1918 . Dia1 d’abril, neix a L’Aranyó (La Sagarra); el seu pare, advocat, era membre d’Acció Catalana. Al cap d’un any es traslladen a Tàrrega. El 1926 comença a anar a escola (Escoles Pies). La seva família pretenia de noble, i això el va marcar: " Jo era un noi que no podia sortir a jugar al carrer i que pràcticament no tenia amics, sobretot perquè no vaig anar al col.legi fins als vuit anys fets; em feien portar els cabells llargs com una nena, la qual cosa no s'estilava pas en aquell temps. [...] Com que la bata dels escolapis, l'uniforme, no era prou bonica, n'havíem de dur una altra que feia més distingit... I això no es pot negar: en feia! Se'm veia com una mosca en un got de llet, amb aquella bata... [...] Tot un seguit de fets minúsculs que de gran no tenen tanta importància però que aleshores, de nen, t'amargaven l'existència i eren motiu de burla i de patacades ." (Coca, p. 28). Per casa seva hi passaven molts llibres: " tenia accés a la biblioteca d'Acció Catalana. El meu pare n'era el president, a Tàrrega... Recordo que cada dia anava a recollir les publicacions que hi havia a la bústia de l'entitat i les duia a casa, on les llegíem o fullejàvem abans que ell no se les emportés, al vespre, al local del partit. No em faltaven, doncs, ni llibres ni revistes ." (Coca, p. 28). 1929 . Comença el batxillerat; el 1924 organitza una vaga estudiantil -la primera i única a Tàrrega- i escriu, amb un amic, una obra còmica que estrenen al col.legi. BIOGRAFIA
3.
BIOGRAFIA 1935 .Escriu els primers poemes. Va a Barcelona a acabar el batxillerat: " vaig baixar a Barcelona a estudiar les dues darreres assignatures que em quedaven penjades del batxillerat i a praparar-me per ingressar a la Facultat de Medicina; volia ser metge, jo, aleshores. Però no vaig fer res de bo. Em vaig comprar una gorra de traginer, immensa, i un mocador de seda, d'"apache", i em passava el temps per les tavernes dels barris baixos, el "Bataclan", el "Rodeo", un local "encantador" del carrer de l'Estrella on sèiem amb el nas clavat a l'empostissat rodó on actuaven les noies... Ja t'ho dic: no vaig fer res de bo. Potser vaig assistir a dues dotzenes de classes i de llibres de text ni en vaig comprar; les pessetes s'esmerçaven en altres coses..." (Coca, p. 29). 1937 . Fa un curset de capacitació per a mestre per la FAI i és destinat a Fígols-les-Mines. Al cap de poc, va ésser incorporat a l’Exèrcit Popular, a artilleria. El 1938 escriu els primers contes. El 1939, acabada la guerra, és destinat a Sanitat, a Valladolid, i llicenciat de l’èxèrcit el 1941 col.labora amb un amic a una agència de publicitat, però el 1942, és militaritzat de nou a l’Hospital Militar de Barcelona. 1943 .- Fa d’agent d’assegurances i treballa a un estanc. El 1945 Inicia un negoci de fruites amb un amic. 1946 . Es casa i torna a Tàrrega. El 1948 escriu el primer llibre unitari de poemes, Ésser en el món , i el 1949 la primera novel.la, Elena de segona mà. 1950 . S’estableix a Barcelona, on col.labora en dos o tres negocis: tots fan fallida. Publica el seu primer llibre.
4.
BIOGRAFIA 1951 té una filla. Aquest any coneix Carles Riba, Joan Triadú i la gent d'"Ariel". 1952 . Comença a fer de corrector a una editorial, i el 1953, de traductor. Ha traduït Faulkner, Sartre, Kerouac, Robbe-Grillet.... Publica el primer llibre de narracions El premi literari i més coses . 1954 . Es col·loca a una agència d’informació on treballarà ja establement. Guanya el premi Joanot Martorell amb Estrictament personal , publicat el 1955. El 1955 comença a treballar d’assessor literari, secció anglesa, d’una editorial. El 1956 deixa d'escriure contes, en guanyar, amb Crèdits humans , el premi "Víctor Català": " tots els contes que he escrit, que vaig escriure, vull dir, els vaig fer de cara a aquest premi [...] aleshores em resultava terriblement difícil publicar i un èxit al "Víctor Català", o a qualsevol altre premi, ajudava. [...] " (Coca, p. 42-3). 1958 . Publica a Mallorca, la primera obra de teatre, La nostra mort de cada dia . 1963 .- Director de La Cua de Palla . Des de 1970 viu modestament de les seves obres. 1979 . Premi d‘Honor de les Lletres Catalanes. 1990 . Mor a Barcelona. Escriu molt i publica poc. També representa poc; diu: “ sempre han estat estrenes d’una nit, o d’una tarda i una nit, o de dues nits; se’n poden dir funcions úniques, doncs ” (dins Bartomeus). Té també diversos llibres que recullen els seus articles a la premsa (sobretot a l'"Avui").
![1918 . Dia 1 d’abril, neix a L’Aranyó (La Sagarra); el seu pare, advocat, era membre d’Acció Catalana. Al cap d’un any es traslladen a Tàrrega. El 1926 comença a anar a escola (Escoles Pies). La seva família pretenia de noble, i això el va marcar: " Jo era un noi que no podia sortir a jugar al carrer i que pràcticament no tenia amics, sobretot perquè no vaig anar al col.legi fins als vuit anys fets; em feien portar els cabells llargs com una nena, la qual cosa no s'estilava pas en aquell temps. [...] Com que la bata dels escolapis, l'uniforme, no era prou bonica, n'havíem de dur una altra que feia més distingit... I això no es pot negar: en feia! Se'm veia com una mosca en un got de llet, amb aquella bata... [...] Tot un seguit de fets minúsculs que de gran no tenen tanta importància però que aleshores, de nen, t'amargaven l'existència i eren motiu de burla i de patacades ." (Coca, p. 28). Per casa seva hi passaven molts llibres: " tenia accés a la biblioteca d'Acció Catalana. El meu pare n'era el president, a Tàrrega... Recordo que cada dia anava a recollir les publicacions que hi havia a la bústia de l'entitat i les duia a casa, on les llegíem o fullejàvem abans que ell no se les emportés, al vespre, al local del partit. No em faltaven, doncs, ni llibres ni revistes ." (Coca, p. 28). 1929 . Comença el batxillerat; el 1924 organitza una vaga estudiantil -la primera i única a Tàrrega- i escriu, amb un amic, una obra còmica que estrenen al col.legi. BIOGRAFIA](https://image.slidesharecdn.com/manueldepedrolo-090226090802-phpapp02/85/Manuel-De-Pedrolo-2-320.jpg)
![BIOGRAFIA 1951 té una filla. Aquest any coneix Carles Riba, Joan Triadú i la gent d'"Ariel". 1952 . Comença a fer de corrector a una editorial, i el 1953, de traductor. Ha traduït Faulkner, Sartre, Kerouac, Robbe-Grillet.... Publica el primer llibre de narracions El premi literari i més coses . 1954 . Es col·loca a una agència d’informació on treballarà ja establement. Guanya el premi Joanot Martorell amb Estrictament personal , publicat el 1955. El 1955 comença a treballar d’assessor literari, secció anglesa, d’una editorial. El 1956 deixa d'escriure contes, en guanyar, amb Crèdits humans , el premi "Víctor Català": " tots els contes que he escrit, que vaig escriure, vull dir, els vaig fer de cara a aquest premi [...] aleshores em resultava terriblement difícil publicar i un èxit al "Víctor Català", o a qualsevol altre premi, ajudava. [...] " (Coca, p. 42-3). 1958 . Publica a Mallorca, la primera obra de teatre, La nostra mort de cada dia . 1963 .- Director de La Cua de Palla . Des de 1970 viu modestament de les seves obres. 1979 . Premi d‘Honor de les Lletres Catalanes. 1990 . Mor a Barcelona. Escriu molt i publica poc. També representa poc; diu: “ sempre han estat estrenes d’una nit, o d’una tarda i una nit, o de dues nits; se’n poden dir funcions úniques, doncs ” (dins Bartomeus). Té també diversos llibres que recullen els seus articles a la premsa (sobretot a l'"Avui").](https://image.slidesharecdn.com/manueldepedrolo-090226090802-phpapp02/85/Manuel-De-Pedrolo-4-320.jpg)
![Manuel de pedrolo, catala per classe 1[1]](https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/manueldepedrolocatalaperclasse11-100518063212-phpapp02-thumbnail.jpg?width=640&height=640&fit=bounds)
