1. Jordi Bernabeu Farrús
@jordibernabeu // @sobrepantalles // jbernabeu@ajuntament.granollers.cat
Servei de Salut Pública i Consum (Ajuntament de Granollers)
Barcelona, 17 de març de 2014 /PROGESS
Està permesa, i vivament aconsellada, la reproducció total o parcial dels continguts
d’aquest document. L'única condició és que figuri primer el nom de l'autor i/o les
referències a d’altres autors i després el de tots els qui hi hagin introduït millores. Totes les
còpies han de portar aquesta nota de copyleft. No estan permesos els usos comercials.
Totes les fotografies han estat extretes d’internet (si en alguns casos existeix qualsevol
queixa feu-me-la arribar).
http://www.slideshare.net/jordibernabeu

2. Sobre com construir la nostra
identitat a la xarxa.
Sobretot si tenim en compte que (1) aquesta
està en permanent relació, i (2) estem redefinint
aspectes troncals com privacitat i intimitat.

3. Treballar les relacions de manera
positiva.
A propòsit de l’Informer, el Bullying, etc.
Evitar les burles, assetjaments, suplantacions,
etc.

4. Quins seran els efectes de tanta
hiperconnexió i hipervirtualitat?
Caldrà definir uns criteris que determinin quins
usos tenen un major risc, quins comporten
problemes, i quins han de ser entesos a partir del
concepte de la dependència.

5. Compte amb la facilitat per difondre
continguts inadequats.
Independentment de la seva legalitat.
Quin usos són més segurs que d’altres?

6. Sent conscient dels interessos
comercials que s’amaguen darrera de
tot aquest comerç electrònic i tota la
concentració empresarial al voltant
d’aquest.
I com ens pot afectar a la nostra vida.

8. Problemes que podem
trobar-nos.
I ens hem trobat.

9. 1. Ús freqüent (fins tot abusiu) -> problemes associats
2. Les relacions distorsionades/problemàtiques
3. Agregar gent desconeguda indiscriminadament
4. Excessiu sedentarisme
5. Pèrdua d’interès per altres activitats
De l'activitat “Sempre connectat!”.
Escrit per Servei de Salut Pública -Ajuntament de Granollers- i EdPAC.
Indicadors de risc
6. Informació que es penja/Identitat/Reputació

10. 1. Assetjament de caire grupal
2. Assetjament personal/individual (xantatge)
3. Assetjament de caire afectiu i/o sexual
4. Aïllament -> Inversió social
5. Addició
De l'activitat “Sempre connectat!”.
Escrit per Servei de Salut Pública -Ajuntament de Granollers- i EdPAC.
Importants
6. Difusió de vídeos i imatges ‘compromeses’

11. Ciberassetjament

14. ‘Existe ciberacoso cuando, de forma reiterada, un
sujeto recibe de otros a través de soportes
móviles o virtuales, agresiones (amenazas,
insultos, ridiculizaciones, extorsiones, robos de
contraseñas, suplantaciones de identidad, vacío
social...) con mensajes de texto o voz, imágenes
fijas o grabadas, etc., con la finalidad de socavar
su autoestima y dignidad personal y dañar su
estatus social, provocándole victimización
psicológica, estrés emocional y rechazo social’
Ciberassetjament
Avilés (2012)

15. § Desequilibri, com a component més desiquilibrant del
maltractament (Avilés, 2013), que queda palès no tan
sols en el poder sinó en la capacitat de defensa (Besag,
1989).
§ Intenció. Tot i que no sempre passa que l'agressor és
concient del dany (Besag, 1989) existeix una
intencionalitat per fer mal i es sol obtenir una
compensació a canvi.
§ Reiteració. Es manté durant un període llarg de temps i
recurrentment (Avilés, 2013).
Ciberassetjament

16. A l'Estat Espanyol certes dades concloen que reben
ciberassetjament sistemàtic aproximadament
entre el 4% i el 6% de l'alumnat, donant-se
diferències importants pel que fa al gènere: les nois
solen ser víctimes mentre que els nois són
agressors [Avilés, 2009].
Ciberassetjament
Avilés (2012)

17. § Edats similars entre assetjador i víctima
§ Desigualtat de forces –tant de les condicions psíquiques com de les
físiques.
§ Pertinença a entorns físics propers, generalment el centre escolar,
conductes del victimari que busquen la marginació o aïllament social de
la víctima,
§ Efectes de l’acció o accions lesives que es perllonguen en el temps i
l’espai,
§ Intencionalitat, de forma activa o passiva,
§ L’actor de l’agressió electrònica ho fa sota una mascareta,
§ L’agressió es sol produir de manera individual o en grup,
§ passivitat de terceres persones coneixedores o responsables de la
custòdia dels menors implicats,
§ Experiència vital o subjectiva del menor que pateix l’assetjament.
Ciberassetjament
Bartrina (2011)

18. Ciberassetjament
Bartrina (2011)
‘Entre els indicadors que ajuden a identificar un menor que
pateix assetjament cibernètic hi trobem estats emocionals
negatius tals com ansietat, baixa autoestima, depressió,
indefensió, aparença trista, mal humor i/o idees suïcides.
Expressa disgust, por, solitud, frustració, estrès, irritabilitat,
somatitzacions, trastorns en la son i/o alts nivells d’estrès
permanent. Alhora, evita l’escola i presenta dificultats en
concentrar-se, experimenta una davallada en el seu
rendiment acadèmic, perdent també interès per les activitats
socials i amb tendència al distanciament i aïllament.’

19. #víctima
#assetjador
#públic
#família
#equip docent

20. http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=jbARevFJ-XE
Cyberbullying

21. Sexting
https://www.youtube.com/watch?v=Gp4ZV0YmXuY

22. Happy Slapping
https://www.youtube.com/watch?v=tJe3XpWmuVY

23. Happy Slapping
https://www.youtube.com/watch?v=tJe3XpWmuVY

24. Grooming
https://www.youtube.com/watch?v=s6oPm0jipUU

25. Dependència
Addicció
Sobreutilització

27. Adicció a internet
Bernardi (2010)

28. Comorbilitat del 86% amb altres trastorns
Adicció a internet
Widyanto i Grifiths (2006): Internet addiction –a critical review-

29. Comorbilidad i AI
(Matalí, 2013 HSJD)
T. Depresivo Mayor >> 41.4%
T. Bipolar (tipo I o II) >> 70%
T. Ansiedad Generalizada >> 36.4%
T. Ansiedad Social >> 45%
Abuso Sustancias >> 13.6%
T. Control de los impulsos >> 50%
TDAH >> 33%
TP >> T. Límite 14%;
T. Obsesivo 7%;
T. Evitativo 7%
Ko et al., 2008
Bernardi et al., 2009
Bakken et al., 2009

30. CRITERIS DIAGNÒSTICS
Ko, Comprehensive Psychiatry 2009 (via Matalí, HSJD)
Problemes durant més de 3m
Preocupació excessiva
No poder parar
Síndrome d’Abstinència: buidor
sense internet, irritabilitat,
ansietat
Molt temps i esforç
Alteració en la presa de
decisions
Repercussions negatives

32. 1. Privació/Retirada total inicial >> Context i
estímul
2. Resolució de conflictes associats a la retirada
3. Recuperació prolongada i successiva a l’ús,
inicialment sense l’estímul ‘problema’
4. Nous estils de vida i alternatives ‘sensates’
5. Treballar desde la prevenció terciària/indicada:
1. Prevenció de recaigudes 2. Acompanyament
Un tractament similar al tractament
dels TUS (Matalí, 2013)

34. • Si tots els meus amics són virtuals…
• Si estic tota l’estona pensant: “Quan em
connectaré?”
• Si per culpa d’estar “tot el dia connectat” baixo a
l’escola, deixo l’esport, etc.
• Si sóc radicalment/oposadament diferent a la xarxa
que a la vida real…
• Si a casa em genera moltes discussions…
• Si estic despert molta estona de la nit per estar
connectat.

35. Fonts

36. I sobretot en l’impressionant llibre de Dolors Reig
Los jóvenes en la era de la hiperconectividad. Dolors Reig, Luis F. Vílchez. Fundación
Telefónica, 2013.
http://www.dreig.eu/caparazon/2013/05/17/jovenes-en-la-era-de-la-hiperconectividad/
En aquest es troben la majoria d’estudis que he citat. Destaco els que he contemplat i llegit en
les diapos següents. També destaca la seva obra Socionomía (Deusto, 2012) i el seu bloc de
referència El Caparazón (dreig.eu/elcaparazon). I les presentacions vistes a Josep Matalí (HSJD)
i els seus estudis i aprofundiments sobre la matèria.
Força inspiració en:
El món dels joves a través dels mitjans. Un nou paradigma de comunicació. Josep Maria
Ganyet
http://www.slideshare.net/ganyet/xarxes-socials-i-joventut-5813571
A continuació cito les fonts utilitzade si que no s’han fet durant la presentació:

37. BACK, M. D., STOPFER, J. M., VAZIRE, S., GADDIS, S., SCHMUKLE, S. C., EGLOFF, B. y GOSLING, S. D. (2010): “Facebook
profiles reflect actual personality, not self‐idealization”, en Psychological Science, 21 (3), p. 372‐374.
BOYD, D. (2008): Taken Out of Context: American Teen Sociality in Networked Publics. Berkeley: Universidad de
California.
BOYD, D. y HARGITTAI, E. (2010): “FacebooK privacy settings: Who cares?”, en First Monday, 15(8).
BOYD, S. (2011): 307,369 Crashes Means Very Few Of Us Are Supertaskers. Yet. En http://stoweboyd.com/post/
4557503857/307‐369‐crashes‐means‐very‐ few‐of‐us‐are‐supertaskers (accedido el 8 de diciembre de 2012).
CARR, N. (2010): The Shallows: How the Internet Is Changing the Way We Think, Read and Remember. Atlantic Books.
CASTELLS, M. (2009): Comunicación y poder. Alianza Editorial.
DERESIEWICZ, W. (2009): “The End of Solitude”, en The Chronicle of Higher Edu‐ cation, http://chronicle.com/article/
The‐End‐of‐Solitude/3708 (accedido el 8 de diciembre de 2012).
ESADE (2012): Del consumismo feliz al consumo ciudadano. En http://www.esade.edu/web/esp/about‐esade/
today/news/viewelement/ 237601/1/un‐estudio‐de‐creafutur‐y‐esade‐senala‐un‐cambio‐en‐el‐ modelo‐de‐
consumo‐mundial:‐del‐consumismo‐feliz‐al‐consumo‐ciudadano (accedido el 8 de diciembre de 2012).
FLYNN, J. R. (2012): “Are We Getting Smarter?”, The Guardian. En http://www.guardian.co.uk/books/2012/sep/
28/are‐we‐getting‐smarter‐ review (accedido el 8 de diciembre de 2012).
FUNDACIÓN MACARTHUR (2012): Does the Internet Make for More Engaged Citizens? En http://
www.macfound.org/press/press‐releases/does‐the‐ Internet‐make‐for‐more‐engaged‐citizens/ (accedido el 3 de
septiembre de 2012).

38. GRAHAM, S. y HEBERT, M. (2010): Writing to Read: Evidence for How Writing Can Improve Reading. Washington:
Alliance for Excellent Education.
GRAHAM, S., MCKEOWN, D. KIUHARA, S. y HARRIS, K. (2012): “A Meta‐Analysis of Writing Instruction for
Students in the Elementary Grades”, en Journal of Educational Psychology, 104 (4).
ITO, M. (2009): Hanging Out, Messing Around, and Geeking Out: Kids Living and Learning with New Media. The
MIT Press.
JENKINS, H. (2008): Convergence Culture: Where Old and New Media Collide. Revised. NYU Press.
JENKINS, H. et al. (2009): Confronting the Challenges of Participatory Culture: Media Education for the 21st
Century. The MIT Press.
PEW RESEARCH CENTER (2011): Americans and Social Trust: Who, Where and Why. En http://
pewresearch.org/pubs/414/americans‐and‐social‐trust‐ who‐where‐and‐why (accedido el 8 de diciembre
de 2012).
Chih-Hung Ko, Ju-Yu Yen, Cheng-Fang Yen, Huang-Chi Lin, and Ming-Jen Yang. CyberPsychology & Behavior.
August 2007, 10(4): 545-551. doi:10.1089/cpb.2007.9992.
Laura Widyanto and Mary McMurran. CyberPsychology & Behavior. August 2004, 7(4): 443-450. doi:10.1089/
cpb.2004.7.443.
Mark Griffiths. CyberPsychology & Behavior. April 2000, 3(2): 211-218. doi:10.1089/109493100316067.
Silvia Bernardi, Stefano Pallanti. Comprehensive Psichiatry. Department of Psichiatry, Mount Sinai School,
Manhattan, NY. Universitá degli Fierenze, Florence, Italy. Instituto di Neuroscienze Firenze, Florence, Italy.

39. jbernabeu@ajuntament.granollers.cat - 93.842. 66.68
Font imatges: Getty Images, referenciades a flickr.com/jordibernabeu. Totes les fotografies han
estat extretes d’internet (si en alguns casos existeix qualsevol queixa feu-me-la arribar).
PRENSKY, M. (2006): Don’t Bother Me Mom ‐ I’m Learning. Paragon House.
REIG HERNÁNDEZ, D. y MARTÍNEZ, J. (2010): Entornos / Redes Personales de Aprendizaje en Organizaciones:
Compartim. En http://es.scribd.com/doc/34277315/Entornos‐Redes‐Personales‐de‐ Aprendizaje‐en‐
Organizaciones‐Compartim (accedido el 8 de diciembre de 2012).
REIG HERNÁNDEZ, D. y FRETES TORRUELLA, G. (2011): “Identidades digitales. Lí‐ mites poco claros”, en
Cuadernos de Pedagogía, 418. En http://www.dreig.eu/caparazon/2011/12/05/identidad‐digital/ (accedido
el 8 de diciembre de 2012).
SPARROW, B., LIU, J. y WEGNER, D. M. (2011): “Google effects on memory: Cog‐ nitive consequences of having
information at our fingertips”, en Science, 333 (6043), p. 776‐778.
YERKES, R. M. y DODSON, J. D. (1908): “The Relation of Strength of Stimulus to Rapidity of Habit‐formation”, en
Journal of Comparative Neurology and Psy‐ chology, 18(5), p. 459‐482.
Convivencia en la escuela. Convives Número 3.
http://convivenciaenlaescuela.es/wp-content/uploads/2013/06/Revista-CONVIVES-N_3-Abril-2013.pdf
A www.sobrepantalles.net i www.slideshare.net/sobrepantalles trobareu la resta d’informació que
complementa les fonts d’aquesta presentació.