1. LLEGENDES ROMANES DE L’ÈPOCALLEGENDES ROMANES DE L’ÈPOCA
MONÀRQUICAMONÀRQUICA
 EL RAPTE DE LES SABINESEL RAPTE DE LES SABINES
 ELS HORACIS I ELS CURIACISELS HORACIS I ELS CURIACIS
 LUCRÈCIALUCRÈCIA

2. EL RAPTE DE LES SABINESEL RAPTE DE LES SABINES
 Tit Livi conta que Ròmul, després de fundar Roma, comTit Livi conta que Ròmul, després de fundar Roma, com
que hi havia poques dones, va enviar emissaris a lesque hi havia poques dones, va enviar emissaris a les
poblacions veïnes per tal de demanar-ne. Altrament lapoblacions veïnes per tal de demanar-ne. Altrament la
nova ciutat no tenia futur. A tot arreu es burlaren de lesnova ciutat no tenia futur. A tot arreu es burlaren de les
ambaixades, per això Romul va planejar una maneraambaixades, per això Romul va planejar una manera
“diferent” d’aconseguir-les…..“diferent” d’aconseguir-les…..
 Organitzà uns actes festius i convidà els sabins, veïns deOrganitzà uns actes festius i convidà els sabins, veïns de
Roma. Hi acudiren amb les filles i esposes. Quan totsRoma. Hi acudiren amb les filles i esposes. Quan tots
estaven atents als espectacles, Ròmul va fer un senyal –estaven atents als espectacles, Ròmul va fer un senyal –
prèviament acordat amb els seus conciutadans- i elsprèviament acordat amb els seus conciutadans- i els
romans irromperen amb violència. A continuacióromans irromperen amb violència. A continuació
s’emportaren les filles dels sabins per a fer-les les seuess’emportaren les filles dels sabins per a fer-les les seues
esposes.esposes.
 Tres anys més tard els sabins atacaren els romans perTres anys més tard els sabins atacaren els romans per
venjar-se de l’ofensa i s’inicià la guerra.venjar-se de l’ofensa i s’inicià la guerra.

3. EL RAPTE DE LES SABINES (POUSSIN, s. XVII)EL RAPTE DE LES SABINES (POUSSIN, s. XVII)
Durant el tempsDurant el temps
transcorregut, lestranscorregut, les
dones sabinesdones sabines
s’havien adaptat a las’havien adaptat a la
vida a Roma i algunesvida a Roma i algunes
inclús ja tenien fillsinclús ja tenien fills
amb els seus marits.amb els seus marits.
Per això –diu laPer això –diu la
llegenda- decidirenllegenda- decidiren
posar fi a la guerraposar fi a la guerra
interposant-se entreinterposant-se entre
els dos exèrcits ambels dos exèrcits amb
l’argument que nol’argument que no
volien quedar nivolien quedar ni
viudes ni òrfenes ( deviudes ni òrfenes ( de
pare).pare).

4. EL RAPTE DE LES SABINES ( J.L. DAVID, s. XVIII)EL RAPTE DE LES SABINES ( J.L. DAVID, s. XVIII)
Les sabines són, per tant, un exemple clar d’ actitudLes sabines són, per tant, un exemple clar d’ actitud
pacifista.pacifista.
 Des d’aleshores els romans i els sabins es fusionaren iDes d’aleshores els romans i els sabins es fusionaren i
durant un temps compartiren el govern del territoridurant un temps compartiren el govern del territori
Ròmul i Titus Taci.Ròmul i Titus Taci.

5. EL RAPTE DE LES SABINES DE RUBENS
JEAN DE BOLOGNA

6. EL RAPTE DE LES SABINES de PicassoEL RAPTE DE LES SABINES de Picasso
(1962)(1962)

7. ELS HORACIS I ELS CURIACISELS HORACIS I ELS CURIACIS
 Durant el regnat de Tul·li Hostili es produí un enfrontamentDurant el regnat de Tul·li Hostili es produí un enfrontament
entre Roma i Alba. Per solucionar el conflicte, ambduesentre Roma i Alba. Per solucionar el conflicte, ambdues
ciutats designaren uns representants que lluitarien en nomciutats designaren uns representants que lluitarien en nom
de tots: els tres germans horacis per part de Roma i els tresde tots: els tres germans horacis per part de Roma i els tres
germans curiacis per part d’Alba.germans curiacis per part d’Alba.
 Quan ja havien mort dos germans horacis, el tercer simulàQuan ja havien mort dos germans horacis, el tercer simulà
fugir i matà per separat els tres curiacis.fugir i matà per separat els tres curiacis.
 Quan tornà vencedor a casa, es trobà la seua germanaQuan tornà vencedor a casa, es trobà la seua germana
Camil·la, nòvia d’un dels curiacis, desfeta pel dolor.Camil·la, nòvia d’un dels curiacis, desfeta pel dolor.
 El germà, sense gens de compassió, la travessà ambEl germà, sense gens de compassió, la travessà amb
l’espasa, assegurant que mereixia eixe castig una romanal’espasa, assegurant que mereixia eixe castig una romana
que plorava per un enemic.que plorava per un enemic.
 Encara que el condemnaren a mort per assassinat, el pobleEncara que el condemnaren a mort per assassinat, el poble
el perdonà. Aquesta llegenda representa un exempleel perdonà. Aquesta llegenda representa un exemple
extrem de l’ideal romà d’anteposar els interessos generalsextrem de l’ideal romà d’anteposar els interessos generals
als personals.als personals.

8. JURAMENT DELS HORACIS (J. L. DAVID, s. XVIII-JURAMENT DELS HORACIS (J. L. DAVID, s. XVIII-
NEOCLASSICISME)NEOCLASSICISME)
 El quadre arreplega elEl quadre arreplega el
moment anterior amoment anterior a
l’enfrontament, quanl’enfrontament, quan
els germans horacisels germans horacis
juren davant de sonjuren davant de son
pare lleialtat a l’estat ipare lleialtat a l’estat i
disposició a morir perdisposició a morir per
defensar-lo.defensar-lo.
En la penombra la mare,En la penombra la mare,
la germana Camil·la ila germana Camil·la i
l’esposa d’un delsl’esposa d’un dels
horacis (germana delshoracis (germana dels
curiacis) presagien lacuriacis) presagien la
tragèdia que s’aveïna.tragèdia que s’aveïna.
Les dones, mésLes dones, més
realistes, saben que larealistes, saben que la
lluita no soluciona elslluita no soluciona els
problemes, sinó que elsproblemes, sinó que els
agreuja.agreuja.

9. LA LLEGENDA DE LUCRÈCIA I EL FINAL DE LA MONARQUIALA LLEGENDA DE LUCRÈCIA I EL FINAL DE LA MONARQUIA
 La tràgica mort de Lucrècia, el 510 aC., desencadenà elLa tràgica mort de Lucrècia, el 510 aC., desencadenà el
final de la monarquia i l’adveniment de la república,final de la monarquia i l’adveniment de la república,
segons Tit Livi.segons Tit Livi.
 Mentre els romans sota el comandament del rei TarquiniMentre els romans sota el comandament del rei Tarquini
el Superb estaven assetjant Ardea, Sext Tarquini, fill delel Superb estaven assetjant Ardea, Sext Tarquini, fill del
rei, va proposar un repte: anar una nit a Roma per veurerei, va proposar un repte: anar una nit a Roma per veure
què feien les seues esposes, pillant-les per sorpresa.què feien les seues esposes, pillant-les per sorpresa.
 Lucrècia, esposa de Col·latí, fou l’única que mostrà unaLucrècia, esposa de Col·latí, fou l’única que mostrà una
conducta irreprotxable. Sext Tarquini quedà impressionatconducta irreprotxable. Sext Tarquini quedà impressionat
per la seua actitud i bellesa. Per això uns dies més tardper la seua actitud i bellesa. Per això uns dies més tard
va anar a sa casa i la va violar amb l’amenaça que, si esva anar a sa casa i la va violar amb l’amenaça que, si es
resistia, l’apunyalaria i diria al seu marit que ho havia fetresistia, l’apunyalaria i diria al seu marit que ho havia fet
per salvar el seu honor, ja que l’havia sorpresa cometentper salvar el seu honor, ja que l’havia sorpresa cometent
adulteri amb un esclau.adulteri amb un esclau.

10. VIOLACIÓ DE LUCRÈCIAVIOLACIÓ DE LUCRÈCIA
Lucrècia accedí, peròLucrècia accedí, però
al dia següent va feral dia següent va fer
vindre el seu marit ivindre el seu marit i
el seu pare i, desprésel seu pare i, després
d’explicar-los lad’explicar-los la
veritat dels fets, esveritat dels fets, es
suïcidà clavant-se unsuïcidà clavant-se un
punyal.punyal.
 El pare, Col·latí iEl pare, Col·latí i
Brutus s’enfrontarenBrutus s’enfrontaren
a Sext Tarquini ia Sext Tarquini i
acabaren amb laacabaren amb la
monarquia.monarquia.
L’expulsió deL’expulsió de
Tarquini el Superb esTarquini el Superb es
produí- segons laproduí- segons la
llegenda- el 509 aC.llegenda- el 509 aC.
 LA VIOLÈNCIA DE TARQUINI (TINTORETTO, s. XVI)LA VIOLÈNCIA DE TARQUINI (TINTORETTO, s. XVI)
 RENAIXEMENTRENAIXEMENT

11. TARQUINI I LUCRÈCIA (TIZIANO, s. XVI, RENAIXEMENT)TARQUINI I LUCRÈCIA (TIZIANO, s. XVI, RENAIXEMENT)

12. SUÏCIDI DE LUCRÈCIA (L. CRANACH EL VELL, s.XVI-SUÏCIDI DE LUCRÈCIA (L. CRANACH EL VELL, s.XVI-
RENAIXEMENT)RENAIXEMENT)

13. LUCRÈCIA (RENAIXEMENT)LUCRÈCIA (RENAIXEMENT)
TIZIANO, s. XVITIZIANO, s. XVI  GUIDO RENI, s. XVIGUIDO RENI, s. XVI

14. LUCRÈCIALUCRÈCIA
 VERONÉS, s. XVI (RENAIXEMENT)VERONÉS, s. XVI (RENAIXEMENT)  ANDREA CASALI, s. XVIII (ROCOCÓ)ANDREA CASALI, s. XVIII (ROCOCÓ)

15. LUCRÈCIALUCRÈCIA
 J.F. de TROY, s. XVIII (NEOCLASSICISME)J.F. de TROY, s. XVIII (NEOCLASSICISME)  MUELLER, s. XIX-XX (EXPRESSIONISME)MUELLER, s. XIX-XX (EXPRESSIONISME)

16. LUCRÈCIA MORIBUNDALUCRÈCIA MORIBUNDA
 EDUARDO ROSALES, s. XIXEDUARDO ROSALES, s. XIX DAMIÁN CAMPENY, s. XIX-NEOCLASSICISMEDAMIÁN CAMPENY, s. XIX-NEOCLASSICISME

17. LA MORT DE LUCRÈCIALA MORT DE LUCRÈCIA
 BOTTICELLI, s. XV-XVI RENAIXEMENTBOTTICELLI, s. XV-XVI RENAIXEMENT