Marian Costa Guzmán

1. Mesquita de Còrdova
Es tracta d’una obra arquitectònica islàmica de caràcter religiós,
concretament una mesquita. Fou iniciada per un autor desconegut entre
els anys 785 i 788, període califal andalusí i regnat de Abd-Al-Rahman I,
però es va anar ampliant successivament fins al segle X. Es localitza a
Còrdova i actualment és un museu. Pel que fa el context històric
l’expansió musulmana, que va començar al segle VII, ja arribava fins el
Nord d’Àfrica, Orient Mitjà, Àsia central, Turquia, la India i des de l’any
711 la Península Ibèrica.
Els principals materials són la pedra, el marbre, el maó, la fusta i el guix.
L’obra presenta murs gruixuts i contraforts que encerclen el recinte com
si fos una muralla, per aïllar l’interior i afavorir la intimitat. Sobresurten
19 portes d’accés, la principal és la “Puerta del Perdón”, que desemboca
al pati dels tarongers. Les portes tenen estructura de tres cossos, un
central amb obertura i dos laterals cecs, decorats amb arcs lobulats o de
ferradura. Al mur occidental es troba l’antic minaret, convertit en
campanar cristià. Pel que fa a a la decoració és molt més austera a
l’exterior que a l’interior.
La planta es troba orientada cap al sud-est en lloc d’estar-ho cap a la
Meca, com hauria de ser segons els preceptes musulmans. Està
dividida en dos parts ben diferenciades: el “Patio de los Naranjos”, un
espai descobert amb quatre fons rituals i un conjunt de tarongers; la
segona part és la sala d’oració o haram, està dividida en naus alineades
amb els tarongers. Dins té un sistema de suport superposat, ja que a
sobre de cada columna, reutilitzant els fusts i capitells de granit o
marbre d’anteriors edificis romànics i visigots, s’aixeca un pilar secundat

2. per arcs de ferradura, amb dovelles policromades, que sostenen un
segon nivell d’arcs de mig punt, també policromats, que al seu torn
suporten la coberta. Damunt d'aquests elements sustentants podem
trobar el sostre de l’harem i les cúpules califals, les quals tenen nirvis
que es creuen al centre i formen polígons que possibiliten passar d’una
planta quadrada a una circular sense l'ús de petxines.
Els elements decoratius més usats en aquesta obra són els mosaics
bizantins, els relleus i els enrajolats als murs, capitells i cúpules. No hi
ha escultura ni pintura. I a la zona del mihrab, que és el recinte sagrat
on es centra la decoració, destaca el color or que realza la importància
del lloc.
La mesquita és l’expressió artística de fe islàmica. La paraula àrab
“masjub”, a la qual remunten els diversos noms de la mesquita, significa
“lloc de postració”, i designa el lloc on els fidels adoren Al.la a la Terra.
No trobem la divinitat aquí, només se li resa.
Va rebre influències d’altres mesquites, com la de Damasc, construïda a
principis del segle VIII, durant la regència del califa omeia Al-Walid I.
També es veu influida per arts com el romà, el visigot o el bizantí.
Després de la decadència de Còrdova serà imitada per les mesquites
construïdes en els Regnes Taifes i al Nord d’Àfrica.