumo	
  para	
  mejorar	
  el	
  refuerzo	
  y	
  la	
  cohesión	
  social	
  	
  
Coping	
  >>	
  Consumo	
  para	
  afrontar	
  las	
  emociones	
  negaVvas	
  	
  
Confomity	
  >>	
  Consumo	
  para	
  evitar	
  el	
  rechazo	
  social	
  	
  
Expansion	
  >>	
  Consumo	
  para	
  ampliar	
  la	
  conciencia	
  	
  
	
  
”Si no te equivocas no aprendes’
Aina, 16 años #experimentación
”Quizás no son buenas pero a mi me gustan”
Nicolás, 16 años #deseo #placer
”No serán buenas pero son útiles para no pensar
en los problemas’
Abdel, 16 años #dolor #quitapenas
CONDUCTAS	
  
‘LEVES’	
  
•  El	
  objeVvo	
  no	
  es	
  fortalecer	
  la	
  jerarquía	
  parental	
  
•  Concetrarse	
  en	
  el	
  fortalecimiento	
  de	
  las	
  relaciones,	
  la	
  mejora	
  del	
  diálogo,	
  la	
  
resolución	
  de	
  problemas	
  y	
  apoyo	
  a	
  los	
  padres	
  
•  Basarse	
  en	
  lo	
  que	
  la	
  família	
  hace	
  bien	
  
•  Poner	
  la	
  conducta	
  ‘problema’	
  en	
  el	
  marco	
  de	
  las	
  transiciones	
  evoluVvas	
  de	
  la	
  
família	
  
•  Expandir	
  el	
  diálogo	
  más	
  allá	
  de	
  la	
  cuesVón	
  problemáVca	
  inmediata	
  
CONDUCTAS	
  
‘MODERADAS’	
  
•  Desalentar	
  los	
  métodos	
  de	
  ejercer	
  influencia	
  basados	
  en	
  el	
  control	
  
•  Poner	
  émfasis	
  en	
  el	
  compromiso	
  emocional	
  de	
  los	
  padres	
  con	
  el	
  adolescente	
  
•  Ayudar	
  a	
  los	
  padres	
  a	
  disVnguir	
  entre	
  qué	
  pueden	
  y	
  qué	
  no	
  pueden	
  controlar	
  
•  Mantener	
  una	
  alianza	
  con	
  el	
  adolescente	
  
•  Reconocer	
  prejuicios	
  sociales	
  y	
  estereoVpos	
  contra	
  los	
  adolescentes	
  (y	
  algunas	
  
de	
  sus	
  conductas)	
  
CONDUCTAS	
  
‘GRAVES’	
  
•  Reinstaurar	
  el	
  poder	
  parental	
  sin	
  provocar	
  distanciamiento	
  
•  Lograr	
  el	
  compromiso	
  del	
  chico/a:	
  demostrar	
  interés	
  genuino	
  por	
  la	
  versión	
  que	
  
da	
  el	
  joven	
  de	
  la	
  situación	
  /	
  Encontrar	
  una	
  forma	
  concreta	
  de	
  beneficiarlo	
  //	
  
Unirse	
  a	
  la	
  resistencia	
  //	
  Invitar	
  a	
  colaborar	
  //	
  No	
  retenerlo	
  //	
  Solicitarle	
  una	
  
consulta	
  
•  Ayudar	
  a	
  los	
  padres	
  a	
  restaurar	
  el	
  ‘orden’:	
  borrón	
  y	
  cuenta	
  nueva	
  //	
  Recuperar	
  
el	
  control	
  sobre	
  su	
  propia	
  vida	
  //	
  Reducir	
  el	
  aislamiento	
  
•  Hacer	
  hincapié	
  en	
  el	
  papel	
  de	
  educadores	
  de	
  los	
  padres:	
  comprometer	
  a	
  un	
  
padre	
  periférico	
  //	
  Reconectar	
  madre-­‐hijo	
  
•  Fortalecer	
  lazos	
  adolescente-­‐insVtuciones	
  socio-­‐sanitarias	
  
Adaptado	
  de	
  Micucci,	
  2014	
  
La	
  importància	
  de	
  l’alcohol	
  i	
  de	
  la	
  maria	
  
(sobretot	
  pel	
  seu	
  caràcter	
  simbòlic)	
  
Xerrada drogues/alcohol famílies
Dinàmiques	
  amb	
  joves	
  
Xerrada drogues/alcohol famílies
Respecte	
  la	
  incidència	
  de	
  les	
  altres	
  drogues	
  
(problemes	
  adults)	
  
RISCOS
Acció preventiva i educativa
1.	
  Els	
  consums	
  de	
  drogues	
  poden	
  tenir	
  
diferents	
  graus	
  de	
  gravetat/
problema]citat.	
  	
  
2.	
  Els	
  consums	
  de	
  drogues	
  problemàVcs	
  
solen	
  ser	
  el	
  resultat	
  d'uns	
  hàbits	
  de	
  
consum	
  lligats	
  a	
  uns	
  es]ls	
  de	
  vida	
  
determinats,	
  en	
  uns	
  contextos	
  concrets.	
  
3.	
  Existeixen	
  riscos	
  i	
  problemes	
  més	
  
importants	
  que	
  l'addicció.	
  
Possiblement sigui més sensat
assumir incoherències que
vendre coherència
‘En	
  cuanto	
  al	
  perfil	
  mayoritario	
  de	
  
vícTmas	
  por	
  consumo,	
  tanto	
  de	
  
alcohol	
  como	
  de	
  drogas,	
  el	
  
documento	
  apunta	
  a	
  que	
  
corresponde	
  a	
  un	
  varón	
  de	
  entre	
  
30	
  y	
  40	
  años	
  que	
  ha	
  consumido	
  
alcohol.’	
  
A casa ha de sortir el tema
‘Si	
  no	
  m’entero,	
  és	
  que	
  no	
  passa’	
  
	
  
Observar,	
  saber,	
  estar,	
  actuar,	
  esperar	
  
Intranquil·∙litat	
  <>	
  Confiança	
  
A casa ha de sortir el tema
1)	
  Malgrat	
  que	
  ho	
  desitgis,	
  espera	
  tant	
  com	
  
puguis	
  a	
  beure;	
  ja	
  sé	
  que	
  et	
  sents	
  gran,	
  però	
  el	
  
teu	
  cervell	
  encara	
  creix.	
  	
  
	
  
2)Si	
  ho	
  proves,	
  mira	
  de	
  parar-­‐te	
  a	
  descobrir	
  com	
  
et	
  sents	
  tu	
  i	
  no	
  com	
  et	
  diuen	
  els	
  altres	
  que	
  t’has	
  
de	
  senVr.	
  
Jaume	
  Funes	
  (ARA).	
  21/1/17	
  
A casa ha de sortir el tema
3)	
  Si	
  et	
  passes,	
  mira	
  de	
  no	
  córrer	
  riscos	
  i	
  
valora	
  l’experiència	
  l’endemà	
  
	
  
4)	
  L’alcohol	
  es	
  beu	
  per	
  estar	
  bé	
  comparVnt-­‐
ho	
  amb	
  els	
  altres,	
  però	
  no	
  per	
  no	
  adonar-­‐se	
  
de	
  res	
  ni	
  per	
  oblidar.	
  	
  
	
   Jaume	
  Funes	
  (ARA).	
  21/1/17	
  
El consum responsable
1.  Ser	
  conscient	
  	
  
2.  Tenir	
  ma]sos	
  	
  
3.  Arribar	
  en	
  el	
  seu	
  moment	
  
4.  Diversos	
  components	
  
5.  No	
  estar	
  al	
  costat	
  de	
  la	
  
infelicitat	
  
6.  No	
  imposat	
  per	
  col·∙legues	
  
7.  Considerar	
  resultats	
  
8.  Al	
  final	
  tot	
  hauria	
  d’acabar	
  
sota	
  el	
  teu	
  control	
  
‘T’has	
  d’enterar’	
  
‘No	
  sempre	
  és	
  a	
  tope’	
  
‘No	
  s’acaba	
  el	
  món’	
  
‘Has	
  de	
  seleccionar	
  //no	
  tot	
  és	
  
alcohol	
  //	
  es	
  pot	
  no	
  beure	
  alcohol’	
  
‘Si	
  no	
  estàs	
  bé	
  no	
  et	
  sentarà	
  bé‘	
  
	
  
‘És	
  una	
  qüesTó	
  d’amics’	
  
‘Calcula	
  els	
  costos	
  i	
  beneficis	
  //	
  Què	
  
guanyes	
  i	
  perds’	
  
	
  
Preveu	
  que	
  pot	
  passar	
  
Assumeix	
  les	
  conseqüències	
  
La	
  teva	
  conducta	
  implica	
  a	
  altres	
  
1. Pactar amb conseqüència. Marcar límits i responsabilitzar-se
amb progressió.
2. No caure en la sobreprotecció absoluta ni en la permissivitat
màxima.
3. No interrogar-los amb excés. Aprofitar moments
d’informalitat per parlar del tema. I debatre i argumentar les
nostres propostes.
4. Les idees “clau”: prudència i responsabilitat.
5. Explicar el perquè de les nostres angoixes. Des de la
preocupació.
I si fuma porros, què?
I si fuma porros, què?
6. Per si algun dia s’equivoquen, que aprenguin de les males
experiències…
"A mi m'han tingut com en una bombolla. Perquè no em passés
res... Potser perquè saben que és el què hi ha. Al final el que
passa és que acabes sortint amb més ganes, la cagues,
t'equivoques, i al final aprens o no a tornar a fer certes coses o a
fer-les d'una altra manera. Si no t'euiqvoques, no aprens."
7. Davant del pessimisme: nosaltres també hem madurat. I ells
també ho faran. Amb més probabilitat d’èxit que no de fracàs.
I si fuma porros, què?I si fuma porros, què?
8. Saber observar. Sense intervenir sempre, sense opinar, ni
invadir la seva intimitat.
9. Predicar amb l’exemple i assumir les incoherències.
10. Consumir paciència... I esperança.
• 	
  (Auto)Cuidar-­‐se	
  serveix	
  com	
  a	
  model	
  posiVu	
  de	
  relació	
  amb	
  els	
  fills.	
  
	
  
• 	
  La	
  discreció	
  és	
  un	
  factor	
  de	
  protecció	
  vers	
  els	
  fills.	
  	
  
	
  
• 	
  Assumir	
  les	
  incoherències,	
  els	
  propis	
  errors	
  i	
  contradiccions	
  pot	
  enforVr	
  l’autoritat	
  
paterna	
  i	
  materna.	
  
	
  
• 	
  Parlar	
  del	
  consum	
  de	
  drogues	
  amb	
  la	
  parella	
  pot	
  evitar	
  donar	
  missatges	
  confusos	
  i/
o	
  contradictoris	
  als	
  vostres	
  fills.	
  
	
  
• 	
  En	
  cas	
  que	
  els	
  consums	
  siguin	
  problemàVcs	
  cal	
  consultar	
  un	
  recurs	
  especialitzat.	
  
Prioritzarem la visió de pare/mare abans que la de consumidor/a…
Caldrà posar èmfasi en els límits…
El (nostre) consum adult
Inevitablement, no. Possiblement, sí.
Que apareguin problemes dependrà,
entre d’altres factors,
d’un bon acompanyament.
L’adolescència
I el consum d’alcohol i drogues
Gràcies	
  per	
  haver	
  arribat	
  fins	
  aquí	
  ;-­‐)	
  
Jordi	
  Bernabeu	
  Farrús	
  
Servei	
  de	
  Salut	
  Pública	
  //	
  Ajuntament	
  de	
  Granollers	
  
jbernabeu@ajuntament.granollers.cat	
  www.sobredrogues.net	
  	
  
Fonts
Jaume	
  Funes.	
  9	
  ideas.	
  Educar	
  en	
  la	
  adolescencia	
  
Graó.	
  2011	
  h<p://books.google.es/books/about/9_ideas_clave_Educar_en_la_adolescencia.html?id=uMK8JKTwQeQC&redir_esc=y	
  	
  
David	
  Pere	
  Margnez	
  Oró	
  i	
  Joan	
  Pallarés.	
  ¿Beber	
  para	
  crecer?	
  
Editorial	
  Milenio.	
  2013.h<p://periferics.blogspot.com.es/2013/03/llibre-­‐beber-­‐para-­‐crecer-­‐el-­‐consumo-­‐de.html	
  	
  
Dolors	
  Reig.	
  Jóvenes	
  en	
  la	
  era	
  de	
  la	
  hiperac]vidad.	
  	
  
Fundación	
  Telefónica.	
  2013.	
  h<p://www.dreig.eu/caparazon/2013/05/17/jovenes-­‐en-­‐la-­‐era-­‐de-­‐la-­‐hiperconecVvidad/	
  	
  
Fernando	
  Conde.	
  Los	
  hijos	
  de	
  la	
  desregulazación.	
  Jóvenes,	
  usos	
  y	
  abusos	
  en	
  los	
  consumos	
  
de	
  drogas	
  
CREFAT.	
  1999.	
  h<p://www.cruzroja.es/crefat/documentos_crefat/Tomo6.pdf	
  	
  
Sara	
  Moreno.	
  Atrapats	
  en	
  la	
  joventut.	
  	
  
ARA.	
  2/12/12.	
  h<p://www.ara.cat/premium/tema_del_dia/Atrapats-­‐joventut_0_821317901.html	
  	
  
Domingo	
  Comas	
  i	
  Miren	
  Josune	
  Aguinaga.	
  La	
  generación	
  premeditada.	
  
Temas	
  para	
  el	
  debate.	
  2006.	
  h<p://dialnet.unirioja.es/servlet/arVculo?codigo=1959497	
  	
  
Victòria	
  Camps.	
  Creure	
  en	
  l’educació:	
  l’assgnatura	
  pendent.	
  
Edicions	
  62.	
  2008.	
  h<p://www.edicions62.cat/ca/llibre/creure-­‐en-­‐l-­‐educacio_10195.html	
  	
  
Aleix	
  Saló.	
  Fills	
  dels	
  80.	
  La	
  generació	
  bombolla.	
  
Edicions	
  Glenat.	
  2009.	
  
h<p://www.casadellibro.com/libro-­‐fills-­‐dels-­‐80-­‐la-­‐generacio-­‐bombolla/9788483577912/1653896	
  	
  
Manel	
  Fontdevila.	
  La	
  crisis	
  está	
  siendo	
  un	
  éxito.	
  
AsVberri.	
  2012.	
  h<p://www.asVberri.com/ficha_prod.php?cod=lacrisisestasiendounexito	
  	
  
Roto.	
  Viñetas	
  para	
  una	
  crisis.	
  
Editorial	
  Mondadori.	
  2011.	
  h<p://www.casadellibro.com/libro-­‐vinetas-­‐para-­‐una-­‐crisis/9788439725404/1884296	
  	
  
Bernardo	
  Erlich.	
  	
  
El	
  País.	
  8/3/12.	
  h<ps://www.flickr.com/photos/jordibernabeu/6588988285/in/set-­‐72157629288138861/	
  	
  
Ministerio	
  de	
  Salud.	
  Plan	
  Nacional	
  Sobre	
  Drogas.	
  	
  
•  Encuesta	
  domicilaria	
  sobre	
  alcohol	
  y	
  drogas	
  en	
  España.	
  2011.	
  
•  Encuesta	
  estatal	
  sobre	
  uso	
  de	
  drogas	
  en	
  enseñanzas	
  secundarias.	
  2012.	
  
Observatorio	
  Español	
  sobre	
  Drogas.h<p://www.pnsd.msssi.gob.es/Categoria2/observa/estudios/home.htm	
  	
  	
  
Romaní,	
  O.	
  (2011).	
  Jóvenes	
  y	
  riesgos:	
  unas	
  relaciones	
  ineludibles.	
  Bellaterra.	
  
Romaní,	
  O.	
  (1999).	
  Las	
  drogas,	
  sueños	
  y	
  razones.	
  Ariel.	
  

More Related Content

Similar to Xerrada drogues/alcohol famílies

Introducció a la problemàtica
Introducció a la problemàticaIntroducció a la problemàtica
Introducció a la problemàtica
rvazquezan
 
Omcd17
Omcd17Omcd17
Cocaonline
CocaonlineCocaonline
Algunes reflexions sobre la salut en joves i adolescents
Algunes reflexions sobre la salut en joves i adolescentsAlgunes reflexions sobre la salut en joves i adolescents
Algunes reflexions sobre la salut en joves i adolescents
Jordi Bernabeu Farrús
 
Visions adolescents sobre la marihuana
Visions adolescents sobre la marihuanaVisions adolescents sobre la marihuana
O ells, o nosaltres
O ells, o nosaltresO ells, o nosaltres
Usos adolescents de drogues: idees per a la seva prevenció
Usos adolescents de drogues: idees per a la seva prevencióUsos adolescents de drogues: idees per a la seva prevenció
Usos adolescents de drogues: idees per a la seva prevenció
Jordi Bernabeu Farrús
 
Acció socioeducativa de les xarxes socials -i les TIC en general- en adolesce...
Acció socioeducativa de les xarxes socials -i les TIC en general- en adolesce...Acció socioeducativa de les xarxes socials -i les TIC en general- en adolesce...
Acció socioeducativa de les xarxes socials -i les TIC en general- en adolesce...
Jordi Bernabeu Farrús
 
Jornades formació drac'11
Jornades formació drac'11Jornades formació drac'11
Jornades formació drac'11
Roger Ferrer
 
Prescripció Social - Joan Colom
Prescripció Social - Joan ColomPrescripció Social - Joan Colom
Prescripció Social - Joan Colom
PonenciesASPCAT
 
«Adolescències i consums de drogues: rituals de pas i autoatenció en una soci...
«Adolescències i consums de drogues: rituals de pas i autoatenció en una soci...«Adolescències i consums de drogues: rituals de pas i autoatenció en una soci...
«Adolescències i consums de drogues: rituals de pas i autoatenció en una soci...
Universitat Autònoma de Barcelona.
 
L'impacte del consum de drogues en l'adolescència [Xerrada per a famílies]
L'impacte del consum de drogues en l'adolescència [Xerrada per a famílies]L'impacte del consum de drogues en l'adolescència [Xerrada per a famílies]
L'impacte del consum de drogues en l'adolescència [Xerrada per a famílies]
Jordi Bernabeu Farrús
 
El 6% de joves de Tgna té transtors alimentaris. Aitor López-Gerard Pla 3rA
El 6% de joves de Tgna té transtors alimentaris. Aitor López-Gerard Pla 3rAEl 6% de joves de Tgna té transtors alimentaris. Aitor López-Gerard Pla 3rA
El 6% de joves de Tgna té transtors alimentaris. Aitor López-Gerard Pla 3rA
unalumne
 
PresentacióN Grrreta1
PresentacióN Grrreta1PresentacióN Grrreta1
PresentacióN Grrreta1
blanquerna
 
Repensem les drogues? Informació i propostes per a l'abordatge amb joves i ad...
Repensem les drogues? Informació i propostes per a l'abordatge amb joves i ad...Repensem les drogues? Informació i propostes per a l'abordatge amb joves i ad...
Repensem les drogues? Informació i propostes per a l'abordatge amb joves i ad...
Jordi Bernabeu Farrús
 
Adolescencia i noves tecnologies: connexió o adicció?
Adolescencia i noves tecnologies: connexió o adicció?Adolescencia i noves tecnologies: connexió o adicció?
Adolescencia i noves tecnologies: connexió o adicció?
SobreDrogues.net _ Servei de Salut Pública de l'Ajuntament de Granollers
 
Ens veiem a la web: connexió o addicció?
Ens veiem a la web: connexió o addicció?Ens veiem a la web: connexió o addicció?

Similar to Xerrada drogues/alcohol famílies (20)

Families18
Families18Families18
Families18
 
Una reflexio-sobre-estudes-2010. def sobre drogues.
Una reflexio-sobre-estudes-2010. def sobre drogues.Una reflexio-sobre-estudes-2010. def sobre drogues.
Una reflexio-sobre-estudes-2010. def sobre drogues.
 
Introducció a la problemàtica
Introducció a la problemàticaIntroducció a la problemàtica
Introducció a la problemàtica
 
Omcd17
Omcd17Omcd17
Omcd17
 
Cocaonline
CocaonlineCocaonline
Cocaonline
 
Algunes reflexions sobre la salut en joves i adolescents
Algunes reflexions sobre la salut en joves i adolescentsAlgunes reflexions sobre la salut en joves i adolescents
Algunes reflexions sobre la salut en joves i adolescents
 
Visions adolescents sobre la marihuana
Visions adolescents sobre la marihuanaVisions adolescents sobre la marihuana
Visions adolescents sobre la marihuana
 
Resumpla
ResumplaResumpla
Resumpla
 
O ells, o nosaltres
O ells, o nosaltresO ells, o nosaltres
O ells, o nosaltres
 
Usos adolescents de drogues: idees per a la seva prevenció
Usos adolescents de drogues: idees per a la seva prevencióUsos adolescents de drogues: idees per a la seva prevenció
Usos adolescents de drogues: idees per a la seva prevenció
 
Acció socioeducativa de les xarxes socials -i les TIC en general- en adolesce...
Acció socioeducativa de les xarxes socials -i les TIC en general- en adolesce...Acció socioeducativa de les xarxes socials -i les TIC en general- en adolesce...
Acció socioeducativa de les xarxes socials -i les TIC en general- en adolesce...
 
Jornades formació drac'11
Jornades formació drac'11Jornades formació drac'11
Jornades formació drac'11
 
Prescripció Social - Joan Colom
Prescripció Social - Joan ColomPrescripció Social - Joan Colom
Prescripció Social - Joan Colom
 
«Adolescències i consums de drogues: rituals de pas i autoatenció en una soci...
«Adolescències i consums de drogues: rituals de pas i autoatenció en una soci...«Adolescències i consums de drogues: rituals de pas i autoatenció en una soci...
«Adolescències i consums de drogues: rituals de pas i autoatenció en una soci...
 
L'impacte del consum de drogues en l'adolescència [Xerrada per a famílies]
L'impacte del consum de drogues en l'adolescència [Xerrada per a famílies]L'impacte del consum de drogues en l'adolescència [Xerrada per a famílies]
L'impacte del consum de drogues en l'adolescència [Xerrada per a famílies]
 
El 6% de joves de Tgna té transtors alimentaris. Aitor López-Gerard Pla 3rA
El 6% de joves de Tgna té transtors alimentaris. Aitor López-Gerard Pla 3rAEl 6% de joves de Tgna té transtors alimentaris. Aitor López-Gerard Pla 3rA
El 6% de joves de Tgna té transtors alimentaris. Aitor López-Gerard Pla 3rA
 
PresentacióN Grrreta1
PresentacióN Grrreta1PresentacióN Grrreta1
PresentacióN Grrreta1
 
Repensem les drogues? Informació i propostes per a l'abordatge amb joves i ad...
Repensem les drogues? Informació i propostes per a l'abordatge amb joves i ad...Repensem les drogues? Informació i propostes per a l'abordatge amb joves i ad...
Repensem les drogues? Informació i propostes per a l'abordatge amb joves i ad...
 
Adolescencia i noves tecnologies: connexió o adicció?
Adolescencia i noves tecnologies: connexió o adicció?Adolescencia i noves tecnologies: connexió o adicció?
Adolescencia i noves tecnologies: connexió o adicció?
 
Ens veiem a la web: connexió o addicció?
Ens veiem a la web: connexió o addicció?Ens veiem a la web: connexió o addicció?
Ens veiem a la web: connexió o addicció?
 

More from Jordi Bernabeu Farrús

INSPAMIES
INSPAMIESINSPAMIES
addicciotic
addiccioticaddicciotic
santaco.pdf
santaco.pdfsantaco.pdf
som360
som360som360
La prevenció de la salut mental amb adolescents i joves. Amb o sense pandèmia.
La prevenció de la salut mental amb adolescents i joves. Amb o sense pandèmia.La prevenció de la salut mental amb adolescents i joves. Amb o sense pandèmia.
La prevenció de la salut mental amb adolescents i joves. Amb o sense pandèmia.
Jordi Bernabeu Farrús
 
El acompañamiento socioeducativa a la infancia construida desde la red Oportu...
El acompañamiento socioeducativa a la infancia construida desde la redOportu...El acompañamiento socioeducativa a la infancia construida desde la redOportu...
El acompañamiento socioeducativa a la infancia construida desde la red Oportu...
Jordi Bernabeu Farrús
 
Adolescències digitals: aïllament, connexió i comunicació
Adolescències digitals: aïllament, connexió i comunicacióAdolescències digitals: aïllament, connexió i comunicació
Adolescències digitals: aïllament, connexió i comunicació
Jordi Bernabeu Farrús
 
Families19
Families19Families19
Presentació a la X Jornada Projecte Home: Valors, salut i addiccions en la Ca...
Presentació a la X Jornada Projecte Home: Valors, salut i addiccions en la Ca...Presentació a la X Jornada Projecte Home: Valors, salut i addiccions en la Ca...
Presentació a la X Jornada Projecte Home: Valors, salut i addiccions en la Ca...
Jordi Bernabeu Farrús
 
Sessió per a AMPES. 2017-2018.
Sessió per a AMPES. 2017-2018.Sessió per a AMPES. 2017-2018.
Sessió per a AMPES. 2017-2018.
Jordi Bernabeu Farrús
 
L'impacte de les noves tecnologies en infants, adolescents i joves: oportunit...
L'impacte de les noves tecnologies en infants, adolescents i joves: oportunit...L'impacte de les noves tecnologies en infants, adolescents i joves: oportunit...
L'impacte de les noves tecnologies en infants, adolescents i joves: oportunit...
Jordi Bernabeu Farrús
 
Usos adolescentes de drogas
Usos adolescentes de drogasUsos adolescentes de drogas
Usos adolescentes de drogas
Jordi Bernabeu Farrús
 
Convivir en la escuela, convivir en el mundo
Convivir en la escuela, convivir en el mundoConvivir en la escuela, convivir en el mundo
Convivir en la escuela, convivir en el mundo
Jordi Bernabeu Farrús
 
Acompañar vidas adolescentes que se complican
Acompañar vidas adolescentes que se complicanAcompañar vidas adolescentes que se complican
Acompañar vidas adolescentes que se complican
Jordi Bernabeu Farrús
 
Peretarres
PeretarresPeretarres
Generació Z
Generació ZGeneració Z
Families2016
Families2016Families2016
Adicció a internet
Adicció a internetAdicció a internet
Adicció a internet
Jordi Bernabeu Farrús
 
Los chicos y chicas adolescentes en situaciones de dificultad social en la So...
Los chicos y chicas adolescentes en situaciones de dificultad social en la So...Los chicos y chicas adolescentes en situaciones de dificultad social en la So...
Los chicos y chicas adolescentes en situaciones de dificultad social en la So...
Jordi Bernabeu Farrús
 
Xarxes socials: quan desconnectem?
Xarxes socials: quan desconnectem?Xarxes socials: quan desconnectem?
Xarxes socials: quan desconnectem?
Jordi Bernabeu Farrús
 

More from Jordi Bernabeu Farrús (20)

INSPAMIES
INSPAMIESINSPAMIES
INSPAMIES
 
addicciotic
addiccioticaddicciotic
addicciotic
 
santaco.pdf
santaco.pdfsantaco.pdf
santaco.pdf
 
som360
som360som360
som360
 
La prevenció de la salut mental amb adolescents i joves. Amb o sense pandèmia.
La prevenció de la salut mental amb adolescents i joves. Amb o sense pandèmia.La prevenció de la salut mental amb adolescents i joves. Amb o sense pandèmia.
La prevenció de la salut mental amb adolescents i joves. Amb o sense pandèmia.
 
El acompañamiento socioeducativa a la infancia construida desde la red Oportu...
El acompañamiento socioeducativa a la infancia construida desde la redOportu...El acompañamiento socioeducativa a la infancia construida desde la redOportu...
El acompañamiento socioeducativa a la infancia construida desde la red Oportu...
 
Adolescències digitals: aïllament, connexió i comunicació
Adolescències digitals: aïllament, connexió i comunicacióAdolescències digitals: aïllament, connexió i comunicació
Adolescències digitals: aïllament, connexió i comunicació
 
Families19
Families19Families19
Families19
 
Presentació a la X Jornada Projecte Home: Valors, salut i addiccions en la Ca...
Presentació a la X Jornada Projecte Home: Valors, salut i addiccions en la Ca...Presentació a la X Jornada Projecte Home: Valors, salut i addiccions en la Ca...
Presentació a la X Jornada Projecte Home: Valors, salut i addiccions en la Ca...
 
Sessió per a AMPES. 2017-2018.
Sessió per a AMPES. 2017-2018.Sessió per a AMPES. 2017-2018.
Sessió per a AMPES. 2017-2018.
 
L'impacte de les noves tecnologies en infants, adolescents i joves: oportunit...
L'impacte de les noves tecnologies en infants, adolescents i joves: oportunit...L'impacte de les noves tecnologies en infants, adolescents i joves: oportunit...
L'impacte de les noves tecnologies en infants, adolescents i joves: oportunit...
 
Usos adolescentes de drogas
Usos adolescentes de drogasUsos adolescentes de drogas
Usos adolescentes de drogas
 
Convivir en la escuela, convivir en el mundo
Convivir en la escuela, convivir en el mundoConvivir en la escuela, convivir en el mundo
Convivir en la escuela, convivir en el mundo
 
Acompañar vidas adolescentes que se complican
Acompañar vidas adolescentes que se complicanAcompañar vidas adolescentes que se complican
Acompañar vidas adolescentes que se complican
 
Peretarres
PeretarresPeretarres
Peretarres
 
Generació Z
Generació ZGeneració Z
Generació Z
 
Families2016
Families2016Families2016
Families2016
 
Adicció a internet
Adicció a internetAdicció a internet
Adicció a internet
 
Los chicos y chicas adolescentes en situaciones de dificultad social en la So...
Los chicos y chicas adolescentes en situaciones de dificultad social en la So...Los chicos y chicas adolescentes en situaciones de dificultad social en la So...
Los chicos y chicas adolescentes en situaciones de dificultad social en la So...
 
Xarxes socials: quan desconnectem?
Xarxes socials: quan desconnectem?Xarxes socials: quan desconnectem?
Xarxes socials: quan desconnectem?
 

Xerrada drogues/alcohol famílies

  • 1. L’adolescència Jordi  Bernabeu  Farrús  [#Salut_Pública  @granollers  //  #Uvic]   @jordibernabeu  @sobredrogues  jbernabeu@ajuntament.granollers.cat     Ginebró.  18  de  desembre  de  2017.   Està permesa, i vivament aconsellada, la reproducció total o parcial dels continguts d’aquest document. L'única condició és que figuri primer el nom de l'autor i/o les referències a d’altres autors i després el de tots els qui hi hagin introduït millores. Totes les còpies han de portar aquesta nota de copyleft. No estan permesos els usos comercials. Totes les fotografies han estat extretes d’internet (si en alguns casos existeix qualsevol queixa feu-me-la arribar).     h<p://www.sobredrogues.net/   h<p://www.slideshare.net/jordibernabeu         I el consum d’alcohol i drogues
  • 2. >>  Educar  sobre  allò  que  diem  que   no  han  de  fer  però  volem  que   aprenguin  a  fer     >>  Apendre  a  beure  quan  està   prohibit  beure   Dues grans contradiccions  
  • 3. La  mirada  adulta  a  l’adolescència  i  joventut   Sobre  l’alcohol   Intervenir  [prevenir]  sobre  els  riscos  
  • 7. Una  adolescència  i  joventut     cada  vegada  més  llarga   De  la  sociologia  del  treball  a  la  sociologia  de   l’oci   Soberans  del  consum  #hiperconsumisme     (Fernando  Conde,  1999  //David  Pere  Mar4nez,  2013)  
  • 8. •  “La festa” és un espai on conviu la tríada diversió, consum i risc. •  El consum és percebut com una activitat atractiva. •  Existeix consciència de risc. S’anomenen diferent i el coneixement es construeix a partir de l’experiència i l’informació transmesa d’igual a igual. •  El coneixement dels riscos millora la capacitat de gestió per a modificar hàbits i pràctiques. •  Es desconeix com reduir-los. Spora 2007
  • 9. Què diuen alguns estudis? •  Lee  (2007):  Evitar  l’avorriment  com  a  factor   protector  en  adults  joves   •  Rogers  et  al.  (2008):  AcVvitats  extraescolars  i   acVvitats  socials  apareix  com  a  especial  factor   de  protecció  (sobretot  en  noies)  
  • 10. Experimentar,  experimentaran   No  els  podem  tenir  en  campanes  de  vidre     Altra  cosa  és:     com  incorporem  progressivament  les  responsabilitats   L’hiperprotecció   (Jaume  Funes  2017)  
  • 11. L’individualisme   (Victòria  Camps,  2008)   JO Decideixo Faig el que vull Vull viure Vull disfrutar Vull experimentar Vull passar-m’ho bé I perquè m’agrada!
  • 12. La  crisi  de  #noció_de_futur     ‘Atrapats  en  la  seva  joventut’       (Sara  Moreno,  2013)      
  • 14. [FAD,  2013]   Betevé.   31/10/17  
  • 16. Consum de cànnabis i abandonament prematur dels estudis Què diuen els propis adolescents i joves? Abandonament prematur dels estudis   Tarabini  et  al.  (2015)     •  Composició  social  dels  centres   •  Mecanismes  d’atenció  a  la  diversitat   •  ExpectaVves  i  creences  comparVdes  entre  el   professorat          
  • 17. L’entorn  digital  ho  fa  tot  més  visible…   (Pel  que  sembla  més  ‘normalitzat’)    
  • 19. smartphone #integrat ‘Al 2020 es calcula que un 80% de la població mundial tindrà smartphone’ The Economist (2015)
  • 25. Promoció de begudes alcohòliques –  Regulació sobre espais de promoció pública (fires, exposicions) –  Prohibició de l’oferiment i el tast gratuït –  Prohibició de l’accés de no acompanyats de persones majors d’edat. –  Prohibida la promoció de begudes alcohòliques en establiments, locals i altres espais autoritzats, tipus “barra lliure”, “2 × 1”, “3 ×1”, que incitin al consum abusiu o il·limitat. Restriccionsalapromocióilapublicitat Llei 20/1985, de 25 de juliol, de prevenció i assistència en matèria de substàncies que poden generar dependència [modificada per la Llei 10/1991, de 10 de maig] Llei 9/2011, del 29 de desembre, de promoció de l’activitat econòmica. [modifica la Llei 20/1985]
  • 27. ‘S’ha comprovat que entorns permissius amb la disponibilitat i el consum de drogues, on s’ofereixen descomptes i ofertes de begudes alcohòliques, amb mesures higièniques deficients, amb excés d’aforament, música alta i professionals poc formats es relacionen amb l’aparició de nivells alts d’intoxicació per sustàncies i amb l’aparició de conductes violentes.’
  • 29. Una  generació  d’adolescents  tranquils  pel   que  a  drogues  es  refereix       Que  els  persegueix  l’ombra  del     ‘constant  i  precoç  augment  del  consum’     Que  ens  obliga  a  fer  lectures  diferents    
  • 30. ARA   11  de  febrer  de  2016  
  • 31. Reducció/Augment dels consums <> Normalització social   1 >> Menys valor com acte de transgressió 2 >> Altres elements que compleixen funcions de ritual de pas 3 >> Menys pes del binomi joves-drogues (consums adults) David  Pere  Margnez  Oró   Sense  passar-­‐se  de  la  ratlla.  La  normalització  del  consum  de  drogues  (2015)  
  • 32. Consum de cànnabis i abandonament prematur dels estudis Què diuen els propis adolescents i joves? Consum de cànnabis per part d’adolescents i joves   •  Es  mostra  un  descens  lleuger  del  consum.  De  fet,   s’afirma  que  el  consum  de  cànnabis  entre   l’alumnat  de  secundària  obligatòria  i   postobligatòria  s'ha  reduït  a  més  d’un  33%  en  la   úlVma  dècada.   •  Augmenta  en  dos  punts  la  proporció  d’estudiants   que  han  consumit  en  els  úlVms  30  dies  (18,6%).     Font:  ESTUDES  (2014)      
  • 33. Baròmetre del CIS 3 problemes principals a Espanya (Multirresposta %) L'atur L'atur 1 29 2 3 4 5 6 7 8 9 10 La corrupció i el frau Els problemes d'índole econòmica Els/les polítics/es, els partits i la política La sanitat L'educació Els problemes d'índole social Manca de govern Probl. relacionats amb la qualitat de l'ocupació Les pensions Les drogues Les drogues La inseguretat ciutadana El terrorisme d’ETA L'educació Els problemes d'índole econòmica Les pensions Els problemes d'índole social Problemes de l'agric., ramaderia i pesca La corrupció i el frau 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 75,6% 43,4% 22,8% 19,4% 12,0% 10,4% 8,9% 6,4% 5,9% 4,2% 0,4% 91,0% 49,0% 36,3% 30,1% 10,9% 10,1% 6,0% 3,5% 3,2% 2,5% Juliol 2016Juny 1988 33
  • 37. Lugares  donde  se  consume  y  donde  se  consigue  alcohol  y  Vpos  de   bebida.  ESTUDES  (14-­‐18  años),  2012/2013.     FUENTE:  ESTUDES  2012/2013.  Observatorio  Español  sobre  Drogas.  DGPNSD.  MSSSI.   Tipo  de  bebida  según  día  de  la  semana     (consumo  en  el  úl]mo  mes)   §   El  lugar  donde  más  %  de  menores  consigue  alcohol  es  el  supermercado  (61,8%),  seguido  de   bares/pubs  (57,7%).   §   6  de  cada  10  menores  consumen  alcohol  en  bares/pubs  y  5  de  cada  10  en  discotecas.  El  57%   consume  en  espacios  abiertos.         §   En  fin  de  semana  se  beben  más  combinados  y  entre  semana  predomina  la  cerveza.     %  de  menores  (14-­‐17  años)  que  han  conseguido  y  consumido   alcohol  (en  el  úl]mo  mes)  en  diferentes  lugares         CONSEGUIDO   CONSUMIDO     Bares  o  pubs   57,7   61,4   Discotecas   47,1   52,1   Domicilio  (de  otros/propio)   24,0  /  16,8   39,9  /20,6   Supermercados   61,8    -­‐   Espacios  públicos  abiertos   (calles,  parques,  playas)        -­‐   57,3  
  • 38. FUENTE:  ESTUDES  2012/2013.  Observatorio  Español  sobre  Drogas.  DGPNSD.  MSSSI.   §   Mas  de  la  mitad  de   los  jóvenes  de  16   años  se  ha   emborrachado  en  el   úlVmo  año.     §   El  %  de  estudiantes   que  se  emborrachan   aumenta  con  la  edad.     Porcentaje  de  “BORRACHERAS”  en  menores  (14-­‐17  años),     en  el  úlVmo  año,  según  sexo  y  edad.  ESTUDES,  2012/2013.   14  años     26%   15  años     40%   16  años     53%   17  años     63%   §   A  los  14,  15  y  16   años,  el  %  de  CHICAS     que  se  emborracha   es  MAYOR  que  el  de   los  chicos.      
  • 39. FUENTE:  ESTUDES  2012/2013.  Observatorio  Español  sobre  Drogas.  DGPNSD.  MSSSI.   Porcentaje  de  diferentes  consumos  (úlVmo  mes),  según  se  haya  hecho   botellón  o  no  (úlVmo  mes).  ESTUDES  (14-­‐18  años),  2012/2013.   97,2 74,1 58,5 29,8 2,9 43,5 9,5 4,7 3,2 0,3 Alcohol Binge drinking Borracheras Cannabis Cocaína SI BOTELLÓN NO BOTELLÓN §   Son  más  habituales  los  consumos  intensivos  (borracheras  y  binge  drinking)  entre  los  que   “hacen  botellón”  que  entre  los  que  no  lo  hacen.     §   También  consumen  en  mayor  porcentaje  otras  sustancias  como  cannabis  o  cocaína.  
  • 44. L’EMCDDA define como ‘consumo de riesgo’ el consumo realitzado en 20 días o más durante los últimos 30 días (‘consumo diario o casi diario’)
  • 45. Font:  Joan  Colom  (Abril  de  2016)  
  • 46. Demandes   @sobredrogues   •  Qualsevol  consum  és  un  problema?   •  A  parVr  de  quin  consum  parlem  d’addicció?   •  Quin  paper  juga  el  consum?   •  I  la  salut  mental?   •  A  qui  recorren  quan  tene  un  problema?  
  • 47. Qué riesgos puede comportar el consumo de cànnabis? Afectación en la memòria a corto plazo Reducción de la atención Disminución de la capacidad verbal Menor capacidad en la resolución de problemas El desarrollo de la afectación cognitiva guarda más relación con la duración que con la cantidad Solowij,  2002   Cogni]vo  
  • 48. Començar no necessàriament implica problemes, si es tracta d’un aprenentatge tranquil El problema és passar-se…
  • 49. Experimentació   Experiència   Influència   •  Informació   •  Ac]tuds   •  Percepció  d’u]litat   •  Coneixement   •  Creençes   •  Conviccions   JaumeFunes  (2011)   Azjen  i  Fishbein  (1985,  1990)    
  • 51. Esteu  aquí     ‘Mica  en  mica’  ‘Esperem-­‐nos’   ‘Prudència’  
  • 52. Comorbilitat  65-­‐70%  TUS  –  TM  >>  L’ou  o  la  gallina?  
  • 55. Daño  del   cannabis   El  consumo  de   cannabis  precede  los   problemas  de  salud   mental   Auto   medicación   Personas  con  TM   consumen  para   reducir  malestares  y/o   problemas   Causa   compar]da   Resultado  de  factores   genéVcos  y   ambientales  asociados   a  ambos  problemas   Griffith-­‐Lendering,  Huijbregts,  Mooijaart,  Vollebergh  i  Swaab,  2011     SALUD  MENTAL  –  PATOLOGÍA  DUAL-­‐  CONSUMO  DE  CANNABIS   Vía  Matalí,  2016  
  • 58. Idees prèvies Els problemes de conducta lliguen amb malestars •  Tensions familiars •  Edats precoces (consum, etc) •  Temperaments difícils (ja des de la infància) •  Agressivitat com a forma de resposta conductual •  L’impacte de la crisi
  • 59. Idees prèvies L’eqüació: consum + desocupació + problemes + malestars. Els malestars sovint tenen caràcter provisional 1/ L’origen dels problemes és divers (multicausal) 2/ Els problemes de comportament: el noi/noia pateix
  • 60. La idea: Darrere de qualsevol conducta problemàtica hi ha malestar [#patiment]. La traducció: Un no està malament perquè és addicte. És addicte perquè està malament. L’aplicació: 1.  Escoltar-se: ‘com estic? // què em passa? // per què em passa?’ 2.  Guanyar seguretat (autoestima): ‘puc i vull. Tot i que em costarà’. 3.  Relacionar-me positivament: evitar contextos problemàtics 4.  Pertànyer a algú o alguns: ‘algú m’acompanya’ 5.  Posar paraules al malestar: narrar què està passant 6.  Imaginar-se un futur en positiu:’ té sentit el que em ve’
  • 61. El  cicle  vital     IdenVtats  provisionals  (s’estan  construint)   L’equilibiri  i  la  moderació:  producte  de  dos  extrems   Del  possible  malestar  al  di•cil  trastorn   El  risc  0  no  existeix:  els  riscos  es  gesVonen   La  responsabilitat,  entre  d’altres,  correlaciona  amb   l’experiència     Jaume  Funes  (2010)      
  • 62. Els  seus  malestars   impliquen  pa]ment   Passar  comptes   Ràbia  acumulada  o  descontrol  de  la  conducta?   Psiquiatrització  del  malestar   Acompanyar  contenint     Jaume  Funes  (2015)      
  • 63. El problema són els amics… És molt influenciable… La culpa la té el PQPI/UEC… El pare no m’ajuda. Em sento sola… No el puc controlar… Estic desesperat… Què vagi a un centre… Els serveis públics no s’hi posen… Com descriuen els problemes els implicats? #Les_famílies
  • 64. Fumo perquè m’agrada… No hi ha per tant… Ho sé portar… A mi no m’afecta… No deixaré de fumar… Deixa’m fumar a casa… La policía va a per nosaltres… Com descriuen els problemes els implicats? #Elles #Ells
  • 66. Ens arriba la consulta/demanda Apareix la conducta problema: “fuma” Els pares es volen “eliminar” la conducta problemàtica Perd èmfasi la relació familiar " S’incrementa pressió" Importància del consum El fill es veu com a problema La relació es deteriora El fill no sent comprensió La conducta “problema” s’intensifica En la família… En el fill… La relació problemàtica
  • 67. Proveer argumentos De las justificaciones Excusas   A tales argumentos Razones Simons  y  colaboradores  (1998)  desarrollaron  el  Marihuana  MoTves  Measure   (MMM).  El  análisis  factorial  exploratorio  del  MMM  soportava  la  presencia  de   cinco  subescalas:  Enhancement,  Coping,  Conformity,  Social  i  Expansion     Enhancement  >>  Consumo  para  mejorar  los  senVmientos  posiVvos   Social  >>  Consumo  para  mejorar  el  refuerzo  y  la  cohesión  social     Coping  >>  Consumo  para  afrontar  las  emociones  negaVvas     Confomity  >>  Consumo  para  evitar  el  rechazo  social     Expansion  >>  Consumo  para  ampliar  la  conciencia      
  • 68. ”Si no te equivocas no aprendes’ Aina, 16 años #experimentación ”Quizás no son buenas pero a mi me gustan” Nicolás, 16 años #deseo #placer ”No serán buenas pero son útiles para no pensar en los problemas’ Abdel, 16 años #dolor #quitapenas
  • 69. CONDUCTAS   ‘LEVES’   •  El  objeVvo  no  es  fortalecer  la  jerarquía  parental   •  Concetrarse  en  el  fortalecimiento  de  las  relaciones,  la  mejora  del  diálogo,  la   resolución  de  problemas  y  apoyo  a  los  padres   •  Basarse  en  lo  que  la  família  hace  bien   •  Poner  la  conducta  ‘problema’  en  el  marco  de  las  transiciones  evoluVvas  de  la   família   •  Expandir  el  diálogo  más  allá  de  la  cuesVón  problemáVca  inmediata   CONDUCTAS   ‘MODERADAS’   •  Desalentar  los  métodos  de  ejercer  influencia  basados  en  el  control   •  Poner  émfasis  en  el  compromiso  emocional  de  los  padres  con  el  adolescente   •  Ayudar  a  los  padres  a  disVnguir  entre  qué  pueden  y  qué  no  pueden  controlar   •  Mantener  una  alianza  con  el  adolescente   •  Reconocer  prejuicios  sociales  y  estereoVpos  contra  los  adolescentes  (y  algunas   de  sus  conductas)   CONDUCTAS   ‘GRAVES’   •  Reinstaurar  el  poder  parental  sin  provocar  distanciamiento   •  Lograr  el  compromiso  del  chico/a:  demostrar  interés  genuino  por  la  versión  que   da  el  joven  de  la  situación  /  Encontrar  una  forma  concreta  de  beneficiarlo  //   Unirse  a  la  resistencia  //  Invitar  a  colaborar  //  No  retenerlo  //  Solicitarle  una   consulta   •  Ayudar  a  los  padres  a  restaurar  el  ‘orden’:  borrón  y  cuenta  nueva  //  Recuperar   el  control  sobre  su  propia  vida  //  Reducir  el  aislamiento   •  Hacer  hincapié  en  el  papel  de  educadores  de  los  padres:  comprometer  a  un   padre  periférico  //  Reconectar  madre-­‐hijo   •  Fortalecer  lazos  adolescente-­‐insVtuciones  socio-­‐sanitarias   Adaptado  de  Micucci,  2014  
  • 70. La  importància  de  l’alcohol  i  de  la  maria   (sobretot  pel  seu  caràcter  simbòlic)  
  • 74. Respecte  la  incidència  de  les  altres  drogues   (problemes  adults)  
  • 76. 1.  Els  consums  de  drogues  poden  tenir   diferents  graus  de  gravetat/ problema]citat.     2.  Els  consums  de  drogues  problemàVcs   solen  ser  el  resultat  d'uns  hàbits  de   consum  lligats  a  uns  es]ls  de  vida   determinats,  en  uns  contextos  concrets.   3.  Existeixen  riscos  i  problemes  més   importants  que  l'addicció.  
  • 77. Possiblement sigui més sensat assumir incoherències que vendre coherència
  • 78. ‘En  cuanto  al  perfil  mayoritario  de   vícTmas  por  consumo,  tanto  de   alcohol  como  de  drogas,  el   documento  apunta  a  que   corresponde  a  un  varón  de  entre   30  y  40  años  que  ha  consumido   alcohol.’  
  • 79. A casa ha de sortir el tema ‘Si  no  m’entero,  és  que  no  passa’     Observar,  saber,  estar,  actuar,  esperar   Intranquil·∙litat  <>  Confiança  
  • 80. A casa ha de sortir el tema 1)  Malgrat  que  ho  desitgis,  espera  tant  com   puguis  a  beure;  ja  sé  que  et  sents  gran,  però  el   teu  cervell  encara  creix.       2)Si  ho  proves,  mira  de  parar-­‐te  a  descobrir  com   et  sents  tu  i  no  com  et  diuen  els  altres  que  t’has   de  senVr.   Jaume  Funes  (ARA).  21/1/17  
  • 81. A casa ha de sortir el tema 3)  Si  et  passes,  mira  de  no  córrer  riscos  i   valora  l’experiència  l’endemà     4)  L’alcohol  es  beu  per  estar  bé  comparVnt-­‐ ho  amb  els  altres,  però  no  per  no  adonar-­‐se   de  res  ni  per  oblidar.       Jaume  Funes  (ARA).  21/1/17  
  • 82. El consum responsable 1.  Ser  conscient     2.  Tenir  ma]sos     3.  Arribar  en  el  seu  moment   4.  Diversos  components   5.  No  estar  al  costat  de  la   infelicitat   6.  No  imposat  per  col·∙legues   7.  Considerar  resultats   8.  Al  final  tot  hauria  d’acabar   sota  el  teu  control   ‘T’has  d’enterar’   ‘No  sempre  és  a  tope’   ‘No  s’acaba  el  món’   ‘Has  de  seleccionar  //no  tot  és   alcohol  //  es  pot  no  beure  alcohol’   ‘Si  no  estàs  bé  no  et  sentarà  bé‘     ‘És  una  qüesTó  d’amics’   ‘Calcula  els  costos  i  beneficis  //  Què   guanyes  i  perds’    
  • 83. Preveu  que  pot  passar   Assumeix  les  conseqüències   La  teva  conducta  implica  a  altres  
  • 84. 1. Pactar amb conseqüència. Marcar límits i responsabilitzar-se amb progressió. 2. No caure en la sobreprotecció absoluta ni en la permissivitat màxima. 3. No interrogar-los amb excés. Aprofitar moments d’informalitat per parlar del tema. I debatre i argumentar les nostres propostes. 4. Les idees “clau”: prudència i responsabilitat. 5. Explicar el perquè de les nostres angoixes. Des de la preocupació. I si fuma porros, què? I si fuma porros, què?
  • 85. 6. Per si algun dia s’equivoquen, que aprenguin de les males experiències… "A mi m'han tingut com en una bombolla. Perquè no em passés res... Potser perquè saben que és el què hi ha. Al final el que passa és que acabes sortint amb més ganes, la cagues, t'equivoques, i al final aprens o no a tornar a fer certes coses o a fer-les d'una altra manera. Si no t'euiqvoques, no aprens." 7. Davant del pessimisme: nosaltres també hem madurat. I ells també ho faran. Amb més probabilitat d’èxit que no de fracàs. I si fuma porros, què?I si fuma porros, què?
  • 86. 8. Saber observar. Sense intervenir sempre, sense opinar, ni invadir la seva intimitat. 9. Predicar amb l’exemple i assumir les incoherències. 10. Consumir paciència... I esperança.
  • 87. •   (Auto)Cuidar-­‐se  serveix  com  a  model  posiVu  de  relació  amb  els  fills.     •   La  discreció  és  un  factor  de  protecció  vers  els  fills.       •   Assumir  les  incoherències,  els  propis  errors  i  contradiccions  pot  enforVr  l’autoritat   paterna  i  materna.     •   Parlar  del  consum  de  drogues  amb  la  parella  pot  evitar  donar  missatges  confusos  i/ o  contradictoris  als  vostres  fills.     •   En  cas  que  els  consums  siguin  problemàVcs  cal  consultar  un  recurs  especialitzat.   Prioritzarem la visió de pare/mare abans que la de consumidor/a… Caldrà posar èmfasi en els límits… El (nostre) consum adult
  • 88. Inevitablement, no. Possiblement, sí. Que apareguin problemes dependrà, entre d’altres factors, d’un bon acompanyament. L’adolescència I el consum d’alcohol i drogues
  • 89. Gràcies  per  haver  arribat  fins  aquí  ;-­‐)   Jordi  Bernabeu  Farrús   Servei  de  Salut  Pública  //  Ajuntament  de  Granollers   jbernabeu@ajuntament.granollers.cat  www.sobredrogues.net    
  • 90. Fonts
  • 91. Jaume  Funes.  9  ideas.  Educar  en  la  adolescencia   Graó.  2011  h<p://books.google.es/books/about/9_ideas_clave_Educar_en_la_adolescencia.html?id=uMK8JKTwQeQC&redir_esc=y     David  Pere  Margnez  Oró  i  Joan  Pallarés.  ¿Beber  para  crecer?   Editorial  Milenio.  2013.h<p://periferics.blogspot.com.es/2013/03/llibre-­‐beber-­‐para-­‐crecer-­‐el-­‐consumo-­‐de.html     Dolors  Reig.  Jóvenes  en  la  era  de  la  hiperac]vidad.     Fundación  Telefónica.  2013.  h<p://www.dreig.eu/caparazon/2013/05/17/jovenes-­‐en-­‐la-­‐era-­‐de-­‐la-­‐hiperconecVvidad/     Fernando  Conde.  Los  hijos  de  la  desregulazación.  Jóvenes,  usos  y  abusos  en  los  consumos   de  drogas   CREFAT.  1999.  h<p://www.cruzroja.es/crefat/documentos_crefat/Tomo6.pdf     Sara  Moreno.  Atrapats  en  la  joventut.     ARA.  2/12/12.  h<p://www.ara.cat/premium/tema_del_dia/Atrapats-­‐joventut_0_821317901.html     Domingo  Comas  i  Miren  Josune  Aguinaga.  La  generación  premeditada.   Temas  para  el  debate.  2006.  h<p://dialnet.unirioja.es/servlet/arVculo?codigo=1959497     Victòria  Camps.  Creure  en  l’educació:  l’assgnatura  pendent.   Edicions  62.  2008.  h<p://www.edicions62.cat/ca/llibre/creure-­‐en-­‐l-­‐educacio_10195.html     Aleix  Saló.  Fills  dels  80.  La  generació  bombolla.   Edicions  Glenat.  2009.   h<p://www.casadellibro.com/libro-­‐fills-­‐dels-­‐80-­‐la-­‐generacio-­‐bombolla/9788483577912/1653896    
  • 92. Manel  Fontdevila.  La  crisis  está  siendo  un  éxito.   AsVberri.  2012.  h<p://www.asVberri.com/ficha_prod.php?cod=lacrisisestasiendounexito     Roto.  Viñetas  para  una  crisis.   Editorial  Mondadori.  2011.  h<p://www.casadellibro.com/libro-­‐vinetas-­‐para-­‐una-­‐crisis/9788439725404/1884296     Bernardo  Erlich.     El  País.  8/3/12.  h<ps://www.flickr.com/photos/jordibernabeu/6588988285/in/set-­‐72157629288138861/     Ministerio  de  Salud.  Plan  Nacional  Sobre  Drogas.     •  Encuesta  domicilaria  sobre  alcohol  y  drogas  en  España.  2011.   •  Encuesta  estatal  sobre  uso  de  drogas  en  enseñanzas  secundarias.  2012.   Observatorio  Español  sobre  Drogas.h<p://www.pnsd.msssi.gob.es/Categoria2/observa/estudios/home.htm       Romaní,  O.  (2011).  Jóvenes  y  riesgos:  unas  relaciones  ineludibles.  Bellaterra.   Romaní,  O.  (1999).  Las  drogas,  sueños  y  razones.  Ariel.