Video fet per Sandra Castells, la nostra assessora LIC, pel projecte d'Els silencis de la Boca de la Mina, dins del pla de lectura i de la matèria d'Educació per a la Ciutadania de 3 ESO de l'IES La Mar de la Frau
El dret a l'educació en el marc dels drets humans sils octubre de 2011jvilar
Presentació de la conferència EL DRET A L'EDUCACIÓ EN EL MARC DELS DRETS HUMANS que el Senyor Albert Bayot, Delegat Territorial del Departament d'Educació, va fer el passat 27 d'octubre al Centre Cívic de Sils.
La conferència va cloure el projecte de 3r. d'ESO sobre la Revolució Francesa i la Declaració dels Drets dels Ciutadans.
Fart de formar part de la “representativitat” de l’església catòlica, vaig decidir apostatar. L’Arquebisbat de València es donà per informat de la meua apostasia el febrer de 2004, però em va deixar clar que no faria cap anotació a la meua partida de bateig. Huit escrits de reclamació tingueren només una resposta, de nou, contrària a la meua petició. Em deixaren molt clar que res no els obligava a atendre-la: els arxius parroquials són seus i només els modifiquen a voluntat. I és cert, la llei els ampara.
Els empara el concordat , eixe conjunt d’acords entre estats que els reconeix un munt de regalies medievals. Garanteixen diners de la ciutadania per a l’església, mentre les veus del déu catòlic no decidisquen que l’església es finançarà ella soleta. Concedeixen privilegis com l’excepció de tota classe d’impostos: IVA, Renda i Patrimoni, Successions i donacions, Bens immobles, contribucions especials... Reconeixen el professorat elegit pels bisbats, que ensenya als col·legis públics i es paga amb diners públics, amb les mateixes partides amb les que es paga el professorat de veritat. Comprometen la vigilància dels mitjans de comunicació, per a garantir el respecte als sentiments de les persones catòliques. Blinden les festivitats religioses. Declaren inviolables els arxius eclessiàstics....
1. El respecte a la diversitat de
creences als centres educatius
2. 1. Què és la diversitat religiosa?
a) Catalunya plural des de fa 150 anys
b) 3 nivells
c) Increment per immigració i globalització
2. Fonaments legals de la llibertat religiosa
a) Drets Humans
b) Legislació
3. Curtmetratge i debat
4. Recursos
2
4. ALGUNES DADES ESTADÍSTIQUESALGUNES DADES ESTADÍSTIQUES
Evolució històrica de la presència de centres de culte:
comparació entre evangèlics, islam i testimonis de Jehovà
5. Declaració Universal dels Drets Humans
Article 18
Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de
consciència i de religió;
aquest dret inclou la llibertat de canviar de religió o de
creença, i la llibertat, individualment o col·lectivament,
en públic o en privat, de manifestar la seva religió o
creença per mitjà de l'ensenyament, la pràctica, el culte
i l'observança.
6. Constitució espanyola
Article 16
1. Es garanteix la llibertat ideològica, religiosa i de culte dels
individus i de les comunitats sense cap més limitació, quan siguin
manifestats, que la necessària per al manteniment de l’ordre
públic protegit per la llei.
2. Ningú podrà ser obligat a declarar quant a la seva ideologia,
religió o creences.
3. Cap confessió tindrà caràcter estatal. Els poders públics tindran
en compte les creences religioses de la societat espanyola i
mantindran les consegüents relacions de cooperació amb
l’Església catòlica i les altres confessions.
7. Legislació de la llibertat religiosaLegislació de la llibertat religiosa
• Constitució Espanyola (1978)Constitució Espanyola (1978)
• Acords amb la Santa Seu (1979)Acords amb la Santa Seu (1979)
• Llei Orgànica 7/1980, de Llibertat ReligiosaLlei Orgànica 7/1980, de Llibertat Religiosa
• Acords de cooperació (1992):Acords de cooperació (1992):
– Federació d’Entitats Religioses evangèliques d’EspanyaFederació d’Entitats Religioses evangèliques d’Espanya
– Federació de Comunitats Israelites d’EspanyaFederació de Comunitats Israelites d’Espanya
– Comissió Islàmica d’EspanyaComissió Islàmica d’Espanya
• Llei 16/2009, de 22 de juliol, de centres de culteLlei 16/2009, de 22 de juliol, de centres de culte